22
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:25h
L'antic camí del Cremallera a Castellbell i el Vilar podria ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (immaterial) si el Departament de Cultura de la Generalitat així ho considera a partir de l'exhaustiu informe tècnic i històric que ha presentat l'associació d'Amics de l'Església de la Bauma, que el departament ha acceptat a estudi. La demanda de l'associació és perquè s'inclogui en la categoria de Zona d'Interès Etnològic. Castellbell només té un element com a Bé Cultural d'Interès Nacional en el seu Castell.
El ferrocarril va arribar a Castellbell i el Vilar l'any 1856, amb la posterior incorporació del Cremallera de Montserrat el 6 d'octubre de 1892. Tots dos fets van propulsar l'augment en el desenvolupament econòmic urbà i laboral del municipi propiciant un gir dràstic en els oficis i s'inicia un èxode cap a pobles industrialitzats i l'abandonament massiu del camp.
L'arribada del ferrocarril juntament amb la indústria tèxtil va suposar un gran canvi social, demogràfic i econòmic a Castellbell i el Vilar. El ferrocarril com a mitjà de transport per als productes cotoners per les recents indústries tèxtils va ser un avantatge en tots els aspectes. Demogràficament l'arribada de noves famílies de diferents punts de la geografia per a treballar en el sector viari tèxtil també van contribuir en millorar el desenvolupament econòmic i social de la zona.
L'arribada del Cremallera
No és fins a la segona meitat del segle XlX, quan s'obre una via alternativa i més ràpida i gràcies a la Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Zaragoza de via ampla el tren arriba a l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar), concretament el 4 de juliol de 1856. En aquest punt, la mateixa companyia construeix una carretera (1858-1859) que va de l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar) al monestir de Montserrat, a través de 14 quilòmetres de traçat molt dur, aprofitant l'antic camí de ferradura. L'obertura d'aquesta via, facilita un servei a les diligències que triguen més tres hores a fer el recorregut.
Els orígens del Cremallera de Montserrat, de Monistrol (Castellbell i el Vilar) a Montserrat, es remunten a finals de segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l'accés al santuari per als devots i pelegrins.
La manca d'un mitjà de comunicació permanent i l'augment del nombre de visitants, va portar a l'enginyer Joaquim Carrera i Sairol, un enamorat de Montserrat i dels trens de muntanya suïssos, a convèncer l'empresari Josep Mª. González, més als accionistes Romà Macaya, Josep Carbonell i Pere Garriga, que havia de fer-se un cremallera que unís l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar) i el Monestir de Montserrat. Arran d'aquestes converses, l'any 1881 es constituïa la companyia Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents.
El cremallera es va inaugurar el 6 d'octubre de 1892, i en poc temps es va convertir en el ferrocarril més popular de Catalunya. A aquesta popularitat, hi van contribuir les nombroses romeries i peregrinacions que utilitzaven aquest mitjà de transport per pujar al monestir de Montserrat.
El tren Cremallera, suposava diversos avantatges amb relació a les diligències de l'època: permetia transportar un major nombre de viatgers i amb més freqüència, així com reduir el temps del trajecte. Des de l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar) fins al monestir de Montserrat, s'arribava amb una hora i cinc minuts.
L'antic traçat
En el nou projecte desenvolupat entre Monistrol Enllaç, Monistrol Vila i el Monestir de Montserrat va quedar exclosa la part del traçat original projectat l'any 1878, entre Monistrol Nord (Castellbell i el Vilar) i el Monestir de Montserrat per l'elevat cost de les seves obres.
Per aquet motiu, una gran part del traçat original va quedat exclòs i la seva conservació comença a patir les conseqüències d'aquest abandonament que podria afectar la correcta conservació de gran part del patrimoni etnològic existent a Castellbell i el Vilar.
