17
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
8:49h
Tot esperant com pot acabar l'affaire Vilafranca - Lleida Esportiu i quin criteri utilitza la Federació Espanyola per treure l'entrellat de qui ocuparia la plaça vilafranquina si finalment no pot ascendir (el Vilafranca és filial del Lleida), el Cd'E Manresa va anar per feina a Can Peixauet i va sumar els darrers tres punts de la temporada contra la FE Grama (0-1), que l'han permès acabar com a tercer de grup a tan sols a un punt del Vilassar de Mar, que serà qui promocionarà per buscar plaça d'ascens a la nova Segona Divisió B.
Malgrat les diferents baixes de jugadors importants (Nil Pradas, Izan Checa, Solernou, Uri Pérez, Cuello i Noah), suplertes per sis juvenils (a banda de l'habitual Àlex Iglesias), l'equip blanc-i-vermell va mantenir el mateix guió de cada partit: voler la pilota, jugar-la amb criteri, mimar-la i, sobretot, posar la mirada a la porteria rival. Els deu córners trets sobre la porteria local, contra els dos que es van treure sobre la d'Òscar Pulido, donen fe d'un domini manresà que, sense ser aclaparador, sí que va ser evident sobre un rival que anava esgarrapant segons al rellotge. Uns segons que a darrera hora, quan el resultat els hi era contrari, volien recuperar com fos.
Més enllà de la victòria, la darrera de la temporada, cal destacar que el Manresa va acabar jugant amb dos pares, Amantini i Moha, i una tropa de fills, la resta, que també acompanyava el germà gran Juli Serrano. El Baby Boomer Manresa, gràcies a un obús d'Àlex Iglesias (82'), va aconseguir la victòria a l'últim partit. A més, el golàs del juvenil habitual a les alineacions del Manresa va fer oblidar el fet que als 39 minuts Toni Sureda veia com Guiseris, el gran porter colomenc, aturava una pena màxima llançada pel balear. Segur que el gol del seu company li ha fet oblidar l'errada des dels onze metres.
Un parell d'accions d'atac (quasi tres) de la FE Grama a la primera part seria el resum ofensiu dels de Juanma Pons. I totes tres en les botes del veterà Òscar Muñoz. Per la seva banda el Cd'E Manresa, que va generar moltes arribades a l'àrea local, no va poder traduir-les en gaires ocasions de gol, una mitja volta de Toni Sureda que Guiseris va escopir (la pilota) com va poder, un xut franc llunyà, però previsible que Guiseris va atrapar, a banda de la bala de canó del penal esmentat anteriorment).
A la represa, només començar, Toni Sureda va fregar el gol amb una conducció que va culminar amb un xut que va fregar la soca del pal. Fins als 69 minuts no arribaria la següent ocasió d'un partit que el Manresa dominava clarament però sense profunditat. L'esmentada ocasió la va tenir Antonicelli quan, des de prop del cercle central, va engaltar una impressionant boleia, arran d'un refús defensiu, que es va estavellar al pal dret defensat per Òscar Pulido (que va fer una gran estirada per aturar aquella gardela). Després, Guiseris va cobrar total protagonisme amb un parell d'intervencions de molt mèrit a xuts d'Àlex Iglesias i Franco Nantez.
Malgrat les diferents baixes de jugadors importants (Nil Pradas, Izan Checa, Solernou, Uri Pérez, Cuello i Noah), suplertes per sis juvenils (a banda de l'habitual Àlex Iglesias), l'equip blanc-i-vermell va mantenir el mateix guió de cada partit: voler la pilota, jugar-la amb criteri, mimar-la i, sobretot, posar la mirada a la porteria rival. Els deu córners trets sobre la porteria local, contra els dos que es van treure sobre la d'Òscar Pulido, donen fe d'un domini manresà que, sense ser aclaparador, sí que va ser evident sobre un rival que anava esgarrapant segons al rellotge. Uns segons que a darrera hora, quan el resultat els hi era contrari, volien recuperar com fos.
Més enllà de la victòria, la darrera de la temporada, cal destacar que el Manresa va acabar jugant amb dos pares, Amantini i Moha, i una tropa de fills, la resta, que també acompanyava el germà gran Juli Serrano. El Baby Boomer Manresa, gràcies a un obús d'Àlex Iglesias (82'), va aconseguir la victòria a l'últim partit. A més, el golàs del juvenil habitual a les alineacions del Manresa va fer oblidar el fet que als 39 minuts Toni Sureda veia com Guiseris, el gran porter colomenc, aturava una pena màxima llançada pel balear. Segur que el gol del seu company li ha fet oblidar l'errada des dels onze metres.
Un parell d'accions d'atac (quasi tres) de la FE Grama a la primera part seria el resum ofensiu dels de Juanma Pons. I totes tres en les botes del veterà Òscar Muñoz. Per la seva banda el Cd'E Manresa, que va generar moltes arribades a l'àrea local, no va poder traduir-les en gaires ocasions de gol, una mitja volta de Toni Sureda que Guiseris va escopir (la pilota) com va poder, un xut franc llunyà, però previsible que Guiseris va atrapar, a banda de la bala de canó del penal esmentat anteriorment).
A la represa, només començar, Toni Sureda va fregar el gol amb una conducció que va culminar amb un xut que va fregar la soca del pal. Fins als 69 minuts no arribaria la següent ocasió d'un partit que el Manresa dominava clarament però sense profunditat. L'esmentada ocasió la va tenir Antonicelli quan, des de prop del cercle central, va engaltar una impressionant boleia, arran d'un refús defensiu, que es va estavellar al pal dret defensat per Òscar Pulido (que va fer una gran estirada per aturar aquella gardela). Després, Guiseris va cobrar total protagonisme amb un parell d'intervencions de molt mèrit a xuts d'Àlex Iglesias i Franco Nantez.
Reviu el gol