08
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
20:03h
La Sala Gòtica de Sant Andreu ha acollit aquest dijous el primer acte que celebra Manresa per commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano coincidint amb el 50è aniversari del Primer Congrés Internacional del Poble Gitano, celebrat a Londres l'any 1971. La pandèmia ha obligat a portar a terme un acte sobri, amb accés restringit, i amb la presència de membres de la Unió Gitana de Manresa, de regidors dels diversos grups municipals amb l'alcalde al capdavant i de la Secretària de Migracions, Ciutadania i Igualtat de la Generalitat de Catalunya.
Tal i com ha recordat Aaron Jiménez, de la Unió Gitana de Manresa, en el seu parlament, la trobada de 1971, en què s'hi van aplegar gitanos de tot el món, va servir per decidir quina seria la bandera del col·lectiu; quina esdevindria la seva llengua oficial i quin himne els representaria. El congrés també va demanar a l'ONU el reconeixement del poble gitano com a minoria cultual no governamental i va reclamar a Alemanya que indemnitzés els gitanos pel mig milió de víctimes de l'Holocaust nazi.
Jiménez ha destacat que "som aquí en unes millors circumstàncies" que les dels gitanos d'aquell 1971, però "malauradament encara vivim situacions desagradables i patim desigualtats pel fet de ser gitanos i gitanes". A l'Estat, "un 38% de les llars gitanes pateixen pobresa extrema, mentre que per a la resta de la població espanyola només són un 6,5%".
Voluntat de treballar plegats amb Manresa
"Som gitanos, però també som manresans", han reivindicat tant Jiménez com el president de l'entitat, Joan Garcia Giménez, després. "Volem seguir lluitant per la llibertat i el reconeixement de tots els gitanos i gitanes, i ho volem fer de la mà de tots els manresans i manresanes", han completat.
Per això, des de la Unió Gitana de Manresa s'han iniciat una sèrie de programes socials. Durant la pandèmia es va col·laborar amb la comunitat i actualment l'entitat porta a terme un programa d'integració a través de l'esport i té previstes més accions de cara al futur.
"Hem patit discriminació com a gitanos i també com a catalans", ha indicat Garcia Giménez, "per això és més fàcil d'entendre des d'aquí el que hem patit". El president de l'entitat ha incidit en la voluntat de la comunitat d'implicar-se amb Manresa: "com a manresans estem a la total disposició de la ciutat".
Garcia Giménez ha finalitzat el seu parlament lliurant a l'alcalde Marc Aloy la bandera del Poble Gitano, representada per la roda de carro -simbolitzant el seu històric nomadisme-, sobre un fons verd i blau. En aquest sentit l'alcalde ha assenyalat que el proper ple municipal aprovarà que cada any coincidint amb el Dia del Poble Gitano es pengi la bandera gitana al balcó de l'Ajuntament.
300 anys de gitanos a Manresa
L'alcalde Marc Aloy ha destacat que es tenen referències històriques de la presència de gitanos a Manresa des de la primera meitat del segle XVIII. Aloy ha fet una repassada dels clans gitanos que hi ha hagut a la ciutat des de llavors recordant les darreres presències en llocs poc habitables, encara durant la segona meitat del segle XX.
"Cal seguir celebrant el dia com avui, per tal de dir amb orgull que els gitanos són un poble amb història, amb cultura, amb tradicions i arrelats al país i a la ciutat", ha destacat. Perquè, com a ciutat "no volem deixar ningú enrere i avui fem un pas endavant, decidit i important, en aquest camí", ha finalitzat.
L'emotiu acte ha finalitzat amb la interpretació de l'himne del Poble Gitano, Gelem Gelem (Vaig caminar, vaig caminar)
Revertir la situació de marginació que pateix el col·lectiu
La comunitat gitana està constituïda per més de deu milions de persones que habiten en nombrosos països de tot el món. A Europa constitueix la minoria ètnica més important i nombrosa, amb més de vuit milions de persones.
Avui en dia hi ha gitanos que es dediquen a totes les activitats econòmiques i professionals: metges, advocats, professors, empresaris, obrers qualificats, artistes, etc. No obstant això, l'estereotip que es reprodueix en els mitjans segueix sent el del gitano indigent i analfabet, o fins i tot delinqüent.
Per tot això, el treball que es realitza des de les associacions és molt important, ja que té com a objectiu canviar aquesta situació de marginació del Poble Gitano, promovent la convivència entre totes les cultures que formen part de la societat catalana i impulsant la implicació dels gitanos en la construcció del seu futur.
