01
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
16:04h
La xerrada organitzada per Fem Manresa aquest dimecres sota el títol Un soterrament innecessari; una oportunitat perduda per al tren comarcal va aplegar a la nau de l'Anònima unes 40 persones. El debat va posar de manifest la incomprensió que genera la inversió prevista per al soterrament de part de la línia i el canvi d'estació del Baixador a plaça Espanya dels FGC.
L'acte va començar amb la intervenció de la regidora de Fem Manresa, Gemma Boix, que va explicar la proposta presentada per l'Ajuntament i FGC el passat 19 d'abril, i els dubtes que aquesta planteja per millorar la mobilitat a la ciutat i amb el conjunt de pobles de la comarca i la Catalunya Central. "La inversió prevista, de prop de 60 milions d'euros, se'ns ha venut com una millora urbanística, però en cap cas com una millora de mobilitat", va expressar Gemma Boix. I que amb l'argument que el trasllat de l'estació del Baixador a la plaça Espanya és per portar-la al centre de Manresa, el govern de Marc Aloy "tracta les manresanes de manca de criteri i sentit comú".
"A Catalunya el ferrocarril està en retrocés"
Per part de la Plataforma per la Promoció del Transport Públic van intervenir Josep Maria Olivé, Jordi Porta i Ricard Riol. Els seus arguments van ser clars i contundents: "el projecte previst no millorarà ni el temps de recorregut ni la freqüència de trens, per tant, no estarem arribant a més gent que actualment". Van defensar que millorar la mobilitat passa per un canvi de paradigma i expandir el ferrocarril, com s'està fent a altres països d'Europa com Alemanya. Però que, per contra, a Catalunya el ferrocarril està en retrocés. En aquest sentit van afirmar que amb aquesta proposta "Manresa fa un pas enrere per la mobilitat".
Al mateix temps també van posar de relleu que Manresa té una situació privilegiada per exercir la seva capitalitat en relació a la comarca, ja que "ja compta amb dos ramals de vies de tren existents, tant en l'eix del Cardener com del Llobregat; caldria adequar-les, però les vies ja existeixen". Creuen que és una anomalia que poblacions que tenen xarxa ferroviària no puguin gaudir de transport de passatgers, com és el cas de Súria i Sallent. Van posar exemples de trens comarcals d'èxit, com la línia de Lleida-La Pobla, que dona servei a una població de 30.000 habitants, o el cas d'Alacant, on també s'ha adaptat una via d'ample estret a un tren-tram.
Incomprensió per part dels assistents
Per part dels assistents hi va haver moltes intervencions, sobretot per manifestar el rebuig al soterrament i al canvi d'estació: incomprensió total per destinar una inversió tant important a unes obres que no milloraran el dia a dia de les manresanes.
Fem Manresa diu no entendre com des del govern de la ciutat "es gira l'esquena" a l'opció del tren comarcal, quan és la proposta vigent que recull el Pla Territorial del Parlament de Catalunya, i una oportunitat immillorable per exercir la capitalitat al Bages i liderar un canvi real en benefici del medi ambient.
L'acte va començar amb la intervenció de la regidora de Fem Manresa, Gemma Boix, que va explicar la proposta presentada per l'Ajuntament i FGC el passat 19 d'abril, i els dubtes que aquesta planteja per millorar la mobilitat a la ciutat i amb el conjunt de pobles de la comarca i la Catalunya Central. "La inversió prevista, de prop de 60 milions d'euros, se'ns ha venut com una millora urbanística, però en cap cas com una millora de mobilitat", va expressar Gemma Boix. I que amb l'argument que el trasllat de l'estació del Baixador a la plaça Espanya és per portar-la al centre de Manresa, el govern de Marc Aloy "tracta les manresanes de manca de criteri i sentit comú".
"A Catalunya el ferrocarril està en retrocés"
Per part de la Plataforma per la Promoció del Transport Públic van intervenir Josep Maria Olivé, Jordi Porta i Ricard Riol. Els seus arguments van ser clars i contundents: "el projecte previst no millorarà ni el temps de recorregut ni la freqüència de trens, per tant, no estarem arribant a més gent que actualment". Van defensar que millorar la mobilitat passa per un canvi de paradigma i expandir el ferrocarril, com s'està fent a altres països d'Europa com Alemanya. Però que, per contra, a Catalunya el ferrocarril està en retrocés. En aquest sentit van afirmar que amb aquesta proposta "Manresa fa un pas enrere per la mobilitat".
Al mateix temps també van posar de relleu que Manresa té una situació privilegiada per exercir la seva capitalitat en relació a la comarca, ja que "ja compta amb dos ramals de vies de tren existents, tant en l'eix del Cardener com del Llobregat; caldria adequar-les, però les vies ja existeixen". Creuen que és una anomalia que poblacions que tenen xarxa ferroviària no puguin gaudir de transport de passatgers, com és el cas de Súria i Sallent. Van posar exemples de trens comarcals d'èxit, com la línia de Lleida-La Pobla, que dona servei a una població de 30.000 habitants, o el cas d'Alacant, on també s'ha adaptat una via d'ample estret a un tren-tram.
Incomprensió per part dels assistents
Per part dels assistents hi va haver moltes intervencions, sobretot per manifestar el rebuig al soterrament i al canvi d'estació: incomprensió total per destinar una inversió tant important a unes obres que no milloraran el dia a dia de les manresanes.
Fem Manresa diu no entendre com des del govern de la ciutat "es gira l'esquena" a l'opció del tren comarcal, quan és la proposta vigent que recull el Pla Territorial del Parlament de Catalunya, i una oportunitat immillorable per exercir la capitalitat al Bages i liderar un canvi real en benefici del medi ambient.