Sare i Gris: «Amb aquest primer disc hem fet el que ens ha vingut de gust amb tot l'amor del món»

Aquest divendres, 7 de maig, serà un dia d'estrenes, per a Els Carlins. I totes elles tindran a veure amb el món de la música. Per una banda, la sala de l'emblemàtic teatre donarà el tret de sortida a una nova edició de Tarima, el cicle de concerts impulsat per Cultura del Bé Comú que pretén erigir-se com el circuit d'arts escèniques del Centre Històric de Manresa. Es tracta d'una proposta consistent en tres concerts (que tindran lloc entre els mesos de maig i de juny) que, a banda de donar veu i recer a projectes artístics singulars del territori, també busca aportar el seu granet de sorra a Fem soroll per fer teatre, una campanya promoguda pels Carlins que, gràcies al suport d'entitats, persones a títol individual, artistes i programadors -entre d'altres- ha aconseguit instal·lar, al teatre, un nou equip de so; una adquisició que permetrà, a la històrica sala, oferir més qualitat acústica i obrir una línia de programació musical.

En aquest sentit, doncs, aquest divendres Els Carlins no només inaugurarà el Tarima, sinó que també estrenarà el nou equip de so. I ho farà amb uns artistes convidats que, com a duet, també debutarà al teatre manresà. Es tracta de Magalí Sare i Sebastià Gris, dues bèsties musicals que el mes de gener de l'any passat van treure a la llum la seva primera criatura discogràfica conjunta, A boy and a girl, i que presentaran a la capital del Bages a les vuit del vespre (entrades encara disponibles). Produït per David Soler i pel bagenc Santi Careta, A boy and a girl és un viatge sonor a través de cançons d'origens tan diversos com el folklore ‎mallorquí (Gris és d'allà) i la música clàssica de cambra (molt influent en el món de Sare), totes elles combinades amb pinzellades d'electrònica que ajuden a crear una experiència auditiva singular i plena de matisos.

Abans que trepitgin l'escenari d'Els Carlins, parlem amb el duet per conèixer-lo una mica més profundament:

- Venint d'on venim, deu ser un regal rebre propostes per fer bolos.

- Exactament. Tenim molts menys concerts que abans i això fa que a vegades ens sentim una mica desentrenades. Ara, cada bolo és un repte -més que abans-, i això els fa més intensos. Tot i així, nosaltres ens considerem afortunades perquè hem tingut la sort que no hem parat de fer concerts.

- Tenint en compte que el seu primer disc conjunt va sortir a la llum dos mesos i escaig abans que es decretés l'estat d'alarma, han trobat a faltar poder fer més directes per presentar-lo?

- La veritat és que no. Tenim la sensació d'haver aprofitat qualsevol escletxa per fer un directe. Abans de treure el disc vam fer bastants concerts i força promoció en televisions i ràdios, i l'estiu també ens va anar bé. Potser ens ajuda el fet que el format que presentem és petitó, fàcil de moure i molt adaptable a qualsevol context.

- Malgrat que la seva trajectòria musical conjunta s'inicia l'any 2016, no és fins que treuen A boy and a girl (gener 2020) que comencen a aparèixer als mitjans i que la gent els va coneixent cada cop més. Com és, això? Calia treure un disc per transcendir?

- En primer lloc, passar per l'estudi sempre és un procés riquíssim. En segon lloc, tenir un disc entre mans et facilita moltes coses a l'hora de vendre un producte concret, aspirar a premis, tenir un lloc a les plataformes digitals...

- El jazz és l'estil musical que els uneix en un principi, però no és, ni de bon tros, el que predomina en el disc que vindran a presentar a Manresa. Què ho fa?

- Nosaltres, com a músics, tenim vàries opcions per seguir estudiant el nostre instrument. En el nostre país, els estudis superiors són en l'especialitat de música clàssica, jazz o flamenc. Igual que passa a molts altres estudiants, nosaltres dos no vam escollir el jazz perquè tinguéssim la intenció de dedicar-nos-hi exclusivament, sinó que ho vam fer perquè es tracta d'una filosofia musical que t'obre les portes a fer qualsevol cosa: composar, experimentar, versionar i/o deconstruir cançons... En aquest sentit, amb els coneixements adquirits del jazz, hem agafat els nostres orígens musicals [en el cas de la Magalí, música de cambra, i del Sebastià, música mallorquina] i hem fet el que ens ha vingut de gust amb tot l'amor del món.

- Aquest mestissatge musical predominant a A boy and a girl sembla que s'hagi posat de moda entre les joves artistes de casa nostra, que molt sovint troben en l'experimentació sonora un estímul creatiu important. Per què decideixen anar per aquí, també?

- Sempre hem tingut entre mans un repertori molt variat, però va ser en David Soler, el productor del disc, que ens va recomanar que triéssim un camí concret per encarar aquest disc. En el cas de la Magalí, tenia -de feia temps- el fetitxe musical de revisitar la música de cambra vocal, així que vam orientar-nos cap aquí. D'altra banda, la passió de cantar en diferents idiomes i dialectes va fer brollar la idea de fer-hi aparèixer la música tradicional.
 
- El concert que oferiran als Carlins serà l'encarregat de donar el tret de sortida a la campanya "Fem soroll per fer teatre"; una iniciativa en la qual hi han pres part entitats de la ciutat, persones a títol individual, artistes, programadors, tècnics... Creuen que en el terreny cultural i social, el paper i la implicació de la comunitat és important per tirar endavant projectes com aquest?

- Absolutament. Vivim en una societat molt individualista on tothom intenta mantenir l'statu quo i estem perdent l'esperit de col·lectivitat. En aquest sentit, iniciatives com aquesta palesen que quan ens unim, arribem molt més lluny.

- Parlem del sector cultural en general. Són optimistes amb el seu futur?

- Ara mateix creiem que sí. Mesos enrere ho vèiem molt pitjor, però en aquests moments sentim que ja hem superat el desert dels mesos de gener, febrer i març, i que comença a florir la cultura. A part, sembla que el virus està més controladet.

- Podem fer alguna cosa, la resta de la ciutadania, per ajudar-los a mantenir-se dempeus?

- Consumir regularment cultura, concerts, teatre, cinema... A nivell individual, hauríem d'acostumar-nos a utilitzar plataformes de compra digital que siguin justes per a les artistes, com Bandcamp, per exemple.