03
de març
del
2021
Actualitzat
a les
22:36h
La Imane i la Najwa tenen diverses coses en comú. Són joves, comparteixen pis de lloguer als blocs coneguts popularment com de l'Avecrem a Manresa, totes dues han patit maltractaments dels seus marits, una físics i psicològics, l'altra psicològics, amb coaccions i usant el fill comú per atemorir-la, i les dues viuen sense ingressos ni sense poder aconseguir-los ja que han perdut els permisos de residència després de separar-se.
La Imane va saltar per la finestra de casa per fugir de la pallissa que estava rebent a mans del seu marit. La Najwa es va trobar aïllada al Marroc amb el seu fill encara de llet després que la sogra li prengués tota la documentació, i el marit, des de Manresa, l'assaltés telefònicament per instar-la a no tornar i obligar-la a quedar-se al seu país d'origen al servei de la família.
Totes dues reben tractament psicològic al SIAD. La Imane encara té malsons nocturns i no és capaç de confiar ni acostar-se a cap home. La Najwa, que ha pogut tornar a Manresa després de denunciar al consolat que havia perdut els documents, pateix angoixa pel futur del seu fill que s'ha quedat al Marroc amb la seva mare, però per al que haurà de lluitar per la seva custòdia. L'infant va néixer a Manresa, però si no aconsegueix el reagrupament familiar, la lluita per qui el tindrà es dirimirà al país africà, "on veient com va tot, tinc moltes possibilitats de perdre'l".
Les dues van arribar a Catalunya a partir del reagrupament familiar a demanda dels seus marits. Des de llavors el seu permís de residència i de treball quedava lligat a la seva voluntat.
La violència masclista
Tot just quan va arribar a Tarragona el febrer de 2019, la Imane va començar a rebre maltractaments del seu marit. Pallisses, violacions, menyspreu, fins que, només dos mesos després de ser a Catalunya, els vianants van haver d'auxiliar-la mentre fugia del seu marit saltant per la finestra de casa. "Els cops i les pallisses eren constants, em feia dormir a terra, em violava, tenia por". Una por que manté encara.
No va poder més. Malgrat que l'home era l'únic que aportava ingressos a la família i que ella no havia pogut sortir pràcticament de casa, va prendre la determinació de denunciar-lo i passar l'enrenou de canviar de municipi per viure, tramitar documentació i sol·licitar suport a l'administració i a entitats del tercer sector. Tot plegat sense tenir ingressos i sense haver tingut temps d'aprendre l'idioma. Aquesta experiència la va portar primer a Sabadell i, finalment, a Manresa, on durant uns mesos va viure a casa d'una altra dona d'origen marroquí i finalment va compartir pis amb la Najwa.
La Najwa va arribar a Manresa seguint el mateix camí que la Imane. El seu marit va tramitar el reagrupament familiar. El 2017 va reprendre la vida de casada a la capital del Bages i al cap de poc temps va quedar-se embarassada. En els primers mesos del nadó va viatjar al Marroc diverses vegades per veure la família fins que en un d'aquests viatges la seva sogra li va prendre la documentació, seva i de l'infant, per impedir-li tornar a Manresa.
El missatge del marit va ser clar. Amb l'infant, encara de llet, l'obligava a quedar-se al Marroc al servei de la família sense que pogués decidir per ella mateixa el seu futur. "Les imposicions, els insults i les vexacions telefòniques van ser constants a partir de llavors", davant la inconformitat de la Najwa de quedar-se aïllada en el seu país d'origen. Va tornar a la ciutat demanant un duplicat de la documentació, però va deixar el fill amb la seva mare.
Després de presentar la denúncia, la Imane va rebre el suport de l'administració per a dones víctimes de violència masclista sense ingressos amb una paga de 450 euros i la vigència del permís de residència, però fa poc no li van renovar la documentació i també ha perdut el subsidi. Actualment està intentant saber perquè ha passat això, tot i que les dificultats amb l'idioma, uns tràmits administratius complicats i la seva mala experiència de supervivent no l'ajuden. "Suposo que el meu exmarit, des de Tarragona, deu haver fet alguna cosa", diu sense saber-ho del cert.
Viuen en un pis de lloguer que no podran assumir
La Imane i la Najwa pagaven 250 euros de lloguer en el pis on viuen, però amb la nova situació, sense ingressos, no podran fer-se càrrec de les properes mensualitats. Després de sol·licitar-ho fa setmanes, han començat a anar a la Plataforma dels Aliments, i és possible que aquest divendres també puguin rebre aliments al Suport Mutu de Valldaura.
Fa quinze dies que van començar la formació reglada en cures que la Fundació EMI imparteix a l'Associació de Veïns del Barri Antic. És una formació subvencionada per la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania a través d'un Fons Social Europeu que, a banda de la formació i les pràctiques en cures de persones dependents, inclou l'aprenentatge de la llengua catalana, coneixements laborals i coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic.
La formació està orientada a la millora de l'ocupabilitat de persones estrangeres en risc de caure en la irregularitat sobrevinguda i tindrà validesa per a l'obtenció de la documentació necessària per a l'obtenció dels permisos de residència o treball.
