ICL inaugura la rampa de Cabanasses després de gairebé 9 anys d'obres

El túnel, de 5,2 km d'extensió i gairebé 900 metres de profunditat, permetrà el transport directe del mineral amb cintes i evitarà 800 viatges diaris de camió

La cinta transportadora a l'exterior de la rampa de Cabanasses
La cinta transportadora a l'exterior de la rampa de Cabanasses | Nia Escolà
Redacció
09 de juliol del 2021
Actualitzat a les 12:37h
ICL Iberia ha inaugurat oficialment aquest divendres al matí la rampa de Cabanasses després de gairebé nou anys d'obres per fer-la possible. Es tracta d'una infraestructura única a l'Estat: un túnel de 5,2 km d'extensió i gairebé 900 metres de profunditat que connecta l'interior de la mina amb la planta de tractament de Súria.

La rampa permet el trasllat del mineral extret a través d'una cinta transportadora directament a la planta de tractament, de manera que s'elimina el transport per camió i permet un increment de la capacitat de producció de la mina. L'inici de la construcció va ser l'agost del 2012 i va finalitzar el passat 23 d'abril.

La rampa és una obra que marcarà el futur de la mineria del Bages, a banda de ser una peça clau del Pla Phoenix de l'empresa cap a la mineria sostenible. A la inauguració hi han assistit, entre altres autoritats, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró; la consellera de Presidència, Laura Vilagrà; el director general d'Indústria i de la Pime, Galo Gutiérrez; i l'alcalde de Súria, Albert Coberó.

Després de nou anys de construcció, la rampa minera de Cabanasses és una realitat en ple funcionament. És un dels fonaments sobre el qual ICL s'erigeix en una empresa minera del segle XXI, sostenible tant des del punt de vista econòmic com mediambiental. La rampa, en la qual han treballat un centenar d'empreses i unes 700 persones, és una obra d'enorme complexitat tècnica.

Amb un pendent mitjà del 19%, i amb puntes que arriben al 21%, aquest túnel té una longitud de més de 5 quilòmetres (a més d'un quilòmetre més de galeries auxiliars, bypass i cavernes per acollir subestacions elèctriques i altres equipaments) i uns 900 metres de profunditat. Permetrà doblar la producció de mineral, fins a arribar al milió de tones anuals.
 

El president d'ICL Iberia, Carles Aleman. Foto: Nia Escolà


El president d'ICL Iberia, Carles Aleman, ha afirmat que "el d'avui és un dia importantíssim per a l'empresa. Hem fet un nou pas, un de decisiu, cap a la mineria sostenible a la qual volem arribar. Amb la posada en marxa de la rampa, arribarem a doblar la producció i eliminarem el trasllat del mineral en camió des de la mina fins a la planta de tractament; amb la conseqüent reducció de l'emissió de gasos CO2 i l'impacte positiu per la seguretat viaria de Súria".

Per la seva part, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha agraït a ICL aquesta aposta per "convertir una activitat que ens connecta amb el passat industrial del país, amb la industria del segle XXI, la industria sostenible que és la garantia més gran de cohesió social gracies als llocs de feina que genera".

La rampa és la punta de llança del projecte industrial Phoenix, que està reconvertint l'activitat minera en una activitat orientada a l'economia circular. Per a la seva execució ha calgut travessar un terreny afectat per l'orogènia del Pirineu, capes salines de pobres característiques geomecàniques i baixa resistència. La rampa suposa la consolidació d'un ambiciós pla de reconversió industrial en el qual la companyia ha invertit més de 500 milions d'euros, i que comprèn també la nova terminal portuària de Barcelona i la nova planta de tractament de sal.

La construcció del nou col·lector ha de concloure aquesta obra global, el Pla Phoenix, que ha de portar ICL Iberia a la mineria sostenible.

Avantatges principals de la rampa
La rampa de Cabanasses suposarà l'eliminació de 800 viatges diaris de camió pel centre urbà de Súria que fins ara eren necessaris per traslladar el mineral de la mina fins a la planta de tractament. Això significarà la reducció emissió gasos C02: 407,3 t de C02/any, un impacte positiu de seguretat viària a Súria i el transport directe de mineral amb cintes transportadores des de mina a planta de tractament. Les cintes transportadores connecten directament la zona d'extracció de mineral i de sal amb la planta de tractament, el què suposa més quantitat i més sostenibilitat.

Tot plegat també significarà un increment de la capacitat de producció de la mina arribant al milió de tones anuals, i l'increment del cabal de ventilació amb 360 m2/seg. Això suposa una millora de les condicions de treball a la mina amb més quantitat d'aire i temperatures més baixes. Finalment també permetrà l'accés rodat de maquinària a la mina sense necessitat de muntatge dins la mina.
 

Infografia del plànol de l'obra i l'evolució de la construcció. Foto: ICL


Els números de la rampa
Les mesures de la rampa de Cabanasses donen idea de la importància i complexitat de l'obra. Hi ha un total de 5,2 km excavats, més 1 km més de galeries auxiliars, bypass, i cavernes per rebre les subestacions elèctriques i resta d'equipaments. A més dels 5,2km excavats, la cinta fa mig quilòmetre més a l'exterior de la rampa.

La rampa fa 45 m2 de secció transversal útil estàndard per efectes de ventilació, i les formes són variables en funció de les característiques de la roca. Així, té formes de ferradura, el·líptica o de mig punt. Hi ha cavernes més grans de fins a 110 m2, on hi ha les transferències de les cintes.

L'inici de la construcció de la rampa va ser l'agost del 2012 i al llarg de tots aquests anys s'han hagut de superar diversos entrebancs tècnics i geològics fins arribar a una obra que marca el futur de la mineria del Bages. La finalització de la construcció d'aquesta obra va ser el 23 d'abril e 2021, per tant gairebé 9 anys després d'haver començat.

El cale, que en argot miner significa la connexió entre la rampa i la mina, es va produir el 22 de desembre de 2020, amb una precisió màxima i va comptar, fins i tot, amb la felicitació de diversos experts de la prestigiosa Camborne School of Mines, University of Exeter, al Regne Unit.
Arxivat a