15
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
15:12h
Un ple es pot celebrar sense alcalde, però mai sense un secretari. Es tracta d'una figura indispensable per a un ajuntament, però no sempre fàcil de tenir. És l'Estat qui convoca les oposicions i, des de fa temps, la convocatòria de places no cobreix la demanda. Ho demostren les dades: el 40% dels ajuntaments no tenen secretari de carrera. És a dir, amb oposicions, i la figura està en mans d'interins. Una situació que, segons el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, provoca un alt nivell d'intrusisme.
El panorama és tan greu que els ajuntaments grans es disputen els secretaris a preus fora de mercat, i els més petits ni tan sols hi poden optar. Fa un any, enmig de la pandèmia, l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra es va quedar sense secretari municipal. Per a un poble petit, de menys de 300 habitants i amb poca capacitat econòmica, és molt complicat poder optar a un secretari de carrera perquè n'hi ha pocs, i els que hi ha prefereixen treballar en ajuntaments més grans, on les condicions laborals i salarials solen ser millors: "Renuncien a la plaça perquè venir aquí és treballar molt i cobrar poc", lamenta el batlle del poble, Pere Aliaguilla.
Però, és clar, un ajuntament no pot sobreviure sense secretari. Per posar un exemple, sense aquesta figura, ni tan sols es podrien pagar les nòmines dels treballadors. Per això, Aguilar de Segarra i Rajadell, dos municipis veïns, van decidir unir-se i promocionar una treballadora interna de l'Ajuntament. La plaça, per tant, està en mans d'una interina, que coneix molt bé la realitat dels dos municipis, però que, en canvi, no ha passat el procés d'oposicions.
A efectes legals, no hi ha cap diferència. De fet, la seva figura s'ha aprovat per la direcció general d'Administració Local i és la solució que s'ha trobat per cobrir l'oferta de secretari. Per a Aliaguilla, aquesta opció, fins i tot, té un gran avantatge: "Hem promocionat una persona interna, que tenia coneixements del poble i la seva adaptació ha estat fàcil".
Però des del Col·legi Professional de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya això es veu com un intrusisme, i la seva portaveu, Llum Bruno, assegura que l'única opció per solucionar-ho és que l'Estat convoqui més places. En la darrera oferta, només se'n van convocar unes 300 per a tot l'Estat i, de secretaris, se'n necessiten a cada ajuntament. "No som prou funcionaris de carrera per cobrir totes les vacants que existeixen, aquesta és la problemàtica i té fàcil solució: convocar oposicions", reclama Bruno.
Preus fora de mercat
La falta d'oferta fa que els grans ajuntaments es disputin els secretaris de carrera, i els petits ni tan sols hi poden optar. De fet, segons explica l'alcalde de Rajadell, Joan Carles Lluch, ni tan sols volen accedir a una plaça d'un poble petit per no ser "prou atractiva". "Venir als pobles petits, representa treballar molt. En una ciutat gran, el secretari té una plantilla sota seu, però en el nostre cas, la gent demana hora directa pel secretari".
Moià tampoc té secretari. "Ens els traiem de les mans i ens els robem uns ajuntaments als altres posant-hi més diners. El sou va a preu de mercat, però en canvi la titulació i la responsabilitat va absolutament pautada per unes oposicions que organitza l'Estat", explica l'alcalde, Dionís Guiteras, mentre manifesta que "em preocupa que, per deixadesa de l'Estat i de la Generalitat, els ajuntaments hagin de jugar al millor postor, i això vol dir 60, 70, 80, 90 o 100.000 euros per tenir una figura jurídica que és obligatòria tenir-la, i no s'estan donant solucions al món local perquè aquesta situació no ens porti a un espiral diabòlic que pot portar, fins i tot, a la desaparició d'alguns ajuntaments o al co·•lapse administratiu".
El panorama és tan greu que els ajuntaments grans es disputen els secretaris a preus fora de mercat, i els més petits ni tan sols hi poden optar. Fa un any, enmig de la pandèmia, l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra es va quedar sense secretari municipal. Per a un poble petit, de menys de 300 habitants i amb poca capacitat econòmica, és molt complicat poder optar a un secretari de carrera perquè n'hi ha pocs, i els que hi ha prefereixen treballar en ajuntaments més grans, on les condicions laborals i salarials solen ser millors: "Renuncien a la plaça perquè venir aquí és treballar molt i cobrar poc", lamenta el batlle del poble, Pere Aliaguilla.
Però, és clar, un ajuntament no pot sobreviure sense secretari. Per posar un exemple, sense aquesta figura, ni tan sols es podrien pagar les nòmines dels treballadors. Per això, Aguilar de Segarra i Rajadell, dos municipis veïns, van decidir unir-se i promocionar una treballadora interna de l'Ajuntament. La plaça, per tant, està en mans d'una interina, que coneix molt bé la realitat dels dos municipis, però que, en canvi, no ha passat el procés d'oposicions.
A efectes legals, no hi ha cap diferència. De fet, la seva figura s'ha aprovat per la direcció general d'Administració Local i és la solució que s'ha trobat per cobrir l'oferta de secretari. Per a Aliaguilla, aquesta opció, fins i tot, té un gran avantatge: "Hem promocionat una persona interna, que tenia coneixements del poble i la seva adaptació ha estat fàcil".
Però des del Col·legi Professional de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya això es veu com un intrusisme, i la seva portaveu, Llum Bruno, assegura que l'única opció per solucionar-ho és que l'Estat convoqui més places. En la darrera oferta, només se'n van convocar unes 300 per a tot l'Estat i, de secretaris, se'n necessiten a cada ajuntament. "No som prou funcionaris de carrera per cobrir totes les vacants que existeixen, aquesta és la problemàtica i té fàcil solució: convocar oposicions", reclama Bruno.
Preus fora de mercat
La falta d'oferta fa que els grans ajuntaments es disputin els secretaris de carrera, i els petits ni tan sols hi poden optar. De fet, segons explica l'alcalde de Rajadell, Joan Carles Lluch, ni tan sols volen accedir a una plaça d'un poble petit per no ser "prou atractiva". "Venir als pobles petits, representa treballar molt. En una ciutat gran, el secretari té una plantilla sota seu, però en el nostre cas, la gent demana hora directa pel secretari".
Moià tampoc té secretari. "Ens els traiem de les mans i ens els robem uns ajuntaments als altres posant-hi més diners. El sou va a preu de mercat, però en canvi la titulació i la responsabilitat va absolutament pautada per unes oposicions que organitza l'Estat", explica l'alcalde, Dionís Guiteras, mentre manifesta que "em preocupa que, per deixadesa de l'Estat i de la Generalitat, els ajuntaments hagin de jugar al millor postor, i això vol dir 60, 70, 80, 90 o 100.000 euros per tenir una figura jurídica que és obligatòria tenir-la, i no s'estan donant solucions al món local perquè aquesta situació no ens porti a un espiral diabòlic que pot portar, fins i tot, a la desaparició d'alguns ajuntaments o al co·•lapse administratiu".