22
de març
del
2021
Actualitzat
a les
8:55h
Més que un partit de contrastos, que també, el Cd'E Manresa va viure una jornada de contrastos. De rebre amb lògica alegria la noticia de la derrota de la Pobla de Mafumet (que ja no pot superar l'equip de Ferran Costa) a Castelldefels, va passar a la decepció que va causar una derrota, certament inesperada, davant el pitjor equip del grup jugant com a local, un Valls que només havia sigut capaç de sumar tres punts al municipal del Vilar en el total del campionat i que, a més a més, només havia anotat dos gols en els mateixos partits.
És a dir, que en 90 minuts contra el Manresa, l'equip vallenc va ser capaç de sumar els mateixos punts i els mateixos gols que en els nou partits anteriors. També es va poder veure un equip (que ja és difícil de veure) que durant moltes fases del partit va tenir més energia que el Cd'E Manresa, que d'això n'ha anat sobrat tota la temporada. Aquest contrast sí que era difícil de veure, però va ser així. I, per acabar-ho d'adobar, l'intangible dels duels històrics, que no juguen però que hi són, va tornar a ser un llast. Les visites al municipal del Vilar s'han convertit en un Via Crucis que el Manresa tan sols ha pogut superar dues vegades en una història que va començar a la dècada dels anys 40 del segle passat. Malgrat tot, malgrat la derrota, el Manresa es va classificar per a la fase de promoció d'ascens, i no és cap tòpic, sense baixar de l'autocar. Però després, en fases del partit, un Manresa de vegades irreconeixible, semblava que també li va costar baixar de l'autocar.
Fent un resum curt i ras de la primera part, anotar que el Cd'E Manresa va dominar territorialment el seu rival i que aquest, aprofitant un parell de vegades els espais generats a la rereguarda manresana, va ser qui va tenir el gol més a prop. Primer seria Sergi Gómez qui s'escapolia tot sol fins als dominis de Marc Vito i, després de driblar el porter visitant i quedar-se completament sol davant la porteria, va enviar la pilota a fora de manera incomprensible (20'). Una centrada-xut d'Izan Checa (34') que salvaria in extremis el porter Agüero seria l'única resposta amb cara i ulls d'un Manresa que, un minut més tard, tornava a veure perillar la seva porteria.
Aquesta vegada era Miranda que s'escapolia de la defensa manresana i es presentava tot sol davant Marc Vito, però aquest, a l'alçada del balcó de l'àrea, va salvar amb el peu el xut franc del davanter vallenc i evitava l'1 a 0. Dues rematades de Noah, que amb aquest complia el seu partit 200 amb la camiseta del Manresa, van cercar el gol que trenqués les taules al marcador, però la primera, amb el cap i una mica tova, anava a les mans d'Agüero; la segona sí que va ser una gran oportunitat, però després de deixar enrere la seva parella defensiva, arran de rebre una passada en profunditat de Castanyer, el seu xut el va poder rebutjar el porter rival amb una acció felina (40'). Aquesta jugada va arribar en una darrera fase de la primera part en la que el Valls va donar un pas endavant, encara que va trobar un Manresa més ajustat en defensa i que va saber mantenir l'empat sense angunies.
Durant els primers minuts de la represa ja es va evidenciar que els segons quaranta-cinc minuts no serien un camí de roses per al Manresa. El Valls va sortir amb una marxa més, amb molta força i empenta i generant arribades als dominis de Marc Vito. La millor posada en escena dels homes de Joan Anton Pallarès rebria el premi del gol als 57 minuts, després d'una incursió fins a la línia de fons de Batista i una passada de la mort cap a l'arribada en carrera de Sergi Masqué, que afusellaria la porteria visitant davant l'alegria de la parròquia local. El gol va deixar tocat un Manresa que un parell de minuts després tornava a veure perillar la seva porteria quan Sergi Gómez es ficava fins la cuina i, amb tot de cara, xutava a fora per poc, a la dreta de Marc Vito.
