30
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
17:44h
El govern i els grups de l'oposició de l'Ajuntament de Castellnou de Bages ja té a les seves mans l'informe tècnic que va encarregar per conèixer i valorar les actuacions que requereix l'edifici Montserrat del Serrat per poder-li donar ús públic i de pública concurrència. I l'informe és demolidor. Caldrà fer una inversió de més d'1,5 milions d'euros per complir amb aquests requisits mínims de seguretat indispensables. La comissió de valoració de l'Ajuntament de Castellnou formada per tots els partits amb representació municipal, ha fet la recepció del document aquest dimecres.
Altres elements que també caldrà tenir en compte abans que pugui ser una realitat, com l'adequació de l'exterior de l'edifici, o els elements mobiliaris i de distribució de l'interior, o els equipaments materials específics atenent a l'ús que es vulgui donar a cadascuna de les seves parts, no estan inclosos en aquest pressupost i, per tant, la seva valoració caldrà sumar-la al milió i mig d'euros.
Va funcionar sense llicència durant 11 anys
L'informe evidencia la, com a mínim, greu irresponsabilitat dels governs municipals del PSC encapçalats per l'exalcalde Francesc Martínez, que van donar ús a l'edifici Montserrat durant 11 anys, del 2008 al 2018, sense que complís cap requeriment legal sobre seguretat i amb greus deficiències estructurals i en les instal·lacions de subministraments i sanejament, que suposaven un greu perill per a qualsevol persona que accedís a l'immoble, tal i com mostra l'informe tècnic.
L'edifici, que no va passar a ser propietat municipal fins al 2012, va ser llogat per l'Ajuntament a tercers i va ser seu de diverses entitats del poble des de 2008. Però ni quan va passar a ser propietat municipal, a partir de 2012, no van canviar les coses, i les entitats van continuar desenvolupant-hi les seves activitats, reunions i formacions sota l'empara del govern socialista, malgrat les greus deficiències estructurals i de seguretat de l'edifici.
Aquesta situació es va aturar el 2018 amb el canvi de govern municipal a mig mandat, després que Francesc Martínez renunciés a l'alcaldia. Una de les primeres decisions que va prendre el nou govern d'ERC va ser suspendre tota activitat a l'immoble i clausurar-lo a l'espera d'un informe tècnic d'ús.
L'informe ha estat elaborat a partir de l'objectiu de donar un ús públic a l'Edifici Montserrat del Serrat i en el compliment mínim de la normativa d'aplicació en aquests casos. Qualsevol element necessari per a l'ús de les seves activitats, però que no tingui a veure amb la seguretat de l'edifici, no està recollit en els 1,5 milions d'actuació pressupostat en l'informe.
L'informe valora la classificació de l'activitat, la potència instal·lada i l'energia utilitzada, l'aforament i evacuació, l'accessibilitat, la normativa d'incendis, la normativa de salubritat, el reglament electrotècnic de baixa tensió i la dotació de serveis higiènics en edifici de pública concurrència.
Només pel que fa a l'estabilitat estructural de l'edifici, l'informe apunta que cal la reparació dels caps i les bases dels pilars de formigó, el recalçament d'un mur de contenció i de coberts annexes, la reparació de fissures i arrebossats bufats en diversos murs i parets, d'un mur exterior amb jardinera, d'un mur exterior sota el parc infantil, d'una coberta plana no transitable i de l'estructura d'una coberta metàl·lica, i el remat del voladís del balcó i el reforç de la seva barana.
Pel que fa a les instal·lacions, l'informe apunta que per poder donar ús públic a l'edifici cal completar i racionalitzar tota la instal·lació elèctrica, augmentar la potència contractada, la modernització i substitució de l'enllumenat, la instal·lació d'un grup electrògen, completar i racionalitzar tota la instal·lació de telecomunicacions, substituir tota la instal·lació d'aigua de l'edifici, instal·lar un sistema de sobrepressió d'aigua, substituir totes les petites connexions de sanejament, substituir el sistema de producció d'aigua calenta sanitària, assegurar la connexió de totes les xarxes de sanejament existents, col·locar tots els canals i baixants de les aigües pluvials, construir una nova escomesa del col·lector d'aigües pluvials, instal·lar un dipòsit d'aigües pluvials enterrat de formigó, també un sobreeixidor de la conducció d'aquestes aigües i, finalment, fer de nou la xarxa de dades i de connexió a internet.
