29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
21:05h
La secció segona de l'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat el desnonament de les 17 famílies que viuen en el bloc que la PAHC Bages va ocupar el gener de 2018 al carrer Bilbao, 1-5, de Manresa després d'acceptar l'apel·lació que la immobiliària Nargam SA va presentar contra la sentència absolutòria que havia dictat el Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa l'octubre de 2019.
La interlocutòria, a la que ha tingut accés NacióManresa, dona 10 dies naturals als 41 residents entre els quals hi ha 15 menors, per abandonar la que ha estat la seva residència des de fa més de 3 anys, amb l'advertiment que, de no fer-ho, "seran desallotjats forçosament pels cossos i forces de seguretat de l'Estat".
L'edifici és el setè bloc que va ocupar la PAHC Bages a Manresa. A banda dels habitatges, la plataforma hi té ubicada als baixos l'Escola de Joves, l'Escola d'Alfabetització de Dones i un espai de l'Escola Popular per als alumnes d'ESO, que, per ara, no es troben afectats per aquest procés. L'edifici, que abans de l'ocupació estava totalment deshabitat i sense cap tipus d'ús, va ser construït el 2015.
Els veïns havien reclamat un lloguer social, però lamentaven que l'empresa mai no es va obrir a escoltar cap proposta. "Els hem escrit 10 o 11 vegades, els hem trucat moltes més i fins i tot ens vàrem desplaçar a les seves oficines a Cornellà, sense obtenir resposta", ha explicat Meriam Maiku, una de les afectades.
Segons va assegurar el membre de la PAHC Àlex Winfield en el primer judici, els veïns van fer "nombrosos intents" per aconseguir pactar un preu amb l'empresa propietària de l'edifici, però no van rebre cap resposta per part seva: "l'única resposta han estat les citacions judicials", va lamentar.
La PAHC reclama l'expropiació de l'edifici per part de l'Ajuntament
La PAHC ha convocat una roda de premsa aquest dijous en què titlla d'"inaudita" l'estimació de l'apel·lació per part de l'Audiència Provincial, en una resolució "sense precedents" en una demanda penal com aquesta, ha afirmat Bernat Sorinas, de la PAHC. La PAHC ha explicat que el procés civil "també ha conclòs amb una sentència de desallotjament, però aquest estaria regulat per la suspensió de llançaments". "El sistema està malalt", ha apuntat Sorinas, que ha destacat que "en temps de pandèmia" i amb les "urgències habitacionals" que viu el país, això "és una bestiesa".
Davant d'aquesta nova situació, la PAHC ha destacat que en una reunió, l'Ajuntament de Manresa ha mostrat "molt bona predisposició" a implicar-se en la solució al problema, abordant diferents possibilitats. "Elaboraran informes socioeconòmics de les famílies i abordaran amb la propietat una negociació que volem que sigui des d'una posició de força, i per a què això sigui possible cal mobilització al carrer", ha apuntat. La PAHC reclama "l'expropiació de l'edifici" per destinar-lo a habitatges socials i, segons asseguren, l'Ajuntament ho estudiarà.
La plataforma ha posat l'exemple de l'Ajuntament de Barcelona per demanar al de Manresa que "expropiï l'edifici a la immobiliària" de la mateixa manera que fa "per obrir carrers o fer altres actuacions urbanístiques", i que el destini a lloguer social. La PAHC s'oposarà amb totes les seves forces al desnonament, "ens hi va la vida", ha assegurat Sorinas.
Els inquilins ho viuen amb "molta por"
Una de les persones que viuen al bloc ocupat, Meriam Maiku, ha assegurat que viuen tot el procés "amb molta por". Ella té dos fills de 6 i 10 anys, "però hi ha altres famílies en situació de molta vulnerabilitat, una veïna que va amb cadira de rodes i un veí que ha estat intervingut quatre vegades del cor". Per això, vol que "tothom prengui consciència d'aquesta situació i, també, de la multa que ens han imposat de 450 euros a cadascú, quan hi ha gent que no té papers i no pot treballar".
La Wassima és una de les inquilines més veteranes al bloc. Explica que sola, amb dues filles, va ser l'única alternativa que va trobar per subsistir. "Tots els que vivim aquí hem ocupat per necessitat i estem morts de por, perquè anem al carrer", relata, tot insistint en el fet que ells el que voldrien és poder pagar un lloguer social, que la PAHC ha intentat negociar amb una propietat que, segons asseguren, mai els han volgut rebre.
"No volem viure de gratis, però és que no tenim alternativa", lamenta la Wassima, tot assegurant que tots els veïns de l'immoble es troben en una situació precària. La Latifa explica que no té papers, fet que l'impedeix trobar feina. També l'Abdelkader, a qui li falta una mà, no cobra res. En Mohammed està pendent de la seva cinquena operació de cor. L'Asmae no es pot aixecar de la cadira de rodes. La Louisa, amb 85 anys, cobra 300 euros de pensió. "Que llogo amb aquests diners"?, es pregunta.
