Obituari

Mor el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny als 91 anys

Va rebre el Premi Nacional de música, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona i la Medalla del FAD

per Redacció, 18 de gener de 2021 a les 21:41 |
Josep Maria Mestres Quadreny a l'acte d'homenatge celebrat a la Fundació Joan Brossa l'any 2019 | Joan Vall Karsunke
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El compositor Josep Maria Mestres Quadreny, nascut a Manresa el 1929, ha mort als 91 anys d'edat, segons ha informat aquest dilluns a través de Twitter la Fundació Joan Brossa, entitat que ell va presidir. Col·laborador d'artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies i Joan Brossa, Mestres Quadreny va ser un innovador en el terreny compositiu amb creacions com la cançó electrònica Peça per a serra mecànica (1965). Va rebre el Premi Nacional de música (2000), la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (2007) i la Medalla del FAD (2010). Va fundar, entre d'altres, el Conjunt Català de Música Contemporània(1969), el Grup Instrumental Català (1976), conjuntament amb Carles Santos i Ventura i el Centre Robert Gerhard de l'Auditori de Barcelona (2008).

L'any 1942 va iniciar els estudis de solfeig i piano amb L. Sigg, que va continuar amb Rosa M. Kucharsky. El 1951, en una exposició de Dau al Set, va conèixer Joan Ponç i Bonet, Antoni Tàpies i Puigi Joan Brossa i Cuervo, amb els quals col·laborà sovint i hi compartí una similar concepció de l'art. Aquest mateix any es va iniciar els estudis de composició amb Cristòfor Taltabull i Balaguer, que va completar l'any 1957. Dos anys abans (1955) havia obtingut la llicenciatura en química. L'any 1952 es va incorporar al Cercle Manuel de Falla, on l'amistat amb Josep Cercós i Fransí va esdevenir una influència decisiva, com ho va ser, també, la coneixença de Joan Miró i Ferrà (1955), amb el qual va dur a terme diversos projectes conjunts.


Els inicis de l'obra de Mestres Quadreny se situen en la trobada amb Joan Prats i Vallès (1958) i Juan Hidalgo (1959), els quals el van introduir als referents de l'avantguarda contemporània (John Cage, Anton von Webern, Edgar Varèsei Robert Gerhard i Ottenwaelder). Amb Prats, Hidalgo i Joaquim Homs i Oller va fundar el 1960 el grup Música Oberta, vinculat al Club Cobalto 49, dedicat a la creació i la difusió de la nova música. 'Cop de poma' (1961), obra multidisciplinària en col·laboració amb Brossa, Miró, Tàpies i Moisès Sanmartín i Puig, va esdevenir una de les mostres més representatives de l'estètica d'aquells anys.

Sota aquestes influències ha desenvolupat la seva obra més personal amb títols com Epitafis (1958) i Tríade per a Joan Miró (1961), de tendència serial, el Quartet de catroc (1962), i les obres orquestrals Antiodes (1964) i Digodal (1964). A aquestes va seguir la Peça per a serra mecànica (1965), considerada la primera composició de música electrònica a Catalunya. El 1969 va emprar per un programa informàtic en la composició (Ibèmia).


És també autor de música escènica, camp en el qual sobresurten les seves col·laboracions amb Joan Brossa des de 'Suite bufa' (1966), a la qual seguiren L'armari en el mar (1978) i l'òpera Cap de mirar (1991), amb text del mateix Brossa, entre d'altres. També ha col·laborat amb l'artista Pere Jaume Borrell i Guinart. També innovadora cal considerar Self-service (1974), interpretada pel mateix públic. És autor de les bandes sonores dels films de Pere Portabella i Ràfols No compteu amb els dits (1967) i Nocturn 29 (1969).

Va fundar, entre d'altres, el Conjunt Català de Música Contemporània (1969), el Laboratori Phonos (1973), el Grup Instrumental Català (1976), conjuntament amb Carles Santos i Ventura i el Centre Robert Gerhard de l'Auditori de Barcelona (2008).

Ha esdevingut membre d'institucions musicals i culturals en general, com ara la Fundació Joan Miró (1977), de l' Associació Catalana de Compositors, que va presidir en 1977-79, la Junta Rectora del Consorci de l'Auditori i del Consell Administratiu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i de la Fundació Phonos com a president.
  Festival de música

La Fundació Joan Brossa preveu organitzar, en la nova etapa que s'iniciarà a la tardor del 2021, un festival de música contemporània internacional en el qual se li retrà homenatge. "D'aquesta manera, Brossa i Mestres Quadreny quedaran units per sempre més", han afegit.

 

Participació