16
de juny
del
2021
Actualitzat
el
17
de juny
a les
16:35h
El ritme de vacunació va a velocitat de creuer i ja hi ha cada cop més catalanes i catalans a qui se'ls ha administrat la pauta completa. A expenses de com actuarà la variant Delta (la que ve de l'Índia), tot sembla indicar que el risc de contagiar-se de coronavirus i acabar ingressat o a la UCI és cada cop més remot. Però que la pandèmia estigui cada cop més controlada, no vol dir que les conseqüències que se n'han derivat també vagin a la baixa. Potser és més aviat al contrari.
Un dels sectors que més està notant aquesta mena de ressaca post-restriccions-confinament-morts-descontrol és el dels professionals de la salut mental, que al començament de tot de la pandèmia ja van preveure que quan les urgències més flagrants s'estabilitzessin, augmentaria considerablement el nombre de persones amb algun tipus de problema psiquiàtric o psicològic. Per no parlar de les conseqüències emocionals, que moltes vegades no requereixen de cap tractament de llarga durada però que també necessiten un breu acompanyament per part d'algun expert en la matèria.
I no s'equivocaven: efectivament, un any i tres mesos després de l'inici de tot plegat, els serveis de salut mental de gairebé tots els hospitals de Catalunya estan saturats. El de Sant Joan de Déu de Manresa (pertanyent a la Funcació Althaia) no n'és una excepció: "l'impacte que ha generat la Covid s'ha traduït en un empitjorament de l'estat mental de les persones que ja tenien algun trastorn previ però també ha provocat que gent sense cap diagnòstic psiquiàtric, hagi fet el que anomenem un debut", explica Àurea Autet, cap de la Divisió de Salut Mental d'Althaia. Aquesta segona casuística, tot i que també ha tingut incidència en persones adultes, s'ha donat, sobretot, entre els infants i joves menors de 18 anys, la majoria dels quals acudien a la unitat de psiquiatria infantojuvenil per intents autolítics, addiccions i, sobretot, trastorns de la conducta alimentària (TCA).
Un pic d'ingressos de nenes amb TCA com mai abans s'havia vist
"Si bé és cert -explica Autet- que en la majoria de centres sanitaris catalans les urgències per temptatives autolítiques han crescut força entre els joves, aquí a Manresa no ho hem percebut tant". Un dels motius que la doctora esgrimeix per provar d'explicar aquesta diferència rau en el fet que "des de la Unitat de Salut Mental d'Althaia no vam deixar, en cap moment, d'atendre i acompanyar els nostres usuaris; ni en l'etapa de confinament total, que ens comunicàvem amb els pacients telemàticament". Aquesta decisió de no aturar l'activitat "ha generat com de mur de contenció que segurament ha fet que no hàgim tingut tantes urgències com altres hospitals", apunta.
Però una cosa són les urgències i l'altra les derivacions mèdiques cap a salut mental. Aquestes últimes sí que han fet un boom, entre les menors de 18 anys, a la capital del Bages. Els diagnòstics més comuns? drogodependència (addiccions) i, en especial, TCA: "El pic d'ingressos de nenes amb trastorns alimentaris que estem registrant és inaudit", assegura Autet, que també apunta que "l'índex de massa corporal amb què ens arriben és força inferior al que estàvem acostumats fins ara, i la mitjana d'edat és menor que l'habitual". Nenes (sí, nenes, perquè de nen no n'han ingressat cap) més primes i més petites que de costum. "I amb això no només ens hi hem trobat aquí: s'ha donat arreu de Catalunya", especifica la psiquiatra.
