11
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:37h
La dotzena de particulars i comunitats de veïns que havien presentat una denúncia penal contra Àngel Barcelona Mateo, com a amo de l'extinta immobiliària CIFA de Manresa per presumptes delictes d'estafa en forma d'apropiació indeguda, només podran impulsar causes civils contra els seus hereus, després que el Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa hagi confirmat la seva mort a un dels denunciants, segons ha pogut confirmar NacióManresa a la instrucció corresponent.
Segons aquesta mateixa instrucció, Barcelona Mateo va morir el passat 25 de novembre a Barcelona a l'edat de 65 anys, i al ser causes penals les responsabilitats són de tipus personals, de manera que amb la seva defunció el jutjat ha dictat instrucció d'extinció de responsabilitat.
Segons les denúncies que s'havien presentat, Barcelona Mateo, com a administrador de la immobiliària CIFA, s'hauria apropiat de fins a 50.000 euros dels comptes de particulars i comunitats de veïns que gestionava, tot i que hi ha càlculs que incrementen encara més aquesta quantitat. Des de la plataforma d'afectats que es va crear a finals de 2020, calculen que les estafes podrien arribar a la trentena de comunitats de veïns, totes a Manresa.
El passat 15 de desembre, una de les comunitats afectades, la del número 43 del carrer de Sant Josep de la capital del Bages, estava citada en el jutjat de Manresa, on també havia de comparèixer l'acusat. Davant la no presentació de Barcelona Mateo, la defensa va sol·licitar la seva localització, fins que aquest 9 de febrer, el jutjat ha confirmat la seva defunció i el tancament de tots els expedients.
Estafes a comunitats de veïns a qui gestionava els comptes
El 16 de novembre passat, bona part dels afectats es van concentrar per explicar el seu cas a la premsa. Una de les afectades explicava que la immobiliària CIFA els duia els comptes des de principis de 2016. En aquell cas, calculaven que l'investigat s'hauria apropiat de més de 4.000 euros de les quotes dels veïns. Els veïns pagaven la seva quota i Barcelona, presumptament, retirava els diners dels comptes i no pagava les despeses.
A les quatre comunitats de veïns dels carrers Tarragona amb Alcalde Armengou, l'estafa hauria pujat fins als 30.000 euros. Els inquilins duien 14 mesos pagant, a banda de les quotes habituals, una d'extra per a unes obres que s'havien de fer a la façana i que ara no es podran fer per falta de diners.
Les presumptes estafes de l'administrador però, no només afectaven comunitats de veïns. Emiliana Blaya va utilitzar els seus serveis per vendre el seu habitatge i el comprador de l'immoble va abonar una paga i senyal i mai va rebre l'immoble, però ella tampoc va rebre ni un euro.
El 20 d'octubre d'aquell mateix 2020 NacióManresa avançava les nou primeres denúncies contra l'administrador de la immobiliària CIFA. L'abril de 2019, el diari també informava d'un cas d'apropiació indeguda de l'administrador de la immobiliària a un matrimoni de més de 80 anys que els havia dipositat una fiança de 20.000 euros per la compra d'un pis a Sant Joan de Vilatorrada que no va arribar a materialitzar-se. Tot i que va acabar sent declarat culpable, Barcelona va fer dos petits pagaments inicials per retornar els diners, però no en va fer cap més.
Segons els advocats, els afectats podrien iniciar una nova causa per responsabilitat civil que en aquest cas afectaria els seus hereus, però hores d'ara encara no han decidit si emprendran aquesta via per recuperar, encara que sigui en part, les quantitats que li reclamaven.
Segons aquesta mateixa instrucció, Barcelona Mateo va morir el passat 25 de novembre a Barcelona a l'edat de 65 anys, i al ser causes penals les responsabilitats són de tipus personals, de manera que amb la seva defunció el jutjat ha dictat instrucció d'extinció de responsabilitat.
Segons les denúncies que s'havien presentat, Barcelona Mateo, com a administrador de la immobiliària CIFA, s'hauria apropiat de fins a 50.000 euros dels comptes de particulars i comunitats de veïns que gestionava, tot i que hi ha càlculs que incrementen encara més aquesta quantitat. Des de la plataforma d'afectats que es va crear a finals de 2020, calculen que les estafes podrien arribar a la trentena de comunitats de veïns, totes a Manresa.
El passat 15 de desembre, una de les comunitats afectades, la del número 43 del carrer de Sant Josep de la capital del Bages, estava citada en el jutjat de Manresa, on també havia de comparèixer l'acusat. Davant la no presentació de Barcelona Mateo, la defensa va sol·licitar la seva localització, fins que aquest 9 de febrer, el jutjat ha confirmat la seva defunció i el tancament de tots els expedients.
Estafes a comunitats de veïns a qui gestionava els comptes
El 16 de novembre passat, bona part dels afectats es van concentrar per explicar el seu cas a la premsa. Una de les afectades explicava que la immobiliària CIFA els duia els comptes des de principis de 2016. En aquell cas, calculaven que l'investigat s'hauria apropiat de més de 4.000 euros de les quotes dels veïns. Els veïns pagaven la seva quota i Barcelona, presumptament, retirava els diners dels comptes i no pagava les despeses.
A les quatre comunitats de veïns dels carrers Tarragona amb Alcalde Armengou, l'estafa hauria pujat fins als 30.000 euros. Els inquilins duien 14 mesos pagant, a banda de les quotes habituals, una d'extra per a unes obres que s'havien de fer a la façana i que ara no es podran fer per falta de diners.
Les presumptes estafes de l'administrador però, no només afectaven comunitats de veïns. Emiliana Blaya va utilitzar els seus serveis per vendre el seu habitatge i el comprador de l'immoble va abonar una paga i senyal i mai va rebre l'immoble, però ella tampoc va rebre ni un euro.
El 20 d'octubre d'aquell mateix 2020 NacióManresa avançava les nou primeres denúncies contra l'administrador de la immobiliària CIFA. L'abril de 2019, el diari també informava d'un cas d'apropiació indeguda de l'administrador de la immobiliària a un matrimoni de més de 80 anys que els havia dipositat una fiança de 20.000 euros per la compra d'un pis a Sant Joan de Vilatorrada que no va arribar a materialitzar-se. Tot i que va acabar sent declarat culpable, Barcelona va fer dos petits pagaments inicials per retornar els diners, però no en va fer cap més.
Segons els advocats, els afectats podrien iniciar una nova causa per responsabilitat civil que en aquest cas afectaria els seus hereus, però hores d'ara encara no han decidit si emprendran aquesta via per recuperar, encara que sigui en part, les quantitats que li reclamaven.