L'informe també inclou vuit mesures mínimes per complir amb el decret d'accessibilitat, com l'ederrocament de rampes que no compleixen la normativa, o l'eliminació de graons, entre d'altres; amb les normes de ventilació, salubritat i renovació d'aire; amb la normativa anti-incendis, com la senyalització o el canvi de sentit d'obertura de les portes, o amb la normativa d'ús sobre terres antilliscants, baranes o la construcció i adequació de serveis higiènics, o els elements de l'entorn de l'edifici.
Redacció d'un projecte bàsic i executiu i la licitació en concurs públic
Aquesta valoració econòmica d'1,5 milions d'euros respon a un llistat exhaustiu de tot un seguit de treballs que es creuen necessaris i imprescindibles per dotar l'edifici Montserrat per a ús públic i per activitat de pública concurrència, però en cap cas, l'informe no pretén l'obtenció d'una valoració econòmica real, sinó que es tracta d'una estimació, d'una aproximació al cost de les obres.
Per a l'obtenció del valor real de la reforma és necessària la redacció d'un projecte bàsic i executiu, redactat per un arquitecte, que detalli totes i cadascuna de les actuacions necessàries i les modificacions de distribució de l'edifici que es creguin oportunes i amb la participació d'un enginyer per aportar els coneixements necessaris per adaptar l'edifici a l'activitat de pública concurrència i per a un ús públic, com es demana.
Aquest projecte complet, un cop aprovat, s'ha de licitar en concurs públic, i l'oferta econòmica de l' empresa constructora que guanyi la licitació, serà el pressupost real del mateix.
Aquesta valoració econòmica es la mínima que es creu necessària per a la reforma de l'edifici Montserrat, i al ser resultant d'un informe i no d'un projecte, no inclou canvis de distribució ni de mida de les diverses estances de l'edifici, ni s'implica en les necessitats funcionals del mateix, únicament indica la necessària adaptació puntual d'alguns elements, com del nucli de comunicacions i dels serveis higiènics i l'adaptació dels altres elements que el conformen.
Altres elements que també caldrà tenir en compte abans que pugui ser una realitat, com l'adequació de l'exterior de l'edifici, o els elements mobiliaris i de distribució de l'interior, o els equipaments materials específics atenent a l'ús que es vulgui donar a cadascuna de les seves parts, no estan inclosos en aquest pressupost i, per tant, la seva valoració caldrà sumar-la al milió i mig d'euros.
Va funcionar sense llicència durant 11 anys
L'informe evidencia la, com a mínim, greu irresponsabilitat dels governs municipals del PSC encapçalats per l'exalcalde Francesc Martínez, que van donar ús a l'edifici Montserrat durant 11 anys, del 2008 al 2018, sense que complís cap requeriment legal sobre seguretat i amb greus deficiències estructurals i en les instal·lacions de subministraments i sanejament, que suposaven un greu perill per a qualsevol persona que accedís a l'immoble, tal i com mostra l'informe tècnic.
L'edifici, que no va passar a ser propietat municipal fins al 2012, va ser llogat per l'Ajuntament a tercers i va ser seu de diverses entitats del poble des de 2008. Però ni quan va passar a ser propietat municipal, a partir de 2012, no van canviar les coses, i les entitats van continuar desenvolupant-hi les seves activitats, reunions i formacions sota l'empara del govern socialista, malgrat les greus deficiències estructurals i de seguretat de l'edifici.
Aquesta situació es va aturar el 2018 amb el canvi de govern municipal a mig mandat, després que Francesc Martínez renunciés a l'alcaldia. Una de les primeres decisions que va prendre el nou govern d'ERC va ser suspendre tota activitat a l'immoble i clausurar-lo a l'espera d'un informe tècnic d'ús.
