Especulació

Des de favors del dictador Obiang a lligams amb Fuerza Nueva: aquest és el propietari del bloc que va ocupar Arran

Fabián de Urcola Marchal, administrador únic de Faurma, SL, va ser detingut a Guinea Equatorial per apoderar-se juntament amb la francesa Total d'una finca de 600ha en corruptela amb administracions locals del país africà i el cap de l'Estat

per Pere Fontanals , Manresa, 23 de febrer de 2021 a les 15:54 |
Bloc que va ocupar temporalment Arran al carrer Arbonés | Pere Fontanals
L'ocupació per part d'Arran del bloc de pisos i d'oficines del carrer Arbonés 2-4 de Manresa el passat diumenge va ser respost amb un espectacular desplegament del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local, que va participar a l'operatiu fins a l'arribada dels antiavalots. Una cinquantena d'agents entre els dos cossos, amb dotze patrulles i dos escamots d'antiavalots van evitar la consolidació de l'ocupació que l'organització política juvenil havia portat a terme per donar resposta a la necessitat dels joves de la ciutat de trobar habitatge.

Amb el fet que gairebé hi havia més agents que activistes, Arran va desistir de l'ocupació davant d'expressions com "això pot acabar de dues maneres, o marxeu i ens comprometem a no fer cap identificació, o actuen els ARRO, que ho faran amb força i portarem a terme identificacions i detencions" o "sigui com sigui tenim ordre d'evitar aquesta ocupació". 


Tothom qui va participar en l'acció, i fins i tot els veïns i vianants encuriosits es preguntaven el perquè d'un desplegament policial tan desmesurat i, sobretot, el perquè de la implicació de la Policia Local en tasques operatives, quan sempre, en intervencions dels Mossos per evitar una ocupació o en executar un desnonament, es limiten a gestionar la mobilitat de vehicles i vianants.

Lloguer turístic després de 5 anys buit


El representant de Faurma SL, l'empresa propietària del bloc, amb vuit pisos, dues àmplies oficines i els baixos, argumentava que els pisos tenien llicència municipal per a lloguer turístic per justificar la seva nul·la ocupació des que van ser construïts el 2016.

Cinc anys buits, però la llicència va ser obtinguda el 2020, poc abans de la pandèmia, amb la vista posada a Manresa 2022. O sigui, abans de l'obtenció de la llicència, l'immoble havia estat expressament desocupat per no generar obligacions contractuals que evitessin un posterior ús turístic o, fins i tot, per evitar haver de fer desallotjaments forçosos en cas que els inquilins no volguessin marxar.

Tot i que l'immoble en qüestió encara no es troba en cap dels cercadors més populars d'allotjaments turístics, els preus del lloguer turístic a Manresa, segons Idealista, oscil·len entre els 49 i els 150 euros diaris, o el que és el mateix, en el pitjor dels casos, uns 1.500 euros mensuals, molt allunyat del preu de lloguer de mercat, tot i amb les últimes pujades.

El que va ser comissionat del Centre Històric durant aquest temps, Adam Majó, va oferir-se diverses vegades a la propietat de l'immoble per desencallar l'edifici, però mai no van voler parlar-ne.


Clan familiar gran tenidor

L'administrador únic de l'empresa Faurma SL, Fabián de Urcola Marchal, juntament amb les seves germanes Alda Leonor i Yolanda Odile i altres membres del clan familiar administren un conjunt d'empreses relacionades amb la construcció i els interessos patrimonials i immobiliaris que, plegats, tindrien fórmula de gran tenidor però que, per separats, no traspassen el límit.

Fabián de Urcona Marchal és administrador únic de Promocions i Edificacions Faurma, SL, propietària de l'immoble del carrer Arbonés 2-4 de Manresa, i de La Massana Societat Patrimonial, SL, que va rebre del seu pare, Juan Ignacio de Urcola Díez de Ulzurrun, un conegut cacic franquista de les terres de ponent.

Franquista i estructurador de l'extrema dreta a Lleida

El tiet del propietari de l'immoble que va voler ocupar Arran el passat diumenge, José Ramon de Urcola Díez de Ulzurrun, germà de Juan Ignacio, va ser escollit alcalde de Camarasa (la Noguera) el 1976. Segons va publicar El País un any després, De Urcola vertebrava els grups feixistes de les comarques lleidatanes a través d'un vedat de caça que tenia en una finca situada a La Massana, en el mateix municipi però a l'altra banda del pantà de Camarassa, on convidava les personalitats d'extrema dreta del moment i membres del Frente de Juventudes i de l'OJE.

