Pobresa

«Si em llevo amb gana, la meva prioritat és menjar, no puc pensar en cursets»

L'Oussama i l'Abde de 18 i 19 anys han dormit durant dos mesos en una tenda de campanya sota el Pont Nou i asseguren que porten quatre mesos sense menjar calent

per Pere Fontanals , Manresa, 10 de març de 2021 a les 11:35 |
L'Abde i l'Oussama en el local on passen les nits | Cedida
No fumen -ni tant sols tabac-, no beuen, ni han ocupat mai cap pis. Això no ha evitat, però, que l'Oussama i l'Abde, que es troben a la frontera entre els 18 i els 19 anys, hagin passat dos mesos de l'hivern dormint en una tenda de campanya al passeig del Riu, entre la comandància de la Guàrdia Civil i el Pont Nou, i passin gana. "Avui he begut només un got de llet", explica l'Oussama en la conversa que fem a les 6 de la tarda.

Ara passen les nits en un local que diversos joves fan servir per assajar música, i tot i que hi ha lavabo i dutxa, segueixen sense tenir cuina. "Hi ha un microones que no funciona", diu l'Oussama. "Portem quatre mesos sense menjar calent", resumeix. A més, durant el dia el local no els pot fer el servei de casa perquè els altres joves volen assajar.


"El menjar és una cosa important, per pensar, per funcionar. Sense menjar és difícil funcionar", exposa per explicar que no s'apunta a cursos. "Em considero una persona responsable i no m'agrada agafar compromisos si no els puc complir", raona, "si em llevo amb gana, la meva prioritat és menjar, no puc pensar en cursets".

No són usuaris de la Plataforma dels Aliments perquè igualment no podrien cuinar-los i confien que aquest divendres puguin menjar calent gràcies al grup de suport mutu de Valldaura.


De Melilla a Manresa

L'Oussama i l'Abde van entrar a un centre de menors no acompanyats de Melilla quan tenien 16 anys. Quan van ser majors d'edat es van trobar al carrer i amb els permisos de residència a mig fer. Al centre de menors de Melilla no els van tramitar tota la documentació, i quan varen sortir tenien resolució de permís de residència, però necessitaven un empadronament. Ara per renovar els permisos necessita el curs de català i un contracte de treball.

"Molta gent es pensa que nosaltres -referint-se als joves d'origen marroquí- som uns fluixos, que no tenim ganes de treballar ni de fer res, però ens enfrontem a molts problemes personals", explica. "Clar que vull estudiar i treballar, però no puc fer-ho amb l'estómac buit", es queixa.

Van venir a Manresa perquè hi tenien un amic. Durant uns dies van anar dormint "un dia aquí i l'altre allà", seguint les passes de l'amic, però finalment van plantar una tenda de campanya que els van deixar a la vora del riu, i allà hi van passar dos mesos. "A la nit ens visitaven els senglars i havíem de recordar no deixar res comestible a fora, tot i que igualment, ens rebentaven les bosses d'escombraries i ens escampaven la brossa per arreu".

"Bona gent" de Manresa els donava roba d'abric o menjar i els visitaven per veure què necessitaven, fins que van trobar el local d'assaig. Van estar dos mesos al riu i ara porten dos mesos en el local. "Hem parlat amb la Fundació del Convent de Santa Clara per si poden trobar un lloc per nosaltres a la residència", però encara no en tenen.

Com que l'Oussama i l'Abde no vivien en cap dels blocs desallotjats del carrer Hospital o de l'Ignasi Balcells, no van entrar en el pla de l'Ajuntament per a l'allotjament i el seguiment dels joves. Segons explica l'Oussama, Serveis Socials es fa càrrec del lloguer del local on viuen ara.

Tant l'Abde com l'Oussama tenen una gran afició per la música rap ja des que vivien al Marroc. De fet, l'Abde té molta part de la seva família que "són artistes". "Ens agrada, però també ens permet desconnectar, descansar dels problemes". Els ajuda a entretenir la gana.



 

Participació