14
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
16:19h
"La voluntat és crear una xarxa transversal, crear vincles entre persones, desestigmatitzar carrers, fomentar les potencialitats de les persones,..." la Iolanda, la Marina i l'Arcadi, tenen clars els objectius de La Canal, però admeten que costa més explicar-los que viure'ls. "En el dia a dia es comprèn més tot plegat".
La Canal havia començat a funcionar a principis de 2020 a la Baixada dels Drets, 7-9, de Manresa, en plena zona "deprimida" del Centre Històric, "però l'esclat de la crisi sanitària ho va estroncar tot", admeten. "Fèiem una proposta que exigia contacte, proximitat i complicitats, tot el que les restriccions per la pandèmia va tallar d'arrel".
Per començar ja hi havien preparades activitats que proposaven els mateixos usuaris de l'espai: cursos de cuina, tallers d'esmorzars per a joves, trobades d'escacs o cursos de guitarra, entre d'altres. Per contra, la Covid va portar a La Canal la xarxa de suport mutu del Barri Antic, la plataforma d'ajuda entre persones que va aparèixer a diferents barris i municipis per organitzar-se des de la societat civil per arribar allà on fos necessari.
La Canal es trobava amb la paradoxa que la pandèmia havia tallat de soca-arrel l'inici de qualsevol activitat i la socialització en xarxa del barri -"hem de posar el barri aquí a dintre"-, però la mateixa pandèmia havia fet arribar el mes de maig la xarxa de suport mutu a les seves instal·lacions, una xarxa que havia de ser "transversal".
Però, inicialment, no va ser així. En el punt més alt de la pandèmia i del confinament, en el moment de més necessitat, "el suport mutu va acabar sent suport unidireccional", de manera que la xarxa va haver de reorganitzar-se per donar la volta a aquesta tendència. L'octubre s'organitzaven unes jornades assembleàries per redefinir el model en que era convidat tothom a participar-hi. Per qüestions d'espai i distanciament, les jornades van tenir lloc a l'Ateneu la Sèquia. "La Canal no és un lloc, sinó d'un concepte, que pot ser a la Baixada dels Drets o a qualsevol altra lloc", expliquen.
A les jornades assembleàries de l'octubre es desfan les comissions que ja hi havia (aliments, comunicació, tresoreria, benvinguda, serveis socials) i se'n creen de noves (xarxa d'aliments, banc de roba i de recursos, tresoreria, dinamització). En una d'aquestes comissions, la xarxa d'aliments, es redefineix el concepte i es passa de ser una mena de "banc d'aliments" (en què els voluntaris feien la feina i els usuaris venien a recollir aliments) a una "xarxa alimentària", basant-se en el model de la xarxa alimentària que ja existia a Manresa fa uns 5 o 6 anys. El model consisteix en repartir aliments un dia a la setmana i, abans de fer el repartiment, fer una assemblea en què es distribueixen les tasques (preparar les caixes d'aliments, anar a les botigues a recollir-los, netejar, buscar noves botigues, etc). D'aquesta manera, els "usuaris" van passar a convertir-se en "membres", ja que no només venien a buscar aliments sinó que col·laboraven en el procés d'aconseguir, preparar i repartir aquests aliments.
El programa de suport mutu acollit a La Canal ha fet que un centenar llarg de persones del barri, "que d'una altra manera hauria estat molt difícil portar-los fins aquí", participin d'aquesta complicitat i del treball en xarxa i d'autoorganització. O sigui, "les restriccions han ajudat a que La Canal arribi a molta gent que no hagués vingut fàcilment". Actualment, el funcionament de la xarxa és els dilluns per a recursos i roba, i els divendres per a alimentació.
I a què hem d'esperar ara? Evidentment, com amb tot, que la situació sanitària millori i les restriccions ho permetin. La mateixa experiència de suport mutu pel que fa a aliments i roba s'hauria d'estendre a altres àmbits: "obrir l'espai perquè entre tots teixim complicitats, projectes, desenvolupem idees i fem xarxa tot fomentant les potencialitats de cadascú". La incertesa generada per la pandèmia no ha impedit, però, que ja s'hagin generat les primeres iniciatives, com un espai d'escolta (zona on poder-se expressar lliurement) o una restart party per reparar aparells elèctrics vells.
