Música

«Volem acostar al públic català estils que fins ara no s'han fet mai en la nostra llengua»

Parlem amb els membres de Tropical Galaxia, el projecte acabat de sortir del forn de dos productors del Bages que no es casen amb res ni amb ningú però que ho contemplen tot

per Aina Font Torra, Manresa | 24 de maig de 2021 a les 16:00 |
Tropical Galaxia és el nou projecte musical dels Dj's bagencs Pucci i Shakku | Àlex Belza
L'Oriol i el Marc: els Dj's Puxi i Shakur de l'Stroika de Manresa des de fa gairebé vuit anys. El primer, sallentí de naixement i de sentiment. El segon, manresà de soca-rel. Després de centenars de nits compartint escenari d'actuació i de descobrir-se una manera molt similar de concebre la música i la producció, decideixen tirar endavant un projecte que en un primer moment havia començat com un divertimento de dos addictes a l'experimentació sonora. Un projecte que porta per nom Tropical Galaxia i que va veure la llum dijous passat amb la publicació, en primícia, del seu primer single per part de l'emissora Els 40 Principals.

Muntanya russa és el tema amb el qual s'han donat a conèixer els ideadors de Tropical Galaxia (que en aquest cas s'han rerebatejat amb els sobrenoms de Pucci i Shakku). Es tracta d'una cançó desenfadada i "farcida de referències vitals i transversals d'aquest moment convuls i estrany que ens ha tocat viure", apunten ells mateixos, que de seguida que van poder (quan les restriccions derivades de la Covid es van suavitzar una mica), van tancar-se a l'estudi de gravació de l'Stroika per donar forma a les cançons que aniran presentant al llarg de les properes setmanes. El primer single que han presentat, Muntanya russa, compta amb el 'featuring' d'Abigail Valdrik, una jove artista que va donar-se a conèixer a través del programa de TV3 Cover. La seva versió de la peça Soroll, d'Els Pets, va ser una de les cinc escollides pel jurat per arribar a la final del concurs.

Com neix, Tropical Galaxia? Què pretén? A qui es dirigeix? Totes aquestes preguntes -i moltes més- ens les responen els mateixos Pucci i Shakku en l'entrevista que podeu llegir a continuació.

- Per què Tropical Galaxia?

- I per què no? La veritat és que el nom és poc important, per a nosaltres.

- Però per alguna cosa han escollit aquest i no un altre, no?

- Volíem intentar transmetre que la nostra música és el resultat d'influències molt diverses. També buscàvem que quedés clar que no se'ns ha de situar en cap gènere ni estil musical. No volem que ens encasellin: la nostra intenció és eixamplar horitzons i mirar sempre una mica més enllà.

- Una mica més enllà en quin sentit?

- Nosaltres sempre diem que Tropical Galaxia ha de ser diferent al que la gent està acostumada a sentir, des del minut zero. Irrompem en el panorama musical perquè volem aportar una proposta fresca, única i, sobretot, molt oberta. Volem que la gent, quan ens escolti, pensi: "què és això?". La intenció és generar inquietuds, que és una mica el que hem pretès sempre a l'hora de fer de Dj's. I si sumem això al fet que ens apassiona indagar i descobrir noves influències i estils, el resultat és aquest projecte que hem gestat, que el que vol és apropar l'oient a sons diferents, més trencadors i més arriscats que enriqueixin l'escosistema musical d'aquí.

- Si els objectius que persegueixen fent de Dj's són pràcticament els mateixos que els que tenen amb Tropical Galaxia, era necessari crear aquest grup?

- El de DJ és un projecte personal de cadascú. El que volíem era construir alguna cosa conjunta. Després de més de set anys treballant junts a l'Stroika i de compartir hores i hores de freakisme musical, el nivell de simbiosi i entesa que teníem era brutal. I això, des de Propaganda pel fet! i des de l'equip de l'Stroika ho van veure de seguida.

- Van ser ells els que els van animar a arrencar?

- Nosaltres, ja abans de la pandèmia, havíem decidit provar de construir alguns temes plegats. Però ho fèiem de manera molt poc metòdica, precisament perquè cadascú tenia les seves coses. En un principi no teníem cap plantejament de fer res, però és clar, ¿què has de fer quan et diuen i et rediuen que som un combo brutal i que estem preparats de sobres per tirar endavant un projecte comú?

- Fer-los cas, ves...

- Sí. Al final ho hem fet; quan ens hem sentit preparats és quan ens hem donat a conèixer com a formació.

- Què els calia per sentir-se preparats?

- Tropical Galaxia és un projecte molt singular, perquè en realitat no som un grup i tampoc som productors. La nostra intenció, com ja he comentat, és acostar al públic català estils que fins ara no s'han fet mai en la nostra llengua. I tot això requereix temps.

- Un temps que van tenir durant el primer confinament.

- Exacte. Allà va ser quan vam començar a gestar les cançons que properament anirem traient.

- Tenint en compte les penúries que ha hagut de viure -i que encara arrossega- el sector cultural, trobo que han estat molt valents, embrancant-se en un nou projecte...

- La veritat és que no ho sentim gens així. Per a nosaltres Tropical Galaxia no és cap producte amb el qual hi volguem treure un rendiment econòmic ni és cap aposta que ens ha de permetre guanyar-nos-hi la vida. Al contrari; si fem això és per fer les paus amb nosaltres mateixos, perquè tenim ganes de compartir el que fem. Res més. 

- A quin tipus de públic volen arribar?

- No ens ho hem plantejat; no ens interessa. Si vam decidir engegar aquest projecte va ser perquè ens venia de gust i perquè pensàvem -i seguim pensant- que podem aportar alguna cosa. De fet, si ens plantegéssim a qui volem arribar no deixaríem de ser un producte més del mercat musical, que és precisament el que no volem.


- Per què decideixen que Muntanya russa ha de ser la seva carta de presentació?

- Muntanya russa va ser el primer tema que vam fer durant el confinament, i li tenim una estima especial. A més, com que el vam gestar al llarg d'aquelles primeres setmanes d'estat d'alarma, conté molt l'essència de l'època que vam viure (i que encara ara arrosseguem), vista, sobretot, des de l'òptica de la gent jove.

- La lletra, certament, conté un llenguatge molt urbà i vulgar.

- Per a les més joves, el confinament i tot el que el va acompanyar va derivar en molts moments d'alts i baixos. Amb Muntanya russa el que preteníem era desdramatitzar la situació, donar-li la volta i transformar-la en una cançó alegre, simpàtic, optimista i burleta. De fet, l'optimisme de la voluntat volem que sigui un segell identitari de Tropical Galaxia.

- Hi haurà més col·laboracions, a banda de la d'Abigail Valdrik?

- Oi tant! De fet, es poden comptar amb els dits d'una mà, els temes que no tindran cap col·laboració externa.

- I això per què?

- Perquè nosaltres el que volem és implicar-nos en tot el procés creatiu (part lletrística, instrumental, melòdica, la posterior gravació del tema...). La interpretació, en canvi, preferim que vagi a càrrec de persones externes. De fet, les col·laboracions seran un segell propi que, per una banda, ens permetrà treballar en diferents registres i, per l'altra, ens donarà l'oportunitat de portar aquests artistes cap a terrenys més arriscats que s'allunyin de la seva zona de confort.

- Per acabar: què és el primer que faran quan reobrin les sales d'oci nocturn?

- Com va dir Errejón: "no sé, me queda lejos". No, bromes a part, creiem que el que farem és punxar o tancar-nos a produir, que és el que ens agrada. Som uns freakis de la música!

 

Participació