Entrevista

Marc Aloy: «La nova via Sant Ignasi és el model per transformar la carretera de Vic i la de Cardona»

L'alcalde de Manresa admet que l'adequació de la Fàbrica Nova continua essent la seva "obsessió" i defensa aferrissadament el soterrament la la línia dels FGC: "aquest tren, a dia d'avui, és una barrera que genera espais insegurs, d'aquests que no ens agrada tenir a la ciutat"

per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 10 de juliol de 2021 a les 11:30 |
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy | Pere Fontanals
Marc Aloy milita a Esquerra des de ben jove. De fet, primer ho va fer a les JERC, de costat, entre molts d'altres, de l'actual consellera de Presidència, la santpedorenca Laura Vilagrà, però també va establir forts vincles amb l'actual President, Pere Aragonès. "No m'hauria imaginat mai tenir el número de telèfon particular del President de la Generalitat", somriu. Però és que fa 21 anys que es coneixen.

Es pot estar d'acord o en desacord amb la seva acció, però és innegable que Aloy traspua manresanisme i s'apassiona amb cada projecte que repassa. Fa pocs dies presentava amb Valentí Junyent el balanç de mig mandat del govern, amb un gruix d'actuacions molt important i un pes evident de les mesures per la irrupció de la pandèmia. Una pandèmia que va arribar gairebé de bracet amb ell a l'alcaldia després de fer-se efectiu el relleu pactat amb Junts. "No he pogut viure un correfoc com a alcalde, i aquest any tampoc el viure", es queixa.

Reconeix que la seva obsessió continua sent desencallar la urbanització de la Fàbrica Nova, però com a arquitecte que és supleix aquesta espera amb un sobrevingut: el soterrament de la línia dels FGC.

- Fa pocs dies vàreu presentar el resum de mig mandat de govern. Moltes coses, certament, però què ha quedat endarrerit o no va al ritme esperat?

- Diria que, en general, i malgrat la situació de pandèmia, -de fet durant la meva alcaldia encara no he viscut una situació de normalitat-, hem pogut tirar endavant tot allò que ens havíem proposat. De fet, encara ens queden dos anys de mandat per acabar d'enllestir temes.

- Res, doncs?

- Sí, es clar. M'hauria agradat, per exemple, avançar més en la transformació del carrer Guimerà en una illa de vianants. És un element cabdal que ens ha d'ajudar a transformar la ciutat, però que té una complexitat important, perquè tenim moltes línies de bus, perquè és un espai molt cèntric, perquè tenim una mobilitat complexa a la ciutat i un carrer tan cèntric hi juga un paper important i per tant, hi ha molts factors que intervenen a l'hora de decidir com ha de ser aquesta transformació del Guimerà en illa de vianants. M'hauria agradat avançar una mica més en aquest sentit.

«Tenim l'oportunitat històrica que aquesta línia de ferrocarrils [...] cap al nord de la comarca, pugui anar esdevenint una línia per a passatgers»

- Però també ha arribat el soterrament de la línia dels FGC.

- Sí, i és un repte molt important i que a més és sobrevingut i que no hi comptàvem. L'aposta de FGC per millorar, integrar i soterrar una part important de la línia que hi ha a la ciutat és un projecte d'una envergadura enorme que ens provoca una transformació de la ciutat molt important. I més enllà d'això, tenim l'oportunitat històrica que aquesta línia de ferrocarrils que fins ara utilitzem per a mercaderies cap al nord de la comarca, pugui anar esdevenint una línia per a passatgers. I que aquesta línia, que té tres estacions a la ciutat i que ens connecta amb el Bages sud, i que esperem que en un futur no massa llunyà ens connecti amb el nord, ha d'acabar sent un metro de la ciutat i un metro comarcal

Tot això, no estava a l'agenda quan ens vàrem presentar a les eleccions. Ho teníem com a objectiu de futur, però no com un repte que haguéssim d'entomar aquest mandat. És una actuació sobrevinguda que ens està portant molta feina, però que treballem amb molta il·lusió perquè no tens cada dia l'oportunitat de posar sobre la taula un repte com aquest.

- Els crítics parlen d'una oportunitat perduda per fer un metro comarcal...

