01
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
12:22h
Els membres de l'entitat manresana Un lápiz, un dibujo es troben treballant aquest estiu en la instal·lació de la coberta del segon pis de l'orfenat NAD de Nouadhibou, la capital econòmica de Mauritània, i també d'unes persianes metàl·liques que han d'arribar per via marítima des d'Elx, per tancar els locals dels baixos de l'edifici, en el marc del seu projecte Colibrí. Les persianes arribaran juntament a 15 tones de material com ordinadors, cosidores, menjar en llauna o bolquers, "que no només faran servei a l'orfenat, sinó que incidiran en les escoles i la gent necessitada del municipi".
L'orfenat de Nouadhibou allotja entre 14 i 16 infants sense progenitors que es troben a la ciutat i que, generalment, provenen de països de més al sud, i els dona allotjament i aliments, i pretén, ara que es completarà la construcció de l'estructura de l'edifici, donar-los també una oportunitat en forma de formació pràctica per dotar-los de certa autonomia.
Segons explica des de l'entitat José Fernández, els nadons que arriben a l'orfenat troben aviat alguna família que els adopta o que se'n fa càrrec, però amb els més crescuts, la situació es complica. Per això, tan aviat com hagin acabat les obres engegaran un projecte per crear una escola d'oficis on els nois i les noies es puguin formar. "Inicialment farem formació en costura per les nenes i de construcció i soldadura per als nois", explica Fernández, "sap greu, -afegeix per la distinció de gèneres- però aquí, a Mauritània, els rols estan molt definits i el prioritari és que tinguin una formació que els doni oportunitats laborals".
La construcció d'aquest edifici annex a l'orfenat ha estat pagada a partir d'aportacions de particulars, ja que Un lápiz, un dibujo, que beu de la tradició solidària llibertària, no accepta donacions econòmiques "ni d'institucions ni de bancs que vulguin netejar-se la cara". També a la pròpia Mauritània, no tenen cap suport governamental, "al contrari", ja que moltes de les gestions administratives de declarar els infants orfes o la tramitació de la documentació per a les adopcions "ho fan les voluntàries locals vinculades al projecte".
Un lápiz, un dibujo porta 8 anys treballant en el projecte Colibrí de l'edifici annex a l'orfenat. "Vigilem molt cada despesa que fem, mirem sempre diverses opcions i sempre movem els diners de mica en mica i anem fent petites intervencions de millora per evitar grans dispendis que, tal i com està el país, comportarien pujades de preu especulatives", explica.
La idea, però, és que l'orfenat sigui el més autosuficient possible a nivell econòmic. "Ara mateix, quan puguem tancar amb les persianes els tres locals dels baixos, en posarem dos a lloguer i l'orfenat només en farà servir un", explica Fernández, que apunta, també, que "el primer pis de l'edifici annex a l'orfenat farà d'alberg de visitants estrangers, en forma de turisme solidari, que passin per la ciutat". Entre els lloguers i els allotjaments volen "trobar una solució definitiva perquè el centre acabi sent autosuficient i no hagi de dependre de la caritat".
Crida a fer possible l'escola d'oficis des del Bages
Una de les coses que més li pesen a Fernández és que gairebé totes les aportacions que reben de particulars són de gent de fora del Bages, "tot i que l'entitat i els seus fundadors som bagencs". "No és que sigui important d'on arribin els ajuts, mentre arribin, però alguna cosa no hem fet bé quan la gent de la comarca no s'implica en el projecte Colibrí", es lamenta.
Per això creu que el projecte de l'escola d'oficis de l'orfenat Mauritania NAD -aquest és el seu nom oficial- de Nouadhibou pot ser un bon reclam perquè les persones de la comarca s'impliquin en un projecte que "podran seguir gairebé a temps real" i on veuran que la seva aportació "estarà gestionada d'aprop i tindrà resultats efectius".
Les aportacions per al projecte poden ser puntuals o periòdiques, més grans o més petites. Es pot consultar com fer-ho al web d'Un lápiz, un dibujo.
Nouadhibou, capital econòmica de Mauritània
Nouadhibou és una ciutat de 90.000 habitants que es troba situada en un punt estratègic de la costa mauritana, en el litoral interior de la península que porta el seu mateix nom. Se la considera la capital econòmica del país, però entre la seva població existeix molta desigualtat. Aquest litoral és el principal -per no dir l'únic port d'entrada i sortida per mar del país, i acumula gran part de la seva indústria.