Sant Jordi

Més de 50 nous títols en nou mesos: el Sant Jordi bagenc arriba més ufanós que mai

El talent literari bagenc ensenya múscul en una de les Diades més prolífiques, que a la capital del Bages se celebrarà, seguint totes les mesures de seguretat, al primer tram del Passeig i a la plaça Sant Domènec

per Aina Font Torra , Manresa, 21 d'abril de 2021 a les 10:19 |
El talent literari bagenc ensenya múscul en una de les Diades més prolífiques | Josep M. Llauradó
El Bages, avorrit? Que ho diguin a les seves escriptores i escriptors, això, que amb només nou mesos han tret a la llum més de cinquanta títols nous de gèneres i temàtiques per a tots els gustos i edats. I diem nou mesos perquè són els que separen el Sant Jordi d'estiu de l'any passat (que es va celebrar el 23 de juliol i del qual ja vam fer un recull de les novetats literàries), amb la Diada de la Rosa i el Llibre d'enguany (que a Manresa es festejarà amb paradetes col·locades entre el primer tram del Passeig Pere III i la plaça Sant Domènec).

Amb aquests nou mesos, dèiem, prop de mig centenar d'autores i autors de la comarca han tornat a l'atac: alguns han debutat dintre del món editorial (com les joves Blanca Soler o Lia Montalvo o el carismàtic Carles Claret), i d'altres han engrandit la seva llista de títols publicats, com és el cas de l'incansable Pep Molist, de la potent Violeida Sánchez o de l'inquiet i apassionat Jordi Rodó. Tots ells, però, tenen una cosa en comú: han contribuit a convertir la comarca que els ha vist néixer (i créixer, en molts casos) en una de les més prolífiques a nivell literari. I sí, el Bages és terra de vins, però també és bressol de grans creadors i d'immenses obres artístiques.

Voleu saber els nous títols que ens presenten els autors i autores de casa nostra? Aquí els teniu, classificats per gèneres:

INFANTIL

Alí i Ramboline (Valentí Gubianas)

Es tracta de la primera publicació en català escrita i il·lustrada per l'artista navassenc Valentí Gubianas. El conte, l'argument del qual parteix d'un fet real que va succeir a Dinamarca a finals del mes de setembre del 2019, explica la relació d'amor que sorgeix entre un camell i un elefant arran d'actuar plegats, durant molts anys, en espectacles de circ. Sí, ho heu llegit bé: això va passar, també, a la vida real i va transcendir als mitjans perquè va provocar un atac de riure generalitzat al parlament danès.

Comptar-ne 88 (Marina Vilarmau)

El primer conte d'aquesta guardiolenca neix arran de les converses amb els seus tres fills; unes converses que tenen com a eix central la convivència de les criatures en qüestió amb els avis i àvies usuàries del casal situat en el mateix edifici on ells viuen. L'Omar i el Maür, de 3 anys, i en Teo, de 5, són els protagonistes d'aquesta narració, que convida les lectores i lectors a aturar-se en el meravellós diàleg entre petits i grans, on l'espai-temps es viu des d'una concepció ben diferent. 

Etiquetes (Joan Turu)

El popular il·lustrador aterra aquest Sant Jordi amb un conte on posa de manifest fins a quin punt ens poden condicionar i limitar les etiquetes que se'ns posen. Ho fa a través del personatge de la Neus, una nena a qui la titllen de mentidera, de pell blanca, de campiona… Algunes d'aquestes etiquetes li agraden i d'altres la incomoden. Del que s'adona, però, és que totes s'hi queden per sempre, en ella. I n'acaba ben farta. Al cap i a la fi l'únic que vol la Neus és SER.

La font amagada. El conte per retrobar-te (Míriam Tirado)

Es tracta d'una publicació que, tal com explica la mateixa autora, pretén ajudar a "retrobar-nos amb nosaltres mateixos" per, així, "poder estar millor amb els altres". El conte, que compta amb les il·lustracions de Marta Moreno, parla de la importància de connectar amb la nostra essència, un pas que Tirado considera "imprescindible" per poder ser més feliços i viure una vida més plena i conscient.