- Hem dit des del primer dia que hem de ser capaços de convertir aquesta línia en una línia de passatgers i que ens permeti accedir a la ciutat d'una manera més amable i sostenible. Hi ha massa cotxes. Podem entrar a la ciutat d'una altra manera? El que crec que no hem de fer és oposar unes actuacions amb unes altres perquè al final, per algun lloc s'ha de començar. La ciutat fa més de 20 anys que està plantejant-se integrar les línies de tren. Aquest tren és una barrera que genera espais insegurs, espais foscos, d'aquests que no ens agrada tenir a la ciutat. Quan parlem d'una ciutat per a tothom, d'aquesta ciutat feminista, d'aquesta ciutat pels avis i pels nens, justament parlem d'això.

Tenim una línia dels FGC que ens separa barris, que deixa racons foscos als espais públics, que per arribar al Passeig des de l'avinguda Universitària per Abat Oliva, -que és una clara entrada a la ciutat-, no ho podem fer perquè topem de cap amb un pont. Això ens impedeix que aquest accés, que seria un accés excel·lent per al transport públic, no el puguem usar perquè ens ho impedeix l'alçada del pont. Soterrant, integrant, tota aquesta barrera, en superfície aconseguim més zones verdes, recorreguts per a vianants nous, ens podem imaginar el carrer Carrasco i Formiguera continuant, recosint barris i arribant fins a la carretera de Santpedor.

- Així, doncs, el metro comarcal...

- Estic totalment d'acord amb totes aquelles persones, institucions i col·lectius que reclamen aprofitar aquesta línia perquè esdevingui un metro comarcal. Ara bé, no desaprofitem una inversió de transformació urbanística tan important per a la ciutat. Ha passat a Vic i ho hem vist amb satisfacció i enveja, ha passat a Terrassa i Sabadell i ens n'hem alegrat, i ara que ho podem fer a la ciutat, ara hi ha qui no ho veu bé. A més a més no ho oblidem, també serà un metro per a la ciutat. Allargant aquesta línia fins a Sallent, què hi guanyarem? Hi ha una massa crítica d'un miler de persones a Pineda, unes 8.000 a Santpedor i a Sallent, unes 6.000 o 7.000 més. Estem parlant d'uns 15.000 potencials passatges que podrien entrar a Manresa per aquesta línia.

I estem parlant d'una inversió molt important. No de 40 milions, sinó d'uns 300, segurament. A Manresa, la potencialitat d'usuaris d'aquesta línia, que té tres estacions a la ciutat i que en podria tenir més, o tenir-les més visibles, és de 80.000 passatgers. Per tant, el primer que hem de fer és rendibilitzar al màxim aquesta línia perquè sigui un autèntic metro de la ciutat.

«Hi ha una altra barrera impressionant que ens creua tota la ciutat com són la carretera de Vic i la de Cardona»

- Parlava de la futura illa de vianants al carrer Guimerà, el govern ha intentat fer altres illes, però no se n'ha sortit, Sobrerroca, per exemple...

- El meu model, que és compartit pel govern, és el d'una ciutat que tingui més espai per a vianants, amb unes voreres prou amples com perquè dues persones grans que van abraçades puguin caminar juntes, on puguem conversar pel carrer,... això, en un percentatge molt alt de voreres de Manresa no es pot fer. Acabem de fer una transformació molt gran a la via Sant Ignasi que ens explica aquesta ciutat on volem anar arribant. Crec que és de les obres més ben valorades dels últims anys. Això ens satisfà perquè veiem que és el model de futur. Aquest model és el que hauríem d'anar aplicant a altres grans vies de la ciutat.

Parlàvem de la barrera que significa el tren, però hi ha una altra barrera impressionant que ens creua tota la ciutat com són la carretera de Vic i la de Cardona. És un espai molt ingrat, on hi ha molts cotxes, tant circulant com aparcats, on hi ha unes voreres estretes, on no hi ha ni un arbre, ni una ombra. Si som capaços de transformar la carretera de Vic, no només aconseguim un vial més amable amb voreres amples i arbrat, sinó que és el vial que separa el centre històric de la ciutat. O sigui, estaríem eliminant una barrera per millorar la relació entre Barri Antic, Vic-Remei i el resta de l'eixample de la ciutat. Això implica molts aspectes de mobilitat, d'aparcament... però si usem com a imatge, com a model, la via Sant Ignasi, podem veure que podem fer una ciutat millor.
 

