18
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
11
de març
a les
19:49h
El Mourat, de 40 anys, i la Khadija, de 31, han passat aquesta nit de dimecres al carrer després que a ella li han detectat quists ovàrics a Sant Joan de Déu en una exploració pels dolors i l'important sagnat que pateix. Com en altres casos similars, l'hospital li ha receptat calmants, li ha programat una visita a consultes externes i li ha donat l'alta. La particularitat d'aquest cas, però, és que la Khadija ha hagut de passar el dolor i les molèsties de la seva situació, al carrer.
En un primer moment, dimecres al vespre, van estirar-se en un matalàs que li van deixar a la porta dels serveis socials del carrer Sant Francesc de Manresa, però després que l'ambulància se l'emportés a l'hospital d'Althaia i li donessin l'alta, han passat per una entrada d'un bloc proper, per l'estació de la Renfe i aquest dijous al matí es troben, de nou, a prop del centre sanitari.
Segons expliquen, un cop feta la revisió, a l'hospital no la van ingressar "perquè no té targeta sanitària degut a la seva situació d'irregularitat". Des d'Althaia però, aclareixen que el fet de donar-li l'alta ha estat per criteri mèdic. La dona presenta cara pàl·lida amb importants ulleres a les bosses dels ulls, però no té on descansar.
El Mourat i la Khadija van ser desnonats el passat 8 de febrer del pis que ocupaven a Manresa des de feia més d'un any. De cop i volta es van trobar al carrer, sense ingressos, sense sostre, i també sense ajut per menjar. Després de quatre dies dormint on van poder, la nit del dilluns i la del dimarts la van passar en un hostal que va pagar Creu Roja, però dimecres es van tornar a veure avocats al carrer.
Dimarts a la tarda, la Khadija va començar a sentir greus dolors i a patir una important pèrdua de sang. Quan va anar a l'hospital de Sant Joan de Déu li van diagnosticar quists ovàrics, però, segons expliquen, li van donar l'alta hospitalària. L'endemà va tornar-hi, però al cap de dues hores tornava a ser fora.
Es dona el cas que pel seu origen sahrauí, el Mourat és fill d'espanyols i es troba en ple tràmit per la seva nacionalitat. Un tràmit que, segons explica, "és molt lent" i cada vegada li demanen "papers nous". "Jo aguantaria si hagués d'estar-me al carrer, però la meva esposa està dèbil i amb dolors", explica, "ja és prou difícil per ella ser tot el dia al carrer sense un lloc on descansar com perquè a més, hagi de passar la nit".
En un primer moment, dimecres al vespre, van estirar-se en un matalàs que li van deixar a la porta dels serveis socials del carrer Sant Francesc de Manresa, però després que l'ambulància se l'emportés a l'hospital d'Althaia i li donessin l'alta, han passat per una entrada d'un bloc proper, per l'estació de la Renfe i aquest dijous al matí es troben, de nou, a prop del centre sanitari.
Segons expliquen, un cop feta la revisió, a l'hospital no la van ingressar "perquè no té targeta sanitària degut a la seva situació d'irregularitat". Des d'Althaia però, aclareixen que el fet de donar-li l'alta ha estat per criteri mèdic. La dona presenta cara pàl·lida amb importants ulleres a les bosses dels ulls, però no té on descansar.
El Mourat i la Khadija van ser desnonats el passat 8 de febrer del pis que ocupaven a Manresa des de feia més d'un any. De cop i volta es van trobar al carrer, sense ingressos, sense sostre, i també sense ajut per menjar. Després de quatre dies dormint on van poder, la nit del dilluns i la del dimarts la van passar en un hostal que va pagar Creu Roja, però dimecres es van tornar a veure avocats al carrer.
Dimarts a la tarda, la Khadija va començar a sentir greus dolors i a patir una important pèrdua de sang. Quan va anar a l'hospital de Sant Joan de Déu li van diagnosticar quists ovàrics, però, segons expliquen, li van donar l'alta hospitalària. L'endemà va tornar-hi, però al cap de dues hores tornava a ser fora.
Es dona el cas que pel seu origen sahrauí, el Mourat és fill d'espanyols i es troba en ple tràmit per la seva nacionalitat. Un tràmit que, segons explica, "és molt lent" i cada vegada li demanen "papers nous". "Jo aguantaria si hagués d'estar-me al carrer, però la meva esposa està dèbil i amb dolors", explica, "ja és prou difícil per ella ser tot el dia al carrer sense un lloc on descansar com perquè a més, hagi de passar la nit".