08
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
14:21h
"Ni batre un ou sense tenir fatiga, podia fer". La Mercè Llunell parla sense pena, sense cap deix de victimisme i amb una gran serenor. Terrassenca de naixement però navassenca d'adopció (fa tres anys que viu al poble), el mes d'octubre va agafar la Covid: "vaig passar-me quatre setmanes al sofà, sense moure'm", recorda. Poc s'esperava, però, que aquella incursió vírica li acabaria canviant la vida de dalt a baix. Ella, de 42 anys, tenia la sort de treballar d'una cosa que li apassionava: era (és, de fet) mestra d'educació infantil i feia uns quants anys que treballava en una escola bressol privada de Terrassa.
"Quan finalment em van donar l'alta per tornar a treballar -a començaments d'aquest febrer-, vaig adonar-me que m'era impossible fer el que feia abans", explica; "recordo un dia que no podia ni caminar de la fluixera que sentia i un altre que em vaig veure incapaç de conduir fins a Navàs perquè no sabia si tindria prou força per prémer els pedals del cotxe". Ben bé com si hagués envellit trenta anys de cop.
"Quan li vaig comentar al metge, de seguida em va tornar a fer la baixa i em va advertir que podia molt ben ser que s'allargués en el temps, perquè segons quines seqüeles de la Covid costen molt de marxar". Això la va neguitejar una mica, no pas pel fet que potser hauria de conviure amb aquell esgotament uns quants mesos més ("tinc la sort que entomo i accepto amb un somriure tot el que em passa", assegura), sinó perquè "no volia que la llar d'infants hagués d'anar pagant per una persona que no sabien quan tornaria", diu. Davant d'aquell escenari tan incert, Llunell va prendre una decisió: "fa dues setmanes vaig parlar amb les dues directores del centre i els vaig dir que plegava". Va ser una decisió difícil i dolorosa de prendre, "però crec que és el que havia de fer", somriu.
Repescar projectes
Definint-se com una persona molt activa, la mestra navassenca combinava, abans de la pandèmia, la docència amb l'impartiment de classes de ioga en família, de tallers de música i de natació amb infants, així com també dinamitzava grups de criança i oferia xerrades i tallers d'acompanyament a famílies. "Una de les eines que més feia servir i que més em funcionava era la d'incloure dinàmiques visualització, expressió corporal i, sobretot, interpretació". I és que tal com ella mateixa explica, "interpretar, posar-se en el lloc d'una altra persona que té unes característiques diferents a nosaltres ens ajuda moltíssim a identificar les emocions que tenim a dins per, després, aprendre-les a gestionar".
És precisament aquesta fascinació pel potencial sanador del teatre la que ha impulsat Llunell a tirar endavant La Vida és Teatre, un projecte en el qual, a través d'un treball personal de consciència i autoconeixement (mitjançant jocs, arts plàstiques, dinàmiques físiques...), els i les participants "tindran les eines per descobrir i acceptar tant la base de la seva personalitat com la dels altres", detalla la mestra. "Molta gent", afegeix, "es comporta diferent a casa que amb els amics, i això és molt simptomàtic perquè vol dir que estem volent dissimular actituds i comportaments que no acceptem de nosaltres mateixos".
En aquest sentit, i entenent que "és bàsic saber gestionar què i com ens sentim per estar equilibrades emocionalment", la mestra considera que ara, més que mai, és necessari un projecte com el que ella proposa: "a Navàs, a més, no hi ha cap espai amb aquestes característiques, i crec que és important omplir aquest buit i obrir-lo a tota la població, no només a infants i joves, sinó també a adults i a gent gran", assenyala.
Conscient de les limitacions
Tot i estar molt engrescada amb la iniciativa, Mercè Llunell toca de peus a terra: "soc conscient que físicament estic molt limitada; per això tinc la intenció de començar a poc a poc, creant un o dos grups estables que vinguin un cop a la setmana". La seva prioritat, assegura, "és que la proposta tingui continuïtat i que ajudi la gent que hi participi".
No obstant, i tenint molt clar que La Vida és Teatre ha de ser un espai obert a tothom, la navassenca també oferirà tallers i cursos intensius d'un dia o d'un cap de setmana amb la interpretació i l'expressió plàstica i corporal com a pals de paller.
Un curs inaugural amb l'actor Roger Pera, el cap de setmana vinent
El projecte de Mercè Llunell farà la seva primera incursió en públic el cap de setmana del 17 i 18 d'abril. I ho farà amb un convidat de primer nivell: l'actor Roger Pera. "El vaig conèixer quan treballava a l'escola bressol de Terrassa perquè ens va fer un curs de gestió emocional barrejat amb interpretació i doblatge, i em va encantar", diu la protagonista de la història: "no vaig dubtar ni un moment de proposar-li de venir", afegeix.
I en què consistirà, el curs? Tal com la mateixa Llunell avança, "el Roger ens guiarà en la invenció i construcció d'un personatge: la roba, el vocabulari, els moviments, les expressions... tot plegat, per acabar per fer una representació conjunta".