L'informe ha estat elaborat a partir de l'objectiu de donar un ús públic a l'Edifici Montserrat del Serrat i en el compliment mínim de la normativa d'aplicació en aquests casos. Qualsevol element necessari per a l'ús de les seves activitats, però que no tingui a veure amb la seguretat de l'edifici, no està recollit en els 1,5 milions d'actuació pressupostat en l'informe.
L'informe valora la classificació de l'activitat, la potència instal·lada i l'energia utilitzada, l'aforament i evacuació, l'accessibilitat, la normativa d'incendis, la normativa de salubritat, el reglament electrotècnic de baixa tensió i la dotació de serveis higiènics en edifici de pública concurrència.
Només pel que fa a l'estabilitat estructural de l'edifici, l'informe apunta que cal la reparació dels caps i les bases dels pilars de formigó, el recalçament d'un mur de contenció i de coberts annexes, la reparació de fissures i arrebossats bufats en diversos murs i parets, d'un mur exterior amb jardinera, d'un mur exterior sota el parc infantil, d'una coberta plana no transitable i de l'estructura d'una coberta metàl·lica, i el remat del voladís del balcó i el reforç de la seva barana.
Pel que fa a les instal·lacions, l'informe apunta que per poder donar ús públic a l'edifici cal completar i racionalitzar tota la instal·lació elèctrica, augmentar la potència contractada, la modernització i substitució de l'enllumenat, la instal·lació d'un grup electrògen, completar i racionalitzar tota la instal·lació de telecomunicacions, substituir tota la instal·lació d'aigua de l'edifici, instal·lar un sistema de sobrepressió d'aigua, substituir totes les petites connexions de sanejament, substituir el sistema de producció d'aigua calenta sanitària, assegurar la connexió de totes les xarxes de sanejament existents, col·locar tots els canals i baixants de les aigües pluvials, construir una nova escomesa del col·lector d'aigües pluvials, instal·lar un dipòsit d'aigües pluvials enterrat de formigó, també un sobreeixidor de la conducció d'aquestes aigües i, finalment, fer de nou la xarxa de dades i de connexió a internet.
L'informe també inclou vuit mesures mínimes per complir amb el decret d'accessibilitat, com l'ederrocament de rampes que no compleixen la normativa, o l'eliminació de graons, entre d'altres; amb les normes de ventilació, salubritat i renovació d'aire; amb la normativa anti-incendis, com la senyalització o el canvi de sentit d'obertura de les portes, o amb la normativa d'ús sobre terres antilliscants, baranes o la construcció i adequació de serveis higiènics, o els elements de l'entorn de l'edifici.
Redacció d'un projecte bàsic i executiu i la licitació en concurs públic
Aquesta valoració econòmica d'1,5 milions d'euros respon a un llistat exhaustiu de tot un seguit de treballs que es creuen necessaris i imprescindibles per dotar l'edifici Montserrat per a ús públic i per activitat de pública concurrència, però en cap cas, l'informe no pretén l'obtenció d'una valoració econòmica real, sinó que es tracta d'una estimació, d'una aproximació al cost de les obres.
Per a l'obtenció del valor real de la reforma és necessària la redacció d'un projecte bàsic i executiu, redactat per un arquitecte, que detalli totes i cadascuna de les actuacions necessàries i les modificacions de distribució de l'edifici que es creguin oportunes i amb la participació d'un enginyer per aportar els coneixements necessaris per adaptar l'edifici a l'activitat de pública concurrència i per a un ús públic, com es demana.
Aquest projecte complet, un cop aprovat, s'ha de licitar en concurs públic, i l'oferta econòmica de l' empresa constructora que guanyi la licitació, serà el pressupost real del mateix.
Aquesta valoració econòmica es la mínima que es creu necessària per a la reforma de l'edifici Montserrat, i al ser resultant d'un informe i no d'un projecte, no inclou canvis de distribució ni de mida de les diverses estances de l'edifici, ni s'implica en les necessitats funcionals del mateix, únicament indica la necessària adaptació puntual d'alguns elements, com del nucli de comunicacions i dels serveis higiènics i l'adaptació dels altres elements que el conformen.