04
de gener
del
2021
Actualitzat
el
12
de gener
a les
21:31h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 25 i el 31 de desembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Les festes de Nadal han tingut un impacte clarament negatiu en l'evolució de la pandèmia. Amb dades a la mà, ja ningú s'atreveix a negar-ho, i això ha obligat a aprovar unes restriccions a partir de Reis que molts experts reclamaven abans, tal com altres països van actuar fins i tot amb més duresa. I és que, com s'observa en el mapa superior, sis de cada deu comarques i un 86% de ciutats han augmentat el risc de rebrot entre el 25 i el 31 de desembre, encara amb els efectes del Cap d'Any pendents de manifestar-se.
En concret, 25 de les 42 comarques han empitjorat aquest indicador l'última setmana, especialment la Conca de Barberà (+947 punts), el Montsià (+626), el Moianès (+403), el Bages (+316) i el Garraf (+312). Tot i això, la realitat és plural, ja que també n'hi havia 15 que encara el van reduir, moltes d'elles de muntanya, incloent les confinades Cerdanya (-454) i Ripollès (-96), però també l'Alt Urgell (-299), el Berguedà (-257), l'Aran (-248) o, més distanciada, el Priorat (-518). Malauradament, les comarques més poblades, de l'entorn metropolità, augmenten el risc de rebrot, com el Barcelonès (+65), el Vallès Occidental (+107), el Baix Llobregat (+203), el Valles Oriental (+149) i el Maresme (+242).
Per revertir la situació, una "aturada social" de deu dies. Així ha batejat la consellera de Salut, Alba Vergés, el confinament municipal que arrencarà dijous, just després de Reis, i que implicarà el tancament dels grans centres comercials i que els caps de setmana només obri el comerç essencial. Les mesures s'han pres en un context de creixement sense treva de la pandèmia, després de setmanes en què experts i epidemiòlegs han lamentat que no s’hagi intervingut abans, i encara a expenses de quin serà l'impacte del Cap d'Any en termes de contagis i pressió hospitalària.
La radiografia a hores d'ara a nivell nacional és de més de 17.000 noves infeccions a la setmana –uns 2.500 diaris- que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja ha vaticinat que creixeran fins als més de 18.000. En tot cas, en termes d'ingressos, bona part dels experts que han alertat que les flexibilitzacions per festes eren massa permissives pronostiquen que la magnitud de la tercera onada es podria visualitzar cap a la segona o la tercera setmana de gener.
Abans que aquesta realitat caigui a plom, el Govern intervé per intentar frenar l’increment dels contagis. Argimon ha reconegut que s’intervé per aturar el creixement i no per reduir la incidència. "No som Alemanya, França o Holanda. Tenim la situació econòmica que tenim", ha advertit, i ha reconegut, de fet, que haurien ordenat una aturada total, si es donessin les condicions.
I la consellera de Salut, Alba Vergés, ho ha complementat explicant que continuen buscant un "equilibri" entre l'emergència sanitària, l'econòmica i la social i que, per aquest motiu, les noves restriccions arrencaran el dia 7. Això permetrà que els centres comercials estiguin oberts en vigílies de Reis i que el 6 de gener encara es puguin produir desplaçaments per visitar familiars i trobades de màxim deu persones i de només dues bombolles.
L'enduriment de les mesures arriba després de dies de polèmica al Govern. Primer, per la gestió de la rave de Cap d'Any a Llinars i la picabaralla política derivada entre Interior i Salut per no haver intervingut fins a 40 hores després d'iniciar-se. Però també perquè una setmana després de la icònica arribada de la vacuna no s'han complert les expectatives de calendari d'immunització que es va anunciar. Salut s’ha vist abocada a rectificar, Argimon ha reconegut “disfuncions” i, a partir d'ara, es vacunarà cada dia per intentar assolir la xifra de 748.000 vacunats en tres mesos.