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Foto: Pere Fontanals


- Al final d'aquesta urbanització de la via Sant Ignasi hi ha la Fàbrica Nova...

- Vaig dir des d'abans de les eleccions que la Fàbrica Nova seria una de les meves obsessions i treballaria infatigablement per desencallar aquest sector, que és un gran actiu per oferir una nova centralitat, un gran parc i que ha de recosir barris. Avui ho continua sent, i més després de l'estrena de l'entorn, la via Sant Ignasi, plaça del Remei, Bertrand i Serra, que permet visualitzar el potencial del sector, on a més ja hi ha equipaments molt rellevants com les piscines municipals i el Museu.

- S'han fet esforços com el Sostres 360º o altres sortides habitacionals i formatives, però hi ha qui continua queixant-se de la sensació d'inseguretat a Manresa. Com es poden conjugar drets bàsics amb seguretat?

- És un tema molt complex i probablement dels més preocupants que tenim. A la ciutat hem de poder acollir totes aquelles persones que som capaços d'atendre adequadament i no tenim totes les eines. Som una ciutat d'acollida, som una ciutat referent en l'àmbit social, som una ciutat que tenim un alberg amb 40 persones refugiades, i que en van arribant i que segueixen uns protocols. Som una ciutat que mai no ens hem negat a acollir tota aquesta diversitat de persones que tenen una sèrie de problemàtiques associades. Necessitarem més eines, però també un reequilibri més equitatiu amb altres ciutats del país. No pot ser que hi hagi unes ciutats que hagin d'absorbir tota aquesta complexitat. Per tant, no és un problema de ciutat, sinó que és un problema de país. Ho hem d'abordar com a país amb mesures integrals i transversals.

«La gent no delinqueix perquè en tingui ganes, delinqueix quan està en una situació de misèria i no té res més»

- Reequilibri equitatiu, però mentrestant s'ha de fer quelcom.

- Parlem d'habitatge, de treball,... la gent no delinqueix perquè en tingui ganes, delinqueix quan està en una situació de misèria i no té res més. Un projecte com el Sostres 360º de la Generalitat, que aborda la problemàtica dels joves que viuen sols, l'hem rebut amb els braços oberts, però n'hi ha d'haver més. S'ha de treballar de manera coordinada amb el Govern de la Generalitat perquè hem de ser equitatius a l'hora de poder fer front a aquest repte i ajudar aquestes persones, però no centralitzant-ho en uns llocs i en uns altres no.

- Parlant de coordinar-se amb el Govern, vostè va compartir militància a les JERC amb l'actual President, Pere Aragonès, i encara més, per proximitat, amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, a qui deu conèixer personalment i estreta des de fa uns 25 anys.

- Bé, en fa 21 d'anys. Hi ha un fet emocional que no es pot obviar. Quan amb una persona fa 21 anys que la coneixes i esdevé President de la Generalitat o consellera i durant tots aquests anys has compartit militància política i has compartit lluita al carrer, o servit barres a l'Acampada Jove d'Arbúcies, i has compartit hores de debat i reflexió, o has agafat un cotxe per anar a Madrid a participar en una protesta contra la llei de partits, i has estat hores al Tio Canya, doncs m'omple d'emoció que aquesta persona que he vist créixer, que ja era un líder quan tenia 17 o 18 anys, que ara sigui President de la Generalitat. El mateix puc dir de la Laura Vilagrà, que encara ha estat més intens per la proximitat geogràfica.

- Ho farà tot més fàcil?

- Això ens diu, primer, que estem davant d'un canvi generacional. Ara, aquells que tenim a l'entorn de 40 anys estem assumint responsabilitats molt importants. Hem de tenir en compte que els grans projectes es teixeixen amb la complicitat i amb el treball compartit. Per tant, quan els has de treballar amb algú que és conegut, és més fàcil perquè ja hi ha un coneixement previ. El Govern de la Generalitat és el govern de tot el país, però sí que és cert que aquesta proximitat ajuda a que sigui un Govern molt més proper. Estic segur que farem grans coses.

«Segurament en període electoral hi ha hagut estires-i-arronses [entre Junts i PDECat], però no s'han traslladat al govern municipal»

- Com s'ha viscut a nivell de govern municipal la divisió entre PDECat i Junts, tenint en compte que a Manresa la cosa està més equilibrada?