José Ramon de Urcola havia estat inspector provincial de la Guàrdia de Franco, va participar a la reunió de la Internacional Feixista a Andorra, el 29 de setembre de 1977 i va col·laborar amb l'exalcalde de Barcelona Joaquín Viola Sauret, de reconeguda trajectòria ultra, en la seva candidatura per entrar al Senat.

En la mateixa notícia a El País, José Ramon de Urcola es reconeixia "franquista" i entenia la vida "segons el pensament joseantoniano". Tot i que el 1977 es declarava simpatitzant d'Alianza Popular -actualment, el PP- a les eleccions autonòmiques de 1980 va formar part de la candidatura de Fuerza Nueva a la província de Lleida.
 

De Urcola, de número 15 a la demarcació de Lleida per Fuerza Nueva, el 1980 Foto: Cens


L'ascendència de Urcola, d'origen enginyer militar, també ha estat relacionada amb la vehiculació de fons de la Banca March provinents del Regne Unit via Nova York perquè els quadres militars espanyols convencessin Franco de no involucrar-se en la Segona Guerra Mundial. Davant el doble joc de March durant la Guerra -venia petroli i cereals a Alemanya via Suïssa-, el Regne Unit va bloquejar els ingressos per aquesta via, però fins aquell moment s'havien vehiculat uns 6 milions de dòlars de l'època entre altes instàncies militars.

Negocis obscurs a Guinea Equatorial

No cal, però, remuntar-se als ascendents de l'administrador únic de Faurma, SL, Fabián de Urcola Marchal, per trobar maniobres empresarials obscures ni relacions polítiques corruptes.

El mateix Fabián de Urcola, com a administrador d'Urcola Construcciones, en connivència amb la petroliera francesa Total, van apoderar-se de la finca San Cristóbal, de 600 hectàrees, entre els poblats d'Aman, Nkinfala i Ondona, a Guinea Equatorial, sota el pretext de tenir una resolució de reconeixement signada pel dictador Teodoro Obiang, el 1986, segons el Diario Rombe d'aquell país.

De Urcola va arribar a ser detingut per ordre del jutge de primera instància de Bata després que desobeís dues vegades una citació judicial per declarar sobre la reclamació dels hereus de la finca, una família guineana de classe humil. L'endemà era posat en llibertat, però li retenien el passaport per forçar-lo a abandonar la finca, cosa que no va fer.

Per contra, d'acord amb els tres presidents dels Consells de Poblat d'Aman, Nkinfala i Ondona, va construir una carretera a la finca destruint tota una plantació de palma que hi havia, mentre que Total, en l'altra meitat de la finca San Criustóbal, anava construint benzineres, sense que els propietaris legítims de la finca no obtinguessin cap ingrés.

Malgrat les sentències judicials dels jutjats de Bata i posteriorment del Consell d'Enigayon, els hereus de la finca no han pogut encara disposar d'ella, però la fal·lera especulativa de De Urcola també es va veure frenada per l'avarícia encara superior dels tres polítics locals que, per iniciativa pròpia, van derivar la propietat de la finca a una empresa d'antenes.

De Urcola, com altres empreses sense escrúpols, va aprofitar la nul·la separació de poders, o la supremacia del poder polític sobre el judicial en països com Guinea Equatorial, per enriquir-se d'esquenes a la llei i a la justícia social, aplicant pràctiques de fets consumats.

Segons explica la mateixa notícia, les dues institucions judicials que van donar la raó als legítims hereus de la finca han vist com el poder polític, tant local com nacional, ha continuat amb les seves maniobres corruptes en aquesta finca, i fins i tot han iniciat processos judicials contra els magistrats que havien protegit el dret de la legítima propietat dels hereus.

Turisme, a quin preu?

De Urcola va reaccionar ràpidament per denunciar l'ocupació d'Arran del seu bloc de pisos, però a Guinea Equatorial va estar-se anys aprofitant una ocupació de 250 hectàrees sobre 600 disponibles, sense més justificació que l'empara d'un dictador sanguinari i en contra dels tribunals locals.

I mentrestant, la Generalitat enviant Mossos d'Esquadra i antiavalots i l'Ajuntament de Manresa, la seva Policia Local, per protegir la propietat d'una persona que demostra amb fets, ser més explotador i especulador que ningú.

 

Participació