Poc a poc, després d'espolsar-se el domini local, el Manresa es va anar ficant en el partit, encara que fins a la recta final no portaria perill real a la porteria d'Agüero. Abans (75'), Ramon Miranda (en posició d'orsai) es ficava també fins la cuina manresana, aqueta vegada per la banda dreta, però quan va estar a prop de la porteria de Marc Vito, un xic escorat però en una bona disposició de marcar, va creuar massa la pilota i deixava escapar la possibilitat que el seu equip sentenciés el partit. Un partit que en la seva recta final el Manresa se'l va fer seu i que va poder empatar, si més no. Just al minut 90 Aleix Díaz es feia amb una pilota a la zona de tres quarts i enfilava el balcó de l'àrea, des d'on va etzibar un xut que Agüero va escopir cap a un costat amb una gran estirada. La bala de canó pel Manresa arribaria un minut després arran d'una pilota penjada a l'olla que Noah estavellaria al travesser (la vuitena pilota al pal aquesta temporada).
Però el pitjor encara havia d'arribar. De l'hipotètic empat 1 a 1, es va passar a la sentència definitiva. Marc Vito va passar-li la pilota a Solernou, a la dreta de la porteria visitant, i el capità, davant la pressió de Jordi Estivill, li tornà al seu porter; Jordi Estivill tornava a pressionar aquella pilota i Marc Vito, en un excés de confiança, la perdia perquè, finalment, Estivill li regalés el gol a Jordi Prades, que marcava a porteria buida (92'). Encara Jordi García, amb el partit agonitzant, va tenir el 2 a 1 a les seves botes, però un defensa va treure la pilota pràcticament sota pals (93').
Deixant de banda la negativitat d'una derrota, la 40a temporada del Manresa a Tercera Divisió, la seva categoria fetitxe, passi el que passi d'aquí fins el final de temporada, ja ha sigut un èxit i sap que la propera, la 41a, també serà a Tercera Divisió. Però abans que arribi aquest final, al Manresa encara li espera la visita de l'històric Terrassa i sis partits més d'alt nivell en que els deixebles de Ferran Costa podran recuperar el camí de les victòries i, perquè no?, la capacitat de tornar a somiar.
- Fitxa tècnica
- Resultats i classificació
És a dir, que en 90 minuts contra el Manresa, l'equip vallenc va ser capaç de sumar els mateixos punts i els mateixos gols que en els nou partits anteriors. També es va poder veure un equip (que ja és difícil de veure) que durant moltes fases del partit va tenir més energia que el Cd'E Manresa, que d'això n'ha anat sobrat tota la temporada. Aquest contrast sí que era difícil de veure, però va ser així. I, per acabar-ho d'adobar, l'intangible dels duels històrics, que no juguen però que hi són, va tornar a ser un llast. Les visites al municipal del Vilar s'han convertit en un Via Crucis que el Manresa tan sols ha pogut superar dues vegades en una història que va començar a la dècada dels anys 40 del segle passat. Malgrat tot, malgrat la derrota, el Manresa es va classificar per a la fase de promoció d'ascens, i no és cap tòpic, sense baixar de l'autocar. Però després, en fases del partit, un Manresa de vegades irreconeixible, semblava que també li va costar baixar de l'autocar.
Fent un resum curt i ras de la primera part, anotar que el Cd'E Manresa va dominar territorialment el seu rival i que aquest, aprofitant un parell de vegades els espais generats a la rereguarda manresana, va ser qui va tenir el gol més a prop. Primer seria Sergi Gómez qui s'escapolia tot sol fins als dominis de Marc Vito i, després de driblar el porter visitant i quedar-se completament sol davant la porteria, va enviar la pilota a fora de manera incomprensible (20'). Una centrada-xut d'Izan Checa (34') que salvaria in extremis el porter Agüero seria l'única resposta amb cara i ulls d'un Manresa que, un minut més tard, tornava a veure perillar la seva porteria.
