25
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
15:08h
El manifest per demanar que Althaia practiqui avortaments i es creï a Manresa una unitat de trànsit que van llançar fa més d'un any Acció Lila, col·lectiu feminista Manresà, i l'Aldarull, organització LGTBI+ del Bages, ja compta amb més de 1.500 signatures a títol individual i més de 80 adhesions d'entitats, comerços i col·lectius.
Sota el títol de Els nostres cossos, la nostra decisió, el text s'emmarcava en la campanya conjunta per aconseguir que a la Fundació Althaia es realitzin avortaments i que al Bages s'obri una unitat de trànsit. Anna Gabriel, els membres del duet musical Jo Jet i Maria Ribot Jordi Jet Serra i Maria Ribot, o la actriu, professora i directora de teatre Teti Canal són algunes de les personalitats conegudes de la comarca del Bages que han volgut expressar el seu suport a aquestes demandes signant el manifest.
Des d'Acció Lila, malgrat tot, lamenten la manca de resposta institucional. Una de les premisses que ha vertebrat la campanya és que, tal i com afirmen, "els drets reproductius que hem aconseguit i defensat gràcies a la lluita decidida del moviment feminista no s'estan garantint, ja que la ciutadania estem veient dificultat el nostre accés a ells". En aquest sentit, recorden que l'Ajuntament de Manresa es va comprometre en el ple municipal de desembre, a instàncies del moviment feminista, a treballar per garantir l'exercici del dret a l'avortament a Manresa, pel que entenen que s'hauria de fer a l'hospital que gestiona la Fundació Althaia, "subvencionat amb diners públics i referencial en un ampli territori que avarca gran part de la Catalunya Central".
"Fins ara, només hem vist paraules", denuncien des del col·lectiu feminista, "però considerem que és hora de passar als fets i que l'Ajuntament de Manresa mostri el seu compromís ferm amb els drets reproductius de les dones".
Un dels motius pels quals les feministes interpel·len a l'Ajuntament de Manresa és que aquesta institució participa del Patronat d'Althaia amb dos membres, un dels quals, l'alcalde, amb vot de qualitat. "Entenem que la tasca de l'Ajuntament és representar els interessos de la ciutadania dins la Fundació", manifesten, "i és per això que no entenem per què no està pressionant activament a la institució".
Des d'Acció Lila també afirmen que Althaia incompleix la legalitat vigent ja que està fent objecció de consciència a l'avortament en tant que institució, degut a la presència en el Patronat de l'orde religiosa de Sant Joan de Déu. Aquesta orde ha afirmat en els últims mesos, davant les reivindicacions de les feministes, que en els seus hospitals "no es fan avortaments ni es distribueix cap píndola abortiva". Acció Lila considera especialment greu aquestes declaracions: "no pot ser", manifesten, "que l'Església segueixi veient-se amb el dret de controlar els nostres cossos i sexualitats davant la passivitat de l'Ajuntament de Manresa i de l'Institut Català de la Salut".
Des del col·lectiu posen de relleu que "l'objecció de consciència és un dret individual, però no institucional", i insten a Althaia a "ajustar-se a la legalitat vigent i no obstaculitzar el compliment del dret a l'avortament".
La Catalunya Central no és l'únic territori amb problemes per garantir el ple dret a l'avortament. Segons l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, el 2019, 17 comarques no disposaven de centres on fer avortaments voluntaris, obligant a totes aquelles que hi volien accedir a desplaçar-se. Actualment hi ha campanyes per garantir el dret a l'avortament arreu del territori, des de La Seu d'Urgell i el Pallars Jussà fins a les Terres de l'Ebre. Les portaveus d'Acció Lila celebren "que les companyes de la província de Lleida hagin aconseguit l'avortament quirúrgic després de temps de denúncia i lluita".
Des del col·lectiu asseguren que esperen que "el suport al nostre manifest que ha donat la ciutadania de la regió serveixi per seguir pressionant per tal que el dret a l'avortament es faci efectiu a la Catalunya Central". Manifesten que "la lluita és el camí més efectiu per aconseguir millores socials, ja que gràcies a les mobilitzacions feministes es va aprovar l'actual legislació i es va aturar la regressió que volia portar a terme el ministre Gallardón". És per això que tenen intenció de seguir aquest camí, convençudes de que "aviat podrem celebrar una fita a la Catalunya Central".