En tot l'Estat, fins ara han rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer 82.834 persones i, malgrat que aquesta no era la previsió inicial, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha negat problemes d'emmagatzematge i ha diagnosticat que el procés de vacunació "ha arrencat bé". A partir d'aquest dimarts, des del ministeri es donarà diàriament la xifra de vacunats per autonomies, un procés contra rellotge que transitarà en paral·lel als indicadors de l'anunciada tercera onada.
En tot cas, aquestes noves restriccions a Catalunya també comportaran l'aixecament de les restriccions afegides a la Cerdanya i el Ripollès, dues comarques que, malgrat la millora recent, segueixen tenint el risc de rebrot més elevat del país (2.189 i 1.521 punts, respectivament), per davant de la Conca de Barberà (1.423) o, ja per sota dels 1.000 punts, el Bages (774), el Baix Empordà (754), l'Urgell (744) o el Montsià (742). 38 de les 42 comarques dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, de 100 punts, i tan sols dues es troben per sota d'aquest: el Pallars Sobirà (50) i el Pallars Jussà (85).
Les dades a nivell de ciutats encara són pitjors, ja que no hi ha cap municipi de més de 20.000 habitants que no dupliqui el llindar de risc alt de rebrot, fins i tot multiplicant-lo per deu a Palafrugell (1.412), Olesa de Montserrat (1.303), Molins de Rei (1.113) o Amposta (1.062). Les ciutats que, dins la situació clarament dolenta, es troben menys malament són vallesanes: Castellar del Vallès (265), Mollet del Vallès (277) i Sant Cugat del Vallès (320).
El percentatge de les que milloren, a més, també és pitjor que en el cas de les comarques, ja que 54 han incrementat el risc de rebrot l'última setmana, només 8 l'han reduït i una s'ha mantingut força estable. Olesa de Montserrat ha augmentat aquest indicador en 1.018 punts i Amposat en 924, per davant de Palafrugell (+673), Vilassar de Mar (+547) o Molins de Rei (+492). Les excepcions en aquesta tendència són Valls (-372), Salt (-270), Figueres (-177), Banyoles (-133), Martorell (-112) i Ripollet (-104), entre d'altres.
Les festes de Nadal han tingut un impacte clarament negatiu en l'evolució de la pandèmia. Amb dades a la mà, ja ningú s'atreveix a negar-ho, i això ha obligat a aprovar unes restriccions a partir de Reis que molts experts reclamaven abans, tal com altres països van actuar fins i tot amb més duresa. I és que, com s'observa en el mapa superior, sis de cada deu comarques i un 86% de ciutats han augmentat el risc de rebrot entre el 25 i el 31 de desembre, encara amb els efectes del Cap d'Any pendents de manifestar-se.
En concret, 25 de les 42 comarques han empitjorat aquest indicador l'última setmana, especialment la Conca de Barberà (+947 punts), el Montsià (+626), el Moianès (+403), el Bages (+316) i el Garraf (+312). Tot i això, la realitat és plural, ja que també n'hi havia 15 que encara el van reduir, moltes d'elles de muntanya, incloent les confinades Cerdanya (-454) i Ripollès (-96), però també l'Alt Urgell (-299), el Berguedà (-257), l'Aran (-248) o, més distanciada, el Priorat (-518). Malauradament, les comarques més poblades, de l'entorn metropolità, augmenten el risc de rebrot, com el Barcelonès (+65), el Vallès Occidental (+107), el Baix Llobregat (+203), el Valles Oriental (+149) i el Maresme (+242).
Per revertir la situació, una "aturada social" de deu dies. Així ha batejat la consellera de Salut, Alba Vergés, el confinament municipal que arrencarà dijous, just després de Reis, i que implicarà el tancament dels grans centres comercials i que els caps de setmana només obri el comerç essencial. Les mesures s'han pres en un context de creixement sense treva de la pandèmia, després de setmanes en què experts i epidemiòlegs han lamentat que no s’hagi intervingut abans, i encara a expenses de quin serà l'impacte del Cap d'Any en termes de contagis i pressió hospitalària.
