07
d'abril
del
2021
Actualitzat
a la
13:50h
Aquest dijous, 8 d'abril, se celebrarà, arreu del món, el Dia Internacional del Poble Gitano. Es tracta d'una commemoració que a banda de recordar la història d'aquest poble i de retre homenatge a les víctimes de les diferents persecucions al llarg dels segles, també pretén rememorar el Primer Congrés Internacional del Poble Gitano. En aquesta trobada, celebrada a Londres l'any 1971, es va decidir, entre d'altres coses, quina seria la bandera del col·lectiu; quina esdevindria la seva llengua oficial i quin himne els representaria. Una de les tradicions d'aquest dia és la Cerimònia del Riu, en què es llencen pètals de flors des dels marges dels rius com a símbol de llibertat i de l'èxode que va viure aquest poble fa més de mil anys.
Amb la voluntat de donar a conèixer aquesta festivitat i de fer-la extensiva a la ciutadania, l'Ajuntament de Manresa s'ha aliat amb l'Associació Unió Gitana de la ciutat per impulsar una activitat d'homenatge al col·lectiu que també serveixi per visibilitzar-lo. La proposta que ha sorgit es podrà veure (i viure) aquest mateix dijous, a dos quarts de cinc de la tarda, a la Sala Gòtica de Sant Andreu Salut. Malauradament, però, i a causa de les restriccions i mesures de seguretat, l'esdeveniment se celebrarà a porta tancada. Això sí: comptarà amb l'assistència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; de la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, i del president de l'Associació Unió Gitana de Manresa, Joan Garcia Gimenez.
Revertir la situació de marginació que pateix el col·lectiu
La comunitat gitana està constituïda per més de deu milions de persones que habiten en nombrosos països de tot el món. A Europa constitueix la minoria ètnica més important i nombrosa, amb més de vuit milions de persones.
Avui en dia hi ha gitanos que es dediquen a totes les activitats econòmiques i professionals: metges, advocats, professors, empresaris, obrers qualificats, artistes, etc. No obstant això, l'estereotip que es reprodueix en els mitjans segueix sent el del gitano indigent i analfabet, o fins i tot delinqüent.
Per tot això, el treball que es realitza des de les associacions és molt important, ja que té com a objectiu canviar aquesta situació de marginació del Poble Gitano, promovent la convivència entre totes les cultures que formen part de la societat catalana i impulsant la implicació dels gitanos en la construcció del seu futur.
L'Associació Unió Gitana de Manresa, que va ser creada pels volts de l'any 2010, actualment està immersa en un projecte que pretén fomentar la inclusió social dels i les joves a través de l'esport. No obstant, afirmen des de l'ens, tenen la intenció de treballar amb altres projectes que vetllin per l'acolliment del col·lectiu gitano amb la restat d'habitants de la capital del Bages.
Amb la voluntat de donar a conèixer aquesta festivitat i de fer-la extensiva a la ciutadania, l'Ajuntament de Manresa s'ha aliat amb l'Associació Unió Gitana de la ciutat per impulsar una activitat d'homenatge al col·lectiu que també serveixi per visibilitzar-lo. La proposta que ha sorgit es podrà veure (i viure) aquest mateix dijous, a dos quarts de cinc de la tarda, a la Sala Gòtica de Sant Andreu Salut. Malauradament, però, i a causa de les restriccions i mesures de seguretat, l'esdeveniment se celebrarà a porta tancada. Això sí: comptarà amb l'assistència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; de la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, i del president de l'Associació Unió Gitana de Manresa, Joan Garcia Gimenez.
Revertir la situació de marginació que pateix el col·lectiu
La comunitat gitana està constituïda per més de deu milions de persones que habiten en nombrosos països de tot el món. A Europa constitueix la minoria ètnica més important i nombrosa, amb més de vuit milions de persones.
Avui en dia hi ha gitanos que es dediquen a totes les activitats econòmiques i professionals: metges, advocats, professors, empresaris, obrers qualificats, artistes, etc. No obstant això, l'estereotip que es reprodueix en els mitjans segueix sent el del gitano indigent i analfabet, o fins i tot delinqüent.
Per tot això, el treball que es realitza des de les associacions és molt important, ja que té com a objectiu canviar aquesta situació de marginació del Poble Gitano, promovent la convivència entre totes les cultures que formen part de la societat catalana i impulsant la implicació dels gitanos en la construcció del seu futur.
L'Associació Unió Gitana de Manresa, que va ser creada pels volts de l'any 2010, actualment està immersa en un projecte que pretén fomentar la inclusió social dels i les joves a través de l'esport. No obstant, afirmen des de l'ens, tenen la intenció de treballar amb altres projectes que vetllin per l'acolliment del col·lectiu gitano amb la restat d'habitants de la capital del Bages.