Infraestructura original
L'informe presentat al Departament de Cultura destaca que part de la infraestructura original d'aquest traçat consta d'una construcció de grans murs de pedra seca utilitzats per contenir els corriments de terres a diferents punts del traçat provocat per la inestabilitat dels talussos, una de les seves causes van les els talls practicats per obrir pas durant la construcció de la plataforma del ferrocarril del Cremallera.
La construcció d'infraestructures hidràuliques, en forma de túnels, fabricades per canalitzar les aigües procedents de diversos torrents i poder així donar pas a aquestes aigües fins al riu Llobregat, és un magnífic exemple d'una obra d'enginyeria que en l'actualitat encara destaca pel seu bon estat de conservació.
També es distingeix en aquesta zona la construcció de borals de pedra, per canalitzar l'aigua de pluja procedent de la muntanya fins a les entrades dels pous i túnels en direcció al riu Llobregat.
De totes aquest infraestructures originals l'informe en destaca dues de manera excepcional:
- Construcció de l'estació Monistrol Partida, inaugurada l' any 1892.
- El pont sobre la riera de Marà, es tracta d'un pont situat sobre la riera de Marà de 12 metres d'alçada. Presenta dos arcs: un gran sobre la riera i un altre de menors dimensions que permet el pas dels vianants. Aquest últim, de mig punt, presenta un emmarcament de maó vist aparellat. El pont està fet a base de carreus irregulars. A principis de 1892 ja estava pràcticament construït.
El 30 de maig de l'any 1895 s'aprovà el projecte per establir el Baixador de La Bauma, situat al quilòmetre 1,837. Aquest constava d'una petita andana i d'una marquesina de fusta amb teulada a dues aigües. Podeu observar en la següent imatge i encerclat en vermell el Baixador de la Bauma.
El 8 de febrer de 1904 es va presentar el projecte dissenyat per l'enginyer Julià Fuchs per enllaçar l'estació de Monistrol-Partida amb Monistrol Nord amb el conegut cul de sac (l'expressió cul de sac té origen francès i s'empra per a designar una carretera, carreró o camí sense sortida). Les obres van començar el 20 de Juliol de 1904 i l'explotació del nou recorregut de 737,32m es va posar en marxa a mitjans de 1905. L'any 1905 el ramal de l'estació Monistrol Partida a Monistrol Nord (Castellbell i el Vilar) s'allargà finalment fins a l'estació de Monistrol Nord per enllaçar amb els Ferrocarrils del Nord, corresponents a la línia Barcelona-Manresa-Lleida, tal com estava previst al projecte inicial.
El 14 de juliol de 1913 la Compañia Caminos de Hierro del Norte va inaugurar el nou edifici de l'estació anomenada Monistrol-Montserrat situada al terme municipal de Castellbell i el Vilar. Aquesta construcció va provocar el moviment d'una gran quantitat de terra i roca i de la construcció d'un gran mur de contenció de 200 metres. També es va construir l'actual i nou edifici de l'estació. En aquest edifici el tren del Cremallera va compartir sala d'espera i despatx de bitllets. Les vies del tren del Cremallera es van situar a l'oest de l'estació. Uns metres abans, en sentit nord, es va construir un moll de càrrega i descàrrega per poder facilitar l'intercanviar de mercaderies entre el Cremallera i els Ferrocarrils del Nord.
Infraestructura actual de l'antic camí del Cremallera
L'associació Amics de l'Església de la Bauma han dividit el traçat de l'antic camí del Cremallera en onze trams en l'informe per a què sigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
De l'estació del Nord de Castellbell i el Vilar al cul de sac; la zona del cul de sac; del cul de sac al pont per a vianants; del pont per a vianants a la cantarilla gran; de la cantarilla gran al torrent Cal Daura; del torrent Cal Daura al torrent Cal Trampero; del torrent Cal Trampero al pont de la riera de Marà; el pont del Cremallera sobre la riera de Marà; el passatge de darrere de la Bauma; el recorregut total del cul de sac al pont de la riera de Marà; i del pont de la riera de Marà a l'estació Els Bacus.