El clàxon (Beatrice Nyffenegger)
L'escriptora suïssa resident a Manresa des de fa més de cinquanta-cinc anys torna enguany amb una novetat literària acabada de sortir del forn. Es tracta d'El clàxon, un conte que té com a protagonista el Christian, un nen de deu anys que de cop i volta passa de ser fill únic a ser el germà gran de dues bessones: la Clara i la Sònia. Ell, però, decideix anomenar-les amb un sol nom: Clàxon. Tot i que d'entrada el nou estatus no li és fàcil, aquesta nova realitat el portarà a viure divertides aventures amb les nenes i la seva gosseta Cora, així com també situacions complicades i una mica compromeses.

La maleta del viatger (Pep Molist)

Amb il·lustracions d'Anna Clariana, la nova entrega del prolífic autor Pep Molist està pensada per a tota la família i així com també per a aquelles que estimen la literatura infantil d'ara i d'abans. Es tracta d'un catàleg il·lustrat dels equipatges d'alguns dels personatges literaris més populars de tots els temps: la Dorothy d'El màgic d'Oz; el Gran Amic Gegant; Harry Potter; Philleas Fogg; Mary Poppins… I fins a catorze! El fil conductor corre a càrrec de la Laia, una lectora empedreïda de 12 anys que no sap què ha de posar a la maleta i revisa la d'aquests coneguts aventurers i aventureres.

L'home del barret de feltre (Pep Molist)

Acabat de sortir d'impremta, aquest conte de Molist il·lustrat per Susanna Ayala, és una biografia il·lustrada, per a tots els públics, de l'artista alemany Joseph Beuys. Tal com explica el seu autor, la idea de fer realitat una publicació com aquesta va ser de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, que, coincidint amb el centenari del naixement de Beuys, volia retre-li un homenatge com cal. Però, què hi té a veure un artista alemany com Joseph Beuys, amb Manresa? Per respondre a la pregunta hem de viatjar fins als anys 60, quan l'artista va decidir viatjar fins la capital del Bages fascinat pels Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loiola. Per recordar aquella visita, l'Ajuntament de la ciutat va col·locar, al costat del Pont Vell, una creu de ferro en honor seu.

Salvador Puig Antich (Uriol Gilibets)
Maria-Mercè Marçal (Uriol Gilibets)
Pere Casaldàliga (Uriol Gilibets)


El segell manresà Tigre de Paper segueix fent créixer la seva col·lecció infantil, Els Petits Tigres, amb tres noves entregues destinades a donar a conèixer la història de personatges catalans destacats entre les més menudes de casa. Aquest Sant Jordi, doncs, a banda dels que van presentar l'any passat (les biografies de Montserrat Roig i Neus Català), el lector també hi trobarà les vides narrades de Salvador Puig Antich, de Maria-Mercè Marçal i de Pere Casaldàliga. L'autor de tots tres volums és el solsoní Uriol Gilibets, que ha comptat amb l'ajuda de Carles Viñas en l'assessorament històric i amb la col·laboració de David Agrio i Íria Garcia en les il·lustracions.

Això no és normal (Mar Pavón)

Seleccionat pel prestigiós catàleg de recomanacions literàries The White Ravens, el darrer llibre de la manresana Mar Pavón (amb il·lustracions de Laure Du Fäy) relata una divertida història que ajuda, grans i petits, a entendre la diversitat. I com ho fa? Doncs a través d'un elefant, un hipopòtam, una zebra, una girafa, un mico... que, a través d'entranyables i còmiques escenes, posen de manifest que, lluny de prendre'ns-la com un perill, hem de concebre la diferència com quelcom enriquidor.

