«Camàlics et porta la compra a casa, però amb repartidors contractats i amb unes condicions dignes»

Carles Jódar ens explica el seu últim projecte cooperatiu, nascut per donar una millor cobertura al repartiment de proximitat amb criteris ecològics i amb un programa d'inserció laboral

Carles Jódar i la moto elèctrica de Camàlics
Carles Jódar i la moto elèctrica de Camàlics | Camàlics
20 de gener del 2021
Actualitzat a les 19:18h
Carles Jódar és una persona molt inquieta. Molt conegut per la seva faceta de conductor de les retransmissions del BAXI Manresa per a Ràdio Manresa, sempre està implicat en molts altres projectes, des del teixit associatiu i recreatiu de la ciutat i, sobretot, des del món cooperatiu.

De fet, la seva feina a la ràdio la gestiona a partir de la cooperativa Gedi Media, i quan la temporada passada de la Lliga ACB es va suspendre abruptament per la pandèmia, va fer de repartidor de MengemBages, una altra cooperativa.

És aquesta última experiència, al volent d'una furgoneta pels carrers buits de la ciutat, la que va fer germinar el projecte Camàlics. Sí, una altra cooperativa. Repartir, inserir laboralment i fer-ho ecològicament. Aquest és l'objectiu de Camàlics. Aquella feina que les grans plataformes fan explotant falsos autònoms, però fent-ho bé, d'una forma socialment responsable.

- Què és Camàlics?

- És un projecte de repartiment amb vehicles sostenibles d'última mida, de proximitat. Tenim una flota amb una moto elèctrica amb una caixa de gran capacitat -la "Plácido"-, una furgoneta amb gas GLP i el que nosaltres en diem "l'espardenya" que és repartiment amb carro i repartir a peu, que al cap i a la fi és la versió més ecològica. En una ciutat com Manresa es pot fer perfectament perquè les distàncies són relativament curtes.

El projecte pertany a Can Colomer dels Escarabats, que és l'empresa d'inserció que en el seu dia va crear Gedi. La cooperativa Gedi té aquesta eina per treballar la inserció laboral.

- Quins són els orígens de Camàlics?

- Tot va començar perquè durant la pandèmia, a MengemBages ens van tancar totes les línies habituals de menjadors escolars, de restauració, i per una altra banda se'ns va disparar de forma sobtada i molt exponencial el repartiment a domicili. Vàrem tenir la capacitat d'adaptar-nos-hi i a mi, durant el confinament, em va tocar fer de repartidor.

Mentre repartíem vèiem que passaven dues coses. Que si això dels domicilis ha vingut per quedar-se, amb furgoneta per Manresa i les poblacions no es pot repartir i, per tant, haurem de buscar fórmules més coherents.

I per una altra part, durant aquell temps vàrem tocar la misèria molt de prop. Durant el confinament no hi havia ningú pel carrer i si et trobaves algú era perquè passava gana. A partir d'aquí vàrem començar a agafar noms de persones i números de telèfon, i cada vegada que podíem, els excedents que teníem els divendres de coses que per una comanda web no era oportú posar-les, vàrem començar a repartir-los. Això ho vàrem traslladar al grup de suport de Valldaura i ens vàrem marcar la idea de pensar alguna cosa perquè aquesta gent pogués trobar feina.

Amb aquestes dues idees vàrem pensar que potser creant aquest projecte podríem acoblar-ho tot. Camàlics té l'objectiu d'acabar donant feina a algunes persones que sabem que la necessiten i que a la mínima que puguin, si el projecte tira endavant, ho podrem fer.

- I com ho veu fer?

- Per fer-ho vàrem tenir una subvenció de l'Ajuntament de Manresa que va col·laborar en la integració social. A través del CIO vàrem poder contractar, de partida, tres persones amb atur de llarga durada, i entre les idees i el suport de l'Ajuntament de Manresa es va donar el còctel perfecte per poder engegar el projecte.

- I de repartir per MengemBages es passa a una idea empresarial autònoma...