L'Associació Unió Gitana de Manresa, que va ser creada pels volts de l'any 2010, actualment està immersa en un projecte que pretén fomentar la inclusió social dels i les joves a través de l'esport. No obstant, afirmen des de l'ens, tenen la intenció de treballar amb altres projectes que vetllin per l'acolliment del col·lectiu gitano amb la restat d'habitants de la capital del Bages.
Tal i com ha recordat Aaron Jiménez, de la Unió Gitana de Manresa, en el seu parlament, la trobada de 1971, en què s'hi van aplegar gitanos de tot el món, va servir per decidir quina seria la bandera del col·lectiu; quina esdevindria la seva llengua oficial i quin himne els representaria. El congrés també va demanar a l'ONU el reconeixement del poble gitano com a minoria cultual no governamental i va reclamar a Alemanya que indemnitzés els gitanos pel mig milió de víctimes de l'Holocaust nazi.
Jiménez ha destacat que "som aquí en unes millors circumstàncies" que les dels gitanos d'aquell 1971, però "malauradament encara vivim situacions desagradables i patim desigualtats pel fet de ser gitanos i gitanes". A l'Estat, "un 38% de les llars gitanes pateixen pobresa extrema, mentre que per a la resta de la població espanyola només són un 6,5%".
Voluntat de treballar plegats amb Manresa
"Som gitanos, però també som manresans", han reivindicat tant Jiménez com el president de l'entitat, Joan Garcia Giménez, després. "Volem seguir lluitant per la llibertat i el reconeixement de tots els gitanos i gitanes, i ho volem fer de la mà de tots els manresans i manresanes", han completat.
Per això, des de la Unió Gitana de Manresa s'han iniciat una sèrie de programes socials. Durant la pandèmia es va col·laborar amb la comunitat i actualment l'entitat porta a terme un programa d'integració a través de l'esport i té previstes més accions de cara al futur.
"Hem patit discriminació com a gitanos i també com a catalans", ha indicat Garcia Giménez, "per això és més fàcil d'entendre des d'aquí el que hem patit". El president de l'entitat ha incidit en la voluntat de la comunitat d'implicar-se amb Manresa: "com a manresans estem a la total disposició de la ciutat".
Garcia Giménez ha finalitzat el seu parlament lliurant a l'alcalde Marc Aloy la bandera del Poble Gitano, representada per la roda de carro -simbolitzant el seu històric nomadisme-, sobre un fons verd i blau. En aquest sentit l'alcalde ha assenyalat que el proper ple municipal aprovarà que cada any coincidint amb el Dia del Poble Gitano es pengi la bandera gitana al balcó de l'Ajuntament.
300 anys de gitanos a Manresa
L'alcalde Marc Aloy ha destacat que es tenen referències històriques de la presència de gitanos a Manresa des de la primera meitat del segle XVIII. Aloy ha fet una repassada dels clans gitanos que hi ha hagut a la ciutat des de llavors recordant les darreres presències en llocs poc habitables, encara durant la segona meitat del segle XX.
"Cal seguir celebrant el dia com avui, per tal de dir amb orgull que els gitanos són un poble amb història, amb cultura, amb tradicions i arrelats al país i a la ciutat", ha destacat. Perquè, com a ciutat "no volem deixar ningú enrere i avui fem un pas endavant, decidit i important, en aquest camí", ha finalitzat.
L'emotiu acte ha finalitzat amb la interpretació de l'himne del Poble Gitano, Gelem Gelem (Vaig caminar, vaig caminar)
Revertir la situació de marginació que pateix el col·lectiu
La comunitat gitana està constituïda per més de deu milions de persones que habiten en nombrosos països de tot el món. A Europa constitueix la minoria ètnica més important i nombrosa, amb més de vuit milions de persones.
Avui en dia hi ha gitanos que es dediquen a totes les activitats econòmiques i professionals: metges, advocats, professors, empresaris, obrers qualificats, artistes, etc. No obstant això, l'estereotip que es reprodueix en els mitjans segueix sent el del gitano indigent i analfabet, o fins i tot delinqüent.
Per tot això, el treball que es realitza des de les associacions és molt important, ja que té com a objectiu canviar aquesta situació de marginació del Poble Gitano, promovent la convivència entre totes les cultures que formen part de la societat catalana i impulsant la implicació dels gitanos en la construcció del seu futur.
L'Associació Unió Gitana de Manresa, que va ser creada pels volts de l'any 2010, actualment està immersa en un projecte que pretén fomentar la inclusió social dels i les joves a través de l'esport. No obstant, afirmen des de l'ens, tenen la intenció de treballar amb altres projectes que vetllin per l'acolliment del col·lectiu gitano amb la restat d'habitants de la capital del Bages.