Saltiró, el colom amic (Margarida Picart)

Després de publicar L'Estel que més brilla, la santpedorenca Margarida Picart torna ara a les llibreries amb Saltiró, el colom amic. Amb la voluntat de ser un cant a la pau i a l'amistat, el conte -amb il·lustracions de Núria Viladés- narra la generositat del seu fill Ferran en l'acollida i la cura d'un colom. L'estima que aquest li profereix aconsegueix que l'ocell superi les seves pors i torni a emprendre el vol.

On són les nostres abraçades? (Vanesa Buenache i Gemma Sanllehí)

Es tracta d'un conte il·lustrat que combina ficció i divulgació sobre tot el que envolta la pandèmia de la Covid-19 a través de la història de la Martina, una nena de 5 anys que explica com ella i la seva família han viscut el confinament domiciliari. El llibre, il·lustrat per Galdric Sala, retrata, el l'apartat de ficció, els sentiments i emocions que afloren entre la família de la Martina durant els mesos de més incertesa. La part de no-ficció està dividida en dues parts: una, que seria com un diccionari per apropar als més menuts paraules com ERTO, UCI, estat d'alarma o teletreball, i l'altra que recull el testimoni de 16 persones reals que han viscut la pandèmia des de primera línia de foc.

Cuentos de Luz (Núria Closas i Andrea Tafur)

Crear quelcom que permeti [als potencials usuaris] narrar històries de manera lúdica. Aquest era l'objectiu de la manresana Núria Closas i l'equatoriana Andrea Tafur quan van començar a gestar Cuentos de Luz, un projecte que té com a protagonistes els contes, però que també incorpora un altre element clau: una mena de capseta de fusta que gaudeix de llum pròpia i s'acompanya d'un seguit de làmines –també de fusta– il·lustrades perquè, mentre l'adult llegeixi la rondalla, l'infant la pugui reproduir. Cada pack de Cuentos de Luz conté un total de nou làmines i tres contes, que narren històries senzilles però fantàstiques en les quals es transmeten valors com la valentia, l'amistat, l'humor o la creativitat.

La capsa de cartró (Elsa Colldeforn)

La joveníssima Elsa Colldeforn va decidir emprendre la seva primera aventura literària (i també molt vivencial i trencadora) mentre estudiava el Gran d'Educació Infantil a UManresa. Motivada per l'il·lustrador Joan Turu (professor de carrera), va decidir tirar endavant aquest projecte que té forma d'àlbum il·lustrat i que pretén millorar l'autoestima dels infants a través de la història de l'Albert, un nen a qui no li agrada anar a l'escola però que alguna cosa el fa canviar d'opinió.

Memòries d'un virus (alumnat de l'Escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet)

Ens trobem davant d'un recull de més d'un centenar de pensaments i reflexions al voltant de la pandèmia i tot el que se n'ha esdevingut, elaborat per diversos alumnes i personal docent de l'Escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet. Es tracta d'un producte molt especial a partir de diversos escrits que els mateixos protagonistes del centre van anar fent durant les setmanes de confinament per explicar la seva experiència, els seus temors i les seves esperances davant la pandèmia sanitària. 

Ambsenseson (Olga Molina)

Ambsenseson, el tercer conte de la il·lustradora Olga Molina, és una realitat gràcies a una campanya de micromecenatge en la qual hi van prendre part més de 180 persones. Ens explica la història d'una nena que, un bon dia (més aviat una bona nit) no aconsegueix adormir-se. Davant d'aquell problema, ella, lluny de desesperar-se, mira de buscar-hi una solució. I la troba. 

Sala i Ricardis, una història confinada (Marina Romero i Marta Genís)

Han viatjat amb l'Exprés d'Orient; han visitat museus i fàbriques tèxtils; han conegut el pintor Alfred Figueres; han participat a la Festa de l'Arròs... Aquest any, però, els gegants de Sant Fruitós de Bages, Sala i Ricardis, no han pogut fer res de tot això perquè no es poden moure de casa. Així ho relaten les autores del nou llibre de la col·lecció Sala i Ricardis, Marina Romero i Marta Genís, que ensenyaran als infants que no cal marxar de casa per viure aventures extraordinàries.

