01
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
22:39h
El pati de l'Institut d'Auro de Santpedor serà l'escenari dissabte al vespre de l'estrena de l'obra Jardins d'Euterpe, una producció de la Coral Escriny de Santpedor. L'obra que es va començar a gestar abans del confinament és un homenatge a la figura de Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Jardins d'Euterpe és una obra de dotze peces, melodies recuperades per part de la pianista manresana Viviana Salisi. El director de la coral de Santpedor, Marc Reguant, ha fet els arranjaments per a cor. Ells són els responsables de donar forma a un programa que compta també amb la participació de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, sota la direcció de Jordi Gros, i de Fina Tàpias a la direcció escènica.
L'escenari que s'ha escollit per a presentar aquesta producció és l'antic claustre del Convent de Sant Francesc i que avui és pati de l'Institut d'Auro. Allà, un ampli escenari amb 50 cantaires, dirigits per Marc Reguant, la pianista Viviana Salisi i sis dansaires de l'Esbart faran un recorregut per les músiques que es podien ballar a finals del segle XIX a Barcelona.
L'orígen dels Jardins d'Euterpe
Els Jardins d'Euterpe era un recinte d'esbarjo a Barcelona on hi havia berenadors, zones de passeig, parcs d'atraccions, teatres d'estius. Era un espai on es concentrava l'entreteniment especialment de moda entre els anys 1857 i 1868. Josep Anselm Clavé, que havia promogut el cant coral entre les classes treballadores com una manera d'aportar-los qualitat de vida i estructura associativa i de crear comunitat, va trobar, primer en els jardins de la Nimfa, després als dels camps Elisis, i finalment als d'Euterpe, el lloc ideal per als multitudinaris concerts de balls corejats. S'hi podien reunir més de 80 cantaires i 60 músics de banda o d'orquestra i hi van arribar a assistir fins a 4.000 espectadors.
La producció de la Coral Escriny agafa aquell llegat i el recupera per portar-lo en un concert a l'aire lliure a Santpedor que es podrà tornar a veure la primavera que ve al teatre Kursaal de Manresa, aleshores en un espai diferent i tancat.
La primera peça del concert és un vals interpretat per les veus masculines del cor. Precisament el vals solia ser la primera peça del ball. Tot seguit en el concert hi ha una mostra de les diferents peces que es podien ballar i escoltar a l'època. En destaquen, un xotis (nom que prové de l'anglès scottish, que significava escocesa) i que era un ball de caràcter alegre i moviments marcats; les redowa que eren danses d'origen centreeuropeu, que es ballaven amb uns petits saltirons i solien tractar temes relacionats amb la lleugeresa i l'encant. També es podran escoltar havaneres, així com balls més vius i moguts com són els rigodons, contradanses, galops i polques.
Jardins d'Euterpe és una obra de dotze peces, melodies recuperades per part de la pianista manresana Viviana Salisi. El director de la coral de Santpedor, Marc Reguant, ha fet els arranjaments per a cor. Ells són els responsables de donar forma a un programa que compta també amb la participació de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, sota la direcció de Jordi Gros, i de Fina Tàpias a la direcció escènica.
L'escenari que s'ha escollit per a presentar aquesta producció és l'antic claustre del Convent de Sant Francesc i que avui és pati de l'Institut d'Auro. Allà, un ampli escenari amb 50 cantaires, dirigits per Marc Reguant, la pianista Viviana Salisi i sis dansaires de l'Esbart faran un recorregut per les músiques que es podien ballar a finals del segle XIX a Barcelona.
L'orígen dels Jardins d'Euterpe
Els Jardins d'Euterpe era un recinte d'esbarjo a Barcelona on hi havia berenadors, zones de passeig, parcs d'atraccions, teatres d'estius. Era un espai on es concentrava l'entreteniment especialment de moda entre els anys 1857 i 1868. Josep Anselm Clavé, que havia promogut el cant coral entre les classes treballadores com una manera d'aportar-los qualitat de vida i estructura associativa i de crear comunitat, va trobar, primer en els jardins de la Nimfa, després als dels camps Elisis, i finalment als d'Euterpe, el lloc ideal per als multitudinaris concerts de balls corejats. S'hi podien reunir més de 80 cantaires i 60 músics de banda o d'orquestra i hi van arribar a assistir fins a 4.000 espectadors.
La producció de la Coral Escriny agafa aquell llegat i el recupera per portar-lo en un concert a l'aire lliure a Santpedor que es podrà tornar a veure la primavera que ve al teatre Kursaal de Manresa, aleshores en un espai diferent i tancat.
La primera peça del concert és un vals interpretat per les veus masculines del cor. Precisament el vals solia ser la primera peça del ball. Tot seguit en el concert hi ha una mostra de les diferents peces que es podien ballar i escoltar a l'època. En destaquen, un xotis (nom que prové de l'anglès scottish, que significava escocesa) i que era un ball de caràcter alegre i moviments marcats; les redowa que eren danses d'origen centreeuropeu, que es ballaven amb uns petits saltirons i solien tractar temes relacionats amb la lleugeresa i l'encant. També es podran escoltar havaneres, així com balls més vius i moguts com són els rigodons, contradanses, galops i polques.
Programa del «Jardins d'Euterpe» de la Coral Escriny by La muntanya russa on Scribd