15
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
12:34h
Des de fa uns mesos, l'associació de dones Al Noor té un advocat privat que treballa en la defensa i regularització dels joves extutelats de Manresa. Això els ha permès fer un pas més en la lluita pels drets que tenen els joves migrats com a persones, però necessiten suport econòmic per fer front a les despeses judicials i fer una petita caixa de resistència per poder pagar l'advocat i altres tràmits necessaris per a la regularització dels joves. Per aquest motiu han engegat la campanya Pa, sostre, papers i treball.
Al Noor denuncia que a Manresa hi ha un gran nombre de joves racialitzats i extutelats que en complir la majoria d'edat es veuen abocats a la marginació social per falta de recursos bàsics per poder viure una vida digna "i totalment desemparats per les institucions". La majoria d'aquests joves surten dels centres de la DGAIA sense haver aconseguit regularitzar la seva situació al país, sense recursos econòmics i sense habitatge, "tot això sumat a les càrregues emocionals que porten cadascun d'ells després d'haver viscut situacions molt complicades en la seva curta trajectòria vital".
Així, explica, es veuen obligats a malviure al carrer, on moltes vegades, "després de normalitzar la drogoaddicció i la delinqüència", cauen en aquestes pràctiques per intentar suportar tota la pressió a la qual estan sotmesos.
L'associació denuncia que, per part de l'Ajuntament "no hi ha hagut més que una falta de compromís i voluntat real per millorar mínimament la situació", utilitzant i essent còmplices de "les pràctiques violentes" que exerceixen la Policia Local de Manresa i els Mossos d'Esquadra, "desallotjant als joves i mirant cap a una altra banda", ensenyant-los la crua realitat a què s'enfronta un noi de 18 anys al "veure's sol i perdut a una ciutat que li tanca totes les portes".
Les col·laboracions es poden fer a través d'aquest enllaç.
Al Noor denuncia que a Manresa hi ha un gran nombre de joves racialitzats i extutelats que en complir la majoria d'edat es veuen abocats a la marginació social per falta de recursos bàsics per poder viure una vida digna "i totalment desemparats per les institucions". La majoria d'aquests joves surten dels centres de la DGAIA sense haver aconseguit regularitzar la seva situació al país, sense recursos econòmics i sense habitatge, "tot això sumat a les càrregues emocionals que porten cadascun d'ells després d'haver viscut situacions molt complicades en la seva curta trajectòria vital".
Així, explica, es veuen obligats a malviure al carrer, on moltes vegades, "després de normalitzar la drogoaddicció i la delinqüència", cauen en aquestes pràctiques per intentar suportar tota la pressió a la qual estan sotmesos.
L'associació denuncia que, per part de l'Ajuntament "no hi ha hagut més que una falta de compromís i voluntat real per millorar mínimament la situació", utilitzant i essent còmplices de "les pràctiques violentes" que exerceixen la Policia Local de Manresa i els Mossos d'Esquadra, "desallotjant als joves i mirant cap a una altra banda", ensenyant-los la crua realitat a què s'enfronta un noi de 18 anys al "veure's sol i perdut a una ciutat que li tanca totes les portes".
Les col·laboracions es poden fer a través d'aquest enllaç.