POESIA

Paraules alades (Jaume Bonvehí)

Es tracta del segon recull de poemes que Jaume Bonvehí ha tret a la llum amb la voluntat de compartir totes aquelles reflexions i pensaments que li van anar apareixent mentre recorria, tot sol, el Camí Ignasià. Igual que la primera (titulada Paraules callades), aquesta publicació s'emmarca dintre del projecte Manresa 2022, igual que el tercer i últim volum de la col·lecció, que és previst que es presenti durant el segon trimestre de l'any vinent. A Paraules alades (que compta amb il·lustracions de Laura Estrada) el poeta manresà acompanya el lector pels paisatges de Navarra i La Rioja, entre vinyes i cigonyes.

El silencio acuna mi sentencia (Miriam Gros)

L'òpera prima d'aquesta jove escriptora bagenca ens fa viatjar pels seus pensaments i emocions en un moment molt complicat de la seva vida; un moment en el qual el desamor va superar-la de tal manera que l'única teràpia efectiva que va trobar per sortir del pou va ser escriure tot el que li passava en forma de versos. Amb un llenguatge punyent, Gros assegura que el títol de la seva primera obra descriu molt bé com estava ella quan va gestar els poemes que en formen part: "el silenci m'ha resguardat i protegit, durant molt temps, de la realitat que he viscut". És per això que només li quedava escriure; escriure un llibre que ha acabat volent compartir amb tothom.

Gàrgoles de pedra (Sandra Pujol)

Després de la bona rebuda d'Imperdonable, Sandra Pujol torna a irrompre en el món editorial amb Gàrgoles de pedra, un recull de cinquanta poemes de temàtica variada que versen al voltant de l'erotisme, la naturalesa, l'amor, el maltractament o el desamor, entre d'altres. Es tracta d'un llibre ple de sentiments que, mica en mica, va fent calar un missatge d'esperança i optimisme que, de ben segur, ajudarà les lectores i lectors a fer miques les pedres que la vida els posi al davant. 

Kodawari (Montserrat Altarriba)

Es tracta d'un conjunt de haikus creats per la poeta de Cabrianes Montserrat Altarriba. Aquests, juntament amb les creacions plàstiques de l'artista, acaben conformant una simbiosi tant estreta que fan del llibre una obra artística en si mateix. La combinació del haiku sense ornaments ni paraules supèrflues i l’essència de la pintura japonesa, fan de l'edició un petit tresor que a banda de llegir, fins i tot es podria exposar.

NOVEL·LA

Cap a la fi del món (Carles Algué)

El prometedor debut literari d'aquest actor, dramaturg i periodista manresà sembla ben bé una predicció de futur. Escrita abans que la pandèmia de la Covid-19 irrompés a les nostres vides, Cap a la fi del món explica la història del Pau, un jove de vint-i-cinc anys que es veu obligat a prendre un seguit de decisions que li canviaran la vida després de saber que s'ha contagiat d'un virus altament mortífer estès per tot el món. Farcit de profundes reflexions, la novel·la parla de l'instint de supervivència i de la necessitat de tirar endavant quan tot el capgira.

Matacans y el chateau d'Yquem del 2005 (Dami Vila)

El primer fill editorial del sommelier artesenc Dami Vila és una ficció que té com a protagonista el Dylan Clarke, un sommelier de prestigui que, juntament amb la seva parella, l'escriptora Marie-Anne Prince, es veuen involucrats en una xarxa criminal de falsificadors d'ampolles de vi de gamma alta. Es tracta d'una novel·la trepidant, plena de suspens que manté en estat d'aletra els lectors ben bé fins al final.

