Memòria Històrica

1941: Quan el pare d'Alfredo Landa va ser condemnat a 6 mesos d'arrest sent guàrdia civil a Manresa

Landa Benedicto va acumular diversos procediments judicials militars en contra seu a la benemèrita a partir d'aquell episodi a la capital del Bages

per Pere Fontanals , 3 de gener de 2021 a les 09:49 |
Alfredo Landa, en el seu paper a «La vaquilla» | Promocional
Alfredo Landa Benedicto, pare del que va ser un dels principals actors espanyols del segle XX, va ser destinat a la comandància de la Guàrdia Civil de Manresa durant l'any 1941, on va viure un dels capítols més significatius de la seva carrera castrense, segons recull una elaborada investigació del portal Guerra en Madrid.

El desembre d'aquell any, Landa Benedicto es va veure immers en un procés judicial militar per "acumulació de notes desfavorables i una còpia de nota d'arrest", imposada pel coronel de la comandància. El jutge militar el va condemnar a sis mesos d'arrest per una "falta greu" per "absentar-se de la seva residència" més temps del que tenia permès.


Aquest capítol va ser el final de la seva breu estada a la comandància de la Guàrdia Civil de la capital del Bages, ja que el 6 de juny de  1942 va ingressar en el Castell de Montjuïc per complir la condemna, fins que en va sortir el 3 de desembre d'aquell mateix any.

El pare d'Alfredo Landa encara va tenir diverses responsabilitats a Catalunya, fins que, el 1944 el van destinar a la unitat d'armament i ajudantia de la comandància de Madrid, tot i que la seva esposa i el seu fill -el futur actor- van quedar-se a Figueres perquè el nen acabés el seu curs escolar.


A partir d'aquella primera experiència judicial a Manresa, Landa Benedicto va acumular diversos procediments judicials militars en les seves destinacions. En una entrevista de Carlos Herrera, el seu fill, quan ja era un reconegut actor, va explicar que quan tenia 12 anys "al meu pare -que llavors era capità- l'havien nomenat cap d'un escamot d'afusellament i els havia dit que ho sentia molt, però que no manaria una execució". Segons va explicar l'actor en l'entrevista, el van arrestar durant sis mesos i es va guanyar la desaprovació dels seus caps. Calcula que, arran d'aquest fet, van arribar altres processos militars.

Jurament a la República, el 1931, i a l'aixecament, el 36

Landa Benedicto, que el 1931 estava destinat a la Mehala Jalifiana del Riff número 5 del Marroc, va ser evacuat a l'Hospital Militar de Melilla el 21 de març després de recaure d'una malaltia. En aquesta plaça es trobava el 25 d'abril quan es va proclamar la II República, i en el mateix hospital va jurar "lleialtat i adhesió" al nou règim republicà.

Després de recuperar-se de la malaltia va ser destinat a la seva terra, a Pamplona, on es va casar i el setembre de 1934 va ser mobilitzat arran de la Vaga General que va provocar violents enfrontaments a Astúries. Malgrat que a Navarra els efectes de la vaga no van ser tan cruents, van enviar la seva companyia al Fort de San Cristóbal per a encarregar-se de la custòdia dels presos bascos que havien estat tancats allà.

El setembre de 1935 va ingressar formalment a l'institut de carrabiners, incorporant-se a la comandància de Navarra. Hi va ser fins que va esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936. Al seu full de serveis es reflecteix obertament que va ser "afecte al Gloriós Moviment Nacional des dels primers moments" i que el 10 d'agost va partir cap al front de Guipúscoa.

El llavors tinent Landa Benedicto va participar en diverses operacions militars dels revoltats enquadrat en la 6a Centúria de Falange i va tenir especial protagonisme en la presa del fort de Santa Bárbara, a prop d'Hernani, entre el 6 i l'11 de setembre de 1936. En aquest assalt va resultar ferit.

El 1937 va seguir combatent en el front de Biscaia fins que el 4 de febrer va emmalaltir i va causar baixa fins a març d'aquell mateix any. Quan va rebre l'alta va ser destinat a la vigilància de la frontera amb França. El 10 de juny va tornar a ser destinat al front, en aquest cas al front de Terol on va rebre una felicitació en el seu full de serveis pel seu "brillant comportament", molt probablement a la batalla de les Fonts de l'Ebre.

Va resultar ferit el 16 de febrer de 1938, segurament durant els combats per controlar la carretera de Villalba a Corbalan, a pocs quilòmetres de Terol. Quan es va recuperar, l'abril d'aquell any va passar a disposició de l'Inspector General de l'Institut de Carrabiners. El gener de 1939 va ser ascendit a capità i va tornar a ser destinat a vigilar la frontera francesa fins al final de la Guerra Civil, l'abril de 1939.

Les autoritats franquistes li van concedir quatre condecoracions per mèrits de campanya: una Creu de Guerra, dues Creus Roges i una Medalla de Campanya.

Periple català

Acabada la guerra, l'agost de 1939 va començar el periple català de Landa Benedicto. El seu primer destí va ser Ripoll on li van assignar el comandament accidental de la primera companyia de carrabiners d'aquest municipi. La família va ser destinada a Catalunya més de cinc anys en què el pare d'Alfredo Landa va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat a Puigcerdà, Figueres o Manresa.

Landa Benedicto va entrar a la Guàrdia Civil l'any 1940 quan Franco va dissoldre el cos de carrabiners de l'exèrcit i el va incorporar a la benemèrita.

- Llegir La desconocida historia del padre de Alfredo Landa en la Guerra Civil

 

Participació