"Fa dos anys que visc al Barri Antic -explica la Iolanda- i ara quan vaig pel carrer no paro de saludar i parlar amb gent que he conegut a través de la xarxa i que, segurament, no hauria conegut de cap altra manera". Aquesta és la idea. "Una mica com el Casal del Poble, que t'hi acostes per fer un te perquè saps que hi passen coses o que podràs fer-hi coses".
L'espai és gestionat per la comunitat implicada, a través dels diversos grups d'acció que volen generar-hi propostes i que coordinen les necessitats comunes de gestió i comunicació a través d'un grup motor. Qualsevol persona que vulgui acostar-se a l'espai, participar-ne o generar iniciatives pot posar-s'hi en contacte a través del correu [email protected] o a través d'Instagram.
URBACT Re-grow City i l'Antic
La Canal és un espai nascut d'un procés en què han sintonitzat diverses aliances. A principis del 2019, l'Ajuntament de Manresa va iniciar la seva participació en el programa europeu URBACT Re-grow City, amb l'objectiu de transferir pràctiques positives i basades en l'activisme i el voluntariat.
En paral·lel, el moviment de L'Antic creava la Taula de Treball, un grup per aglutinar al màxim perfils de sensibilitats diverses, però alineats en la missió de fer del Centre Històric un lloc millor per als seus habitants. Convidats per l'Ajuntament, la Taula de Treball de L'Antic va esdevenir el grup mare que, amb el suport i l'acompanyament humà del programa europeu, va donar a llum l'espai de La Canal, com un espai des d'on vehicular noves iniciatives comunitàries.
La filosofia de La Canal és senzilla: un espai on les persones puguin generar iniciatives obertes, puntuals o regulars, contínues o no i sense necessitat de formar una associació. Pel que fa al local, els propietaris el cedeixen per 12 mesos, amb interès social i sense percebre un lloguer, a través d'un conveni que se signa amb l'Ajuntament. Això vol dir que es preveu que aquest sostre sigui itinerant per tot el Centre Històric. L'Ajuntament en paga les despeses de subministraments i el manteniment, i les persones que en fan ús es comprometen a abandonar-lo en un termini raonable si el local es lloga.
La Canal havia començat a funcionar a principis de 2020 a la Baixada dels Drets, 7-9, de Manresa, en plena zona "deprimida" del Centre Històric, "però l'esclat de la crisi sanitària ho va estroncar tot", admeten. "Fèiem una proposta que exigia contacte, proximitat i complicitats, tot el que les restriccions per la pandèmia va tallar d'arrel".
Per començar ja hi havien preparades activitats que proposaven els mateixos usuaris de l'espai: cursos de cuina, tallers d'esmorzars per a joves, trobades d'escacs o cursos de guitarra, entre d'altres. Per contra, la Covid va portar a La Canal la xarxa de suport mutu del Barri Antic, la plataforma d'ajuda entre persones que va aparèixer a diferents barris i municipis per organitzar-se des de la societat civil per arribar allà on fos necessari.
La Canal es trobava amb la paradoxa que la pandèmia havia tallat de soca-arrel l'inici de qualsevol activitat i la socialització en xarxa del barri -"hem de posar el barri aquí a dintre"-, però la mateixa pandèmia havia fet arribar el mes de maig la xarxa de suport mutu a les seves instal·lacions, una xarxa que havia de ser "transversal".
Però, inicialment, no va ser així. En el punt més alt de la pandèmia i del confinament, en el moment de més necessitat, "el suport mutu va acabar sent suport unidireccional", de manera que la xarxa va haver de reorganitzar-se per donar la volta a aquesta tendència. L'octubre s'organitzaven unes jornades assembleàries per redefinir el model en que era convidat tothom a participar-hi. Per qüestions d'espai i distanciament, les jornades van tenir lloc a l'Ateneu la Sèquia. "La Canal no és un lloc, sinó d'un concepte, que pot ser a la Baixada dels Drets o a qualsevol altra lloc", expliquen.