Remogudes (Míriam Tirado)

La periodista experta en maternitat i criança conscient Míriam Tirado llança la seva primera novel·la per a públic adult. Tal com ella mateixa explica, el llibre, que va ser gestat en plena pandèmia, parla precisament d'això: de les remogudes emocionals internes que la Covid-19 i tot el que se n'ha derivat, han experimentat milions de persones d'arreu del món. "Hem parlat molt del que ha passat, però no hem parlat tant del que hem sentit", manifesta l'autora, tot afegint que amb Remogudes el que pretén és entretenir però també ajudar les lectores i lectors a integrar totes aquelles emocions que potser han quedat atrapades perquè no s'han sentit des d'un lloc conscient i assertiu.

Terra de silenci (Albert Trullàs)

Un altre debut literari. En aquest cas el de l'enginyer i filòleg manresà Albert Trullàs, que arriba a les llibreries amb un thriller psicològic ambientat en la Unió Soviètica de mitjan segle XX. Els seus protagonistes, Fiodor i Serguei, són arrestats per l'exèrcit soviètic. Durant el seu captiveri tots dos es veuen abocats a un terrible dilema moral de conseqüències imprevisibles. Al llarg de les pàgines de la ficció, el lector es trobarà immers en un intens i emotiu viatge al límit de l'ànima que posarà sobre la taula l'eterna lluita entre el sentiment i la raó i entre el cap i el cor.

La capsa de Dillenius (Josep Cuello)

Ens trobem davant d'una novel·la basada en fets reals. Concretament, la primera  publicació amb aquest estil narratiu -que barreja elements ficticis amb un rerefons històricament rigorós i empíric- que treu a la llum el biòleg manresà Josep Cuello i que aborda la vida i obra d'un dels botànics més destacats de mitjan segle XIX, Josep Isern Batlló. Nascut a Setcases l'any 1821, Isern Batlló va formar part de la Comisión Científica del Pacífico, una comitiva en missió neocolonial que es va traslladar al continent americà per estudiar-ne la flora i la fauna. 

Un missatge per a la Nora (Gemma Camps)

La tercera novel·la de la periodista manresana Gemma Camps acaba de sortir del forn. Es tracta d'Un missatge per a la Nora, la continuació d'Un tuit para Eugene, la seva primera creació literària que va veure la llum l'any 2017 i que narrava  la relació virtual que s'establia entre un actor alemany d'èxit (Eugene Neuer) i una barcelonina que, a través de Twitter i molt insistentment, intentava transmetre-li el grau d'admiració que sentia per a ell. Ara, amb Un missatger per a la Nora, el contacte entre tots dos protagonistes passa de la virtualitat al cara a cara. Però unir un actor d'èxit amb una dona anònima no serà fàcil...

Cicatrices (Lia Montalvo Gimenez)

La primera novel·la d'aquesta jove manresana ens endinsa en la vida de la Sofía, una adolescent que el lector va descobrint a través del que escriu en el seu diari personal. La seva història és com la de qualsevol altra noia de la seva edat, pensa ella. Però a mesura que el relat avança ens adonarem que, des de la innoocència més pura, la Sofía ens explica com conviu amb la violència de gènere.

Flagelos (Violeida Sánchez)

La metgessa i escriptora Violeida Sánchez torna a estar d'estrena, aquest Sant Jordi. En aquest cas, amb una novel·la que té la intriga i el misteri com a fidel companya. Flagelos, l'argument de la qual se situa a la Garrotxa, narra els successius accidents, desaparicions i assassinats que es produeixen en una residència per a persones amb discapacitat. Aquesta situació, que trasbalsa tot el poble (especialment un grup de joves), portarà de corcoll els policies encarregats de la investigació, especialment al sargent Marcel·lí Martí.

