Richard Stallman farà divendres una conferència a l'Institut Lacetània

El novaiorquès és fundador del moviment del programari lliure i un controvertit personatge per les seves opinions en contra de la informàtica comercial

per Redacció , 27 de gener de 2010 a les 10:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Richard Stallman, fundador del moviment del programari lliure i considerat un gurú de la informàtica i un destacat activista social, serà aquest divendres a Manresa per oferir una conferència a l'Institut Lacetània. En aquesta ocasió, Manresa serà l'única ciutat catalana on es podran escoltar les controvertides opinions d'Stallman, en una xerrada que porta per títol "Software lliure en l'ètica i en la pràctica" i que començarà a un quart de 8 del vespre. Stallman parlarà dels objectius i la filosofia del moviment del programari lliure i de l'estat i la història del sistema operatiu GNU, creat per ell i que conjuntament amb el nucli Linux, és actualment utilitzat per desenes de milions de persones a tot el món.

Nascut a Manhattan el 1953, Richard Stallman va convertir-se en un hacker del laboratori d'intel·ligència artificial del MIT als anys 70, quan era estudiant de Física a la Universitat de Harvard. Ben aviat va començar a treballar per la lliure difusió i utilització del programari, en contra de la tendència general cap al programari comercial i privatiu. Va ser l'inventor del concepte "copyleft" (tot i que no va ser ell qui li va posar el nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.
 

Més enllà de les seves aportacions al món de la informàtica, Richard Stallman és un important activista social, amb unes motivacions polítiques i morals que l'han convertit en una figura molt controvertida. El mite d'Stallman s'alimenta també amb la seva aparent imatge descuidada i les seves extravagants manies. Actualment es dedica a difondre la seva filosofia mitjançant conferències a arreu del món.

La seva biografia
Richard Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York.

L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori d'intel•ligència artificial del MIT. Els anys 80, la cultura hacker que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de la indústria del programari.

Explica com abans que arribés la temuda indústria del programari la gent s'intercanviava programes i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.

Però les coses van canviar, els altres hackers del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació hacker del laboratori.

Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació (non-disclosure agreement) i portés a terme altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips). També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft, el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel, es va completar aproximadament en el mateix període de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.

Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).

Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l' Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).

A l'actualitat, Stallman s'encarrega de difondre l'ideologia GNU per tot el món mitjançant xerrades i conferències. Això fa que alguns el conguin com un profeta o un gurú.

La seva aparent imatge descuidada i les seves extravagants manies (no usa telèfon mòbil ja que el podria fer fàcilment localitzable i això afectaria a la seva llibertat de moviment, sempre va amb el seu ordinador portàtil amb tan sols programari lliure, porta el seu matalàs vagi on vagi, etc.), l'han fet centre de moltes bromes i acudits, arribant fins i tot a aparèixer en tires còmiques.

 

Participació