Art

Restaurades les vuit escenes i el frontal d'altar del retaule barroc de Sant Ramon del Castell de Cardona

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha realitzat la intervenció, que ha durat quatre mesos i s'ha dut a terme "in situ" i als laboratoris del centre

per Redacció, 18 de gener de 2021 a les 16:01 |
Vista general del conjunt restaurat | Generalitat
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha restaurat les vuit escenes i el frontal d'altar, de fusta policromada i daurada, que formen part del retaule barroc de Sant Ramon, de la Capella de Sant Ramon del Castell de Cardona.

La intervenció, que ha durat quatre mesos, s'ha dut a terme en dos llocs: les intervencions de desmuntatge i muntatge s'han realitzat in situ i les tasques de documentació, estudi tècnic i conservació i restauració s'han fet en els laboratoris del CRBMC. 


El conjunt de relleus, que representen diversos fets de la vida del sant, i el frontal d'altar, que conté l'escut dels Cardona, estan aixoplugats dins la Capella de Sant Ramon Nonat, que s'hauria bastit al lloc on, segons la tradició, hauria mort el sant, dins el castell de Cardona.

La intervenció es va iniciar amb el desmuntatge de les peces, que es van traslladar als laboratoris del CRBMC, on es va dur a terme l'examen visual i les anàlisis amb diferents tècniques fotogràfiques i de laboratori. Els resultats de l'estudi van determinar que la capa de pintura requeria una fixació de manera generalitzada. El procés de neteja ha consistit a retirar la brutícia superficial, a remoure la capa de vernís oxidat i a eliminar les repintades. Per finalitzar la intervenció de la policromia i de la dauradura, s'ha donat una capa de protecció a tota la superfície pictòrica.


Pel que fa al suport de fusta, s'han unit de nou les posts i s'han encolat les esquerdes existents. També s'han reforçat els travessers per guanyar estabilitat estructural. Per a l'exposició de les peces del retaule, s'ha dissenyat una nova estructura de doble marc, d'alumini anoditzat. Aquest sistema permet la subjecció de la peça al mur i millorar-ne les condicions de conservació, ja que s'habilita l'accés al revers de les peces, i se'n pot fer un millor manteniment.

Tot el conjunt es trobava en un estat de conservació deficient. L'estrat pictòric, tant de la policromia de l'estofat, així com la dauradura patien nombroses pèrdues, que deixaven al descobert la capa de bol, que fins i tot, en alguns casos, s'havia perdut i permetia veure la capa de preparació. També s'observava, en tot el perímetre de les taules, una repintada de color fosc, que cobria els emmarcaments daurats originals. En el cas del frontal, també es detectaven pèrdues de policromia, que deixaven a la vista el pa d'or. La dauradura de l'escut es trobava completament repintada amb purpurina. També es localitzaven aquest tipus de repintades en tots els punts de la peça on s'havia perdut el pa d'or.

En general, es detectaven rascades i abrasions, així com orificis provocats per insectes xilòfags a tota la superfície pictòrica. A més, el suport presentava esquerdes, en el sentit longitudinal de les fibres, pròpies dels moviments de contracció i dilatació, per la higroscopicitat de la fusta.

Un retaule de gran valor

El desembre de 1681, després d'una epidèmia de pesta a Catalunya, la duquessa Caterina d'Aragó i Sandoval, filla i hereva del duc Lluís Ramon Folc, ordena la fundació de la Capella de Sant Ramon Nonat, que s'havia de bastir al lloc on s'havia mort el sant l'any 1240, amb altar, retaule i llàntia d'argent. El febrer de 1682, s'inicien les obres. El retaule el va dur a terme l'escultor manresà Pau Sunyer i de la dauradura se n'encarregà l'argenter local Magí Torrabruna.

El castell de Cardona, d'estil romànic i gòtic, és considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Actualment, és gestionat pel Departament de Cultura.

 

Participació