REFLEXIONS I VIVÈNCIES PERSONALS

Feliç confinament. I demà serà un altre dia (Carles Claret)

A través de l'humor refinat que el caracteritza, el polifacètic Carles Claret combina, amb aquesta primera incursió en el món editorial, les reflexions personals que durant els dos mesos més restrictius de confinament domiciliari va anar escrivint. Es tracta de relats costumistes a la manresana que de ben segur dibuixaran un somriure còmplice a molts companys de ciutat i generació; uns relats a voltes profunds i a vegades més lleugers, que qui se'ls imagini en boca de Claret (per a qui el conegui), encara els faran més punyents i àcids.

Carn nua (Blanca Soler)

La jove Blanca Soler s'estrena en l'art d'escriure amb un llibre que parla d'ella. Concretament, d'un dels capítols de la seva vida que més l'han marcat: el que va viure acompanyada de l'anorèxia, una malaltia que (ara ja ho pot dir alt i clar) ha superat. Entre les pàgines d'aquest punyent relat, les lectores i lectors es posaran a la pell de l'autora fins al punt que s'acabaran convertint en aquesta carn nua i sense vida que Soler assegura haver estat durant mesos. Amb un llenguatge franc, valent, clar i directe, la jove bagenca ens demostra que és possible una reconstrucció del jo-ser després de fregar la vida i la mort.

Aturi's, malfactor! (Pep Fuster)

El mosso d'esquadra Pep Fuster explica, amb altes dosis d'humor, algunes de les anècdotes més divertides que ha viscut (o que companyes seves li han explicat) al llarg de la seva trajectòria professional dintre de la Unitat de Seguretat Ciutadana. Sorpreses, caigudes, malentesos, riures, complicitats, són els ingredients que les lectores i lectors trobaran en aquest simpàtic recull que, a més, permet conèixer aspectes desconeguts de la professió policial.

Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions (Maria Rodó-Zárate)

L'activista feminista i geògrafa manresana Maria Rodó-Zárate publica, a través de la també manresana Tigre de Paper, un assaig sobre la interseccionalitat, un concepte popularitzat pel feminisme negre dels Estats Units als anys 80 que reivindica que no es pot entendre la desigualtat des d'un sol marc explicatiu (com el gènere, la raça, la classe o l'edat) i que cal considerar la interrelació entre ells per entendre com es configura. Amb aquest llibre Rodó-Zárate aporta eines concretes per aplicar marcs interseccionals a la investigació; nous conceptes per reflexionar sobre les pròpies posicions d'opressió i privilegi, i elements per encarar alguns dels reptes polítics actuals.

Picar Pedra (Josep Huguet, Francesc Codina i Joan Puigcercós)

Tal com diu el subtítol, Picar pedra és un conjunt de cinquanta reflexions republicanes sense jugades mestres en el qual els tres autors dialoguen sense embuts (l'edició de tot plegat ha anat a càrrec del periodista de NacióDigital Àlvar Llovet) sobre la situació actual de l'independentisme i sobre quines haurien de ser les línies d'acció per incidir en l'àmbit institucional i civil amb l'objectiu de fer compatible la gestió del mentrestant amb l'impuls de noves formes de desobediència que empoderin les classes populars i els sectors emprenedors.

Ballar amb el silenci (Rosanna Camprubí)

Explica, en primera persona, la increïble història de la Rossana Camprubí, una ballarina sorda que ha aconseguit ser campiona d'Espanya de 10 Balls. Perseverant i optimista, si alguna cosa ha après Camprubí al llarg de la seva trajectòria vital és a no rendir-se i a lluitar per conquerir qualsevol repte. Tot es pot aconseguir; només cal creure en el potencial de cadascú. I això mateix és el que vol transmetre amb el llibre Ballar amb el silenci, un relat en el qual la campiona explica com ha arribat fins on ho ha fet i com ha aconseguit ser un referent en el món del ball esportiu sense sentir-hi gens.

