18
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
9:31h
L'acció de boicot contra l'artista israelià Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim l'estiu de 2015 va ser impulsada contra la seva activitat política, que ha fet pública, en defensa de l'estat d'Israel i el seu suport a l'exèrcit en la seva repressió sobre el poble palestí. Les accions dels activistes no es poden interpretar "en el marc d'un delicte d'odi contra el poble jueu, sinó en l'empara de la llibertat d'expressió -i fins i tot de boicot- cap a una ideologia política, independentment de com es consideri aquesta", resumeix l'escrit d'arxivament de l'Audiència Provincial de València sobre el manresà Bernat Sorinas Giménez i set activistes del BDS pel boicot al cantant sionista l'estiu de 2015, segons ha avançat La Directa.
La secció tercera de l'Audiència Provincial de València ha decidit estimar els recursos d'apel·lació de la defensa del manresà Bernat Sorinas Giménez i de set activistes més vinculats a moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra l'estat d'Israel, i també de la petició de la Fiscalia, i ha arxivat el cas que demanava penes de 4 a 6 anys de presó per als vuit denunciats -4 en el cas de Sorinas- per un presumpte delicte d'incitació a l'odi contra l'artista sionista.
L'arxivament de la causa que va iniciar el jutjat d'instrucció número 19 de València després d'admetre a tràmit la querella presentada pel Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació, és contundent a l'hora de valorar que l'acció que van portar a terme aquestes vuit persones a les xarxes socials, principalment a Twitter, contra el concert que Matisyahu havia de fet al festival Rototom de Benicàssim l'estiu de 2015 "s'empara en la llibertat d'expressió" i en cap cas es pot considerar un "delicte d'odi".
En aquest cas, els fets que es consideren suposadament delictius es redueixen "a l'atribució d'aquest músic -Matisyahu- d'un presumpte posicionament respecte de la política del govern d'Israel, no per la seva condició de jueu, religió o qualsevol altra circumstància", de manera que no dona lloc a la comissió d'un delicte d'odi.
L'arxivament també considera la Sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de l'11 de juny de 2020 en referència a una campanya de boicot a productes importats d'Israel, segons la qual la condemna a França d'activistes que donaven suport al moviment de boicot, desinversió i sancions (BDS) va ser considerada una violació de la llibertat d'expressió i, per això, va anul·lar la condemna. "El boicot és, sobretot, una forma d'expressar opinions de protesta", argumentava.
Finalment, l'arxivament destaca que tampoc l'acusació particular del Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació fa referència a quins missatges serien discriminatoris ni tampoc no n'atribueix l'autoria, ni tampoc quin "possible mal" va causar a l'artista, ja que finalment va acabar actuant al festival del municipi de la Plana Alta.
Antecedents
L'activista manresà Bernat Sorinas s'enfrontava a una demanda de 4 anys de presó per haver encoratjat des de Twitter una campanya de boicot contra el cantant sionista Matisyahu en el transcurs del festival Rototom Sunsplash de Benicàssim l'agost de 2015. El jutjat d'Instrucció número 19 de València havia admès a tràmit la querella presentada pel Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació contra nou persones per aquests fets, que finalment van ser vuit.
A banda de Sorinas, com a acusats hi havia vuit activistes més, tots ells del País Valencià i relacionats amb el moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) cap a l'estat d'Israel per la seva postura davant el poble palestí. L'agost de 2015, els acusats van portar a terme accions per convèncer el festival Rototom Sunsplash de cancel·lar la invitació de l'artista sionista de nacionalitat nord-americana Matisyahu. A tots ells se'ls acusava de coaccions, amenaces i incitació a l'odi, i se'ls demanava entre 4 i 6 anys de presó.
El moviment Boicot, Desinversions i Sancions (o moviment BDS) és una campanya mundial que tracta d'augmentar la pressió econòmica i política sobre Israel perquè compleixi els objectius declarats del moviment: la fi de l'ocupació israeliana i la colonització de la terra palestina, la plena igualtat per als ciutadans arabopalestins d'Israel, i el respecte al dret al retorn dels refugiats palestins.
La campanya destinada a convèncer el festival perquè cancel·lés la invitació d’aquest artista es va dur a terme a través de Twitter i d'assemblees i concentracions fora de l'àmbit del festival. Es dona el cas que el BDS, al que pertanyen la majoria d'acusats, havia participat l'any anterior, el 2014, en el Fòrum Social del Rototom Sunsplash arran de la mort de més de 2.100 palestins, aquell mateix estiu a Gaza, a mans de l'exèrcit israelià.
