Entrevista

Jo Jet i Maria Ribot: «Que es 'regalés' tanta música durant el confinament ens va generar moltes contradiccions»

El duet manresà actuarà aquest divendres al vespre als Carlins de Manresa en el marc de la campanya "Fem soroll per fer teatre"

per Aina Font Torra, Manresa | 20 de maig de 2021 a les 10:30 |
Jo Jet i Maria Ribot actuaran als Carlins aquest divendres | Promocional
Els concerts programats per donar suport a la campanya Fem soroll per fer teatre arriben al seu equador i ho fan amb el concert d'un dels duets amb més projecció i popularitat del Bages: Jo Jet i Maria Ribot. Tots dos, acompanyats pel bateria Josep Cordobés, actuaran al teatre dels Carlins aquest divendres, 21 de maig, en el marc d'un directe en el qual repassaran les cançons de sant llorenç, el seu darrer disc, que va publicar-se pocs dies abans que es proclamés l'estat d'alarma. 

El conjunt manresà, que a banda del musical també comparteix projecte professional (la consultoria cultural Cultura del Bé Comú), ha estat molt implicat en la gestació i posada en marxa de Fem soroll per fer teatre. A través de la seva consultoria, han treballat colze a colze amb l'equip dels Carlins per aconseguir reivindicar i omplir de vida artística la sala de l'emblemàtic teatre ubicat al bell mig del Centre Històric de la ciutat. I ho han fet implicant-hi entitats, institucions, persones a títol individual, artistes, programadores... Tal com ells mateixos reflexionen a l'entrevista que us presentem a continuació, "no concebem l'art i la cultura alienes al paper calidoscòpic de la comunitat, ja sigui com a cocreadora, com a públic, com a mecenes o de la manera que sigui".


El concert que Jo Jet i Maria Ribot oferiran aquest divendres als Carlins (i que s'emmarca dintre del cicle Tarima, que també dona suport a la campanya Fem soroll per fer teatre), començarà a les vuit del vespre i encara disposa d'entrades. Tothom que en vulgui comprar ho pot fer a través d'aquest enllaç.

- Tenint en compte com ha afectat la pandèmia a tot el sector cultural, deuen apreciar més que mai el valor dels bolos que durant tant temps no van poder fer...


- Són brutals, ara, els concerts. Malgrat les mascaretes, l'energia i les ganes del públic omplen l'espai. Sobretot en els primers que vam fer -un cop van relaxar les restriccions-, notàvem que tothom estava molt emocionat de poder tornar a trobar-se, i que tenia moltes ganes d'emocionar-se. Heus aquí el valor de la cultura com a punt de trobada.

- Justament, sant llorenç va sortir a la llum una setmana abans que ens tanquessin a casa. Ja tenien força actuacions programades i les van haver d'anul·lar totes. Què recorden d'aquells primers mesos de pandèmia?

- Emocionalment ens va deixar molt tocades. Va ser un cop molt dur a nivell professional i, per tant, també personal (se'ns barreja tant que costa de destriar). La incertesa ens va deixar molt apàtiquess i sense ganes de seguir fent feina. Vam viure amb moltes contradiccions el fet que es 'regalés' tanta música a través de les xarxes.

- A què es refereixen?

- Doncs que nosaltres treballem cada dia perquè el nostre ofici s'entengui i es valori com qualsevol altre. Hi va haver una romantització de la pandèmia a nivell creatiu de la qual nosaltres, com molts d'altres artistes, en vam viure aliens.

- La realitat va ser molt dura, certament. Estan desencantats, amb el futur cultural?

- Anem al dia. A molta gent la pandèmia li va suggerir un canvi de model i una oportunitat per canviar les coses. No hi hem cregut mai, nosaltres, amb aquestes caigudes del cavall: s'acaben tant bon punt s'acaba el problema. Sí que és cert, no obstant, que hi ha temes com la precarietat dels règims laborals dels professionals del sector, que van obligar a fer moure fitxa als ministeris (bàsicament perquè durant mesos van estar a primera plana de l'actualitat mediàtica), però la feina segueix estant per fer. Tot i així, també hem de dir que en els últims mesos hem detectat una major predisposició del públic a pagar entrades.

- Al·leluia!

- Sí! S'ha visibilitzat que la cultura ha de viure i viu del que paga la gent. A més, hi ha un altre punt que creiem que ens juga a favor, i és que la pandèmia ha obligat a avançar els horaris de programació: això vol dir que, a diferència del que passava fins ara ja no hi ha la 'obligació' que la cultura sigui nocturna. Per a nosaltres les set de la tarda o les vuit del vespre són les millors hores per plantejar el gruix d'actuacions, encara que això ens obligui a una conciliació horària que, com dèiem, semblava claríssima durant els confinaments parcials però que s'esvaeix com a prioritat a mesura que tornem a la normalitat.

