Entrevista

«Que l'Enxaneta sigui el primer satèl·lit català és anecdòtic; el rellevant és que suposa una innovació a nivell mundial»

L'enginyer manresà, Jaume Sanpera, director general de Sateliot, destaca la branca "non profit" de la constel·lació de satèl·lits que enviarà a l'espai: "permetrà eradicar la caça furtiva d'elefants o evitar que els enviaments de medicaments a l'Àfrica de les ONG es perdin en el camí"

per Pere Fontanals, Manresa | 11 de maig de 2021 a les 20:50 |
El manresà Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, l'empresa que ha llançat l'Enxaneta a l'espai | Sateliot
L'Enxaneta és el primer de setze nanosatèl·lits -més endavant en seran un centenar- que l'empresa Sateliot té previst llançar a l'espai durant els propers anys. L'objectiu és crear una "constel·lació" que té per finalitat oferir connectivitat global en 5G i desenvolupar el que s'anomena Internet de les Coses. D'aquesta manera, aquests aparells que orbiten a baixa altura permetran la comunicació i l'obtenció de dades fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura.

Així doncs, com a "antenes" situades a 500 quilòmetres de la Terra, permetran facilitar qüestions com controlar el cabal de rius i reserves d'aigua, fer un seguiment de la fauna salvatge i protegir-la, rebre dades meteorològiques d'estacions en llocs remots com als mars o als deserts, etc.


El 22 de març passat, des d'un cosmòdrom del Kazakhstan, i a bord del coet rus Soyuz 2, va ser llançat a l'espai l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit artificial desenvolupat a Catalunya, amb el suport de la Generalitat. L'empresa que el va crear és Sateliot, que té com a director general l'enginyer i empresari manresà Jaume Sanpera, un emprenedor que ha impulsat diversos projectes tecnològics i que ara és l'ànima d'aquesta aventura espacial.

L'Enxaneta circula a l'entorn de la Terra, a una distància de 556 quilòmetres, i a una velocitat d'uns 7 quilòmetres per segon, és a dir, més de 25.000 Km/h. L'aparell sobrevola Catalunya dues vegades cada dia i fa una volta a la Terra cada 95 minuts.


Més enllà del fet "folklòric" que sigui el primer satèl·lit català enviat a l'espai, Sanpera vol posar en valor la branca non profit del projecte "perquè retorni a la societat part de la seva capacitat".

- Què hi fa l'Enxaneta a l'espai?

- De moment, dona voltes molt ràpidament. Només està orbitant. Com que encara no hem fet el comissioning de la ràdio, podríem dir que està de vacances; fent un passeig.

- I després del comissioning, quina serà la seva funció?

- Aquest és un satèl·lit inicialment dissenyat per ser un demostrador. O sigui, no és un satèl·lit comercial -nosaltres de satèl·lits comercials fins l'any que ve no en llançarem-. Aquest primer satèl·lit demostrador el que farà un cop estigui tot a punt, serà donar connectivitat. Amb la Generalitat, que és ara l'únic client que tenim, farem que en diferents punts de la geografia catalana s'agafin dades en llocs on no hi ha un altre tipus de cobertura. Aquestes dades les pujarem al satèl·lit per baixar-les una altra vegada allà on es puguin recollir. La gràcia de la cobertura satel·lital és donar capacitat allà on els altres operadors no arriben.

"L'any passat, les coses connectades van superar per primera vegada el nombre de telèfons mòbils"

- El que farà, doncs, serà donar cobertura en llocs on actualment no n'hi ha?

- Exacte, però només per a l'Internet de les Coses (IOT), que és una autèntica revolució. Perquè ens en fem una idea: l'any passat, al món, hi havia 6.000 milions de telèfons connectats a través dels operadors mòbils, però hi havia 7.000 milions de coses connectades. Les coses connectades van superar per primera vegada el nombre de telèfons mòbils. O sigui, és una revolució que realment existeix, però que és poc coneguda per al públic en general.

- Ens en pot donar algun exemple?

- És una revolució silenciosa que està connectant tot tipus de coses -des de sensors de dipòsits d'aigua a sensors d'anàlisis en rius- i que ens permet saber la qualitat de l'aigua o el seu cabal; detectar a temps real riuades, o en, temes d'agricultura, saber la humitat o l'acidesa d'un determinat punt del territori. També és molt útil en temes d'incendis forestals, de seguiment de vida salvatge o d'infraestructures.

- Però no sempre hi ha cobertura en aquests punts...