- Sí. Amb les idees i la subvenció de l'Ajuntament es crea un projecte totalment autònom. O sigui, no té res a veure amb MengemBages -tot i que continua essent el nostre principal client-. A partir d'aquí, el que fem són feines de repartiment a domicili a tota la ciutat de Manresa i a la comarca del Bages. Clar, nosaltres estem atents a totes les coses que puguin anar passant per buscar línies de negoci i que vagin en coherència amb el que nosaltres pensem i vivim.

- Com us organitzeu?

- L'1 de setembre ens vàrem reunir amb aquestes tres persones i vam dir "tenim aquest projecte al cap i un mes per organitzar-nos". L'octubre vàrem fer el nostre primer servei i estem atents a tots els serveis que puguem oferir. Com per exemple amb els restaurants. Va sortir la notícia que els restaurants havien de tancar just quan estàvem arrencant i ja teníem la moto elèctrica. Com que gairebé no teníem volum de feina, vàrem oferir el servei als restaurants en unes franges horàries i, en paral·lel, continuàvem buscant altres feines. Com que inicialment estàvem subvencionats pel CIO, ho vàrem comunicar a l'Ajuntament perquè pensàvem que havíem de fer un retorn social d'aquella subvenció. L'Ajuntament ho va veure amb bons ulls i és quan es va crear aquell servei municipal de restauració

En aquests moments també s'ha creat un servei municipal de repartiment a Sant Joan de Vilatorrada, que també gestionem nosaltres a partir d'una col·laboració público-privada. Sempre estem pensant en coses. Estem fent última mida per algunes empreses de repartiment, com MRW o Seur o Celeris, però sobretot oferim molt servei a comerços i particulars. Ara, amb el confinament municipal, molts particulars ens fan anar a buscar coses d'altres municipis.

- El repartiment queda limitat al Bages?

- No. Ens hem agrupat amb una xarxa que es diu Koiki formada per moltes petites missatgeries, com nosaltres, amb aquestes condicions d'inserció laboral, visió ecològica i repartiment sostenible que ens permet tenir la capacitat que si algú vol fer enviaments a Catalunya, Espanya o Europa també li podem oferir.

- El servei que oferiu, doncs, és com un Glovo o Just Eat...

- Sí, però socialment responsable. La gent està contractada i si no està contractada no treballarà amb nosaltres, i els vehicles són de l'empresa, i tenim una política de preus que ha de respectar això, i ha de fer que això sigui sostenible. Tenir una moto ecològica i tenir una furgoneta amb gas GLP és sostenible, però el que realiment és sostenible és que la persona que la porti tingui unes condicions dignes. Si no ens en sortim amb això, el servei desapareixerà. Tothom ha de ser molt conscient que portar les coses a casa i anar-les a buscar té un cost social i laboral.

- El servei està pensat per més enllà de la Covid?

- Si som capaços de generar línies de negoci, ve per quedar-se. Quan durant el confinament vaig conèixer gent que ens demanava menjar i que actualment el reben a través del grup de Valldaura, vaig tenir molt clar quines persones vull que acabin formant Camàlics d'aquí a 1, 2 o 3 anys, quan puguin tenir papers. Manresa i el Bages han de ser Camàlics, no pel tema del repartiment sinó perquè el projecte ha d'anar per aquí.

- Quines coses més teniu en vista?

- El repartiment és important, la restauració ho està notant. Farem coses tan divertides com preparar unes calçotades per repartir-les el dia 30 de gener, i ara també estem centrats amb avis que els costa sortir de casa i volem veure com hi podem arribar. La restauració ens costa una mica en general, perquè té el problema que hi ha molt volum amb molt poca estona. Però també hem conegut repartidors de la comarca com el Telepan, molt honestos, i entre tots dignifiquem una mica aquest ofici que amb les grans plataformes fan justejar els drets.

- Com us puc contactar si vull que em porteu alguna cosa?

- Per telèfon, correu o whatsapp. És un servei a 24 hores, en que es demana avui i es lliura l'endemà. Cada vegada hi ha més comerços que busquen els nostres serveis. Abans de la pandèmia hi havia comerços preparats i altres que es van haver d'espavilar, sobretot amb la distribució. Ens diuen, que era aquí on tenien la dificultat.