La radiografia a hores d'ara a nivell nacional és de més de 17.000 noves infeccions a la setmana –uns 2.500 diaris- que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja ha vaticinat que creixeran fins als més de 18.000. En tot cas, en termes d'ingressos, bona part dels experts que han alertat que les flexibilitzacions per festes eren massa permissives pronostiquen que la magnitud de la tercera onada es podria visualitzar cap a la segona o la tercera setmana de gener.
Abans que aquesta realitat caigui a plom, el Govern intervé per intentar frenar l’increment dels contagis. Argimon ha reconegut que s’intervé per aturar el creixement i no per reduir la incidència. "No som Alemanya, França o Holanda. Tenim la situació econòmica que tenim", ha advertit, i ha reconegut, de fet, que haurien ordenat una aturada total, si es donessin les condicions.
I la consellera de Salut, Alba Vergés, ho ha complementat explicant que continuen buscant un "equilibri" entre l'emergència sanitària, l'econòmica i la social i que, per aquest motiu, les noves restriccions arrencaran el dia 7. Això permetrà que els centres comercials estiguin oberts en vigílies de Reis i que el 6 de gener encara es puguin produir desplaçaments per visitar familiars i trobades de màxim deu persones i de només dues bombolles.
L'enduriment de les mesures arriba després de dies de polèmica al Govern. Primer, per la gestió de la rave de Cap d'Any a Llinars i la picabaralla política derivada entre Interior i Salut per no haver intervingut fins a 40 hores després d'iniciar-se. Però també perquè una setmana després de la icònica arribada de la vacuna no s'han complert les expectatives de calendari d'immunització que es va anunciar. Salut s’ha vist abocada a rectificar, Argimon ha reconegut “disfuncions” i, a partir d'ara, es vacunarà cada dia per intentar assolir la xifra de 748.000 vacunats en tres mesos.
En tot l'Estat, fins ara han rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer 82.834 persones i, malgrat que aquesta no era la previsió inicial, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha negat problemes d'emmagatzematge i ha diagnosticat que el procés de vacunació "ha arrencat bé". A partir d'aquest dimarts, des del ministeri es donarà diàriament la xifra de vacunats per autonomies, un procés contra rellotge que transitarà en paral·lel als indicadors de l'anunciada tercera onada.
En tot cas, aquestes noves restriccions a Catalunya també comportaran l'aixecament de les restriccions afegides a la Cerdanya i el Ripollès, dues comarques que, malgrat la millora recent, segueixen tenint el risc de rebrot més elevat del país (2.189 i 1.521 punts, respectivament), per davant de la Conca de Barberà (1.423) o, ja per sota dels 1.000 punts, el Bages (774), el Baix Empordà (754), l'Urgell (744) o el Montsià (742). 38 de les 42 comarques dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, de 100 punts, i tan sols dues es troben per sota d'aquest: el Pallars Sobirà (50) i el Pallars Jussà (85).
Les dades a nivell de ciutats encara són pitjors, ja que no hi ha cap municipi de més de 20.000 habitants que no dupliqui el llindar de risc alt de rebrot, fins i tot multiplicant-lo per deu a Palafrugell (1.412), Olesa de Montserrat (1.303), Molins de Rei (1.113) o Amposta (1.062). Les ciutats que, dins la situació clarament dolenta, es troben menys malament són vallesanes: Castellar del Vallès (265), Mollet del Vallès (277) i Sant Cugat del Vallès (320).
El percentatge de les que milloren, a més, també és pitjor que en el cas de les comarques, ja que 54 han incrementat el risc de rebrot l'última setmana, només 8 l'han reduït i una s'ha mantingut força estable. Olesa de Montserrat ha augmentat aquest indicador en 1.018 punts i Amposat en 924, per davant de Palafrugell (+673), Vilassar de Mar (+547) o Molins de Rei (+492). Les excepcions en aquesta tendència són Valls (-372), Salt (-270), Figueres (-177), Banyoles (-133), Martorell (-112) i Ripollet (-104), entre d'altres.