Captius de l'altitud. 57 anys d'escalada de la cordada formada per Joan Frontera i Ramon Majó (Ramon Majó)

Guardonat amb el Premi Jacint Verdaguer en el marc del Certamen Editorial del Llibre de Muntanya 2020, Captius de l'altitud és una mena de recull de memòries de l'alpinisme que fan referència als cims que han fet els escaladors bagencs Ramon Majó i Joan Frontera, que, alhora, ajuda a explicar la història de l'alpinisme al Bages i a Catalunya dels darrers 60 anys. Tal com Jordi Sardans va escriure en un article al Regió7, Majó intenta transmetre, des d'una perspectiva personal i amb altes dosis sentimentals, la seva visió de com ha viscut la muntanya, tenint en compte la societat i la vida, així com l'escalada i tot el que l'envolta, amb referències constants al pensament i la manera de viure de l'autor.

AUTOAJUDA

Tenir sort a la vida només depèn de tu (Xènia Vives)


L'emprenedora i apassionada pel creixement personal Xènia Vives (Manresa, 1986) s'estrena en el món editorial amb un llibre que és un cant a la vida i a l'actitud optimista davant de qualsevol repte o entrebanc. Buscar solucions i, si no n'hi ha, fer un treball d'acceptació de la situació i continuar avançant i somiant. Aquest és el seu modus vivendi, que es basa en la filosofia Happy-Go-Lucky (HGL), creada per ella mateixa. En aquest primer llibre Vives explica de manera senzilla i eficaç, amb consells pràctics i molt d'humor, com pots aplicar el HGL en el teu dia a dia.

Mucho más que fitness (Cesc Escolà)

El bagenc Cesc Escolà, que va saltar a la fama arran de fer de professor de fitness als concursants del programa televisiu Operación Triunfo (OT), arriba per Sant Jordi amb un llibre que assegura tenir les claus per aconseguir que qui el llegeixi es posi en forma en només dues setmanes. Tot plegat, mitjançant canvis d'hàbits i rutines esportives. 

TERRITORI, HISTÒRIA I BIOGRAFIES

Lluís Espinal: periodista de la vida (Diversos autors)

Coincidint amb la celebració, durant tot el 2020, de l'Any Espital a Sant Fruitós de Bages, l'Ajuntament del municipi, amb el suport de diverses persones, va editar, a finals d'any, un llibre amb la biografia d'aquest jesuïta que va morir assassinat a Bolívia l'any 1980 pel seu compromís en la defensa dels drets humans. El seu compromís amb els més desfavorits i amb la lluita per la justícia el van portar, com ell mateix deia, a "gastar la vida pels altres".

Tarabaus (Jordi Rodó)

Es tracta d'un llibre ple de documentació sobre el passat i el present de Colera, el paradís terrenal del manresà Jordi Rodó. Parafrasejant la periodista Susana Paz, Tarabaus és la suma de nou relats de ficció que abracen 5.000 anys d'història de la humanitat, des del neolític fins a mitjan del segle XV emmarcats a la serra de l'Albera, un territori de frontera, en un país de pas. "No es pot dir que és una novel·la, ni un llibre de contes ni un assaig històric i de recerca, ni tampoc un glossari de fets d'un lloc determinat. Però ho és tot a la vegada", explicava Rodó en una entrevista a Regió7. En aquest sentit, la ficció literària ocupa la primera meitat del llibre; l'altra, la segona part, és un glossari per ajudar el lector a entendre el marc històric i territorial dels personatges, ficticis i reals, que conformen els relats.

La Barcelona escandinava, bàltica i russa (Joan Maria Serra)

El geògraf manresà convida els lectors a recórrer llocs de la ciutat de Barcelona que tenen o han tingut alguna relació amb les penínsules escandinava i bàltica així com també amb Rússia. En aquest, seguint els itineraris d'aquesta guia i les diferents rutes proposades el lector podrà fer un recorregut pel passat i el present de llocs de la ciutat de Barcelona que tenen o han tingut alguna relació amb Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Estònia, Letònia, Lituània, així com la part europea de Rússia, Bielorússia i Polònia.