El curs, obert a totes les edats, es durà a terme al centre de reforç escolar Aula28 de Navàs (plaça de l'Ajuntament, 12) i es farà en horari de matí: tant dissabte com diumenge es començarà a les deu i s'acabarà a la una. Per inscriure-s'hi (queden molt poques places) cal enviar un correu electrònic a [email protected] o trucar al 609858709.
"Quan finalment em van donar l'alta per tornar a treballar -a començaments d'aquest febrer-, vaig adonar-me que m'era impossible fer el que feia abans", explica; "recordo un dia que no podia ni caminar de la fluixera que sentia i un altre que em vaig veure incapaç de conduir fins a Navàs perquè no sabia si tindria prou força per prémer els pedals del cotxe". Ben bé com si hagués envellit trenta anys de cop.
"Quan li vaig comentar al metge, de seguida em va tornar a fer la baixa i em va advertir que podia molt ben ser que s'allargués en el temps, perquè segons quines seqüeles de la Covid costen molt de marxar". Això la va neguitejar una mica, no pas pel fet que potser hauria de conviure amb aquell esgotament uns quants mesos més ("tinc la sort que entomo i accepto amb un somriure tot el que em passa", assegura), sinó perquè "no volia que la llar d'infants hagués d'anar pagant per una persona que no sabien quan tornaria", diu. Davant d'aquell escenari tan incert, Llunell va prendre una decisió: "fa dues setmanes vaig parlar amb les dues directores del centre i els vaig dir que plegava". Va ser una decisió difícil i dolorosa de prendre, "però crec que és el que havia de fer", somriu.
Repescar projectes
Definint-se com una persona molt activa, la mestra navassenca combinava, abans de la pandèmia, la docència amb l'impartiment de classes de ioga en família, de tallers de música i de natació amb infants, així com també dinamitzava grups de criança i oferia xerrades i tallers d'acompanyament a famílies. "Una de les eines que més feia servir i que més em funcionava era la d'incloure dinàmiques visualització, expressió corporal i, sobretot, interpretació". I és que tal com ella mateixa explica, "interpretar, posar-se en el lloc d'una altra persona que té unes característiques diferents a nosaltres ens ajuda moltíssim a identificar les emocions que tenim a dins per, després, aprendre-les a gestionar".
És precisament aquesta fascinació pel potencial sanador del teatre la que ha impulsat Llunell a tirar endavant La Vida és Teatre, un projecte en el qual, a través d'un treball personal de consciència i autoconeixement (mitjançant jocs, arts plàstiques, dinàmiques físiques...), els i les participants "tindran les eines per descobrir i acceptar tant la base de la seva personalitat com la dels altres", detalla la mestra. "Molta gent", afegeix, "es comporta diferent a casa que amb els amics, i això és molt simptomàtic perquè vol dir que estem volent dissimular actituds i comportaments que no acceptem de nosaltres mateixos".
En aquest sentit, i entenent que "és bàsic saber gestionar què i com ens sentim per estar equilibrades emocionalment", la mestra considera que ara, més que mai, és necessari un projecte com el que ella proposa: "a Navàs, a més, no hi ha cap espai amb aquestes característiques, i crec que és important omplir aquest buit i obrir-lo a tota la població, no només a infants i joves, sinó també a adults i a gent gran", assenyala.
Conscient de les limitacions
Tot i estar molt engrescada amb la iniciativa, Mercè Llunell toca de peus a terra: "soc conscient que físicament estic molt limitada; per això tinc la intenció de començar a poc a poc, creant un o dos grups estables que vinguin un cop a la setmana". La seva prioritat, assegura, "és que la proposta tingui continuïtat i que ajudi la gent que hi participi".
No obstant, i tenint molt clar que La Vida és Teatre ha de ser un espai obert a tothom, la navassenca també oferirà tallers i cursos intensius d'un dia o d'un cap de setmana amb la interpretació i l'expressió plàstica i corporal com a pals de paller.
Un curs inaugural amb l'actor Roger Pera, el cap de setmana vinent
El projecte de Mercè Llunell farà la seva primera incursió en públic el cap de setmana del 17 i 18 d'abril. I ho farà amb un convidat de primer nivell: l'actor Roger Pera. "El vaig conèixer quan treballava a l'escola bressol de Terrassa perquè ens va fer un curs de gestió emocional barrejat amb interpretació i doblatge, i em va encantar", diu la protagonista de la història: "no vaig dubtar ni un moment de proposar-li de venir", afegeix.
I en què consistirà, el curs? Tal com la mateixa Llunell avança, "el Roger ens guiarà en la invenció i construcció d'un personatge: la roba, el vocabulari, els moviments, les expressions... tot plegat, per acabar per fer una representació conjunta".
El curs, obert a totes les edats, es durà a terme al centre de reforç escolar Aula28 de Navàs (plaça de l'Ajuntament, 12) i es farà en horari de matí: tant dissabte com diumenge es començarà a les deu i s'acabarà a la una. Per inscriure-s'hi (queden molt poques places) cal enviar un correu electrònic a [email protected] o trucar al 609858709.