30
de gener
del
2010
Bona crisi, Cap a un món postmaterialista
Jordi Pigem, pròleg d'Àlex Rovira
PVP: 15.87 €
Editorial: Ara llibres
Dades del llibre:
160 pags; Rústica; 16 x 23 cm.
ISBN: 9788492552856
S'ha acabat el 2009, i no cal ser un expert per designar la paraula de l'any. A Internet, als diaris, als bars i als bancs del Passeig, la crisi és a la boca de tothom. Una paraula antiga, d'origen grec, que ocupa els espais preferents de tots els titulars i de totes les converses. De fet, en el seu origen, una crisi no havia de ser, necessariament, una cosa dolenta. Per Hipòcrates, pare de la medicina clàssica, la crisi era el moment decisiu en el curs d'una malaltia, que podia desembocar en la mort o en el guariment. Durant segles, aquest ha estat el significat de crisi, i ara Jordi Pigem el vol recuperar per referir-se al procés que estem vivint arreu del món.
Pigem, doctor en filosofia i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, ha escrit Bona crisi per reivindicar un món alternatiu al que ens ha portat fins a aquesta crisi, que ell considera que va molt més enllà dels puntuals problemes econòmics que representa. Pigem creu que aquesta crisi és un ritus de pas global, que ens pot portar fins a un altre sistema més just i equilibrat, tot i que ara ens sembli impossible. De fet, els grans canvis sempre es produeixen d'aquesta manera, ja que fins que no sortim d'un sistema, no podem veure cap alternativa, perquè la nostra percepció està restringida pel mateix sistema. L'autor proposa un canvi per aconseguir quelcom insòlit, "una economia com si la gent tingués importància", en paraules d'E. F. Schumacher.
D'entrada, l'autor ens mostra les contradiccions del sistema, els fets que ens haurien de fer dubtar de la idoneitat de les nostres relacions econòmiques actuals. Com a exemples, Pigem ens parla de la dependència del petroli (derl que s'extreuen 1000 barrils per segon) o de l'esbojarrat comerç de la patata: l'any 2004, el regne Unit va exportar a Alemanya 1,5 milions de quilos de patates, mentre que en va importar, també d'alemanya, altres 1,5 milions de quilos. Aquest i d'altres fets demostren, segons l'autor, que el nostre món està malalt, i que cal fer-hi alguna cosa, si volem seguir gaudint-ne com fins ara. En paraules del mateix Jordi Pigem, "Podríem dir que ha entrat en crisi l'economicisme, la visió del món que considera l'economia com l'element clau de la societat i el benestar material com a clau de l'autorealització humana".
El que proposa Pigem és acollir-se a les tesis del decreixement. Aquesta teoria, desemvolupada per diversos autors durant la segona meitat del segle passat, no pretén pas perdre els privilegis que fins ara hem assolit, sinó cercar la manera de complir amb l'eslogan de l'Unesco: "Desfer el desenvolupament, refer el món". No es tracta de desprendre'ns de les riqueses, sinó de trobar la manera d'abandonar el creixement material per abraçar altres tipus de creixements més satisfactoris. Per fer-ho, Pigem pensa en una concepció de l'economia i dels intercanvis, basats en grups locals molt més reduits, i sobretot en un canvi de mentalitat, que ens ha de portar a una nova concepció del treball i de l'oci, on la felicitat no s'aconsegueixi només amb diners.
A partir d'aquest punt, l'autor s'endinsa en una temàtica ben diferent a l'anterior, basada en una crítica ferotge no tant a l'economia capitalista com a tot el sistema de valors de la nostra societat, centrada especialment en una concepció materialista de l'univers, que segons Pigem és la culpable de tots els mals de la nostra època. La ciència moderna és la principal víctima dels atacs de l'autor, ja que la considera culpable d'impossar una visió del món materialista i perversa. La quantificació i la reglamentació de la natura han suposat, per a Pigem, la pèrdua d'un contacte més íntim amb els elements naturals, i ens han convertit en éssers allunyats del cosmos. En alguns punts, el llibre s'acosta molt a certes tesis anticientífiques, tot i que sempre aposta per una nova ciència, holística i integradora, en oposició a l'actual fredor quantitativa.
Aquesta segona part del llibre és, segons el meu criteri, prescindible, ja que les teories que exposa en la primera part no hi tenen una relació forçosa, i poden dur un cert tipus de lector a considerar tota l'argumentació com a invàlida. Considero que es pot optar pel decreixement sense haver de seguir les teories idealistes que proposa Pigem, ja que una concepció materialista del món no implica, en cap cas, una preferència pel capitalisme ni per les relacions socials injustes. L'autor juga, en alguns casos, amb dues interpretacions de la mateixa paraula, i utilitza materialisme en dos sentits ben diferents: el sentit filosòfic (tot és matèria) i el sentit econòmic actual (l'únic important és acumular riqueses). El fet de creure que el món és una simple agregació de matèria no exclou la consideració dels éssers vius com a entitats morals. No cal creure en l'ànima per creure en la igualtat.
Tot i això, el llibre és una excel·lent eina per a entendre el que està passant en aquest món globalitzat, i serveix com a porta d'entrada a una reflexió que va molt més enllà de la crisi puntual que ens atemoreix actualment. Pigem planteja un canvi total de paradigma, en que les relacions humanes (i també les relacions amb la resta de la natura) s'han de redefinir, oblidant l'acumulació de riqueses materials i centrant-se en el benestar moral i la felicitat. Potser, al capdavall, la crisi serà un remei guaridor més que no pas una malaltia mortal.