Hi ha algun factor concret que expliqui aquesta tendència? Segons Autet, n'hi ha diversos. I tots, evidentment, són conseqüència directa de la pandèmia. Un de prou destacable és el fet que "totes aquestes nenes i adolescents han estat gairebé mig any sense trepitjar l'escola, que és un espai on es detecten molts casos de TCA". Però el que més pes sembla que té és el de l'exposició constant a les xarxes socials: "la pressió que exerceixen aquestes plataformes és molt bèstia i cada cop arriba a gent més jove", lamenta, mentre posa de manifest que aquest contacte ininterromput amb internet també és la llavor d'altres patologies com l'addicció a les pantalles: "jo prefereixo parlar d'abús, perquè per tenir una addicció has de complir uns requisits, però el cert és que han vingut moltes famílies preocupadíssimes perquè el seu fill o filla és incapaç de separar-se de les noves tecnologies", assegura la doctora.
Una generació que tolera poc la frustració
S'ha parlat molt que la gent jove és un dels col·lectius que més està patint les conseqüències de la pandèmia. És comprensible: "gaudir d'una bona salut mental i emocional passa per tenir relacions reals, de tu a tu; per estar en llocs comuns; per veure gent que es comporta diferent... però aquest jovent, això, no ho ha pogut tenir durant aquest darrer any", reflexiona Autet, alhora que considera que "també és cert que els nanos i adolescents que pugen toleren poc les frustracions i els costa entendre certs límits perquè estan massa sobreprotegits" i els és més dificultós gestionar contratemps desagradables.
Evitar psiquiatritzar-ho tot i apostar per un treball de prevenció transversal i interdepartamental
Davant d'aquest malestar expressat per les generacions més joves, la cap de la Divisió de Salut Mental d'Althaia és clara: "si hem arribat fins aquí és perquè el sistema té mancances, i una de les més importants és que a hores d'ara encara no concep la salut de manera holística". Què vol dir això? "Doncs que en comptes d'anar a l'una, el que es fa des dels diversos departaments és treballar individualment"; i les persones, exclama Autet, "no es poden simplificar, perquè cadascuna és única i té les seves casuístiques".
En aquest sentit, diu, "és un error que ho psiquiatritzem tot perquè hi ha problemes que no es resolen anant al psicòleg: un infant que està deprimit perquè a casa viu una situació complicada tant a nivell familiar com econòmic, a banda d'un acompanyament emocional necessitarà la intervenció de Benestar Social i també d'Ensenyament". Una solució interessant "que actuaria com a preventiu de trastorns mentals" passaria, segons la psiquiatra, "per treballar des d'un enfocament més comunitari que compti amb la coordinació de les diverses institucions implicades".
Un dels sectors que més està notant aquesta mena de ressaca post-restriccions-confinament-morts-descontrol és el dels professionals de la salut mental, que al començament de tot de la pandèmia ja van preveure que quan les urgències més flagrants s'estabilitzessin, augmentaria considerablement el nombre de persones amb algun tipus de problema psiquiàtric o psicològic. Per no parlar de les conseqüències emocionals, que moltes vegades no requereixen de cap tractament de llarga durada però que també necessiten un breu acompanyament per part d'algun expert en la matèria.
I no s'equivocaven: efectivament, un any i tres mesos després de l'inici de tot plegat, els serveis de salut mental de gairebé tots els hospitals de Catalunya estan saturats. El de Sant Joan de Déu de Manresa (pertanyent a la Funcació Althaia) no n'és una excepció: "l'impacte que ha generat la Covid s'ha traduït en un empitjorament de l'estat mental de les persones que ja tenien algun trastorn previ però també ha provocat que gent sense cap diagnòstic psiquiàtric, hagi fet el que anomenem un debut", explica Àurea Autet, cap de la Divisió de Salut Mental d'Althaia. Aquesta segona casuística, tot i que també ha tingut incidència en persones adultes, s'ha donat, sobretot, entre els infants i joves menors de 18 anys, la majoria dels quals acudien a la unitat de psiquiatria infantojuvenil per intents autolítics, addiccions i, sobretot, trastorns de la conducta alimentària (TCA).