Aquesta vegada era Miranda que s'escapolia de la defensa manresana i es presentava tot sol davant Marc Vito, però aquest, a l'alçada del balcó de l'àrea, va salvar amb el peu el xut franc del davanter vallenc i evitava l'1 a 0. Dues rematades de Noah, que amb aquest complia el seu partit 200 amb la camiseta del Manresa, van cercar el gol que trenqués les taules al marcador, però la primera, amb el cap i una mica tova, anava a les mans d'Agüero; la segona sí que va ser una gran oportunitat, però després de deixar enrere la seva parella defensiva, arran de rebre una passada en profunditat de Castanyer, el seu xut el va poder rebutjar el porter rival amb una acció felina (40'). Aquesta jugada va arribar en una darrera fase de la primera part en la que el Valls va donar un pas endavant, encara que va trobar un Manresa més ajustat en defensa i que va saber mantenir l'empat sense angunies.
Durant els primers minuts de la represa ja es va evidenciar que els segons quaranta-cinc minuts no serien un camí de roses per al Manresa. El Valls va sortir amb una marxa més, amb molta força i empenta i generant arribades als dominis de Marc Vito. La millor posada en escena dels homes de Joan Anton Pallarès rebria el premi del gol als 57 minuts, després d'una incursió fins a la línia de fons de Batista i una passada de la mort cap a l'arribada en carrera de Sergi Masqué, que afusellaria la porteria visitant davant l'alegria de la parròquia local. El gol va deixar tocat un Manresa que un parell de minuts després tornava a veure perillar la seva porteria quan Sergi Gómez es ficava fins la cuina i, amb tot de cara, xutava a fora per poc, a la dreta de Marc Vito.
Poc a poc, després d'espolsar-se el domini local, el Manresa es va anar ficant en el partit, encara que fins a la recta final no portaria perill real a la porteria d'Agüero. Abans (75'), Ramon Miranda (en posició d'orsai) es ficava també fins la cuina manresana, aqueta vegada per la banda dreta, però quan va estar a prop de la porteria de Marc Vito, un xic escorat però en una bona disposició de marcar, va creuar massa la pilota i deixava escapar la possibilitat que el seu equip sentenciés el partit. Un partit que en la seva recta final el Manresa se'l va fer seu i que va poder empatar, si més no. Just al minut 90 Aleix Díaz es feia amb una pilota a la zona de tres quarts i enfilava el balcó de l'àrea, des d'on va etzibar un xut que Agüero va escopir cap a un costat amb una gran estirada. La bala de canó pel Manresa arribaria un minut després arran d'una pilota penjada a l'olla que Noah estavellaria al travesser (la vuitena pilota al pal aquesta temporada).
Però el pitjor encara havia d'arribar. De l'hipotètic empat 1 a 1, es va passar a la sentència definitiva. Marc Vito va passar-li la pilota a Solernou, a la dreta de la porteria visitant, i el capità, davant la pressió de Jordi Estivill, li tornà al seu porter; Jordi Estivill tornava a pressionar aquella pilota i Marc Vito, en un excés de confiança, la perdia perquè, finalment, Estivill li regalés el gol a Jordi Prades, que marcava a porteria buida (92'). Encara Jordi García, amb el partit agonitzant, va tenir el 2 a 1 a les seves botes, però un defensa va treure la pilota pràcticament sota pals (93').
Deixant de banda la negativitat d'una derrota, la 40a temporada del Manresa a Tercera Divisió, la seva categoria fetitxe, passi el que passi d'aquí fins el final de temporada, ja ha sigut un èxit i sap que la propera, la 41a, també serà a Tercera Divisió. Però abans que arribi aquest final, al Manresa encara li espera la visita de l'històric Terrassa i sis partits més d'alt nivell en que els deixebles de Ferran Costa podran recuperar el camí de les victòries i, perquè no?, la capacitat de tornar a somiar.
- Fitxa tècnica
- Resultats i classificació