16
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
11:55h
Arran Manresa ha anunciat aquest dimecres que una militant de l'assemblea local ha estat citada a declarar als jutjats de Manresa per la seva presumpta participació en una acció contra la zona blava de la ciutat el desembre del 2020, en què van resultar danyades les pantalles de 17 parquímetres.
L'organització juvenil explica que l'única prova presentada pels Mossos d'Esquadra per vincular la persona encausada amb els fets és la seva participació en una roda de premsa durant les protestes contra la sentència de l'1-O el 2019, fet que entenen com un "cas clar de persecució política".
El procés judicial que afecta a la militant d'Arran es va obrir després que l'empresa concessionària de la zona blava, EYSA, presentés una denúncia pels danys a les pantalles de 17 parquímetres. A partir d'aquell moment, els Mossos d'Esquadra van iniciar una investigació amb la qual, segons la formació "no han aconseguit cap prova visual ni cap testimoni que vinculi a la militant amb els fets, més enllà d'un vídeo de la roda de premsa del 2019".
Arran Manresa, també assenyala el paper de l'Ajuntament de Manresa, que va criminalitzar des d'un primer moment "l'acció de protesta" durant el ple municipal del 17 de desembre d'aquell any. Concretament, l'organització juvenil recorda les declaracions del regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David-Aaron López, qui va parlar d'actes "especialment violents" per referir-se al trencament de pantalles, i de l'alcalde Marc Aloy, qui va assegurar que es denunciaria i es faria pagar els costos als autors.
"Sis mesos després des les declaracions del govern d'ERC i Junts per Manresa, ens trobem amb que una militant ha d'anar a declarar no per les accions que hagi pogut dur a terme, sinó única i exclusivament per la seva militància política independentista, socialista i feminista", consideren.
Arran també denuncia el que consideren "populisme" del govern municipal, que, durant el ple del 17 de desembre, va lamentar-se pels costos que els desperfectes als parquímetres comportarien per a la ciutadania de Manresa, i "ERC i Junts per Manresa obvien mencionar que seran coberts per l'asseguradora, i els més de 2,5 milions d'euros que l'Ajuntament ha hagut de pagar a EYSA des del 2005 per garantir el benefici de l'empresa", assenyalen
Amb l'acció del desembre contra els parquímetres, Arran Manresa denunciava que l'Ajuntament de Manresa "estava mantenint la concessió de la zona blava amb una empresa que havia impulsat un ERTO il·legal el març del 2020 -cosa que també havia fet a Lleida el mateix mes- i que s'estava permetent que EYSA seguís acumulant beneficis amb un servei que hauria de ser públic i revertir positivament en les manresanes". Arran també remarcava que la zona blava de Manresa segueix sent una de les més cares de l'Estat espanyol.
"No tolerarem que, qui s'omple la boca de solidaritat antirepressiva des del Palau de la Generalitat i des de l'Ajuntament de Manresa, segueixi sent còmplice de la criminalització i la persecució contra el moviment popular".
L'organització juvenil explica que l'única prova presentada pels Mossos d'Esquadra per vincular la persona encausada amb els fets és la seva participació en una roda de premsa durant les protestes contra la sentència de l'1-O el 2019, fet que entenen com un "cas clar de persecució política".
El procés judicial que afecta a la militant d'Arran es va obrir després que l'empresa concessionària de la zona blava, EYSA, presentés una denúncia pels danys a les pantalles de 17 parquímetres. A partir d'aquell moment, els Mossos d'Esquadra van iniciar una investigació amb la qual, segons la formació "no han aconseguit cap prova visual ni cap testimoni que vinculi a la militant amb els fets, més enllà d'un vídeo de la roda de premsa del 2019".
Arran Manresa, també assenyala el paper de l'Ajuntament de Manresa, que va criminalitzar des d'un primer moment "l'acció de protesta" durant el ple municipal del 17 de desembre d'aquell any. Concretament, l'organització juvenil recorda les declaracions del regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David-Aaron López, qui va parlar d'actes "especialment violents" per referir-se al trencament de pantalles, i de l'alcalde Marc Aloy, qui va assegurar que es denunciaria i es faria pagar els costos als autors.
"Sis mesos després des les declaracions del govern d'ERC i Junts per Manresa, ens trobem amb que una militant ha d'anar a declarar no per les accions que hagi pogut dur a terme, sinó única i exclusivament per la seva militància política independentista, socialista i feminista", consideren.
Arran també denuncia el que consideren "populisme" del govern municipal, que, durant el ple del 17 de desembre, va lamentar-se pels costos que els desperfectes als parquímetres comportarien per a la ciutadania de Manresa, i "ERC i Junts per Manresa obvien mencionar que seran coberts per l'asseguradora, i els més de 2,5 milions d'euros que l'Ajuntament ha hagut de pagar a EYSA des del 2005 per garantir el benefici de l'empresa", assenyalen
Amb l'acció del desembre contra els parquímetres, Arran Manresa denunciava que l'Ajuntament de Manresa "estava mantenint la concessió de la zona blava amb una empresa que havia impulsat un ERTO il·legal el març del 2020 -cosa que també havia fet a Lleida el mateix mes- i que s'estava permetent que EYSA seguís acumulant beneficis amb un servei que hauria de ser públic i revertir positivament en les manresanes". Arran també remarcava que la zona blava de Manresa segueix sent una de les més cares de l'Estat espanyol.
"No tolerarem que, qui s'omple la boca de solidaritat antirepressiva des del Palau de la Generalitat i des de l'Ajuntament de Manresa, segueixi sent còmplice de la criminalització i la persecució contra el moviment popular".