01
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
9:34h
Exceptuant el partit de la passada temporada (1-4), l'històric dels San Cristóbal-Cd'E Manresa preveia un partit de pocs gols. Més encara si tenim en compte que aquesta temporada, els uns i els altres, fan de les seves defenses una de les seves millors armes per sumar punts jornada rere jornada. Dit i fet. Això sí, San Cristóbal i Manresa, malgrat el que pugui indicar el resultat, van jugar un partit obert i amb clara vocació ofensiva, però les defenses es van imposar a unes davanteres que en aquesta ocasió no van veure la porteria rival més que en comptades ocasions.
Va ser un partit jugat amb molta intensitat i amb molt de contacte, en part provocada per les dimensions un xic reduïdes del municipal de Ca n'Anglada (94x61). Un partit que va acabar tal i com va començar, justes taules, però que va tenir un ‘guanyador': el Manresa. Els deixebles de Ferran Costa, malgrat perdre un lloc a la classificació, mantenen el lloc de privilegi que li dona la tercera posició i, a més a més, el més important a aquestes alçades de la temporada, evita que el San Cristóbal els avanci i acaben guanyant-li el goal average particular. El Manresa surt de Ca n'Anglada amb un punt que val per dos.
La igualtat va presidir l'enfrontament fins arribar a l'equador del primer període. Van ser uns minuts d'anades i tornades d'una a altra àrea del camp, però amb una minsa repercussió en les ocasions de gol i, molt menys, en el marcador. Als 17' un xut creuat d'Èrik Rafael, que va passar fregant el segon pal defensat per Carles Segura, va ser l'única aportació amb cara i ulls dels visitants, mentre que un minut després seria Tom qui, després d'una meritòria jugada personal pel carril esquerra de la davantera blanc-i-blava, feia una passada de la mort que un defensa manresà enviaria a corner per evitar mals majors pel seu equip.
Com apuntàvem anteriorment, els d'Oliver Ballabriga van posar un punt més d'intensitat ofensiva a mitjans del període però al davant es van trobar amb un equip sense fissures defensives. Malgrat les arribades a les àrees, la manca de profunditat va presidir el joc d'uns i altres, el que va provocar que ambdós porters fossin dos espectadors més davant unes davanteres massa previsibles en els xut que van provar per trencar l'empat inicial. Tot obert de cara a la segona part.
Els primers minuts de la represa es van jugar amb un ritme molt alt, per un equip i un altre, però els locals creaven més perill en els seus acostaments pels dominis de Marc Vito. Un bon grapat de corners va portar de corcoll la defensa manresana, però a l'hora de definir, el San Cristóbal seguia sense trobar la tecla adient per fer-li mal a un rival que seguia defensant-se amb nota alta, evitant que Marc Vito tingués d'intervenir. Era evident que tan sols a pilota parada el San Cristóbal podia sorprendre la porteria visitant, com als 47', arran d'una falta directa treta per Mario Domingo que Marc Vito, sota pals, va atrapar sense problemes. Per part visitant tindríem d'esperar fins el minut 58 per veure la primera aproximació amb cert perill. Va ser un contracop culminat per una combinació Èrik Rafael, Noah i Toni Sureda amb finalització d'aquest últim amb un xut des del balcó de l'àrea que va sortir un xic per sobre del travesser. Tan sols un minut després era l'equip blanc-i-blau qui arribava per la dreta, fins a la línia de fons, i el centre el rematava Tom a boca de gol, però fluix i que Marc Vito va poder neutralitzar sense gaires dificultats.
Amb el pas dels minuts el jos es va anar equilibrant i sense que decaigués el ritme de joc. Però només i va haver un ensurt, a l'àrea visitant, i va ser quan Abde es va ficar fins la cuina manresana i va fer una passada que es va passejar per sobre de la línia de l'àrea petita sense que ningú arribés a empènyer la pilota cap a la porteria de Marc Vito ni a refusar-la. Al darrer tram de la segona part es va viure un canvi de guió, amb el Manresa més actiu en atac i arraconant el seu rival a la seva parcel·la defensiva després de l'entrada al terreny de joc de Aleix Díaz i Toldrà. Arribades que van quedar en algun ai i algun ui, però cap convertit en res de positiu en un marcador inalterable. El partit, per l'aposta futbolística d'ambdós equips, per la grapa, per la intensitat, mereixia més que les ulleres al marcador. Si més no, com apuntàvem a l'inici, el Manresa surt beneficiat, per l'average, d'un partit on algú es preguntava: on son les porteries?