- Per això. El Bages es va fer tristament famós pel descarrilament d'un tren en el qual va morir un jove. Perquè es va produir el descarrilament? Perquè no havien detectat que s'havia produït un despreniment de terres. La finalitat última és que, un cop tinguem la constel·lació feta es puguin col·locar sensors molt econòmics i de molt baix cost mensual de forma que sigui massiu. La missió de l'Enxaneta i dels satèl·lits que vindran darrere seu és ampliar el que ja passa a les ciutats a la resta del territori, en zona suburbana o fins i tot rural. A les ciutats, per exemple, tots els fanals estan connectats, tots els semàfors, hi ha un munt de sensors a terra per conèixer la intensitat, la velocitat i el sentit del trànsit.

Recuperant el tema del descarrilament del tren, això voldrà dir que, per exemple, a les vies s'hi podran instal·lar sensors cada 100 metres -perquè són sensors molt econòmics que no necessiten connectivitat elèctrica- i podran detectar despreniments de terra a temps real per evitar descarrilaments com el que ens va passar al Bages. 

- Estendre el que ja hi ha a la ciutat a altres llocs menys poblats...

- Sí. Perquè avui en dia ja hi ha sistemes de satèl·lit que et donen connectivitat a tot arreu. Si tu vols, puntualment, conèixer una dada en un punt determinat, pots fer-ho. No necessites la constel·lació de Sateliot. El problema està en que els dispositius satèl·lits, com que mai no han tingut economies d'escala, són extremadament cars. Un dispositiu satèl·lit costa 200 o 300 euros. Per tant, si en vols posar un en un lloc determinat on hi ha hagut, per exemple, despreniments deu vegades, no passa res, el poses. L'altre problema és que aquests dispositius necessiten corrent elèctrica. O sigui, que a més a més s'ha de fer arribar l'electricitat des d'un punt de llum. A més a més, mensualment tenen un cost molt alt. Un dispositiu d'aquests costa 20, 30, 40 euros al mes.

"En el moment en què dius que vols col·locar sensors a tot arreu ho pots fer perquè tens totes aquestes economies d'escala i totes aquestes facilitats"

- Amb l'Enxaneta, doncs, els preus per donar cobertura en aquests punts baixen.

- Exacte. Què és el que hi ha a les ciutats? A les ciutats, gràcies a la tecnologia 5G, que és la tecnologia amb la que funciona la constel·lació Sateliot, i a totes les economies d'escala de tots els operadors mòbils del món, tens dispositius que costen 10 euros, 5 euros, 8 euros, no més que això, amb un cost mensual d'1 euro o 50 cèntims i amb una duració de bateria de 5 a 10 anys. Això, es clar, des d'un punt de vista de facilitat de desplegament i d'economia és inigualable. En el moment en què dius que vols col·locar sensors a tot arreu ho pots fer perquè tens totes aquestes economies d'escala i totes aquestes facilitats, que de l'altra manera seria impossible.

- Així, l'Enxaneta, quan estigui funcionant, quina serà la seva òrbita i a on donarà cobertura?

- Hi ha dos tipus de satèl·lits. Hi ha els satèl·lits geoestacionaris, que com el seu nom indica estan en un punt fix respecte de la Terra i giren al mateix ritme que la Terra. Aquests són satèl·lits que es troben a 35.000 quilòmetres de distància. A mesura que t'allunyes de la Terra els satèl·lits van més lents que la Terra i a mesura que són més a prop, van més ràpids, que és el cas de l'Enxaneta.

- A quina altura es troba l'Enxaneta?

- L'Enxaneta i la constel·lació que després vindrà estaran a 550 quilòmetres de distància de la Terra. Això vol dir que va molt més ràpid que la Terra. El nostre satèl·lit dona una volta a la Terra cada 90 minuts. Va a 7 quilòmetres per segon. Passa per sobre de Catalunya dues vegades al dia.

- No em surten els números...

- ¿Perquè només dues vegades al dia, si fa una volta a la Terra cada 90 minuts, vols dir?  Doncs perquè té una òrbita polar, i la Terra gira, i per tant, la següent vegada que passa, ja ho fa per sobre de Portugal, després per sobre l'oceà, després per sobre la costa est dels Estats Units d'Amèrica i anar fent, fins que torna a a passar per sobre de Catalunya al cap de 12 hores. Són òrbites síntones, que se'n diu, que passen pel Pol Nord i que passen pel mateix lloc a la mateixa hora cada dia.

- Així, a quina hora passa per sobre de Catalunya?

