Sobreseguda la querella de Fiscalia contra el tractament de residus sanitaris a Manresa

Seprona de la Guàrdia Civil acusava Vilà Vila i el Consorci per a la gestió residus de gestionar malament els residus Covid, però la investigació s'havia fer sobre residus sanitaris inerts i no especials

Dipòsit controlat de residus de Bufalvent, a Manresa
Dipòsit controlat de residus de Bufalvent, a Manresa | Arxiu
05 de juliol del 2021
Actualitzat a les 10:25h
El Jutjat d'Instrucció número 6 de Manresa ha sobresegut el procediment per la querella que la Fiscalia Provincial de Medi Ambient de Barcelona havia presentat contra Vilà Vila i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, com a gestora dels abocadors de Manresa, per un presumpte delicte contra el medi ambient i la salut pública per la gestió, transport i eliminació dels residus sanitaris derivats de la gestió Covid dels hospitals d'Althaia durant la primera onada de la pandèmia.

La querella es basava en els informes elaborats per la unitat de Seprona de la Guàrdia Civil sobre unes inspeccions realitzades el 30 d'abril i el 2 de maig de 2020 tant sobre la gestió del transport d'aquests residus com el seu abocament a Bufalvent. Segons l'escrit de Fiscalia, l'empresa transportista hauria dipositat a l'abocador un total de 78 tones de residus procedents de diferents centres hospitalaris. La investigació s'emmarcava en l'operatiu Retrovirus, coordinada per l'Europol.

Residus autoritzats
El jutge destaca la inexistència d'indicis de delicte ja que els residus abocats al dipòsit controlat de residus de Bufalvent eren residus sanitaris del Grup I i II segons la documentació que els acompanyava i, per tant, un tipus de residus que el dipòsit pot rebre.

Residus del Grup I i II
Seprona va basar tots els seus informes amb el supòsit que els residus transportats i abocats eren generats per la gestió Covid dels hospitals on es recollien, però el jutge situa els residus de l'actuació dins dels Grups I i II.

Els residus sanitaris del Grup I i del Grup II són aquells que per la seva naturalesa i composició són inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva gestió. Els del Grup II afegeixen la variant que poden ser residus que generin fàstic o manies, però que igualment no exigeixen una cura especial en la seva gestió.