15
de març
del
2021
Actualitzat
a les
14:12h
Endesa té previst invertir aquest 2021 a Catalunya més de 4,6 milions d'euros en l'adequació de suports i la instal·lació de dispositius aïllants i protecció a diverses línies de mitjana tensió del territori amb l'objectiu de preservar espècies d'aus protegides i amenaçades. Aquesta iniciativa, sostinguda des de fa anys i al marge de normatives administratives, redueix, d'una banda, el risc elèctric per als ocells i, de l'altra, millora la qualitat i la continuïtat del servei als clients.
Només a la Catalunya central, l'any passat es van invertir 100.000 euros amb l'objectiu d'adequar 30 suports repartits entre totes les seves comarques: Bages (12), Anoia (11), Berguedà (5) i el Moianès (1). A la comarca de la Cerdanya es va intervenir en 12 suports i al Solsonès en 2.
Així, la Companyia està ja treballant en la planificació per a modificar enguany 350 noves torres elèctriques a tot Catalunya susceptibles de representar un perill per a l'avifauna, ubicades, principalment, a la Plana de Lleida, a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona i al Baix i l'Alt Empordà, sense que això vagi en detriment d'altres línies repartides arreu del territori català que ho requereixin. En l'últim trienni (2018-2020), per exemple, s'han adequat més de 2.000 suports arreu de Catalunya. Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d'espècies, de manera que es garanteix l'adaptació de manera urgent d'aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l'avifauna. Així mateix, s'estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l'entorn.
Els treballs d'adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents o la instal·lació d'elements de protecció, d'anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada. D'aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locació d'aïlladors polimèrics, eliminar seccionadors... En qualsevol cas, aquests dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l'estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric. Així mateix, en alguns casos, s'hi han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d'ocell que eviten que les aus s'hi apropin, així com elements anticol·lisió, en el cas de les línies d'alta tensió.
Només durant l'anterior exercici, Endesa va adaptar 659 suports de la xarxa elèctrica catalana amb una inversió de gairebé 2,2 milions d'euros. Així mateix, aquest 2021 es continuarà substituint bona part de la xarxa de baixa tensió que discorre per zones boscoses i que també ajuda a facilitar la convivència entre les infraestructures i els ecosistemes i salvaguardar les espècies que hi habiten o transiten. L'actuació consisteix en el canvi de la línia aèria convencional per un nou tram de cable trenat. Aquest tipus de cablejat representa una reducció important de les mides i l'amplitud física de la línia, ja que les tres fases es mantenen unides. A més de quedar molt més integrat en l'entorn natural, aquest nou disseny suposa una clara mesura anti-col·lisió pel fet que reforça visualment la presència del cable, de manera que deixa d'esdevenir un risc per a l'avifauna allà on queda instal·lat. Durant el 2020 es van substituir a Catalunya gairebé 220 quilòmetres de cable convencional per cable trenat, on es va destinar una inversió superior als 4 milions d'euros.
A Catalunya transcorren un total de 98.127 quilòmetres de línies elèctriques de la Companyia, més de la meitat aèries –52.681 quilòmetres– i, per tant, estan subjectes d'alguna manera a interaccions amb l'entorn i, per tant, amb l'avifauna. Catalunya té un 96% de superfície forestal i rural, amb unes característiques molt diverses que han determinat una extraordinària riquesa biològica que cal protegir i preservar.
Només a la Catalunya central, l'any passat es van invertir 100.000 euros amb l'objectiu d'adequar 30 suports repartits entre totes les seves comarques: Bages (12), Anoia (11), Berguedà (5) i el Moianès (1). A la comarca de la Cerdanya es va intervenir en 12 suports i al Solsonès en 2.
Així, la Companyia està ja treballant en la planificació per a modificar enguany 350 noves torres elèctriques a tot Catalunya susceptibles de representar un perill per a l'avifauna, ubicades, principalment, a la Plana de Lleida, a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona i al Baix i l'Alt Empordà, sense que això vagi en detriment d'altres línies repartides arreu del territori català que ho requereixin. En l'últim trienni (2018-2020), per exemple, s'han adequat més de 2.000 suports arreu de Catalunya. Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d'espècies, de manera que es garanteix l'adaptació de manera urgent d'aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l'avifauna. Així mateix, s'estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l'entorn.
Els treballs d'adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents o la instal·lació d'elements de protecció, d'anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada. D'aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locació d'aïlladors polimèrics, eliminar seccionadors... En qualsevol cas, aquests dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l'estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric. Així mateix, en alguns casos, s'hi han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d'ocell que eviten que les aus s'hi apropin, així com elements anticol·lisió, en el cas de les línies d'alta tensió.
Només durant l'anterior exercici, Endesa va adaptar 659 suports de la xarxa elèctrica catalana amb una inversió de gairebé 2,2 milions d'euros. Així mateix, aquest 2021 es continuarà substituint bona part de la xarxa de baixa tensió que discorre per zones boscoses i que també ajuda a facilitar la convivència entre les infraestructures i els ecosistemes i salvaguardar les espècies que hi habiten o transiten. L'actuació consisteix en el canvi de la línia aèria convencional per un nou tram de cable trenat. Aquest tipus de cablejat representa una reducció important de les mides i l'amplitud física de la línia, ja que les tres fases es mantenen unides. A més de quedar molt més integrat en l'entorn natural, aquest nou disseny suposa una clara mesura anti-col·lisió pel fet que reforça visualment la presència del cable, de manera que deixa d'esdevenir un risc per a l'avifauna allà on queda instal·lat. Durant el 2020 es van substituir a Catalunya gairebé 220 quilòmetres de cable convencional per cable trenat, on es va destinar una inversió superior als 4 milions d'euros.
A Catalunya transcorren un total de 98.127 quilòmetres de línies elèctriques de la Companyia, més de la meitat aèries –52.681 quilòmetres– i, per tant, estan subjectes d'alguna manera a interaccions amb l'entorn i, per tant, amb l'avifauna. Catalunya té un 96% de superfície forestal i rural, amb unes característiques molt diverses que han determinat una extraordinària riquesa biològica que cal protegir i preservar.