Entrevista

Juriol: «Volem contribuir a fer que el rock deixi de considerar-se un gènere residual al nostre país»

La banda bagenca acaba de treure a la llum el seu primer single, "T'he trobat", un prometedor preludi de la resta de temes que compondran un debut discogràfic que traspua atreviment i intensitat per tots els porus

per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 3 de juliol de 2021 a les 09:30 |
La banda bagenca Juriol treu a la llum el seu primer single | Promocional
No neixen del no-res. Cadascú d'ells, individualment, té un llarg bagatge dintre del món de la música. La majoria, de fet, s'hi dediquen: el Gerard Cabot és productor musical i actualment regenta el prestigiós estudi de gravació Red Factory Studio; el David González és professor de música i toca la bateria en diversos grups, i el Miki Santamaria és un dels baixistes més influents a nivell estatal (toca amb Doctor Prats) i un reputat productor musical. L'única component que no té un sou a final de mes relacionat amb aquest sector és, precisament, la mare dels ous de la banda. La llavor de tot plegat. Ella és la Clara Oliveres, il·lustradora i muralista de formació que sempre ha tingut un peu posat en la creació musical. Tant era que no tingués un grup amb qui tocar les cançons que componia (abans cantava amb Misfru, però es va dissoldre): ella escrivia temes, els musicava i els enregistrava. Sola. A casa seva. De manera autodidacta.

Fins que un dia, després d'un temps pensant que aquelles partitures tenien potencial i que no podia ser que es quedessin en un calaix, va decidir passar a l'acció: buscaria gent per formar una banda "èpica", músics "de primer nivell" que fessin sonar les seves cançons com ningú. I els va trobar. Primer el Gerard (veu i guitarra), que no va dubtar ni un moment a sumar-se al projecte. Després el Miki Santamaria (baix), que va dir que sí gairebé a l'instant. I finalment el David González (bateria), que va enamorar-se de la proposta gairebé a primera vista. La Clara faria de vocalista i guitarra. Ja ho tenien tot. Només els faltava el nom. Van optar per Juriol: "la meva gossa es diu així, i com que sempre que acabàvem d'assajar deia me'n vaig a passejar la Juriol!, vam convenir que també podia ser el nom de la banda", explica Oliveres. 

Però que Juriol es va crear i va començar a enregistrar temes ja en fa gairebé un any. Sense anar més lluny, al mes d'agost del 2020 ja tenien un perfil d'Instagram creat on anaven publicant petits tastos de les seves creacions... Però no ha estat fins aquest divendres que han donat a conèixer el seu primer tema (amb videoclip), T'he trobat. Com és que han tardat tant a materialitzar-se? Els ho preguntem.

- Us heu fet pregar una mica, eh!

CLARA: Tot té una explicació! Al començament estàvem tan il·lusionats amb el projecte que ho compartíem tot, però hi va haver unes quantes discogràfiques que es van contactar per treballar plegades. Ens va semblar una bona idea i vam acabar firmant amb RGB. El que passa és que la pandèmia ho ha alentit molt tot i el procés s'ha allargat una mica més del que ens hauria agradat. Però ara ja està!

- De moment només heu tret un single. Quan vindran els següents temes?

CLARA: La idea és publicar el disc sencer al setembre. Abans d'això, però, traurem en primícia una de les altres cançons que el compondran amb el seu videoclip corresponent. Serà a finals d'agost.

- Quants temes té, el disc?

CLARA: Vuit. I la intenció és que cadascun d'ells tingui el seu propi videoclip. Ens agrada molt la idea d'acompanyar i completar les cançons amb obres visuals. A més, procurem que en tots hi participin artistes d'altres branques: el resultat millora automàticament i és més espectacular.


- En aquest primer que heu tret salteu al buit des d'una avioneta, literalment...

CLARA: Sí! I ja podem avançar que els següents vídeos també seran molt especials, amb col·laboracions de gent increïble.

- Les lletres també segueixen una mateixa tònica?

CLARA: Totes neixen a partir d'experiències personals, de la necessitat de treure i ajudar-me a pair vivències, tant d'allò bo com d'allò difícil. Són nusos que necessito desfilar; escriure-ho i posar-hi melodies, harmonia i ritme m'ajuda a entendre-ho i a ordenar-ho dins meu. Però al final, són lletres que tracten temes universals i que crec que tots ens hi podem sentir connectats.

- I totes en català. És una qüestió de militància?

CLARA: Les lletres em surten de dins a través d'experiències passades, d'allò viscut o del que sento. I quan tradueixo el que sento en paraules, la manera més directa i sincera és el català, perquè és la meva llengua. I cantar rock en català també és una manera de reivindicar que la música que fem no ha de cantar-se en anglès o castellà per ser vàlida. Volem fer rock a casa nostra, així de senzill.

GERARD: La millor manera de reivindicar qualsevol opció passa per normalitzar-la. Penso que els projectes musicals, com tot a la vida, han de sortir de manera sincera, mai forçada. Si et ve de gust fes-ho, tant se val l'idioma o l'estil. L'error sol ser voler crear un producte musical en base a d'altres motius… Llavors el resultat sol ser poc autèntic, i això sempre es percep.

- Heu dit que feu rock català. No obstant, un dels hashtags que useu molt és el de #NouRockCatalà... 

GERARD: Nosaltres fem rock i cantem en català. Però som un grup del 2021: seria absurd que sonéssim com les bandes de finals dels 80! Entenc que aquella primera fornada tenia els seus referents en el rock americà més clàssic dels 70 i els 80, però nosaltres tenim uns referents més actuals perquè som d'una altra generació.

- I quins són aquests referents amb què us heu emmirallat?

CLARA: Bàsicament grups americans o britànics. La sonoritat de les guitarres està molt influenciada per Foo Fighters; les tornades èpiques i intenses, per Muse; les melodies senzilles o el fet d'utilitzar els compassos d'amalgama en trossos instrumentals ve de Biffy Clyro... És un combinat de tot allò que ens agrada que traslladem al terreny català.

- A mi em recordeu una mica a Blondie, si més no per l'estètica i pel protagonisme de la Clara.

GERARD: Per a nosaltres, el rock and roll és una actitud davant la vida, no només un estil musical. Es tracta de lluitar pel que sents que és just, d'afrontar les pors, de reivindicar-te, de superar les adversitats amb perseverança i esforç, d'anar a contracorrent... I precisament per això, en un moment on la música pop hipersexualitza i cossifica les dones, el que hem de fer és crear referents femenins que facin canviar aquest paradigma dintre del panorama musical actual. Ens omplim la boca dient que les dones s'han d'empoderar però encara ens sorprenem quan n'hi ha una que lidera un projecte musical... 

- A banda de contribuir a transformar la realitat de la dona dintre del món de la música, creieu que com a banda aporteu quelcom més, en el panorama musical actual?

GERARD: Jo penso que sí. Crec fermament que podem ajudar a fer que el rock deixi de considerar-se un gènere residual al nostre país. A banda -i això potser ja és fer volar coloms- m'agradaria que fóssim la punta de llança d'una nova onada de música rock dintre del panorama musical català; que de sobte, la indústria tornés a apostar per una escena que mai ha deixat d'existir, que té públic i de la qual nosaltres en podem ser representants. 
 

El primer videoclip de Juriol ha estat rodat al íntegrament al Bages Foto: RGB

 

Participació