El futur del convent de les caputxines

«Tenir el convent buit quan hi ha tanta gent que dorm al carrer és un càrrec de consciència molt gran»

Les monges caputxines de Manresa celebren la predisposició de l'Ajuntament de convertir el monestir en un espai al servei de la ciutat però apunten que, de moment, "no hi ha res signat"

per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 2 de juliol de 2021 a les 12:20 |
Pilar Lumbreras, la mare abadessa del convent de les caputxines de Manresa | AFT
Els turbulents episodis a què les monges caputxines de Manresa van haver d'enfrontar-se, fa pràcticament cinc anys, per defensar el seu dret a decidir quins usos tindria el convent on viuen quan elles faltessin, ja són història. El Vaticà ho va deixar ben clar en el document que va redactar a finals del 2017: les religioses manresanes són les úniques que poden determinar a qui volen cedir el monestir un cop traspassades. Recordem que la seva primera intenció era oferir-lo a la Fundació Sociosanitària de Manresa (actualment, Sant Andreu Salut) perquè el convertissin en una residència per a persones amb dependència, però l'acord no va acabar de tancar-se mai.

Després d'un temps de silenci, les caputxines van tornar a ser notícia quan va transcendir la seva voluntat de deixar una part del convent del carrer Talamanca a l'Ajuntament de la ciutat. L'altra part se cediria al grup Inspiració 2022, una organització ciutadana que, valent-se de l'experiència vital de Sant Ignasi de Loiola, treballa per potenciar una transformació espiritual, personal i social coincidint amb 500è aniversari de l'arribada del fundador de la Companyia de Jesús a la capital del Bages. De fet, va ser aquesta mateixa entitat la que es va posar en contacte amb les monges per si els podien cedir algun espai del convent on poder-se reunir. D'aquí en va néixer un vincle que ja no s'ha trencat, i és que tal com exposa Pilar Lumbreras, la mare abadessa del convent, "a banda de venir-hi a fer les seves trobades, també ens ajuden amb el que necessitem i ens donen molta vida". "Hem de pensar -segueix Lumbreras- que només hi vivim quatre monges aquí, i agraïm i valorem molt l'escalf i la companyia de la gent".


L'Ajuntament: predisposició sense concreció


Si alguna cosa tenen clara les caputxines és que el convent on viuen s'ha d'aprofitar, i no per treure'n rendiment econòmic ni per convertir-lo en carn d'inversors, sinó per "destinar-lo a usos socials que beneficiïn els veïns i veïnes de Manresa", declara l'abadessa: "estem parlant d'un edifici molt gran que podria acollir infinitat d'iniciatives al servei de la ciutat". I és que per molt que l'entrada sigui discreta, el que amaga aquest immoble en el seu interior són centenars de metres quadrats, la majoria dels quals en desús: "ara mateix tenim entre 18 i 20 habitacions tancades que podrien estar fent servir persones en risc d'exclusió social", lamenta Lumbreras, tot afegint que "per a mi és un càrrec de consciència saber que hi ha gent que dorm al carrer mentre el convent està buit".

 

El convent de les caputxines de Manresa compta amb centenars de metres quadrats d'espai, tant interior com exterior Foto: AFT


D'aquesta infrautilitat n'és conscient, l'Ajuntament de Manresa, que ja fa mesos que manté reunions amb les monges amb la finalitat última d'acabar quedant-se amb l'immoble del carrer Talamanca. El que passa és, però, "que de paraula sembla que tot va per bon camí, però no hi ha cap document escrit que palesi aquesta voluntat. I això és el que estem esperant", diu la màxima responsable del convent, que és optimista i no dubta que "aquest preacord verbal acabarà esdevenint una realitat en un futur proper". "A l'Ajuntament li interessa firmar ràpid, bàsicament perquè totes les monges que vivim aquí som grans i, tirant molt llarg, viurem com a màxim deu anys més", assenyala.

La complicitat amb la ciutadania, essencial


Si el convent de les caputxines de Manresa ha estat tants anys passant desapercebut per a la gran majoria de ciutadans, no és perquè hi hagués una voluntat explícita de les monges de mantenir-lo en l'anonimat. Però el cert és que quan eren més joves no es plantejaven tan seriosament què se'n faria, de casa seva, quan ja no hi fossin. Tot va canviar arran de la decisió de deixar l'edifici a la ciutat -amb les posteriors trifulgues amb el Bisbat de Vic-: en aquell moment les religioses van començar a veure com el seu cercle de suports augmentava. Va ser tan notable la implicació d'algunes veïnes i veïns de la ciutat en la causa pro caputxines, que va acabar creant-se la Plataforma 379, una xarxa de recolzament popular que va aconseguir posar el convent en el focus de l'actualitat manresana mitjançant activitats culturals obertes a tota la societat.

A partir d'aquí, el degoteig d'entitats i col·lectius que van acudir a casa de les monges per a poder-hi dur a terme alguna iniciativa o activitat, va ser constant. Per una banda, des del departament d'Art de l'Institut Cal Gravat, van començar-se a utilitzar-se les instal·lacions per a realitzar-hi exposicions de pintors locals. Encara ara, de fet, fan servir el claustre del convent com a espai expositiu durant els caps de setmana.
 

Imatge del claustre del convent Foto: AFT


Però encara n'hi ha més: a banda de ser el punt de trobada del grup Inspiració 2022 i de fer la funció de galeria d'art per a l'alumnat de Cal Gravat, el convent del carrer Talamanca també ha cedit part dels seus horts a Càritas Manresa per desenvolupar alguns dels seus projectes d'inclusió social. "Estem encantades de cedir espais a aquella gent que treballa per a la ciutat i la seva gent", somriu Lumbreras, que ja vaticina que un cop l'edifici en qüestió passi a mans de l'Ajuntament, "es podran tirar endavant projectes que potser ara no s'esdevenen per falta d'espai": "aquí dins tenim unes naus enormes que podrien fer la funció de tallers per a persones que busquin inserir-se en el món laboral, per exemple", suggereix.

Bisbat de Vic: "Desitjaríem que al convent s'hi seguís fent vida contemplativa"


Tot i discrepar amb l'ús futur que les caputxines volen que tingui el convent del carrer Talamanca, el Bisbat de Vic ha assegurat a aquest diari que respecta la decisió de les monges però que preferiria que s'hi seguís fent vida contemplativa: "esperem que puguin aparèixer noves vocacions religioses de caputxines que ajudin el monestir i les germanes a ser fidels al Senyor", declaren, tot afegint que "tant de bo, quan l'any que ve el Sant Pare visiti la cova de Manresa en els 500 anys de la conversió i estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat, aquest mateix pugui trobar una comunitat jove, forta i viva" perquè a l'immoble del carrer Talamanca s'hi mantingui la vida conventual
 

La part dels horts i el jardí també compta amb un pou i una petita capella Foto: AFT

 

Participació