Tot el recorregut inclou gairebé un quilòmetre de murs de pedra seca.
El ferrocarril va arribar a Castellbell i el Vilar l'any 1856, amb la posterior incorporació del Cremallera de Montserrat el 6 d'octubre de 1892. Tots dos fets van propulsar l'augment en el desenvolupament econòmic urbà i laboral del municipi propiciant un gir dràstic en els oficis i s'inicia un èxode cap a pobles industrialitzats i l'abandonament massiu del camp.
L'arribada del ferrocarril juntament amb la indústria tèxtil va suposar un gran canvi social, demogràfic i econòmic a Castellbell i el Vilar. El ferrocarril com a mitjà de transport per als productes cotoners per les recents indústries tèxtils va ser un avantatge en tots els aspectes. Demogràficament l'arribada de noves famílies de diferents punts de la geografia per a treballar en el sector viari tèxtil també van contribuir en millorar el desenvolupament econòmic i social de la zona.
L'arribada del Cremallera
No és fins a la segona meitat del segle XlX, quan s'obre una via alternativa i més ràpida i gràcies a la Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Zaragoza de via ampla el tren arriba a l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar), concretament el 4 de juliol de 1856. En aquest punt, la mateixa companyia construeix una carretera (1858-1859) que va de l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar) al monestir de Montserrat, a través de 14 quilòmetres de traçat molt dur, aprofitant l'antic camí de ferradura. L'obertura d'aquesta via, facilita un servei a les diligències que triguen més tres hores a fer el recorregut.
Els orígens del Cremallera de Montserrat, de Monistrol (Castellbell i el Vilar) a Montserrat, es remunten a finals de segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l'accés al santuari per als devots i pelegrins.
La manca d'un mitjà de comunicació permanent i l'augment del nombre de visitants, va portar a l'enginyer Joaquim Carrera i Sairol, un enamorat de Montserrat i dels trens de muntanya suïssos, a convèncer l'empresari Josep Mª. González, més als accionistes Romà Macaya, Josep Carbonell i Pere Garriga, que havia de fer-se un cremallera que unís l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar) i el Monestir de Montserrat. Arran d'aquestes converses, l'any 1881 es constituïa la companyia Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents.
El cremallera es va inaugurar el 6 d'octubre de 1892, i en poc temps es va convertir en el ferrocarril més popular de Catalunya. A aquesta popularitat, hi van contribuir les nombroses romeries i peregrinacions que utilitzaven aquest mitjà de transport per pujar al monestir de Montserrat.
El tren Cremallera, suposava diversos avantatges amb relació a les diligències de l'època: permetia transportar un major nombre de viatgers i amb més freqüència, així com reduir el temps del trajecte. Des de l'estació de Monistrol (Castellbell i el Vilar) fins al monestir de Montserrat, s'arribava amb una hora i cinc minuts.
Zona del cul de sac en l'antiga línia del Cremallera. Foto: AELB
L'antic traçat
En el nou projecte desenvolupat entre Monistrol Enllaç, Monistrol Vila i el Monestir de Montserrat va quedar exclosa la part del traçat original projectat l'any 1878, entre Monistrol Nord (Castellbell i el Vilar) i el Monestir de Montserrat per l'elevat cost de les seves obres.
Per aquet motiu, una gran part del traçat original va quedat exclòs i la seva conservació comença a patir les conseqüències d'aquest abandonament que podria afectar la correcta conservació de gran part del patrimoni etnològic existent a Castellbell i el Vilar.
Infraestructura original
L'informe presentat al Departament de Cultura destaca que part de la infraestructura original d'aquest traçat consta d'una construcció de grans murs de pedra seca utilitzats per contenir els corriments de terres a diferents punts del traçat provocat per la inestabilitat dels talussos, una de les seves causes van les els talls practicats per obrir pas durant la construcció de la plataforma del ferrocarril del Cremallera.