Un pic d'ingressos de nenes amb TCA com mai abans s'havia vist
"Si bé és cert -explica Autet- que en la majoria de centres sanitaris catalans les urgències per temptatives autolítiques han crescut força entre els joves, aquí a Manresa no ho hem percebut tant". Un dels motius que la doctora esgrimeix per provar d'explicar aquesta diferència rau en el fet que "des de la Unitat de Salut Mental d'Althaia no vam deixar, en cap moment, d'atendre i acompanyar els nostres usuaris; ni en l'etapa de confinament total, que ens comunicàvem amb els pacients telemàticament". Aquesta decisió de no aturar l'activitat "ha generat com de mur de contenció que segurament ha fet que no hàgim tingut tantes urgències com altres hospitals", apunta.
Però una cosa són les urgències i l'altra les derivacions mèdiques cap a salut mental. Aquestes últimes sí que han fet un boom, entre les menors de 18 anys, a la capital del Bages. Els diagnòstics més comuns? drogodependència (addiccions) i, en especial, TCA: "El pic d'ingressos de nenes amb trastorns alimentaris que estem registrant és inaudit", assegura Autet, que també apunta que "l'índex de massa corporal amb què ens arriben és força inferior al que estàvem acostumats fins ara, i la mitjana d'edat és menor que l'habitual". Nenes (sí, nenes, perquè de nen no n'han ingressat cap) més primes i més petites que de costum. "I amb això no només ens hi hem trobat aquí: s'ha donat arreu de Catalunya", especifica la psiquiatra.
Les urgències de salut mental a Manresa han augmentat menys que a la resta del país Foto: Althaia
Hi ha algun factor concret que expliqui aquesta tendència? Segons Autet, n'hi ha diversos. I tots, evidentment, són conseqüència directa de la pandèmia. Un de prou destacable és el fet que "totes aquestes nenes i adolescents han estat gairebé mig any sense trepitjar l'escola, que és un espai on es detecten molts casos de TCA". Però el que més pes sembla que té és el de l'exposició constant a les xarxes socials: "la pressió que exerceixen aquestes plataformes és molt bèstia i cada cop arriba a gent més jove", lamenta, mentre posa de manifest que aquest contacte ininterromput amb internet també és la llavor d'altres patologies com l'addicció a les pantalles: "jo prefereixo parlar d'abús, perquè per tenir una addicció has de complir uns requisits, però el cert és que han vingut moltes famílies preocupadíssimes perquè el seu fill o filla és incapaç de separar-se de les noves tecnologies", assegura la doctora.
Una generació que tolera poc la frustració
S'ha parlat molt que la gent jove és un dels col·lectius que més està patint les conseqüències de la pandèmia. És comprensible: "gaudir d'una bona salut mental i emocional passa per tenir relacions reals, de tu a tu; per estar en llocs comuns; per veure gent que es comporta diferent... però aquest jovent, això, no ho ha pogut tenir durant aquest darrer any", reflexiona Autet, alhora que considera que "també és cert que els nanos i adolescents que pugen toleren poc les frustracions i els costa entendre certs límits perquè estan massa sobreprotegits" i els és més dificultós gestionar contratemps desagradables.
Evitar psiquiatritzar-ho tot i apostar per un treball de prevenció transversal i interdepartamental
Davant d'aquest malestar expressat per les generacions més joves, la cap de la Divisió de Salut Mental d'Althaia és clara: "si hem arribat fins aquí és perquè el sistema té mancances, i una de les més importants és que a hores d'ara encara no concep la salut de manera holística". Què vol dir això? "Doncs que en comptes d'anar a l'una, el que es fa des dels diversos departaments és treballar individualment"; i les persones, exclama Autet, "no es poden simplificar, perquè cadascuna és única i té les seves casuístiques".
En aquest sentit, diu, "és un error que ho psiquiatritzem tot perquè hi ha problemes que no es resolen anant al psicòleg: un infant que està deprimit perquè a casa viu una situació complicada tant a nivell familiar com econòmic, a banda d'un acompanyament emocional necessitarà la intervenció de Benestar Social i també d'Ensenyament". Una solució interessant "que actuaria com a preventiu de trastorns mentals" passaria, segons la psiquiatra, "per treballar des d'un enfocament més comunitari que compti amb la coordinació de les diverses institucions implicades".