De fet, en el cas de Bernat Sorinas, ni tan sols no va ser present a Benicàssim l'estiu de 2015, i tota l'acció que va dur a terme va ser a través de Twitter amb piulades de suport a l'acció del BDS del País Valencià.
El president de la Comunitat Jueva de Madrid, David Hatchwell, havia afirmat quan es va conèixer l'admissió de la denúncia que el BDS és una organització de "matons i covards que creuen de la virtualitat de les xarxes socials al món real" i que "cal protegir-se d'ells". El BDS, per la seva part, assegurava que durant el boicot al cantant va rebre el suport de molts jueus no ortodoxos "que no estan d'acord amb la manera d'actuar de l'estat d'Israel".
Suport a l'exèrcit i a l'actuació de l'estat d'Israel contra Palestina
Segons un comunicat que van emetre els acusats poc avans de la vista, Matisyahu té "un historial de defensa de crims de guerra i de violacions greus dels Drets Humans, d’incitació a l’odi racial, de negació de l’existència del poble palestí, i amb documentades connexions amb grups extremistes i fonamentalistes violents".
Matisyahu va posar la seva música i el seu treball "al servei de l’organització d’Amics de l’Exèrcit Israelià (FIDF)", que recapta fons per a l’exèrcit de l’Estat d’Israel, i el seu lletrista, Ephraim Rosenstien, està "vinculat" a Honenu, una organització israeliana que, segons expliquen els acusats, defensa el terrorisme dels colons que diàriament ataquen la població palestina per expulsar-la de les seves terres.
Els membres del BDS recordaven que el boicot a Israel és un dret reconegut com a legítim en el marc de la llibertat d'expressió per diferents organismes internacionals com la Unió Europea, Amnistia Internacional, la Federació Internacional de Drets Humans i la Unió de Llibertats Civils Americana. En la seva defensa argumentavenn que "fins i tot sense estar d'acord amb els principis el BDS", la seva actuació s'emmarca en la llibertat d'expressió.
Sorinas: "Darrere d'aquesta denúncia s'hi amaga el moviment sionista"
El manresà Bernat Sorinas, que s'enfrontava a un ingrés penitenciari, oimés tenint en compte que fa set mesos l'Audiència Provincial de Barcelona ratificava una condemna de 8 mesos de presó per una actuació que va dur a terme contra la pobresa energètica, es mostrava convençut en una entrevista a NacióManresa d'ara fa dos anys que "darrere d'aquesta denúncia s'hi amaga el moviment sionista".
Ho argumentava assegurant que "el sionisme, a Espanya, actualment està molt preocupat. Hem de pensar que, de tot el món, Espanya és l'estat on més ajuntaments i diputacions s'han adherit al moviment Boicot Desinverció i Sancions (BDS). I, en conseqüència, el que fan els sionistes és pressionar amb tota la seva força -que no és poca- per aconseguir acusar gent i assenyalar el BDS".
"S'està aplicant un delicte d'odi a persones que el que estem fent és combatre l'odi. Al final, la lluita per Palestina és la lluita per la vida, i no per l'odi. És greu i fa ràbia que tinguin aquesta capacitat de capgirar coses com aquesta", va argumentar.
Com va anar?
El mes de juliol, quan es va fer públic el cartell del festival Rototom Sunsplash de Benicàssim, el BDS va mostrar la seva sorpresa per la presència de Matisyahu, amb fortes vinculacions a l'actuació de l'estat israelià a Palestina, i va escriure als organitzadors del festival, sempre vinculat als Drets Humans, estranyant la presència de l'artista.
El 15 d'agost començava el festival sense que prèviament els membres de BDS no es poguessin reunir amb els organitzadors després que aquests cancel·lessin una reunió prèvia que tenien programada. Van convocar assemblees i concentracions a l'estàtua que Bob Marley té a la població de la Plana Alta. El mateix dia al vespre el festival va anunciar que suspenia el concert i que en el seu lloc actuaria Ethana.
En paral·lel s'iniciava una campanya contra del boicot a través de les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació que vinculaven Compromís amb l'acció de BDS, quan la formació del País Valencià no es va pronunciar sobre l'actuació de boicot.
El País publicava una editorial demanant als polítics espanyols que es posicionin respecte "a la discriminació política i religiosa que ha patit" l'artista. L'entitat d'extrema dreta Manos Limpias anunciava una denúncia contra el festival per coaccions a Matisyahu.
