28
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
12:11h
"La seva cara cremada impressionava... però tenia un cor....". Així recorda Josefina Vila el seu germà, Ramon Vila, popularment conegut com a Caracremada. Ella és una de les veus protagonistes de Els últims passos de Ramon Vila Capdevila, un documental que repassa les darreres hores de l'últim maqui català i que inclou testimonis de persones que el van conèixer, entre els quals Joan Busquets El Senzill, company de guerrilla de Caracremada i l'únic maqui que encara viu. El documental, dirigit pel manresà Oriol Segon i produït per l'Ajuntament de Castellnou de Bages, municipi on va morir i estan enterrades les seves despulles, s'estrenarà aquest dissabte 3 de juliol.
El documental Els últims passos de Ramon Vila Capdevila repassa la vida del maqui i el seu fatal desenllaç, abatut l'agost de 1963 en una emboscada de la Guàrdia Civil a la Creu del Perelló, a Castellnou de Bages. Ho fa a través de testimonis que "el van conèixer i ens situen en com van succeir els fets", explica el director del llargmetratge, Oriol Segon, que reconeix que no ha estat una tasca fàcil, ja que molts d'ells "eren molt joves quan van succeir els fets".
Els últims passos de Ramon Vila Capdevila
L'historiador Pep Cara, membre del Centre d'estudis Josep Ester Borràs, és el fil conductor de la història. Parla d'una "generació que ho dona tot a la vida per fer un món més just". Entre les veus hi ha la de Joan Busquets, company d'en Caracremada, que recorda com es dedicava a ajudar a passar gent, perseguida pel franquisme, per la frontera amb França. "Era una persona que sabies, perquè ell mateix ho deia, que lluitaria fins a la mort", recorda.
En Caracremada feia temps que es movia tot sol pels boscos catalans. Després de boicotejar una línia d'alta tensió a Rajadell, va morir, l'any 1963, en una emboscada que alguns veïns del poble han volgut recordar a la cinta. "Recordo sentir que la Guàrdia Civil el buscava i com de nit em van despertar uns trets, no sé quants", diu l'Antoni Obradors, que llavors tenia 12 anys.
També hi és present en Joan Casamitjana, qui va veure el cos sense vida del maqui i a qui la Guàrdia Civil va enviar a buscar al jutge de pau. El fill d'aquest recorda com el seu pare li va explicar com el maqui havia mort amb la pistola a la mà.
Les seves restes van ser enterrades en un lloc discret, al costat de l'església de Castellnou de Bages. No va ser fins al 1999, arran d'una intervenció a l'indret, que es van exhumar i enterrar correctament.
"És una obligació reivindicar-lo"
El documental s'estrenarà a Castellnou de Bages, que celebra aquest cap de setmana unes jornades dedicades a Ramon Vila Capdevila. "La seva història és molt desconeguda encara i tenim l'obligació de reivindicar la seva figura", explica l'alcalde, Domènec Òrrit.
A banda de l'estrena, hi haurà xerrades d'historiadors i de l'arqueòloga que va encapçalar la seva exhumació. També hi serà present el darrer maqui en vida, Joan Busquets.
La ruta de Caracremada a Castellnou
Castellnou compta, des de fa dues dècades, amb un centre d'interpretació dels maquis. Ara, però, avança l'alcalde, es vol fer un pas més i crear "un museu a l'aire lliure". El consistori treballa en el disseny d'una ruta d'uns deu quilòmetres que ressegueixi els "indrets més emblemàtics de la lluita guerrillera" al municipi, entre els quals la Creu del Perelló.
El nou sender, amb el que es vol posar l'accent "als valors dels guerrillers", explica Òrrit, completarà el recorregut impulsat per la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), el GR-179 i conegut com la Ruta dels Maquis, que recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris. Actualment enllaça Berga i Manresa, tot i que ara s'està treballant per fer-lo arribar fins a la frontera francesa, per on creuaven.
El documental Els últims passos de Ramon Vila Capdevila repassa la vida del maqui i el seu fatal desenllaç, abatut l'agost de 1963 en una emboscada de la Guàrdia Civil a la Creu del Perelló, a Castellnou de Bages. Ho fa a través de testimonis que "el van conèixer i ens situen en com van succeir els fets", explica el director del llargmetratge, Oriol Segon, que reconeix que no ha estat una tasca fàcil, ja que molts d'ells "eren molt joves quan van succeir els fets".
Els últims passos de Ramon Vila Capdevila
L'historiador Pep Cara, membre del Centre d'estudis Josep Ester Borràs, és el fil conductor de la història. Parla d'una "generació que ho dona tot a la vida per fer un món més just". Entre les veus hi ha la de Joan Busquets, company d'en Caracremada, que recorda com es dedicava a ajudar a passar gent, perseguida pel franquisme, per la frontera amb França. "Era una persona que sabies, perquè ell mateix ho deia, que lluitaria fins a la mort", recorda.
En Caracremada feia temps que es movia tot sol pels boscos catalans. Després de boicotejar una línia d'alta tensió a Rajadell, va morir, l'any 1963, en una emboscada que alguns veïns del poble han volgut recordar a la cinta. "Recordo sentir que la Guàrdia Civil el buscava i com de nit em van despertar uns trets, no sé quants", diu l'Antoni Obradors, que llavors tenia 12 anys.
També hi és present en Joan Casamitjana, qui va veure el cos sense vida del maqui i a qui la Guàrdia Civil va enviar a buscar al jutge de pau. El fill d'aquest recorda com el seu pare li va explicar com el maqui havia mort amb la pistola a la mà.
Les seves restes van ser enterrades en un lloc discret, al costat de l'església de Castellnou de Bages. No va ser fins al 1999, arran d'una intervenció a l'indret, que es van exhumar i enterrar correctament.
"És una obligació reivindicar-lo"
El documental s'estrenarà a Castellnou de Bages, que celebra aquest cap de setmana unes jornades dedicades a Ramon Vila Capdevila. "La seva història és molt desconeguda encara i tenim l'obligació de reivindicar la seva figura", explica l'alcalde, Domènec Òrrit.
A banda de l'estrena, hi haurà xerrades d'historiadors i de l'arqueòloga que va encapçalar la seva exhumació. També hi serà present el darrer maqui en vida, Joan Busquets.
La ruta de Caracremada a Castellnou
Castellnou compta, des de fa dues dècades, amb un centre d'interpretació dels maquis. Ara, però, avança l'alcalde, es vol fer un pas més i crear "un museu a l'aire lliure". El consistori treballa en el disseny d'una ruta d'uns deu quilòmetres que ressegueixi els "indrets més emblemàtics de la lluita guerrillera" al municipi, entre els quals la Creu del Perelló.
El nou sender, amb el que es vol posar l'accent "als valors dels guerrillers", explica Òrrit, completarà el recorregut impulsat per la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), el GR-179 i conegut com la Ruta dels Maquis, que recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris. Actualment enllaça Berga i Manresa, tot i que ara s'està treballant per fer-lo arribar fins a la frontera francesa, per on creuaven.