- Fitxa tècnica
- Resultats i classificació
Va ser un partit jugat amb molta intensitat i amb molt de contacte, en part provocada per les dimensions un xic reduïdes del municipal de Ca n'Anglada (94x61). Un partit que va acabar tal i com va començar, justes taules, però que va tenir un ‘guanyador': el Manresa. Els deixebles de Ferran Costa, malgrat perdre un lloc a la classificació, mantenen el lloc de privilegi que li dona la tercera posició i, a més a més, el més important a aquestes alçades de la temporada, evita que el San Cristóbal els avanci i acaben guanyant-li el goal average particular. El Manresa surt de Ca n'Anglada amb un punt que val per dos.
La igualtat va presidir l'enfrontament fins arribar a l'equador del primer període. Van ser uns minuts d'anades i tornades d'una a altra àrea del camp, però amb una minsa repercussió en les ocasions de gol i, molt menys, en el marcador. Als 17' un xut creuat d'Èrik Rafael, que va passar fregant el segon pal defensat per Carles Segura, va ser l'única aportació amb cara i ulls dels visitants, mentre que un minut després seria Tom qui, després d'una meritòria jugada personal pel carril esquerra de la davantera blanc-i-blava, feia una passada de la mort que un defensa manresà enviaria a corner per evitar mals majors pel seu equip.
Com apuntàvem anteriorment, els d'Oliver Ballabriga van posar un punt més d'intensitat ofensiva a mitjans del període però al davant es van trobar amb un equip sense fissures defensives. Malgrat les arribades a les àrees, la manca de profunditat va presidir el joc d'uns i altres, el que va provocar que ambdós porters fossin dos espectadors més davant unes davanteres massa previsibles en els xut que van provar per trencar l'empat inicial. Tot obert de cara a la segona part.
Els primers minuts de la represa es van jugar amb un ritme molt alt, per un equip i un altre, però els locals creaven més perill en els seus acostaments pels dominis de Marc Vito. Un bon grapat de corners va portar de corcoll la defensa manresana, però a l'hora de definir, el San Cristóbal seguia sense trobar la tecla adient per fer-li mal a un rival que seguia defensant-se amb nota alta, evitant que Marc Vito tingués d'intervenir. Era evident que tan sols a pilota parada el San Cristóbal podia sorprendre la porteria visitant, com als 47', arran d'una falta directa treta per Mario Domingo que Marc Vito, sota pals, va atrapar sense problemes. Per part visitant tindríem d'esperar fins el minut 58 per veure la primera aproximació amb cert perill. Va ser un contracop culminat per una combinació Èrik Rafael, Noah i Toni Sureda amb finalització d'aquest últim amb un xut des del balcó de l'àrea que va sortir un xic per sobre del travesser. Tan sols un minut després era l'equip blanc-i-blau qui arribava per la dreta, fins a la línia de fons, i el centre el rematava Tom a boca de gol, però fluix i que Marc Vito va poder neutralitzar sense gaires dificultats.
Amb el pas dels minuts el jos es va anar equilibrant i sense que decaigués el ritme de joc. Però només i va haver un ensurt, a l'àrea visitant, i va ser quan Abde es va ficar fins la cuina manresana i va fer una passada que es va passejar per sobre de la línia de l'àrea petita sense que ningú arribés a empènyer la pilota cap a la porteria de Marc Vito ni a refusar-la. Al darrer tram de la segona part es va viure un canvi de guió, amb el Manresa més actiu en atac i arraconant el seu rival a la seva parcel·la defensiva després de l'entrada al terreny de joc de Aleix Díaz i Toldrà. Arribades que van quedar en algun ai i algun ui, però cap convertit en res de positiu en un marcador inalterable. El partit, per l'aposta futbolística d'ambdós equips, per la grapa, per la intensitat, mereixia més que les ulleres al marcador. Si més no, com apuntàvem a l'inici, el Manresa surt beneficiat, per l'average, d'un partit on algú es preguntava: on son les porteries?
- Fitxa tècnica
- Resultats i classificació