Sota el títol de Els nostres cossos, la nostra decisió, el text s'emmarcava en la campanya conjunta per aconseguir que a la Fundació Althaia es realitzin avortaments i que al Bages s'obri una unitat de trànsit. Anna Gabriel, els membres del duet musical Jo Jet i Maria Ribot Jordi Jet Serra i Maria Ribot, o la actriu, professora i directora de teatre Teti Canal són algunes de les personalitats conegudes de la comarca del Bages que han volgut expressar el seu suport a aquestes demandes signant el manifest.
Des d'Acció Lila, malgrat tot, lamenten la manca de resposta institucional. Una de les premisses que ha vertebrat la campanya és que, tal i com afirmen, "els drets reproductius que hem aconseguit i defensat gràcies a la lluita decidida del moviment feminista no s'estan garantint, ja que la ciutadania estem veient dificultat el nostre accés a ells". En aquest sentit, recorden que l'Ajuntament de Manresa es va comprometre en el ple municipal de desembre, a instàncies del moviment feminista, a treballar per garantir l'exercici del dret a l'avortament a Manresa, pel que entenen que s'hauria de fer a l'hospital que gestiona la Fundació Althaia, "subvencionat amb diners públics i referencial en un ampli territori que avarca gran part de la Catalunya Central".
"Fins ara, només hem vist paraules", denuncien des del col·lectiu feminista, "però considerem que és hora de passar als fets i que l'Ajuntament de Manresa mostri el seu compromís ferm amb els drets reproductius de les dones".
Un dels motius pels quals les feministes interpel·len a l'Ajuntament de Manresa és que aquesta institució participa del Patronat d'Althaia amb dos membres, un dels quals, l'alcalde, amb vot de qualitat. "Entenem que la tasca de l'Ajuntament és representar els interessos de la ciutadania dins la Fundació", manifesten, "i és per això que no entenem per què no està pressionant activament a la institució".
Des d'Acció Lila també afirmen que Althaia incompleix la legalitat vigent ja que està fent objecció de consciència a l'avortament en tant que institució, degut a la presència en el Patronat de l'orde religiosa de Sant Joan de Déu. Aquesta orde ha afirmat en els últims mesos, davant les reivindicacions de les feministes, que en els seus hospitals "no es fan avortaments ni es distribueix cap píndola abortiva". Acció Lila considera especialment greu aquestes declaracions: "no pot ser", manifesten, "que l'Església segueixi veient-se amb el dret de controlar els nostres cossos i sexualitats davant la passivitat de l'Ajuntament de Manresa i de l'Institut Català de la Salut".
Des del col·lectiu posen de relleu que "l'objecció de consciència és un dret individual, però no institucional", i insten a Althaia a "ajustar-se a la legalitat vigent i no obstaculitzar el compliment del dret a l'avortament".
La Catalunya Central no és l'únic territori amb problemes per garantir el ple dret a l'avortament. Segons l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, el 2019, 17 comarques no disposaven de centres on fer avortaments voluntaris, obligant a totes aquelles que hi volien accedir a desplaçar-se. Actualment hi ha campanyes per garantir el dret a l'avortament arreu del territori, des de La Seu d'Urgell i el Pallars Jussà fins a les Terres de l'Ebre. Les portaveus d'Acció Lila celebren "que les companyes de la província de Lleida hagin aconseguit l'avortament quirúrgic després de temps de denúncia i lluita".
Des del col·lectiu asseguren que esperen que "el suport al nostre manifest que ha donat la ciutadania de la regió serveixi per seguir pressionant per tal que el dret a l'avortament es faci efectiu a la Catalunya Central". Manifesten que "la lluita és el camí més efectiu per aconseguir millores socials, ja que gràcies a les mobilitzacions feministes es va aprovar l'actual legislació i es va aturar la regressió que volia portar a terme el ministre Gallardón". És per això que tenen intenció de seguir aquest camí, convençudes de que "aviat podrem celebrar una fita a la Catalunya Central".