- Per Catalunya passa cada dia a les 11 del matí i a les 11 de la nit. Per això es necessita una constel·lació. Hi ha temes que recollint dades dos cops al dia ja n'hi ha suficient, com l'agricultura per exemple, que amb les dades de temperatura i humitat dos cops al dia, potser ja n'hi ha suficient, però hi ha altres coses en què es necessita molta més freqüència d'informació. Per això llançarem una constel·lació. Perquè quan passi un satèl·lit, al cap d'una estona, passi el següent. Es tracta de posar tots els satèl·lits ordenats a l'espai de forma que la freqüència de pas sigui coneguda.

L'any que ve Sateliot complementarà la primera concessió comercial que tindrà setze satèl·lits, i amb setze satèl·lits, passarem cada 40 minuts per sobre de cada punt. Per tema de despreniments, per exemple, ja servirà. Si cada 40 minuts em dius si hi ha hagut un despreniment en tinc suficient. I per temes de logística marítima, també, perquè els vaixells es mouen lentament. O per fer seguiment de fauna salvatge.

O sigui, hi ha moltes aplicacions. Per exemple, estem parlant amb gent de la ramaderia, per a les vaques, per controlar la seva salut, els moviments que fa. En canvi, hi ha altres coses per les que no serveix. Un sistema de cobertura IOT no pot controlar un dron, ja que no es pot estar mitja hora sense saber on para.

- O sigui, que si hi haurà setze nanosatèl·lits, estaran separats entre ells en 22,5º per tenir la cobertura de tota la Terra.

- Exactament. Els setze satèl·lits estaran repartits per tot el globus terrestre. O sigui, el que farem serà que aquesta primera constel·lació inicial estarà en quatre plans orbitals amb quatre satèl·lits cadascun d'ells. O sigui, els quatre plans orbitals són com en una taronja que fas vuit grills. Cada 7 minuts i mig hi haurà un pla orbital, i cadascun d'aquests tindrà quatre satèl·lits. Des del punt de vista del llançament dels satèl·lits és molt més complicat que aquest primer. Perquè aquest primer, com està sol, gairebé és igual allà on vagi a parar, mentre vagi a l'altura que requerim. Els demés, en canvi, els has de posar al seu lloc cadascun d'ells.

- I com es fa això?

- Això es fa amb un deployer. El deployer és la caixa. Una de les grans tecnologies que ha permès aquesta revolució del New Space és la capacitat de fabricar i llançar satèl·lits de forma molt econòmica. L'avantatge de la nostra constel·lació és que funciona amb uns dispositius estàndards i per tant això et dona economies d'escala i et permet que sigui molt més econòmic. El satèl·lit es fabrica amb un sistema que es diu CubeSat. Els cubesats són cubs de 10 per 10 per 10, i tu pots fer un satèl·lit, per exemple, amb tres cubs, que mesurarà 30 x 10 x10. A dintre hi van dipositius de dos tipus: hi ha la càrrega útil i la resta de dispositius de control del satèl·lit. Aquests dispositius són estàndards. O sigui, no els hem fet nosaltres per al nostre satèl·lit, sinó que anem al prestatge d'un proveïdor i diem "necessito una font d'alimentació que ja hagi volar amb anterioritat amb un altre satèl·lit, de 35 vats per a un CubeSat". I encaixa com si fos un Lego. "Necessito unes plaques solars...", doncs igual.

"Aquest sistema [el CubeSat] també el va inventar un català, Jordi Puig Suari, a la Universitat de Califòrnia"

- O sigui, el món del satèl·lit gairebé a l'abast de tothom.

- Sí, i a més aquest sistema també el va inventar un català, Jordi Puig Suari, a la Universitat de Califòrnia. És una persona que va anar a Cal Poly i perquè els seus alumnes poguessin experimentar com era construir un satèl·lit, va inventar això del CubeSat. Això és el que permet després revolucionar tot el món dels satèl·lits i fer que aquests satèl·lits siguin molt econòmics i, sobretot, molt ràpids de fabricar. Per construir un satèl·lit tradicional, o sigui un de tipus Hispasat, es tarden de 5 a 7 anys. Amb aquest sistema construeixes un satèl·lit en sis mesos.

- Setze nanosatèl·lits imagino que donaran cobertura global.

