Berta Sala: «Ens hem d'acostumar al silenci per deixar de 'sentir' música i començar-la a 'escoltar'»

La programació de concerts emmarcada dintre de la campanya Fem soroll per fer teatreimpulsada pel Teatre dels Carlins, va acostant-se al final. Després de les actuacions de Magalí Sare i Sebastià Gris; de The Wax, Bright Joy i Sad Boys, i de Jo Jet i Maria Ribot, aquest divendres, 4 de juny, la programació es reprendrà amb la jove manresana Berta Sala com a protagonista, que oferirà un potent però delicat directe amb les cançons que componen el seu primer disc, Hertogstraat, que va veure la llum durant el mes de maig de l'any passat i del qual aquest diari ja se'n va fer ressò. Es tracta d'un àlbum gestat entre Holanda (país on la cantautora va acabar els darrers anys d'estudis musicals) i Manresa que retrata, de manera íntima i transparent, el seu procés de creixement personal durant aquesta experiència a l'estranger; una experiència "que em va permetre descobrir-me", assegurava en una entrevista.

Ara, i després d'un any just d'haver 'parit' la seva primera criatura discogràfica, Sala farà parada al teatre dels Carlins de Manresa, aquest divendres, a les vuit del vespre, amb entrades encara disponibles. I ho farà programada per Tarima, el cicle de concerts impulsat per Cultura del Bé Comú que, a banda de donar veu i recer a projectes artístics singulars del territori, també busca aportar el seu granet de sorra a Fem soroll per fer teatre, la campanya dels Carlins que, gràcies al suport d'entitats, persones a títol individual, artistes i programadors -entre d'altres- ha aconseguit instal·lar, al teatre, un nou equip de so; una adquisició que permetrà, a la històrica sala, oferir més qualitat acústica i obrir una línia estable de programació musical.


- Deu haver estat dur estrenar-te discogràficament i no poder donar a conèixer les cançons d'Hertogstraat en directe per totes les restriccions pandèmiques...

- No sé si dur és la paraula. Jo, quan vaig treure el disc, era molt conscient que la situació sanitària no em permetria fer bolos en viu de manera imminent, però tot i així vaig decidir tirar endavant la publicació perquè sentia que era el moment de fer-ho. A més, com que es tracta de la meva primera experiència discogràfica, no tinc cap vivència prèvia d'altres CD amb què poder-la comparar.

- Però normalment, llençar al mercat un àlbum, va acompanyat de la seva corresponent gira de concerts... No tens la sensació que ha rodat poc?

- En absolut: encara li queda molta corda per donar, a Hertogstraat! No vull pas deixar-lo de banda, encara; al contrari! És curiós: com a societat vivim en un món tan frenètic, que hem assumit que una cosa que té un any de vida ja està desfasada o és massa antiga. I això és un greu problema que tenim: sempre busquem el que és més nou perquè ens cansem excessivament ràpid de tot. En aquest sentit, jo reivindico que és justament ara, el moment ideal perquè Hertogstraat comenci a sonar en directe. 

- Què t'ho fa pensar?

- Primer, que veig que l'energia que tinc per fer sonar les cançons és la ideal. I segon, perquè les temàtiques de què parla el disc trobo que encaixen molt amb la situació actual que s'està vivint arreu.

- Certament, les lletres que primen a Hertogstraat ens imbueixen a una superació personal constant, igual que ens ha obligat a fer la pandèmia... 

- Personalment, aquesta situació sanitària extraordinària m'ha fet adonar que quan em dono temps, soc capaç de fer coses que creia fermament que no podria fer. Igual que amb la meva experiència a Holanda, l'escenari que ens ha deixat la Covid m'ha ensenyat moltes coses, una de les quals és a viure més a poc a poc, a vèncer pors i a prendre més consciència i responsabilitat en pro del medi ambient. 

- De dosis extres d'inspiració també te n'ha dut, aquesta crisi? O ets de les que ha patit bloquejos creatius?

- He tingut de tot: dies de moltíssima inspiració -sobretot al principi de la pandèmia-; dies de creació zero però de molta energia per investigar, escoltar i transcriure, i també dies en què no em venia de gust fer absolutament res. Com tothom, suposo. Malgrat tot, soc de les que penso que de cada moment que vivim, en podem extreure alguna cosa de profit.

- Què trobarà la gent que et vingui a veure aquest divendres?

- Trobarà un quartet de músics amb moltes ganes de tocar en directe! Un so fresc, primaveral, on el més important serà el moment present i l'intercanvi d'energia entre els artistes i el públic. Tocarem les cançons d'Hertogstraat però també altres temes propis. A més, aprofitarem per donar a conèixer, en primícia, el videoclip de Pors, una nova cançó que es publicarà a les plataformes digitals el dilluns 7 de juny i que té dues protagonistes.

- Quines?

- La por beneficiosa, que és la que et fa reaccionar davant de perills, i la por paralitzant, aquella que es converteix en angoixa, en ansietat, i que no et deixa viure. A la cançó, la por paralitzant es converteix en un perill en ella mateixa i genera una nova por que és la veu narrativa, que demana allunyar-se d'aquest perill.

- La por és un altre dels grans virus de la societat en què vivim...

- Malauradament, sí. I el missatge que m'agradaria que arribés és que, tot i ser quelcom abstracte dins del nostre cap, la por té molt poder i no li hem de treure importància ni caure en una infantilització del que significa.

- El concert de divendres forma part de la campanya Fem soroll per fer teatre, que ha comptat amb la implicació d'agents socials molt diversos (entitats, persones a títol individual, artistes, programadors, tècnics...) Creus que en el terreny cultural i social, el paper i la implicació de la comunitat és important per tirar endavant projectes com el que s'ha impulsat des de Carlins?

- No és que sigui important; és que és imprescindible. M'agradaria fer un sentit agraïment a tots aquells mecenes que recolzen activament la cultura i que, alhora, donen l'oportunitat a la societat de consumir cultura. L'únic que desitjo és que aquest projecte se sàpiga aprofitar i valorar com es mereix.

- Parlem del sector cultural en general. Ets optimista amb el vostre futur?

- Depèn del dia i del moment. Massa vegades m'he trobat en situacions on s'ha donat per fet que no em dedico a la música de manera professional: com si no ens poguéssim dedicar a l'art! I sí, sé que és difícil fer-ho, però com a societat hem de començar a contemplar-ho com una opció real. I deixar d'entendre que fer concerts, obres de teatre, exposicions, o el que sigui, és simplement un hobbie. Tenim gent molt preparada amb projectes artístics molt interessants que tant de bo tothom tingués l'oportunitat i l'interès d'anar-los a veure. Penso que la cultura té el poder de canviar la societat i que és molt important que se li doni el valor que té.

- Podem fer alguna cosa, la resta de la ciutadania que no ens dediquem al vostre món, per ajudar-vos?

- En el món de la música en concret, que és el que em toca més de prop a mi, penso que seria interessant que netegéssim una mica el so que ens rodeja. Si tot el dia 'sentim' (que no 'escoltem') música i sons a tot arreu on anem (supermercat, bars, botigues, al carrer mateix...), el que estem fent és entrenar les orelles per ignorar la música. Estaria molt bé que la gent s'acostumés al silenci; així, quan soni alguna cançó, l'escoltarà en comptes de només sentir-la, i n'apreciarà més la forma i el contingut.