- El govern municipal treballa com una pinya i veient en altres ciutats amb pactes entre dues o tres o més formacions i que són d'una complexitat molt gran, jo estic orgullós de la bona entesa i la cohesió que hi ha dins de l'equip de govern. Segurament en període electoral hi ha hagut estires-i-arronses, però no s'han traslladat al govern municipal. Ho agraeixo i tant el Valentí Junyent com jo hem treballat sempre perquè el govern sigui fort, més enllà dels matisos.

- Com hauria de ser la Manresa de final de mandat?

- Portem dos anys que han estat molt complicats. La meva alcaldia no ha estat, fins ara, gens normal. Jo no he fet encara, cap acte sense mascareta. No he tingut l'oportunitat de fer una Festa Major com hem conegut sempre. No la faré tampoc aquest any. M'hauré perdut dos correfocs, jo que sóc una persona que prové del món de Xàldiga, que m'apassiona i que crec que és un dels actes més simbòlics, més nostre. Ja veurem si dins del meu mandat puc veure aquella plaça plena de foc i després de ball.

Però tot i així, crec que tenim un govern que és fort, format per dos grups municipals que treballem conjuntament. Que malgrat les dificultats estem tirant endavant molts projectes. Que ens ha arribat un sobrevingut del nivell de la pandèmia i hem estat capaços de plantejar un Pla de reconstrucció sumant-hi totes les formacions polítiques del consistori i que ens ha permès destinar 6 milions d'euros a fer front a les conseqüències del coronavirus. Això no estava ni en el programa ni en el pla de mandat.

- D'acord. Però quina Manresa podem comptar tenir per al 2023?

- El 2023 hi ha d'haver una revàlida, però la ciutat no es construeix de 4 anys en 4 anys. Aquest és el problema de totes aquelles ciutats que s'han construït per mandats. És impossible construir una ciutat i tirar endavant projectes importants amb tan poc temps. Per tant, no sé com acabarà sent la ciutat el 2023, però sí que sé com vull que sigui Manresa el 2024 i el 2025 i el 2030. Una ciutat més sostenible, més justa, amb més oportunitats on siguem capaços de generar més llocs de treball. Perquè al final, la pobresa es resol oferint llocs de treball perquè la gent visqui dignament. Això no s'aconsegueix d'un any per l'altre, ni dins d'un sol mandat. Per tant, avui posem pedres de grans projectes de ciutat que veuran el seu fruit el 2026. Jo no sé si el 2026 encara seré aquí, però hem de començar a treballar ara.

«Si es valora positivament la feia que he fet com a alcalde i el partit creu que m'he de tornar a presentar, jo estic a disposició del partit»

- Entenc dons, que el 2023 es tornarà a presentar.

- Això ho ha de decidir la militància d'Esquerra, però jo crec que és bo que hi hagi uns períodes que siguin d'una certa estabilitat i per tant, si es valora positivament la feia que he fet com a alcalde i el partit creu que m'he de tornar a presentar, jo estic a disposició del partit i no hi ha cap problema.

- Ara que comenta que s'han d'anar posant pedres, imagino que Manresa 2022 està sent una oportunitat per avançar feina, més enllà de la pròpia commemoració o de la possible visita del papa.

- Manresa 2022 té un lema que m'agrada molt: Transformació. Les transformacions són a base d'anys, d'esforços i de complicitats. I quan parlem de transformació, parlem d'una transformació física de la ciutat, però també parlem d'una transformació a nivell personal i col·lectiu. I aquí hi ha grans reptes que hem d'abordar, com l'emergència climàtica, la crisi social, els factors tecnològics. Parlar d'educació, de polítiques socials, de grans reptes climàtics també ha de formar part de Manresa 2022.

Al final, els grans cicles de la història són de 500 anys en 500 anys. L'època del Renaixement, que era l'època d'Ignasi, va ser una època de grans canvis i grans transformacions. 500 anys després és un moment idoni perquè Manresa sigui capital del pensament i de la reflexió per posar les bases d'un nou model, perquè si no som capaços de canviar el model, estem perduts. I la pandèmia ens ho ha fet veure més cruament que mai.

 

Participació