21
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
21:48h
Catalunya participarà a la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia, l'any 2022, dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte del manresà Oriol Fontdevila anomenat Llim en col·laboració amb l'artista balear Lara Fluxà. Llim serà com un "organisme" a l'entorn de l'edifici que acull la presència catalana a la ciutat, per "donar compte del flux material" de les coses en un espai concret.
Aquesta experiència situada desplegarà un sistema de bombeig de l'aigua de la riba del Canale di San Pietro fins a l'edifici per "alimentar-lo" i pal·lesar les restes de llot que queden al seu pas, abans de tornar al canal. L'aigua coexistirà amb altres circuits tancats, també en sistemes tubulars, que transportaran líquids com la llet o el petroli.
"El vidre permet articular el gran circuit tancat que dóna forma a l’organisme, amb tota la seva amplitud: el contínuum que vincula l’aire que circula pels conductes del cos dels bufadors de vidre amb l’aigua que circula pels tubs que es despleguen en forma de canal a Venècia", detalla en un comunicat l'Institut Ramon Llull, impulsor i productor de la participació catalana als esdeveniments col·laterals de la Biennal. La presència catalana en aquest espai específic s'inaugurarà el 23 d'abril de 2022.
Llim és una recerca de base materialista que posa en primer pla l'aigua i el vidre, com a elements consubstancials en la història de Venècia, per crear un organisme que suggereix una varietat de conceptes.
"Llim és un organisme que dóna compte del flux material en el seu contínuum, el seu vitalisme així com la seva fragilitat. Un vessament continuat és com el filòsof Henry Bergon va descriure el flux vital: una seqüència infinita de transicions en que la matèria canvia permanentment d’estat. Els canvis en l’existència es produeixen d’un mode incessant, fusionant-se entre sí de tal manera que aquests resulten pràcticament imperceptibles. Pel què allò realment viscut és la continuïtat", avança l'IRL.
Aquesta experiència situada desplegarà un sistema de bombeig de l'aigua de la riba del Canale di San Pietro fins a l'edifici per "alimentar-lo" i pal·lesar les restes de llot que queden al seu pas, abans de tornar al canal. L'aigua coexistirà amb altres circuits tancats, també en sistemes tubulars, que transportaran líquids com la llet o el petroli.
"El vidre permet articular el gran circuit tancat que dóna forma a l’organisme, amb tota la seva amplitud: el contínuum que vincula l’aire que circula pels conductes del cos dels bufadors de vidre amb l’aigua que circula pels tubs que es despleguen en forma de canal a Venècia", detalla en un comunicat l'Institut Ramon Llull, impulsor i productor de la participació catalana als esdeveniments col·laterals de la Biennal. La presència catalana en aquest espai específic s'inaugurarà el 23 d'abril de 2022.
Llim és una recerca de base materialista que posa en primer pla l'aigua i el vidre, com a elements consubstancials en la història de Venècia, per crear un organisme que suggereix una varietat de conceptes.
"Llim és un organisme que dóna compte del flux material en el seu contínuum, el seu vitalisme així com la seva fragilitat. Un vessament continuat és com el filòsof Henry Bergon va descriure el flux vital: una seqüència infinita de transicions en que la matèria canvia permanentment d’estat. Els canvis en l’existència es produeixen d’un mode incessant, fusionant-se entre sí de tal manera que aquests resulten pràcticament imperceptibles. Pel què allò realment viscut és la continuïtat", avança l'IRL.