El 19 d'agost el festival Rototom rectificava i tornava a convidar a Matisyahu per a que cantés quan estava previst, el 22 d'agost. L'artista acceptava la invitació i el festival li demanava perdó públicament.
Durant el concert, Matisyahu va rebre xiulades del públic, que mostrava banderes palestines entre fortes mesures de seguretat. El BDS, però, havia donat per finalitzada la campanya dos dies abans per evitar que els atribuïssin alguna acció durant el concert.
La secció tercera de l'Audiència Provincial de València ha decidit estimar els recursos d'apel·lació de la defensa del manresà Bernat Sorinas Giménez i de set activistes més vinculats a moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra l'estat d'Israel, i també de la petició de la Fiscalia, i ha arxivat el cas que demanava penes de 4 a 6 anys de presó per als vuit denunciats -4 en el cas de Sorinas- per un presumpte delicte d'incitació a l'odi contra l'artista sionista.
L'arxivament de la causa que va iniciar el jutjat d'instrucció número 19 de València després d'admetre a tràmit la querella presentada pel Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació, és contundent a l'hora de valorar que l'acció que van portar a terme aquestes vuit persones a les xarxes socials, principalment a Twitter, contra el concert que Matisyahu havia de fet al festival Rototom de Benicàssim l'estiu de 2015 "s'empara en la llibertat d'expressió" i en cap cas es pot considerar un "delicte d'odi".
En aquest cas, els fets que es consideren suposadament delictius es redueixen "a l'atribució d'aquest músic -Matisyahu- d'un presumpte posicionament respecte de la política del govern d'Israel, no per la seva condició de jueu, religió o qualsevol altra circumstància", de manera que no dona lloc a la comissió d'un delicte d'odi.
L'arxivament també considera la Sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de l'11 de juny de 2020 en referència a una campanya de boicot a productes importats d'Israel, segons la qual la condemna a França d'activistes que donaven suport al moviment de boicot, desinversió i sancions (BDS) va ser considerada una violació de la llibertat d'expressió i, per això, va anul·lar la condemna. "El boicot és, sobretot, una forma d'expressar opinions de protesta", argumentava.
Finalment, l'arxivament destaca que tampoc l'acusació particular del Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació fa referència a quins missatges serien discriminatoris ni tampoc no n'atribueix l'autoria, ni tampoc quin "possible mal" va causar a l'artista, ja que finalment va acabar actuant al festival del municipi de la Plana Alta.
Antecedents
L'activista manresà Bernat Sorinas s'enfrontava a una demanda de 4 anys de presó per haver encoratjat des de Twitter una campanya de boicot contra el cantant sionista Matisyahu en el transcurs del festival Rototom Sunsplash de Benicàssim l'agost de 2015. El jutjat d'Instrucció número 19 de València havia admès a tràmit la querella presentada pel Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació contra nou persones per aquests fets, que finalment van ser vuit.
A banda de Sorinas, com a acusats hi havia vuit activistes més, tots ells del País Valencià i relacionats amb el moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) cap a l'estat d'Israel per la seva postura davant el poble palestí. L'agost de 2015, els acusats van portar a terme accions per convèncer el festival Rototom Sunsplash de cancel·lar la invitació de l'artista sionista de nacionalitat nord-americana Matisyahu. A tots ells se'ls acusava de coaccions, amenaces i incitació a l'odi, i se'ls demanava entre 4 i 6 anys de presó.
El moviment Boicot, Desinversions i Sancions (o moviment BDS) és una campanya mundial que tracta d'augmentar la pressió econòmica i política sobre Israel perquè compleixi els objectius declarats del moviment: la fi de l'ocupació israeliana i la colonització de la terra palestina, la plena igualtat per als ciutadans arabopalestins d'Israel, i el respecte al dret al retorn dels refugiats palestins.
La campanya destinada a convèncer el festival perquè cancel·lés la invitació d’aquest artista es va dur a terme a través de Twitter i d'assemblees i concentracions fora de l'àmbit del festival. Es dona el cas que el BDS, al que pertanyen la majoria d'acusats, havia participat l'any anterior, el 2014, en el Fòrum Social del Rototom Sunsplash arran de la mort de més de 2.100 palestins, aquell mateix estiu a Gaza, a mans de l'exèrcit israelià.
De fet, en el cas de Bernat Sorinas, ni tan sols no va ser present a Benicàssim l'estiu de 2015, i tota l'acció que va dur a terme va ser a través de Twitter amb piulades de suport a l'acció del BDS del País Valencià.