- Sí, la constel·lació donarà cobertura global. Sateliot és una companyia global que donarà servei a tot el món i que com que funciona amb els mateixos estàndards que els operadors mòbils, l'objectiu de Sateliot és ser una extensió de cobertura dels operadors mòbils. Nosaltres només actuarem on l'operador mòbil no actuï. Per això, ja tenim signats acords amb 28 països, acords majoristes, i seguim signant acords, de forma que quan un client de Telefònica a Perú surti de Lima i deixi de tenir cobertura, per a la Internet de les Coses, es connectarà automàticament a la nostra constel·lació i la nostra constel·lació, com que actua amb un protocol de roaming igual que el que tens tu quan van a França, veurà un número de SIM, el propietari de la SIM i la companyia, agafarà les dades i les farà arribar a Telefònica Perú, sense que el client noti res.

- En el cas de Sateliot, què va ser primer? La necessitat o la cosa d'enviar un satèl·lit a l'espai?

- Primer va ser la necessitat. L'equip que som aquí abans érem en una altra companyia que fèiem internet via satèl·lit de banda ampla. Vàrem donar internet a Catalunya, després a Espanya i vam acabar a 25 països on la companyia va facturar més de 150 milions d'euros. Al Marroc, per exemple, vàrem connectar 6.000 escoles que no tenien accés a internet a través de receptors d'internet via satèl·lit. Llavors vam sortir d'aquella companyia perquè va entrar un inversor i va decidir que la companyia havia d'anar cap a una altra direcció amb la que nosaltres no coincidíem estratègicament.

"Vàrem tenir molta ajuda de l'Agència Especial Europea que té una capacitat d'enginyeria brutal amb gent molt bona allà a dins"

- I va néixer Sateliot

- Sí, i vam decidir que, ja que ells feien banda ampla, nosaltres faríem banda estreta. Així, vàrem començar a mirar quins eren els sistemes d'accés a Internet de les Coses via satèl·lit per donar una cobertura global i vàrem descobrir que no hi havia res que servís per a això. El que hi havia eren equipaments que eren molt cars i que necessitaven connectivitat elèctrica, i vàrem començar a investigar com es podria solucionar. Aquí vàrem tenir molta ajuda de l'Agència Especial Europea que té una capacitat d'enginyeria brutal amb gent molt bona allà a dins. Vam estar allà treballant una sèrie de dies i és d'on va sortir la idea que la millor manera de fer-ho era usant el mateix protocol dels operadors mòbils perquè així tindríem totes les economies d'escala d'aquests operadors mòbils. D'aquí va sortir la idea de Sateliot i de fet la primera constel·lació 5G del món.

- O sigui, abans de Sateliot, aquesta necessitat no estava resolta?

- A nivell mundial no hi ha ningú que tingui una constel·lació que pugui utilitzar els mateixos equipaments que fan servir els operadors mòbils. Tot són equipaments propietaris. Fins ara, el món satèl·lit i el món mòbil mai no s'han barrejat. És molt significatiu que a Barcelona tenim el Mobile World Congres i a Washigton hi ha el Satelilte. Diries que són la mateixa indústria, però van per separat. Mobile són masses, economies d'escala, i baixar preu i pujar especificacions. I el Satellite són una sèrie d'empreses amb unes posicions orbitals que van guanyar fa molt temps i que sempre es mouen per l'oferta: si tu vols connectivitat al mig del no-res "aquest és el preu".

- Molt elitista, no?

- Ha estat una indústria molt basada en tecnologia i no en preu, o en l'oferta o en ser agressiva a l'hora d'arribar al mercat. El New Space està trencant tot això. Per això estem aconseguint tant èxit fora i tanta bona recepció. Pensa que estem parlant amb operadors d'Àsia, d'Amèrica del nord, d'Amèrica del sud, d'Europa... i tots diuen el mateix: "M'interessa moltíssim". Així els operadors no han de desplegar xarxa en llocs on no els és rentable. La pressió que tenen els operadors per arribar a llocs on saben que no els sortirà a compte és molt important. Sateliot els permet ser la seva extensió de cobertura, sense fer inversió i amb els clients usant el mateix equip. A més, poden ser noves vendes.

- Sateliot és una comanda o encàrrec que us fan?

- No. Nosaltres vàrem néixer el 2018. La Generalitat té unes necessitats, obre un concurs, ens hi presentem i guanyem. És un projecte que s'ha desenvolupat amb capital privat i un 50%, a més, dels inversors són de Manresa. O sigui que és un projecte totalment de casa nostra.

"Pensem que aconseguirem una empresa que serà molt rentable, però que també ha de ser molt rentable socialment"

- Entre els molts satèl·lits que orbiten la Terra s'hi fan moltes funcions repetides? No s'hauria pogut preveure d'antuvi la funcionalitat de cada satèl·lit per evitar tants objectes a l'espai?