- Tornem a sant llorenç: tenen ganes de seguir fent gira o estan gestant algun altre projecte, ja?

- sant llorenç encara ens flipa i volem cantar-lo arreu on poguem, però és cert que la situació ens ha dut a mirar ja cap a un nou horitzó. Així que sí, estem ja treballant mica en mica en el proper disc sense encara una data concreta.

- Durant aquest darrer any i escaig també han tret diversos senzills que han tingut una gran rebuda. Han estat, sobretot, col·laboracions amb altres artistes. Seguiran aquesta tònica de cançons compartides, a partir d'ara?

- Ens hem agafat l'espai que ens ha deixat la pandèmia per a experimentar. Hem fet temes diferents als que estàvem acostumats; hem investigat amb el so i hem jugat fent el que ens venia de gust. I les col·laboracions han format part d’aquest joc: ens ho hem passat molt bé fent-les!

- Què trobarà la gent que vingui aquest divendres al concert de Manresa?

- D'entrada, un espectacle emocionant i amb discurs. I sobretot, amb una escenografia i unes llums que no deixaran ningú indiferent.

- Unes llums que sortiran de la bateria de Josep Cordobés, potser?

- Efectivament! La incorporació de la bateria en aquest nou àlbum va venir donada, una mica, per la necessitat que vam tenir d'extremar el llenguatge: se'ns havia posat l'etiqueta de duet sensible i íntim (que ho som), i teníem ganes de cridar i estripar-nos una mica més. I la veritat és que tocar amb el Josep és increïble, un espectacle.

- El cicle Tarima és un projecte que neix de la consultoria cultural Cultura del Bé Comú, que precisament capitanegen vostès. El fet d'haver-se autoprogramat és perquè han trobat a faltar fer molts més bolos dels que han tingut l'oportunitat de fer?

- La veritat és que mai ens havíem autoprogramat i de fet, no ens agrada gens fer-ho. Però aquest cop sentíem que ho havíem de fer com a part implicada. Els concerts de Tarima d'enguany formen part de la campanya Fem soroll per fer teatre!, que s'està duent a terme a Els Carlins per pagar el nou equip de so i posar un escenari també per a l'escena de circuit mitjà a la ciutat. Al nostre entendre, calia participar-hi també a través de la nostra música, sobretot si podíem fer d'altaveu d'una iniciativa que necessita del públic per afiançar-se.

- En el terreny cultural i social, el paper i la implicació de la comunitat és important per tirar endavant projectes com aquest dels Carlins?

- No concebem l'art i la cultura aliè al paper calidoscòpic de la comunitat, ja sigui
com a cocreador, com a públic, com a mecenes o el que sigui. Els Carlins és una entitat amb més de 100 anys d'història que bàsicament ha reunit una comunitat de persones mitjançant el teatre. Molta gent pensa que és un espai de l'Ajuntament -que no és així-, i segurament és aquest el miracle de l'entitat: haver sobreviscut fins a dia d'avui amb un model vetust i, malgrat això, mirar endavant i fer-ho amb projecte. Creiem que és un referent que tot just treu el nas per sobre la línia de flotació i que serà clau en el futur cultural proper de la ciutat.


EL POSTLUDI

* Quin és el consell que els hauria agradat que els donessin quan van començar amb la seva carrera musical?

* Després del segon disc vam descobrir que no ens sentim gaire músics, sinó més aviat 'artistes', ja que entenem la proposta més enllà del que és estrictament música. Així que potser hauríem esperat un consell que ens fes descobrir això abans.

* Una música i un músic amb qui els agradaria col·laborar?

* Mori i Maria Arnal.

* Si haguessin de fer una versió d'una gran cançó seria…

* Voglio vederti danzare, de Franco Battiato.

* Un compositor o compositora amb qui s'emmirallin?

* A la llista de referències pel proper disc hi tenim Lambchop, Ben Howard, Arlo
Parks, Biig Piig i Guitarricadelafuente.

* El lloc més especial on han fet un concert?

* Molts, per sort! Sales, auditoris, vaixells, teatres, castells… creiem, però, que el
més màgic és poder entrat a casa d’algú en un terrat, per exemple.

* L'indret que més els inspira?

* Per fer honor al disc, Sant Llorenç de Morunys.

* La cançó de la seva infantesa?

La Playa de la Oreja de Van Gogh i alguna d'Els Pets.

* I la que han escoltat més cops?

* Alguna de Jorge Drexler

* Acabin la frase: La música ha/hauria de ser…

* Lliure

 

Participació