El president de la Comunitat Jueva de Madrid, David Hatchwell, havia afirmat quan es va conèixer l'admissió de la denúncia que el BDS és una organització de "matons i covards que creuen de la virtualitat de les xarxes socials al món real" i que "cal protegir-se d'ells". El BDS, per la seva part, assegurava que durant el boicot al cantant va rebre el suport de molts jueus no ortodoxos "que no estan d'acord amb la manera d'actuar de l'estat d'Israel".
Suport a l'exèrcit i a l'actuació de l'estat d'Israel contra Palestina
Segons un comunicat que van emetre els acusats poc avans de la vista, Matisyahu té "un historial de defensa de crims de guerra i de violacions greus dels Drets Humans, d’incitació a l’odi racial, de negació de l’existència del poble palestí, i amb documentades connexions amb grups extremistes i fonamentalistes violents".
Matisyahu va posar la seva música i el seu treball "al servei de l’organització d’Amics de l’Exèrcit Israelià (FIDF)", que recapta fons per a l’exèrcit de l’Estat d’Israel, i el seu lletrista, Ephraim Rosenstien, està "vinculat" a Honenu, una organització israeliana que, segons expliquen els acusats, defensa el terrorisme dels colons que diàriament ataquen la població palestina per expulsar-la de les seves terres.
Els membres del BDS recordaven que el boicot a Israel és un dret reconegut com a legítim en el marc de la llibertat d'expressió per diferents organismes internacionals com la Unió Europea, Amnistia Internacional, la Federació Internacional de Drets Humans i la Unió de Llibertats Civils Americana. En la seva defensa argumentavenn que "fins i tot sense estar d'acord amb els principis el BDS", la seva actuació s'emmarca en la llibertat d'expressió.
Sorinas: "Darrere d'aquesta denúncia s'hi amaga el moviment sionista"
El manresà Bernat Sorinas, que s'enfrontava a un ingrés penitenciari, oimés tenint en compte que fa set mesos l'Audiència Provincial de Barcelona ratificava una condemna de 8 mesos de presó per una actuació que va dur a terme contra la pobresa energètica, es mostrava convençut en una entrevista a NacióManresa d'ara fa dos anys que "darrere d'aquesta denúncia s'hi amaga el moviment sionista".
Ho argumentava assegurant que "el sionisme, a Espanya, actualment està molt preocupat. Hem de pensar que, de tot el món, Espanya és l'estat on més ajuntaments i diputacions s'han adherit al moviment Boicot Desinverció i Sancions (BDS). I, en conseqüència, el que fan els sionistes és pressionar amb tota la seva força -que no és poca- per aconseguir acusar gent i assenyalar el BDS".
"S'està aplicant un delicte d'odi a persones que el que estem fent és combatre l'odi. Al final, la lluita per Palestina és la lluita per la vida, i no per l'odi. És greu i fa ràbia que tinguin aquesta capacitat de capgirar coses com aquesta", va argumentar.
Com va anar?
El mes de juliol, quan es va fer públic el cartell del festival Rototom Sunsplash de Benicàssim, el BDS va mostrar la seva sorpresa per la presència de Matisyahu, amb fortes vinculacions a l'actuació de l'estat israelià a Palestina, i va escriure als organitzadors del festival, sempre vinculat als Drets Humans, estranyant la presència de l'artista.
El 15 d'agost començava el festival sense que prèviament els membres de BDS no es poguessin reunir amb els organitzadors després que aquests cancel·lessin una reunió prèvia que tenien programada. Van convocar assemblees i concentracions a l'estàtua que Bob Marley té a la població de la Plana Alta. El mateix dia al vespre el festival va anunciar que suspenia el concert i que en el seu lloc actuaria Ethana.
En paral·lel s'iniciava una campanya contra del boicot a través de les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació que vinculaven Compromís amb l'acció de BDS, quan la formació del País Valencià no es va pronunciar sobre l'actuació de boicot.
El País publicava una editorial demanant als polítics espanyols que es posicionin respecte "a la discriminació política i religiosa que ha patit" l'artista. L'entitat d'extrema dreta Manos Limpias anunciava una denúncia contra el festival per coaccions a Matisyahu.
El 19 d'agost el festival Rototom rectificava i tornava a convidar a Matisyahu per a que cantés quan estava previst, el 22 d'agost. L'artista acceptava la invitació i el festival li demanava perdó públicament.
Durant el concert, Matisyahu va rebre xiulades del públic, que mostrava banderes palestines entre fortes mesures de seguretat. El BDS, però, havia donat per finalitzada la campanya dos dies abans per evitar que els atribuïssin alguna acció durant el concert.