A les jornades assembleàries de l'octubre es desfan les comissions que ja hi havia (aliments, comunicació, tresoreria, benvinguda, serveis socials) i se'n creen de noves (xarxa d'aliments, banc de roba i de recursos, tresoreria, dinamització). En una d'aquestes comissions, la xarxa d'aliments, es redefineix el concepte i es passa de ser una mena de "banc d'aliments" (en què els voluntaris feien la feina i els usuaris venien a recollir aliments) a una "xarxa alimentària", basant-se en el model de la xarxa alimentària que ja existia a Manresa fa uns 5 o 6 anys. El model consisteix en repartir aliments un dia a la setmana i, abans de fer el repartiment, fer una assemblea en què es distribueixen les tasques (preparar les caixes d'aliments, anar a les botigues a recollir-los, netejar, buscar noves botigues, etc). D'aquesta manera, els "usuaris" van passar a convertir-se en "membres", ja que no només venien a buscar aliments sinó que col·laboraven en el procés d'aconseguir, preparar i repartir aquests aliments.
El programa de suport mutu acollit a La Canal ha fet que un centenar llarg de persones del barri, "que d'una altra manera hauria estat molt difícil portar-los fins aquí", participin d'aquesta complicitat i del treball en xarxa i d'autoorganització. O sigui, "les restriccions han ajudat a que La Canal arribi a molta gent que no hagués vingut fàcilment". Actualment, el funcionament de la xarxa és els dilluns per a recursos i roba, i els divendres per a alimentació.
I a què hem d'esperar ara? Evidentment, com amb tot, que la situació sanitària millori i les restriccions ho permetin. La mateixa experiència de suport mutu pel que fa a aliments i roba s'hauria d'estendre a altres àmbits: "obrir l'espai perquè entre tots teixim complicitats, projectes, desenvolupem idees i fem xarxa tot fomentant les potencialitats de cadascú". La incertesa generada per la pandèmia no ha impedit, però, que ja s'hagin generat les primeres iniciatives, com un espai d'escolta (zona on poder-se expressar lliurement) o una restart party per reparar aparells elèctrics vells.
"Fa dos anys que visc al Barri Antic -explica la Iolanda- i ara quan vaig pel carrer no paro de saludar i parlar amb gent que he conegut a través de la xarxa i que, segurament, no hauria conegut de cap altra manera". Aquesta és la idea. "Una mica com el Casal del Poble, que t'hi acostes per fer un te perquè saps que hi passen coses o que podràs fer-hi coses".
L'espai és gestionat per la comunitat implicada, a través dels diversos grups d'acció que volen generar-hi propostes i que coordinen les necessitats comunes de gestió i comunicació a través d'un grup motor. Qualsevol persona que vulgui acostar-se a l'espai, participar-ne o generar iniciatives pot posar-s'hi en contacte a través del correu [email protected] o a través d'Instagram.
URBACT Re-grow City i l'Antic
La Canal és un espai nascut d'un procés en què han sintonitzat diverses aliances. A principis del 2019, l'Ajuntament de Manresa va iniciar la seva participació en el programa europeu URBACT Re-grow City, amb l'objectiu de transferir pràctiques positives i basades en l'activisme i el voluntariat.
En paral·lel, el moviment de L'Antic creava la Taula de Treball, un grup per aglutinar al màxim perfils de sensibilitats diverses, però alineats en la missió de fer del Centre Històric un lloc millor per als seus habitants. Convidats per l'Ajuntament, la Taula de Treball de L'Antic va esdevenir el grup mare que, amb el suport i l'acompanyament humà del programa europeu, va donar a llum l'espai de La Canal, com un espai des d'on vehicular noves iniciatives comunitàries.
La filosofia de La Canal és senzilla: un espai on les persones puguin generar iniciatives obertes, puntuals o regulars, contínues o no i sense necessitat de formar una associació. Pel que fa al local, els propietaris el cedeixen per 12 mesos, amb interès social i sense percebre un lloguer, a través d'un conveni que se signa amb l'Ajuntament. Això vol dir que es preveu que aquest sostre sigui itinerant per tot el Centre Històric. L'Ajuntament en paga les despeses de subministraments i el manteniment, i les persones que en fan ús es comprometen a abandonar-lo en un termini raonable si el local es lloga.