09
de juny
del
2021
Actualitzat
el
10
de juny
a les
8:53h
Després del parèntesi de l'any passat a causa de la Covid, la Universitat Catalana d'Estiu – UCE Manresa ja té a punt a la programació de la tercera edició que se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juliol a la capital del Bages, amb l'institut Lluís de Peguera altra vegada com a centre neuràlgic i organitzada conjuntament amb l'Ajuntament de Manresa i Gest! Associació de professionals sèniors al servei del territori.
A la 3a edició de l'UCE de Manresa s'analitzarà el reconeixement dels drets individuals i col·lectius per part dels instruments internacionals i europeus i les vies de protecció dels drets humans existents al Consell d'Europa i la Unió Europea. De la mà d'acadèmics i advocats, el curs pretén aportar dades i reflexions sobre l'abast, les condicions i les conseqüències en el pla intern del paper de garant dels drets atribuït a organismes com el Tribunal Europeu de Drets Humans o el Tribunal de Justícia de la UE, especialment en relació amb les vulneracions de drets fonamentals que s'han denunciat arran del judici del Procés i d'altres procediments judicials interns. També es tractaran aspectes jurídics de la resposta a la crisi sanitària provocada per la Covid-19.
La Universitat Catalana d'Estiu és una iniciativa cultural sorgida l'any 1968 amb l'objectiu de posar en contacte els corrents intel·lectuals dels territoris de parla catalana. Cada mes d'agost ofereix a la localitat de Prada de Conflent cursos, tallers i conferències de temes ben diversos, amb un programa que combina les activitats docents amb altres actes més lúdics. La 53a edició a Prada tindrà lloc aquest estiu, del 16 al 22 d'agost.
La primera edició amb Manresa com a subseu, es va celebrar el 2018, coincidint amb els 50 anys de l'UCE, que se celebra cada any a Prada; amb el paper de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana; amb els 90 anys de l'Institut Lluís de Peguera, i amb els 150 del naixement de Pompeu Fabra, que va protagonitzar la sessió de cloenda.
Els detalls de la programació d'enguany, coordinada per Eva Pons Parera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), han estat presentats aquest dimecres a l'Institut Lluís de Peguera, per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; pel regidor d'Ensenyament i Universitats, Josep Gili; el president de la Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Casassas; i el president de Gest! Associació de Professionals Sèniors al Servei del Territori, Josep Sinca.
Tres jornades de debat sobre temes d'interès a Catalunya
L'acte d'inauguració tindrà lloc dijous, 1 de juliol, a les 12.30 h, i anirà càrrec de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; del president de l'UCE, Jordi Cassasas; i del president de Gest!, Josep Sinca.
A continuació, tindran lloc les primeres dues conferències Crisi sanitària: desafiaments democràtics en temps d'emergència; per Josep Maria Vilajosana, catedràtic de la Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Cooperació judicial penal a la UE, per Maria Esther Jordana, doctora de Dret Públic de la Universitat de Girona. La jornada de dijous finalitzarà amb la taula rodona Cap a la residualització del català?, amb la intervenció de Carme Junyent, professora de Lingüística de la UB); Gabriel Bibiloni, professor de Lingüística de la Universitat de les Illes Balears; Enric Gomà, escriptor; i Montse Sendra, professora de Filologia Catalana de la UB; i, com a moderador, Jaume Puig, representant d'Òmnium Cultural Bages-Moianès.
Divendres, 2 de juliol, la jornada arrencarà amb la conferència Dret de crisi o necessitat i descentralització política, càrrec de Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la UB. Continuarà amb les ponències Catalunya, una societat descohesionada?, a càrrec del sociòleg, periodista, escriptor Salvador Cardús; El dret penal i la política, per Joan Queralt, doctor de Dret penal de la UB; Entre els tribunals estatals i l'ONU: la interacció de les diferents instàncies de garantia dels drets fonamentals per Josep Costa, professor Teoria Política de la UPF; Els efectes econòmics de la pandèmia, per Albert Carreras, Catedràtic d'Història e Instituciones Econòmiques de la UPF. Les propostes de divendres finalitzaran amb la taula rodona Tsunami i desmobilització: on som?, amb la participació per periodista Antoni Bassas (Ara), Joan Becat (Institut d'Estudis Catalans), Eduard Voltas (Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull) i, com a moderadora, Aina Font Torra (periodista de NacióManresa).
La tercera edició d'UCE Manresa es clourà dissabte amb les dues últimes ponències. La primera, que portà per títol Garantia dels drets per al Consell d'Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans, a càrrec de l'advocada penalista Míriam Company; i una altra titulada La garantia dels drets polítics per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, impartida per l'advocat i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Marc Marsal. Finalment, tindrà lloc l'acte de cloenda amb Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Marc Aloy, alcalde de Manresa; Josep Sinca, president de Gest!; i Jordi Casassas, president de la Universitat Catalana d'Estiu.