Jordi Pigem, pròleg d'Àlex Rovira
PVP: 15.87 €
Editorial: Ara llibres
Dades del llibre:
160 pags; Rústica; 16 x 23 cm.
ISBN: 9788492552856
S'ha acabat el 2009, i no cal ser un expert per designar la paraula de l'any. A Internet, als diaris, als bars i als bancs del Passeig, la crisi és a la boca de tothom. Una paraula antiga, d'origen grec, que ocupa els espais preferents de tots els titulars i de totes les converses. De fet, en el seu origen, una crisi no havia de ser, necessariament, una cosa dolenta. Per Hipòcrates, pare de la medicina clàssica, la crisi era el moment decisiu en el curs d'una malaltia, que podia desembocar en la mort o en el guariment. Durant segles, aquest ha estat el significat de crisi, i ara Jordi Pigem el vol recuperar per referir-se al procés que estem vivint arreu del món.
Pigem, doctor en filosofia i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, ha escrit Bona crisi per reivindicar un món alternatiu al que ens ha portat fins a aquesta crisi, que ell considera que va molt més enllà dels puntuals problemes econòmics que representa. Pigem creu que aquesta crisi és un ritus de pas global, que ens pot portar fins a un altre sistema més just i equilibrat, tot i que ara ens sembli impossible. De fet, els grans canvis sempre es produeixen d'aquesta manera, ja que fins que no sortim d'un sistema, no podem veure cap alternativa, perquè la nostra percepció està restringida pel mateix sistema. L'autor proposa un canvi per aconseguir quelcom insòlit, "una economia com si la gent tingués importància", en paraules d'E. F. Schumacher.
D'entrada, l'autor ens mostra les contradiccions del sistema, els fets que ens haurien de fer dubtar de la idoneitat de les nostres relacions econòmiques actuals. Com a exemples, Pigem ens parla de la dependència del petroli (derl que s'extreuen 1000 barrils per segon) o de l'esbojarrat comerç de la patata: l'any 2004, el regne Unit va exportar a Alemanya 1,5 milions de quilos de patates, mentre que en va importar, també d'alemanya, altres 1,5 milions de quilos. Aquest i d'altres fets demostren, segons l'autor, que el nostre món està malalt, i que cal fer-hi alguna cosa, si volem seguir gaudint-ne com fins ara. En paraules del mateix Jordi Pigem, "Podríem dir que ha entrat en crisi l'economicisme, la visió del món que considera l'economia com l'element clau de la societat i el benestar material com a clau de l'autorealització humana".
El que proposa Pigem és acollir-se a les tesis del decreixement. Aquesta teoria, desemvolupada per diversos autors durant la segona meitat del segle passat, no pretén pas perdre els privilegis que fins ara hem assolit, sinó cercar la manera de complir amb l'eslogan de l'Unesco: "Desfer el desenvolupament, refer el món". No es tracta de desprendre'ns de les riqueses, sinó de trobar la manera d'abandonar el creixement material per abraçar altres tipus de creixements més satisfactoris. Per fer-ho, Pigem pensa en una concepció de l'economia i dels intercanvis, basats en grups locals molt més reduits, i sobretot en un canvi de mentalitat, que ens ha de portar a una nova concepció del treball i de l'oci, on la felicitat no s'aconsegueixi només amb diners.
A partir d'aquest punt, l'autor s'endinsa en una temàtica ben diferent a l'anterior, basada en una crítica ferotge no tant a l'economia capitalista com a tot el sistema de valors de la nostra societat, centrada especialment en una concepció materialista de l'univers, que segons Pigem és la culpable de tots els mals de la nostra època. La ciència moderna és la principal víctima dels atacs de l'autor, ja que la considera culpable d'impossar una visió del món materialista i perversa. La quantificació i la reglamentació de la natura han suposat, per a Pigem, la pèrdua d'un contacte més íntim amb els elements naturals, i ens han convertit en éssers allunyats del cosmos. En alguns punts, el llibre s'acosta molt a certes tesis anticientífiques, tot i que sempre aposta per una nova ciència, holística i integradora, en oposició a l'actual fredor quantitativa.
Aquesta segona part del llibre és, segons el meu criteri, prescindible, ja que les teories que exposa en la primera part no hi tenen una relació forçosa, i poden dur un cert tipus de lector a considerar tota l'argumentació com a invàlida. Considero que es pot optar pel decreixement sense haver de seguir les teories idealistes que proposa Pigem, ja que una concepció materialista del món no implica, en cap cas, una preferència pel capitalisme ni per les relacions socials injustes. L'autor juga, en alguns casos, amb dues interpretacions de la mateixa paraula, i utilitza materialisme en dos sentits ben diferents: el sentit filosòfic (tot és matèria) i el sentit econòmic actual (l'únic important és acumular riqueses). El fet de creure que el món és una simple agregació de matèria no exclou la consideració dels éssers vius com a entitats morals. No cal creure en l'ànima per creure en la igualtat.
Tot i això, el llibre és una excel·lent eina per a entendre el que està passant en aquest món globalitzat, i serveix com a porta d'entrada a una reflexió que va molt més enllà de la crisi puntual que ens atemoreix actualment. Pigem planteja un canvi total de paradigma, en que les relacions humanes (i també les relacions amb la resta de la natura) s'han de redefinir, oblidant l'acumulació de riqueses materials i centrant-se en el benestar moral i la felicitat. Potser, al capdavall, la crisi serà un remei guaridor més que no pas una malaltia mortal.