Oliva Torras. 75 anys transformant el metall (Josep Massanés)
 
Escrit per Josep Massanés, aquesta obra recull la història d'Oliva Torras, una de les empreses manresanes més emblemàtiques que va posar en marxa la seva activitat l'any 1945 i que a dia d'avui està més viva que mai, encara. Estructurat en cinc capítols, el llibre repassa totes les etapes de la companyia, sempre siuant el lector dintre del context social en el qual es produïen els canvis o transformacions que han acabat convertint Oliva Torras en un referent del sector metal·lúrgic.
 
Cases i masos de Rajadell I (Ernest Molins)
Cases i masos de Rajadell II Ernest Molins)


Aquesta publicació, dividida en dos llibres, té per objectiu recórrer les edificacions centenàries de Rajadell i les seves quatre parròquies: Monistrolet, Rajadell, Sant Amanç i Vallformosa. El primer volum recull la història de les cases i masos del sector sud de Rajadell, límit marcat per la riera de Rajadell, que transcorre de ponent a llevant.En el segon, s'aprofundeix en el sector nord del municipi bagenc, concretament en les cases i masos de Monistrolet, Vallformosa i Sant Amanç, així com en els masos medievals dels quatre pobles.

Fonollosa, les cases (Ernest Molins)

Aquesta obra recull la història de Fonollosa a través de les cases i masos que conformen el seu patrimoni urbanístic, així com del llegat dels seus habitants. En total, l'autor ha catalogat més d'un centenar de cases i masos, dividits en deu capítols segons l'àrea geogràfica: Carrer de l'Església, Carrer Nou, Raval del Sastre, Raval del Paisà, Raval de la Poca Farina, Les Garrigues, La Solana, La Vall i Becardit i Querol i la Morera. Finalment, s'hi inclou un capítol sobre els masos medievals.

Els hospitals a Manresa. Història d'una transformació (Fundació Althaia)

Un llibre impulsat per la Fundació Althaia que explica l'evolució dels hospitals de la capital del Bages durant el segle XX i la transformació de l'atenció sanitària durant els últims 50 anys. La publicació, que és una realitat gràcies a la implicació de més d’un centenar de professionals, posa en valor la història dels diferents hospitals i dels seus professionals que van oferir atenció especialitzada al segle XX a la capital del Bages i que van confluir en l'actual Fundació Althaia l'any 2002.

RELATS CURTS

Gas a fons. Els contes del Castor (Joan Company)


El cardoní Joan Company torna a les llibreries amb un nou recull de contes, en aquest cas inspirats en el projecte Castor, el dipòsit estratègic artificial de gas natural que es va crear l'any 2012 davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat per, pressumptament, suplir la demanda energètica espanyola en cas d'escassedat o cessament de les importacions. Concretament, Company parla dels moviments sísmics que va patir la gent de les Terres de l'Ebre arran de la construcció de la plataforma i de les nombroses manifestacions i protestes que van tenir lloc per part d'un ampli sector de la població. El soroll de fons va aconseguir destapar molts aspectes escandalosos del projecte, emmascarats amb procediments a l'ombra per part dels empresaris i els polítics involucrats.

Dies de roses i vi (Col·lectiu Lola Palau)

El col·lectiu de narradors i narradores de la Catalunya Central Lola Palau torna, aquest Sant Jordi, per presentar un nou recull de catorze contes que volen ser un merescut homenatge al món del vi i, per extensió, a la gent que el fa. En aquest sentit, cada relat (signat per un escriptor diferent), parteix d'una varietat diferent de raïm, les característiques de les quals han estat l'excusa perfecta o la font d'inspiració per a cadascun dels autors que conformen l'autoria de les històries.







Altres notícies de Sant Jordi que et poden interessar






 

Participació