A la 3a edició de l'UCE de Manresa s'analitzarà el reconeixement dels drets individuals i col·lectius per part dels instruments internacionals i europeus i les vies de protecció dels drets humans existents al Consell d'Europa i la Unió Europea. De la mà d'acadèmics i advocats, el curs pretén aportar dades i reflexions sobre l'abast, les condicions i les conseqüències en el pla intern del paper de garant dels drets atribuït a organismes com el Tribunal Europeu de Drets Humans o el Tribunal de Justícia de la UE, especialment en relació amb les vulneracions de drets fonamentals que s'han denunciat arran del judici del Procés i d'altres procediments judicials interns. També es tractaran aspectes jurídics de la resposta a la crisi sanitària provocada per la Covid-19.
La Universitat Catalana d'Estiu és una iniciativa cultural sorgida l'any 1968 amb l'objectiu de posar en contacte els corrents intel·lectuals dels territoris de parla catalana. Cada mes d'agost ofereix a la localitat de Prada de Conflent cursos, tallers i conferències de temes ben diversos, amb un programa que combina les activitats docents amb altres actes més lúdics. La 53a edició a Prada tindrà lloc aquest estiu, del 16 al 22 d'agost.
La primera edició amb Manresa com a subseu, es va celebrar el 2018, coincidint amb els 50 anys de l'UCE, que se celebra cada any a Prada; amb el paper de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana; amb els 90 anys de l'Institut Lluís de Peguera, i amb els 150 del naixement de Pompeu Fabra, que va protagonitzar la sessió de cloenda.
Els detalls de la programació d'enguany, coordinada per Eva Pons Parera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), han estat presentats aquest dimecres a l'Institut Lluís de Peguera, per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; pel regidor d'Ensenyament i Universitats, Josep Gili; el president de la Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Casassas; i el president de Gest! Associació de Professionals Sèniors al Servei del Territori, Josep Sinca.
Tres jornades de debat sobre temes d'interès a Catalunya
L'acte d'inauguració tindrà lloc dijous, 1 de juliol, a les 12.30 h, i anirà càrrec de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; del president de l'UCE, Jordi Cassasas; i del president de Gest!, Josep Sinca.
A continuació, tindran lloc les primeres dues conferències Crisi sanitària: desafiaments democràtics en temps d'emergència; per Josep Maria Vilajosana, catedràtic de la Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Cooperació judicial penal a la UE, per Maria Esther Jordana, doctora de Dret Públic de la Universitat de Girona. La jornada de dijous finalitzarà amb la taula rodona Cap a la residualització del català?, amb la intervenció de Carme Junyent, professora de Lingüística de la UB); Gabriel Bibiloni, professor de Lingüística de la Universitat de les Illes Balears; Enric Gomà, escriptor; i Montse Sendra, professora de Filologia Catalana de la UB; i, com a moderador, Jaume Puig, representant d'Òmnium Cultural Bages-Moianès.
Divendres, 2 de juliol, la jornada arrencarà amb la conferència Dret de crisi o necessitat i descentralització política, càrrec de Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la UB. Continuarà amb les ponències Catalunya, una societat descohesionada?, a càrrec del sociòleg, periodista, escriptor Salvador Cardús; El dret penal i la política, per Joan Queralt, doctor de Dret penal de la UB; Entre els tribunals estatals i l'ONU: la interacció de les diferents instàncies de garantia dels drets fonamentals per Josep Costa, professor Teoria Política de la UPF; Els efectes econòmics de la pandèmia, per Albert Carreras, Catedràtic d'Història e Instituciones Econòmiques de la UPF. Les propostes de divendres finalitzaran amb la taula rodona Tsunami i desmobilització: on som?, amb la participació per periodista Antoni Bassas (Ara), Joan Becat (Institut d'Estudis Catalans), Eduard Voltas (Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull) i, com a moderadora, Aina Font Torra (periodista de NacióManresa).
La tercera edició d'UCE Manresa es clourà dissabte amb les dues últimes ponències. La primera, que portà per títol Garantia dels drets per al Consell d'Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans, a càrrec de l'advocada penalista Míriam Company; i una altra titulada La garantia dels drets polítics per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, impartida per l'advocat i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Marc Marsal. Finalment, tindrà lloc l'acte de cloenda amb Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Marc Aloy, alcalde de Manresa; Josep Sinca, president de Gest!; i Jordi Casassas, president de la Universitat Catalana d'Estiu.