L'última comunicació als advocats va arribar dimecres, o sigui que des d'ara comencen a comptar els 10 dies. "L'execució del desnonament l'ha d'ordenar el jutjat de Manresa i confiem que tingui certa humanitat per donar-nos temps", ha apuntat Sorinas. "Un dispositiu policial d'aquesta envergadura no es munta amb pocs dies", ha raonat, i també ha aprofitat per "demanar a Interior que sigui conscient de l'enrenou que es generarà si envien els Mossos a fer fora aquestes famílies". "Que tinguin en compte que nosaltres ens hi posarem amb tot", ha conclòs.
Els advocats del procediment estan estudiant portar la sentència al Tribunal Suprem o a instàncies europees, tot i que ara mateix estan decidint quin és el millor organisme on dirigir-la"
Corregir la sentència del jutjat de Manresa
L'Audiència Provincial ha sentenciat els 22 acusats d'un delicte lleu d'usurpació d'immoble a tres mesos de multa de cinc euros diaris, que suposen un total de 9.000 euros, i l'ordenament del seu desallotjament en un termini màxim de 10 dies naturals a partir de la comunicació de la sentència.
La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa havia absolt els 22 acusats i en la sentència, a la qual havia tingut accés NacióManresa, ressaltava que el dret penal és l'"última ràtio" i que, per tant, s'ha d'utilitzar només quan s'han esgotat vies "menys dràstiques". En aquest sentit, apuntava al fet que no es pot aplicar el procediment penal "quan no es donen en la conducta dels ocupants els elements típics".
La magistrada, a més, recalcava que la propietat "no va dur a terme cap conducta relativa a l'efectiva ocupació de l'immoble en el seu moment, ni ha realitzat cap acte previ de recuperació de la possessió requerint als ocupants, sinó que pel que sembla ha vingut consentint l'ocupació durant cert temps".
En la sentència, però, la titular del jutjat de Manresa va considerar "acreditats" els fets denunciats per la immobiliària, o sigui l'ocupació, i aquest fet ha servit a l'Audiència Provincial per corregir la sentència de la jutjadora sense "haver de canviar" el seu relat dels fets provats. El titular de la secció segona de l'Audiència Provincial apunta que "concorren tots i cadascun dels elements configuradors de la infracció", i per això considera que "s'ha de revocar el seu pronunciament" i "substituir-lo per un de condemna".
El magistrat els imposa la multa, que considera "perfectament assumible per qui no consta que siguin persones indigents", i els insta a abandonar casa seva amb l'advertiment que, de no fer-ho, "seran desallotjats forçosament pels cossos i forces de seguretat de l'Estat".
Així mateix, la sentència condemna 20 dels 22 acusats a cobrir els costos processals.
La interlocutòria, a la que ha tingut accés NacióManresa, dona 10 dies naturals als 41 residents entre els quals hi ha 15 menors, per abandonar la que ha estat la seva residència des de fa més de 3 anys, amb l'advertiment que, de no fer-ho, "seran desallotjats forçosament pels cossos i forces de seguretat de l'Estat".
L'edifici és el setè bloc que va ocupar la PAHC Bages a Manresa. A banda dels habitatges, la plataforma hi té ubicada als baixos l'Escola de Joves, l'Escola d'Alfabetització de Dones i un espai de l'Escola Popular per als alumnes d'ESO, que, per ara, no es troben afectats per aquest procés. L'edifici, que abans de l'ocupació estava totalment deshabitat i sense cap tipus d'ús, va ser construït el 2015.
Els veïns havien reclamat un lloguer social, però lamentaven que l'empresa mai no es va obrir a escoltar cap proposta. "Els hem escrit 10 o 11 vegades, els hem trucat moltes més i fins i tot ens vàrem desplaçar a les seves oficines a Cornellà, sense obtenir resposta", ha explicat Meriam Maiku, una de les afectades.
Segons va assegurar el membre de la PAHC Àlex Winfield en el primer judici, els veïns van fer "nombrosos intents" per aconseguir pactar un preu amb l'empresa propietària de l'edifici, però no van rebre cap resposta per part seva: "l'única resposta han estat les citacions judicials", va lamentar.
La PAHC reclama l'expropiació de l'edifici per part de l'Ajuntament
La PAHC ha convocat una roda de premsa aquest dijous en què titlla d'"inaudita" l'estimació de l'apel·lació per part de l'Audiència Provincial, en una resolució "sense precedents" en una demanda penal com aquesta, ha afirmat Bernat Sorinas, de la PAHC. La PAHC ha explicat que el procés civil "també ha conclòs amb una sentència de desallotjament, però aquest estaria regulat per la suspensió de llançaments". "El sistema està malalt", ha apuntat Sorinas, que ha destacat que "en temps de pandèmia" i amb les "urgències habitacionals" que viu el país, això "és una bestiesa".
Davant d'aquesta nova situació, la PAHC ha destacat que en una reunió, l'Ajuntament de Manresa ha mostrat "molt bona predisposició" a implicar-se en la solució al problema, abordant diferents possibilitats. "Elaboraran informes socioeconòmics de les famílies i abordaran amb la propietat una negociació que volem que sigui des d'una posició de força, i per a què això sigui possible cal mobilització al carrer", ha apuntat. La PAHC reclama "l'expropiació de l'edifici" per destinar-lo a habitatges socials i, segons asseguren, l'Ajuntament ho estudiarà.
