Richard Stallman explica a Manresa la filosofia del programari lliure

El controvertit novaiorquès omple a vessar la Sala 2000 de l'Institut Lacetània

per Jordi Masdeu Valverde , 29 de gener de 2010 a les 22:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Richard Stallman en un moment de la seva conferència a Manresa. David Garriga

En una sala 2000 totalment plena, el gurú del software lliure ha explicat als assistents els beneficis ètics i morals de prescindir del programari privatiu, que Stallman considera pervers. Només l'ús de programari lliure pot fer-nos lliures i conseqüents amb les nostres idees. Les paraules més repetides avui han estat llibertat i solidaritat social, que per Stallman són el nucli de la seva filosofia. Durant tota la xerrada ha quedat molt clar que no podem confondre el programari lliure amb el programari gratuït (com fan els defensors del codi obert), ja que el que fa diferent el projecte GNU (creat per Stallman) és una filosofia de vida que cerca la llibertat, per sobre de les imposicions i les violacions a la intimitat que suposa el Software propietari.

En la part final de la conferència, Stallman s'ha transmutat en el seu àlter Ego, Sant iGNUci, un apòstol del programari lliure, que explica la bona nova a tots els deixebles que el volen escoltar. Un final ben divertit per a una intervenció densa i colpidora, que ha tingut els seus punts àlgids en els atacs a les grans empreses informàtiques (Microsoft, Apple i Amazon) i en la defensa del programari lliure a les escoles, que segons Stallman és l'única manera d'educar els nostres fills en la llibertat, la solidaritat i el respecte. Per acabar l'acte, s'ha subhastat, a viva veu, un llibre de l'autor en anglès, que ha obtingut un preu final de 110 euros, que aniran a parar a la Free Software Foundation.

Un home dedicat a una idea
Stallman, nascut a Nova York l'any 1953, és el credor de l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, entre d'altres. Però la seva influència va molt més enllà de les seves crecaions puntuals, ja que Stallman és, sobretot, el líder ideològic i moral de la croada contra el programari privatiu. L'any 1983 va llançar el projecte GNU, que és la base sobre la que es cimenta tot l'actual entramat del moviment del programari lliure, i més tard fou també el creador de la llicència GPL (Llicència Pública General) i del concepte del Copyleft, que són la principal alternativa als drets d'autor i a les llicències restrictives.

En l'actualitat, Stallman es dedica a fer xerrades arreu del món, per difondre el moviment i per convèncer els usuaris d'ordinador d'utilitzar programari lliure. Les seves opinions són radicals en molts punts, i aquest fet l'ha enfrontat a d'altres corrents que lluiten contra el programari privatiu. De fet, Stallman ha criticat obertament Linus Torvalds, creador de Linux (el nucli del sistema operatiu que completa el projecte GNU), ja que considera que no és prou partidari del programari lliure. L'objectiu últim d'Stallman és eliminar el programari privatiu dels ordinadors, ja que segons ell limita la llibertat de l'usuari i el fa esclau de les companyies de software, que acaben decidint per ell. A més, el programari privatiu viola la intimitat de l'usuari, i li roba, sense permís, dades personals que haurien de ser intransferibles. Per tot això, el moviment pel programari lliure encoratja la utilització dels sistemes operatius GNU/Linux i de programes lliures alternatius als de les grans companyies, com l'OpenOffice (alternativa al MS Office), el GIMP (Photoshop) o el Firefox (Internet Explorer), que també funcionen sobre Windows. Alguna d'aquestes opcions ja s'ha fet amb quotes de mercat força elevades (sobretot el Firefox i l'Openoffice), i ja formen part del paisatge per a molts usuaris. Les diverses distribucions de Linux, per altra banda, n'han facilitat molt l'ús, i cada cop més usuaris no professionals les utilitzen en els seus ordinadors. Ubuntu, Debian, Fedora i  OpenSuse són algunes de les distribucions Linux més importants, i totes elles tendeixen cap a una major usabilitat, l'únic punt feble fins ara d'aquest sistemes, que són extremadament fiables i configurables. Per als parlants de llengües minoritzades, a més, el software lliure és ideal, ja que permet la configuració completa de l'ordinador en moltíssimes llengües, entre elles el català.

Més informació
Entrevistes
La Sala 2000 de Lacetània ha quedat petita per la conferència. David Garriga

 

Participació