Tot i la situació que viuen, i les cadenes emocionals que arrosseguen -durant la conversa amb NacióManresa s'han desmuntat més d'una vegada- el que més les preocupa és "poder treballar".
La Imane va saltar per la finestra de casa per fugir de la pallissa que estava rebent a mans del seu marit. La Najwa es va trobar aïllada al Marroc amb el seu fill encara de llet després que la sogra li prengués tota la documentació, i el marit, des de Manresa, l'assaltés telefònicament per instar-la a no tornar i obligar-la a quedar-se al seu país d'origen al servei de la família.
Totes dues reben tractament psicològic al SIAD. La Imane encara té malsons nocturns i no és capaç de confiar ni acostar-se a cap home. La Najwa, que ha pogut tornar a Manresa després de denunciar al consolat que havia perdut els documents, pateix angoixa pel futur del seu fill que s'ha quedat al Marroc amb la seva mare, però per al que haurà de lluitar per la seva custòdia. L'infant va néixer a Manresa, però si no aconsegueix el reagrupament familiar, la lluita per qui el tindrà es dirimirà al país africà, "on veient com va tot, tinc moltes possibilitats de perdre'l".
Les dues van arribar a Catalunya a partir del reagrupament familiar a demanda dels seus marits. Des de llavors el seu permís de residència i de treball quedava lligat a la seva voluntat.
La violència masclista
Tot just quan va arribar a Tarragona el febrer de 2019, la Imane va començar a rebre maltractaments del seu marit. Pallisses, violacions, menyspreu, fins que, només dos mesos després de ser a Catalunya, els vianants van haver d'auxiliar-la mentre fugia del seu marit saltant per la finestra de casa. "Els cops i les pallisses eren constants, em feia dormir a terra, em violava, tenia por". Una por que manté encara.
No va poder més. Malgrat que l'home era l'únic que aportava ingressos a la família i que ella no havia pogut sortir pràcticament de casa, va prendre la determinació de denunciar-lo i passar l'enrenou de canviar de municipi per viure, tramitar documentació i sol·licitar suport a l'administració i a entitats del tercer sector. Tot plegat sense tenir ingressos i sense haver tingut temps d'aprendre l'idioma. Aquesta experiència la va portar primer a Sabadell i, finalment, a Manresa, on durant uns mesos va viure a casa d'una altra dona d'origen marroquí i finalment va compartir pis amb la Najwa.
La Najwa va arribar a Manresa seguint el mateix camí que la Imane. El seu marit va tramitar el reagrupament familiar. El 2017 va reprendre la vida de casada a la capital del Bages i al cap de poc temps va quedar-se embarassada. En els primers mesos del nadó va viatjar al Marroc diverses vegades per veure la família fins que en un d'aquests viatges la seva sogra li va prendre la documentació, seva i de l'infant, per impedir-li tornar a Manresa.
El missatge del marit va ser clar. Amb l'infant, encara de llet, l'obligava a quedar-se al Marroc al servei de la família sense que pogués decidir per ella mateixa el seu futur. "Les imposicions, els insults i les vexacions telefòniques van ser constants a partir de llavors", davant la inconformitat de la Najwa de quedar-se aïllada en el seu país d'origen. Va tornar a la ciutat demanant un duplicat de la documentació, però va deixar el fill amb la seva mare.
Després de presentar la denúncia, la Imane va rebre el suport de l'administració per a dones víctimes de violència masclista sense ingressos amb una paga de 450 euros i la vigència del permís de residència, però fa poc no li van renovar la documentació i també ha perdut el subsidi. Actualment està intentant saber perquè ha passat això, tot i que les dificultats amb l'idioma, uns tràmits administratius complicats i la seva mala experiència de supervivent no l'ajuden. "Suposo que el meu exmarit, des de Tarragona, deu haver fet alguna cosa", diu sense saber-ho del cert.
Viuen en un pis de lloguer que no podran assumir
La Imane i la Najwa pagaven 250 euros de lloguer en el pis on viuen, però amb la nova situació, sense ingressos, no podran fer-se càrrec de les properes mensualitats. Després de sol·licitar-ho fa setmanes, han començat a anar a la Plataforma dels Aliments, i és possible que aquest divendres també puguin rebre aliments al Suport Mutu de Valldaura.
Fa quinze dies que van començar la formació reglada en cures que la Fundació EMI imparteix a l'Associació de Veïns del Barri Antic. És una formació subvencionada per la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania a través d'un Fons Social Europeu que, a banda de la formació i les pràctiques en cures de persones dependents, inclou l'aprenentatge de la llengua catalana, coneixements laborals i coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic.
La formació està orientada a la millora de l'ocupabilitat de persones estrangeres en risc de caure en la irregularitat sobrevinguda i tindrà validesa per a l'obtenció de la documentació necessària per a l'obtenció dels permisos de residència o treball.
Tot i la situació que viuen, i les cadenes emocionals que arrosseguen -durant la conversa amb NacióManresa s'han desmuntat més d'una vegada- el que més les preocupa és "poder treballar".