04
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
19:49h
Aquest dissabte a la nit s'ha estrenat davant de 300 persones l'espectacle de dansa i cant produït per la Coral Escriny i que porta per títol Jardins d'Euterpe. El programa que es va començar a preparar abans del confinament és un homenatge a la figura de Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Ha fet falta més d'un any i mig perquè es podés veure finalment una proposta que va néixer de la col·laboració de la pianista Viviana Salisi i del director de la coral, Marc Reguant. Salisi va recuperar una dotzena de melodies de Clavé i Reguant en va fer els arranjaments per a cor mixt. A partir d'aquest moment va arribar la pandèmia, els assajos a distància, o per torns, la recerca del millor espai per a la seva estrena, la col·laboració de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages i de Fina Tàpias a l'escenografia. A la proposta artística s'hi unia una important gestió per aconseguir que l'estrena transmetés al màxim l'ambient de les classes obreres als Jardins d'Euterpe que entre 1857 i 1868 servien com a zona de lleure a Barcelona.
L'espai que es va condicionar és el pati de l'Institut d'Auro que per una nit va transformar-se amb tres grans tarimes que acollien els cantaires de la Coral Escriny, el piano de cua i les danses de l'Esbart Manresà. Al bell mig del pati, la font de l'institut deixava pas a càntirs d'època, llums i color. El programa va durar una hora i mitja amb una pausa i va fer un recorregut per les músiques que es podien ballar a mitjans del segle XIX a Barcelona. Un vals interpretat per les veus masculines del cor va obrir el concert i tot seguit, xotis, redowa (danses d'origen centreeuropeu, que es ballaven amb uns petits saltirons i solien tractar temes relacionats amb la lleugeresa i l'encant), havaneres, així com balls més vius i moguts com són els rigodons, contradanses, galops i polques.
La Coral Escriny ha tancat amb aquest concert una temporada atípica que els va portar recentment a Artés a interpretar Illa Inaudita amb Manel Camp al piano. Però per al curs que ve portaran novament la producció que ara han estrenat al teatre del Kursaal.
Ha fet falta més d'un any i mig perquè es podés veure finalment una proposta que va néixer de la col·laboració de la pianista Viviana Salisi i del director de la coral, Marc Reguant. Salisi va recuperar una dotzena de melodies de Clavé i Reguant en va fer els arranjaments per a cor mixt. A partir d'aquest moment va arribar la pandèmia, els assajos a distància, o per torns, la recerca del millor espai per a la seva estrena, la col·laboració de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages i de Fina Tàpias a l'escenografia. A la proposta artística s'hi unia una important gestió per aconseguir que l'estrena transmetés al màxim l'ambient de les classes obreres als Jardins d'Euterpe que entre 1857 i 1868 servien com a zona de lleure a Barcelona.
L'espai que es va condicionar és el pati de l'Institut d'Auro que per una nit va transformar-se amb tres grans tarimes que acollien els cantaires de la Coral Escriny, el piano de cua i les danses de l'Esbart Manresà. Al bell mig del pati, la font de l'institut deixava pas a càntirs d'època, llums i color. El programa va durar una hora i mitja amb una pausa i va fer un recorregut per les músiques que es podien ballar a mitjans del segle XIX a Barcelona. Un vals interpretat per les veus masculines del cor va obrir el concert i tot seguit, xotis, redowa (danses d'origen centreeuropeu, que es ballaven amb uns petits saltirons i solien tractar temes relacionats amb la lleugeresa i l'encant), havaneres, així com balls més vius i moguts com són els rigodons, contradanses, galops i polques.
La Coral Escriny ha tancat amb aquest concert una temporada atípica que els va portar recentment a Artés a interpretar Illa Inaudita amb Manel Camp al piano. Però per al curs que ve portaran novament la producció que ara han estrenat al teatre del Kursaal.