La construcció d'infraestructures hidràuliques, en forma de túnels, fabricades per canalitzar les aigües procedents de diversos torrents i poder així donar pas a aquestes aigües fins al riu Llobregat, és un magnífic exemple d'una obra d'enginyeria que en l'actualitat encara destaca pel seu bon estat de conservació.
També es distingeix en aquesta zona la construcció de borals de pedra, per canalitzar l'aigua de pluja procedent de la muntanya fins a les entrades dels pous i túnels en direcció al riu Llobregat.
De totes aquest infraestructures originals l'informe en destaca dues de manera excepcional:
- Construcció de l'estació Monistrol Partida, inaugurada l' any 1892.
- El pont sobre la riera de Marà, es tracta d'un pont situat sobre la riera de Marà de 12 metres d'alçada. Presenta dos arcs: un gran sobre la riera i un altre de menors dimensions que permet el pas dels vianants. Aquest últim, de mig punt, presenta un emmarcament de maó vist aparellat. El pont està fet a base de carreus irregulars. A principis de 1892 ja estava pràcticament construït.
El 30 de maig de l'any 1895 s'aprovà el projecte per establir el Baixador de La Bauma, situat al quilòmetre 1,837. Aquest constava d'una petita andana i d'una marquesina de fusta amb teulada a dues aigües. Podeu observar en la següent imatge i encerclat en vermell el Baixador de la Bauma.
El 8 de febrer de 1904 es va presentar el projecte dissenyat per l'enginyer Julià Fuchs per enllaçar l'estació de Monistrol-Partida amb Monistrol Nord amb el conegut cul de sac (l'expressió cul de sac té origen francès i s'empra per a designar una carretera, carreró o camí sense sortida). Les obres van començar el 20 de Juliol de 1904 i l'explotació del nou recorregut de 737,32m es va posar en marxa a mitjans de 1905. L'any 1905 el ramal de l'estació Monistrol Partida a Monistrol Nord (Castellbell i el Vilar) s'allargà finalment fins a l'estació de Monistrol Nord per enllaçar amb els Ferrocarrils del Nord, corresponents a la línia Barcelona-Manresa-Lleida, tal com estava previst al projecte inicial.
El 14 de juliol de 1913 la Compañia Caminos de Hierro del Norte va inaugurar el nou edifici de l'estació anomenada Monistrol-Montserrat situada al terme municipal de Castellbell i el Vilar. Aquesta construcció va provocar el moviment d'una gran quantitat de terra i roca i de la construcció d'un gran mur de contenció de 200 metres. També es va construir l'actual i nou edifici de l'estació. En aquest edifici el tren del Cremallera va compartir sala d'espera i despatx de bitllets. Les vies del tren del Cremallera es van situar a l'oest de l'estació. Uns metres abans, en sentit nord, es va construir un moll de càrrega i descàrrega per poder facilitar l'intercanviar de mercaderies entre el Cremallera i els Ferrocarrils del Nord.
Infraestructura actual de l'antic camí del Cremallera
L'associació Amics de l'Església de la Bauma han dividit el traçat de l'antic camí del Cremallera en onze trams en l'informe per a què sigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
De l'estació del Nord de Castellbell i el Vilar al cul de sac; la zona del cul de sac; del cul de sac al pont per a vianants; del pont per a vianants a la cantarilla gran; de la cantarilla gran al torrent Cal Daura; del torrent Cal Daura al torrent Cal Trampero; del torrent Cal Trampero al pont de la riera de Marà; el pont del Cremallera sobre la riera de Marà; el passatge de darrere de la Bauma; el recorregut total del cul de sac al pont de la riera de Marà; i del pont de la riera de Marà a l'estació Els Bacus.
Tot el recorregut inclou gairebé un quilòmetre de murs de pedra seca.