- L'economia capitalista et permet fabricar un dispositiu per 5 euros, que si fos d'una altra manera no s'hauria pogut fabricar, però té aquests desavantatges. El lema de Sateliot és Because a connected world is a better world. Diem això perquè pensem que aconseguirem una empresa que serà molt rentable, però que també ha de ser molt rentable socialment. Cal que sigui una empresa que retorni a la societat part de la seva capacitat. Tenim una branca específica de non profit perquè puguem fer, per exemple, seguiment d'espècies en vies d'extinció sense cost per al país.

- Aprofitant que els satèl·lits passaran igualment per allà.

- Sí. Parlem amb una ONG que envia medicaments a l'Àfrica i que té un problema gravíssim: que el 70% de les medicines no arriben a l'Àfrica. Apareixen a farmàcies d'Europa de l'est o d'altres països. Per això, amb una etiqueta en els paquets es podrà fer seguiment d'aquests medicaments i veure on s'escapen. Estem parlant amb gent per fer serveis sense cost per a ells. No només anem a guanyar diners sinó que també volem deixar un món millor.

Tot el tema de detecció d'incendis serà brutal, o que jo li pugui dir a un país de l'Àfrica, que normalment té pocs recursos, que pot posar un track a tots els elefants que té, no a tres o quatre, sinó a tots i podrà saber a temps real on són i si estan vius o morts. Amb això pots acabar amb la caça furtiva.

Actualment, la major part de pescadors que moren en el mar és perquè no arriben a temps de rescatar-los abans no morin per hipotèrmia. Això millorarà amb salvavides geolocalitzats. Ja estem parlant amb una empresa per fer això. Una armilla que quan cau a l'aigua s'activa automàticament i envia un SOS amb el posicionament.

- Els satèl·lits tenen una capacitat màxima de transmissió de dades?

- Sí, però és molt alta.

- Un cop llançats els nanosatèl·lits a l'espai, el fet que es facin més o menys connexions, de cara a Sateliot li suposa molta més despesa?

- No. La pregunta és molt bona. Els satèl·lits tenen una despesa inicial molt gran, però un cop estan a l'espai el cost de més dades és molt marginal. L'únic cost que hi ha és el transport per terra de les dades que s'han llegit, però en tot cas, és gairebé zero.

- Ho deia perquè si els satèl·lits passen, igualment, per certs punts de la Terra molt empobrits també poden donar cobertura a necessitats molt específiques sense que tinguin un gran cost.

- Aquesta és l'avantatge des del punt de vista solidari, del non profit. Ens hem de guanyar molt bé la vida en els països desenvolupats i en els països que no ho són, poder donar els serveis a uns preus molt econòmics ajudant a que es desenvolupin. Perquè a més a més, la capacitat quan passa per sobre d'Àfrica no afecta als Estats Units, perquè és lluny de la seva cobertura.

- Així ho podries tenir controlat tot, no només elefants a l'Àfrica...

- A Barcelona hi ha 25.000 contenidors d'escombraries i el nou concurs de neteja requereix que tots estiguin preparats per a implementar dispositius IOT per saber quan s'omplen, a quina hora s'omplen. Això no ho pot controlar la constel·lació perquè són 25.000 dispositius en un espai molt petit. A tanta densitat no hi arribem, han d'estar més esponjats. Tenim una solució molt bona perquè té el millor dels dos mons. A dins de la ciutat en alta densitat la millor tecnologia és la mòbil, i fora de la ciutat, on no hi ha densitat, els satèl·lits ofereixen molta cobertura, tot i que no ofereixen densitat.

"Sateliot està liderant a nivell mundial una revolució sobre el 5G de la Internet de les Coses"

- Amb les teves explicacions fa l'efecte que el fet que l'Enxaneta sigui el primer satèl·lit català a l'espai és el més anecdòtic de tot, perquè estem parlant d'una innovació a nivell mundial.

- A vegades aquesta explicació es troba a faltar. A vegades es dona més rellevància al tema anecdòtic al que és important, que és que hi ha una empresa catalana que ha fet una innovació a nivell mundial i que està liderant a nivell mundial una revolució sobre el 5G de la Internet de les Coses.

- L'Enxaneta porta el nom de Manresa gravat.

- A l'Enxaneta hi ha un dispositiu de memòria no borrable on hi ha Manresa i Brindisi gravats. Brindisi, a Itàlia, és la ciutat de l'altre soci fundador de Sateliot, Marco Guadalupi.

 

Participació