La plataforma ha posat l'exemple de l'Ajuntament de Barcelona per demanar al de Manresa que "expropiï l'edifici a la immobiliària" de la mateixa manera que fa "per obrir carrers o fer altres actuacions urbanístiques", i que el destini a lloguer social. La PAHC s'oposarà amb totes les seves forces al desnonament, "ens hi va la vida", ha assegurat Sorinas.
Els inquilins ho viuen amb "molta por"
Una de les persones que viuen al bloc ocupat, Meriam Maiku, ha assegurat que viuen tot el procés "amb molta por". Ella té dos fills de 6 i 10 anys, "però hi ha altres famílies en situació de molta vulnerabilitat, una veïna que va amb cadira de rodes i un veí que ha estat intervingut quatre vegades del cor". Per això, vol que "tothom prengui consciència d'aquesta situació i, també, de la multa que ens han imposat de 450 euros a cadascú, quan hi ha gent que no té papers i no pot treballar".
La Wassima és una de les inquilines més veteranes al bloc. Explica que sola, amb dues filles, va ser l'única alternativa que va trobar per subsistir. "Tots els que vivim aquí hem ocupat per necessitat i estem morts de por, perquè anem al carrer", relata, tot insistint en el fet que ells el que voldrien és poder pagar un lloguer social, que la PAHC ha intentat negociar amb una propietat que, segons asseguren, mai els han volgut rebre.
"No volem viure de gratis, però és que no tenim alternativa", lamenta la Wassima, tot assegurant que tots els veïns de l'immoble es troben en una situació precària. La Latifa explica que no té papers, fet que l'impedeix trobar feina. També l'Abdelkader, a qui li falta una mà, no cobra res. En Mohammed està pendent de la seva cinquena operació de cor. L'Asmae no es pot aixecar de la cadira de rodes. La Louisa, amb 85 anys, cobra 300 euros de pensió. "Que llogo amb aquests diners"?, es pregunta.
L'última comunicació als advocats va arribar dimecres, o sigui que des d'ara comencen a comptar els 10 dies. "L'execució del desnonament l'ha d'ordenar el jutjat de Manresa i confiem que tingui certa humanitat per donar-nos temps", ha apuntat Sorinas. "Un dispositiu policial d'aquesta envergadura no es munta amb pocs dies", ha raonat, i també ha aprofitat per "demanar a Interior que sigui conscient de l'enrenou que es generarà si envien els Mossos a fer fora aquestes famílies". "Que tinguin en compte que nosaltres ens hi posarem amb tot", ha conclòs.
Els advocats del procediment estan estudiant portar la sentència al Tribunal Suprem o a instàncies europees, tot i que ara mateix estan decidint quin és el millor organisme on dirigir-la"
Edifici ocupat per la PAHC Bages a la cantonada entre el carrer Bilbao i carretera de Vic Foto: Pere Fontanals
Corregir la sentència del jutjat de Manresa
L'Audiència Provincial ha sentenciat els 22 acusats d'un delicte lleu d'usurpació d'immoble a tres mesos de multa de cinc euros diaris, que suposen un total de 9.000 euros, i l'ordenament del seu desallotjament en un termini màxim de 10 dies naturals a partir de la comunicació de la sentència.
La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa havia absolt els 22 acusats i en la sentència, a la qual havia tingut accés NacióManresa, ressaltava que el dret penal és l'"última ràtio" i que, per tant, s'ha d'utilitzar només quan s'han esgotat vies "menys dràstiques". En aquest sentit, apuntava al fet que no es pot aplicar el procediment penal "quan no es donen en la conducta dels ocupants els elements típics".
La magistrada, a més, recalcava que la propietat "no va dur a terme cap conducta relativa a l'efectiva ocupació de l'immoble en el seu moment, ni ha realitzat cap acte previ de recuperació de la possessió requerint als ocupants, sinó que pel que sembla ha vingut consentint l'ocupació durant cert temps".
En la sentència, però, la titular del jutjat de Manresa va considerar "acreditats" els fets denunciats per la immobiliària, o sigui l'ocupació, i aquest fet ha servit a l'Audiència Provincial per corregir la sentència de la jutjadora sense "haver de canviar" el seu relat dels fets provats. El titular de la secció segona de l'Audiència Provincial apunta que "concorren tots i cadascun dels elements configuradors de la infracció", i per això considera que "s'ha de revocar el seu pronunciament" i "substituir-lo per un de condemna".
El magistrat els imposa la multa, que considera "perfectament assumible per qui no consta que siguin persones indigents", i els insta a abandonar casa seva amb l'advertiment que, de no fer-ho, "seran desallotjats forçosament pels cossos i forces de seguretat de l'Estat".
Així mateix, la sentència condemna 20 dels 22 acusats a cobrir els costos processals.