Obituari

Mor als 69 anys el músic sallentí Jordi Fàbregas, un dels principals referents del folk a Catalunya

Fundador de grups com Coses o El Pont d'Arcalís, va dirigir el festival Tradicionàrius des del 1988 fins l'any passat

per Redacció , 21 de gener de 2021 a les 19:52 |
Jordi Fàbregas | Arxiu particular
El prolífic i reconegut músic sallentí Jordi Fàbregas i Canadell, un dels principals referents del folk i la música tradicional catalana, ha mort aquest dijous a l'edat de 69 anys. Fàbregas ha mort per problemes de salut que arrossegava de feia anys. Fundador de diversos grups musicals de folk, va ser darrere l'organització de trobades i festivals i compositor d'una llarga llista de treballs, especialment de balls de gegants i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional. Va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular, el Premi Nacional de Música, la Medalla d'Honor de Barcelona i la Creu de Sant Jordi.

Nascut el 1951, ben aviat destacà amb la composició de Som de Sallent, primer premi del Festival de la Cançó del Llobregat de 1964. Fundà grups musicals com ara Roda de Manresa (1967), grup Coses (1973), l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava (1979), La Murga (1980) i Primera Nota (1987). El 1988 va crear el Festival Tradicionàrius de música folk, que va dirigir fins a l'any passat i, juntament amb Jaume Arnella, Solistes de la Costa i Primera Nota, el 1990 va fundar TRAM (Associació Musical per la Tradició Musical). El 1991 va ser cofundador de l'Orquestra Simfònica de la Canya i el 1993 va crear el CAT Centre Artesà Tradicionàrius, una sala estable de música tradicional que programa també balls i sessions d'improvisació i d'intercanvi entre solistes i grups.


Va ser cantaire de l'Escola Mare de Déu de Montserrat fins a l'adolescència i de manera autodidàctica, va començar a tocar la guitarra i cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel. D'aquest cantant belga, va fer-ne una versió en català de Le diable ça va, amb la qual guanyà el 1967 el Festival de Llobregat de Sallent (1960-74).

En col·laboració amb Urbàlia Rurana i Primera Nota, va gravar el disc Folc Nou el 1995 i un any més tard va ser cofundador de la formació musical El Pont d'Arcalís. És també l'organitzador de Saraus de Primavera (els anys vuitanta), de la Trobada de Música Tradicional al Pallars (1990), de la Mercè Folk (1990-2001), del Mercat de Música Viva de Vic (1989-92) i de la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional a Manresa (1988-99 i 2001).


Va ser autor d'una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles, i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional. Va ser guardonat amb nombrosos premis, entre els quals en destaquen dos de la Generalitat: el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i el Premi Nacional de Música (1991). El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2016, el Premi Bages de Cultura i el Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla pel Tradicionàrius. El 2020 la Generalitat li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Va ser director i creador de la formació Els Ministres del Camí Ral, que cada any interpreta les músiques del Seguici Popular de Barcelona en l'acte del Toc d'Inici que obre cada les Festes de la Mercè.

 

Arxivat a:
Societat, obituari, música
Participació