31
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:46h
Adolfo Pérez Esquivel considera que en un moment de canvis transcendentals al conjunt de la humanitat, als quals s'ha afegit la pandèmia de la Covid-19, "és important recuperar l'espiritualitat, la filosofia, el pensament". Segons ell, la situació que vivim ens obliga a "establir un equilibri amorós amb la mare terra, que és l'única manera d'aconseguir la pau".
En aquest context, Esquivel assegura que "hem d'aprofitar l'oportunitat que ens ofereix el projecte Manresa 2022", que promou aspectes de transformació i canvi social des de diversos camps, partint de les arrels ignasianes. Per a Esquivel, "hem de construir la postpandèmia. Hem de generar un nou pacte social de convivència, i per això en aquest és important de evocar una figura com la d'Ignasi de Loiola i els seus valors", com la tolerància, la lluita contra la pobresa, l'austeritat o el sentit de comunitat".
El premi Nobel argentí, plenament actiu als 89 anys d'edat i encara professor universitari, ha exposat totes aquestes idees en una trobada telemàtica a la qual han participat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el regidor de Turisme i Promoció de la Ciutat, Joan Calmet; i el gerent de la Fundació Turisme i Fires de Manresa, Albert Tulleuda, entre altres.
Esquivel ja coneix la ciutat, que ha visitat en dues ocasions, i es mostra predisposat a participar als actes de Manresa 2022 si la salut i la seva agenda, encara atapeïda, li permeten. El nobel argentí afirma que es posa al costat del projecte perquè "a les bones causes se'ls ha de donar suport, sense rumiar-s'ho gaire".
"Els arsenals atòmics no serveixen de res davant d'un virus minúscul"
Al llarg de la conversa, Esquivel s'ha referit a la pandèmia del coronavirus que afecta el conjunt del món i ha recordat que "les grans potències tenen arsenals atòmics però no els serveixen de res davant d'aquest virus minúscul. La supèrbia i el poder en aquest cas són inútils".
Segons ell, al món actual "hem de fixar-nos en el pensament, la filosofia. Hem de rescatar l'espiritualitat, i em refereixo a anar més enllà de les religions. Perquè les religions també han provocat moltes conflictes i angoixes. Hem de repensar el món en què vivim, això és un gran desafiament".
El premi Nobel considera que " la pau no és només l'absència de conflicte, és una dinàmica permanent en les relacions entre les persones i els pobles. Tal com deia el mexicà Benito Juárez, la pau comença pel respecte als altres".
En relació al fet que Manresa 2022 parteixi de la figura i els valors d'Ignasi de Loiola, Esquivel considera que "és molt important fer memòria. Els pobles que obliden són pobles que desapareixen. Cal recuperar la memòria però no per quedar-se al passat, sinó per entendre el present i il·luminar el camí: per marcar-nos què fer i cap on anar. Sant Ignasi tenia molt clar aquests temes existencials".
Adolfo Pérez Esquivel conclou que "Manresa té un tresor a les mans, l'estada de Sant Ignasi a la ciutat".
Activista en favor de la pau i els drets humans
Nascut a Buenos Aires el 1931, Adolfo Pérez Esquivel és llicenciat en Belles Arts i doctor en Arquitectura i Urbanisme. Professor de la Universitat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Nacional de la Plata i professor titular d'escultura a l'Escola Nacional de Belles Arts de Buenos Aires. El 1976 el va cessar de l'activitat la dictadura militar de Jorge Videla.
Des del 1971 ha estat un seguidor de Ghandi i de la no violència. Ha estat i és un referent en la defensa dels drets humans a l'Amèrica llatina i al món. El 1980 va rebre el premi Nobel de la Pau. Prèviament havia estat perseguit i empresonat per la seva defensa dels drets humans. Amb motiu dels 40 anys del Nobel aquest octubre ha estat homenatjat govern argentí i ha rebut una carta de reconeixement del papa Francesc.
L'octubre del 2004 va visitar Manresa en el marc del Fòrum de la Solidaritat i Ecoviure, i poc després hi va tornar a pronunciar una conferència, juntament amb l'activista català Arcadi Oliveres. L'any 2005, Pérez Esquivel va donar suport a la denúncia que havia presentat la família i l'Ajuntament de Manresa contra els autors de l'assassinat de la infermera manresana Flors Sirera i vuit cooperants més a Ruanda. Va ser a Madrid a l'acte de suport que es va fer davant l'Audiència Nacional.
Esquivel no és el primer activista de renom internacional que dona suport a Manresa 2022. Recentment, els responsables del projecte van entrevistar-se amb Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco, que també va mostrar-se identificat amb la iniciativa i està disposat a col·laborar-hi. Tot plegat després que, el juny passat, el projecte fos també exposat al papa Francesc, en una visita al Vaticà, i que aquest mostrés la seva predisposició a visitar Manresa amb motiu del 500 aniversari de l'estada a la ciutat d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, a la qual pertany el pontífex.
En aquest context, Esquivel assegura que "hem d'aprofitar l'oportunitat que ens ofereix el projecte Manresa 2022", que promou aspectes de transformació i canvi social des de diversos camps, partint de les arrels ignasianes. Per a Esquivel, "hem de construir la postpandèmia. Hem de generar un nou pacte social de convivència, i per això en aquest és important de evocar una figura com la d'Ignasi de Loiola i els seus valors", com la tolerància, la lluita contra la pobresa, l'austeritat o el sentit de comunitat".
El premi Nobel argentí, plenament actiu als 89 anys d'edat i encara professor universitari, ha exposat totes aquestes idees en una trobada telemàtica a la qual han participat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el regidor de Turisme i Promoció de la Ciutat, Joan Calmet; i el gerent de la Fundació Turisme i Fires de Manresa, Albert Tulleuda, entre altres.
Esquivel ja coneix la ciutat, que ha visitat en dues ocasions, i es mostra predisposat a participar als actes de Manresa 2022 si la salut i la seva agenda, encara atapeïda, li permeten. El nobel argentí afirma que es posa al costat del projecte perquè "a les bones causes se'ls ha de donar suport, sense rumiar-s'ho gaire".
"Els arsenals atòmics no serveixen de res davant d'un virus minúscul"
Al llarg de la conversa, Esquivel s'ha referit a la pandèmia del coronavirus que afecta el conjunt del món i ha recordat que "les grans potències tenen arsenals atòmics però no els serveixen de res davant d'aquest virus minúscul. La supèrbia i el poder en aquest cas són inútils".
Segons ell, al món actual "hem de fixar-nos en el pensament, la filosofia. Hem de rescatar l'espiritualitat, i em refereixo a anar més enllà de les religions. Perquè les religions també han provocat moltes conflictes i angoixes. Hem de repensar el món en què vivim, això és un gran desafiament".
El premi Nobel considera que " la pau no és només l'absència de conflicte, és una dinàmica permanent en les relacions entre les persones i els pobles. Tal com deia el mexicà Benito Juárez, la pau comença pel respecte als altres".
En relació al fet que Manresa 2022 parteixi de la figura i els valors d'Ignasi de Loiola, Esquivel considera que "és molt important fer memòria. Els pobles que obliden són pobles que desapareixen. Cal recuperar la memòria però no per quedar-se al passat, sinó per entendre el present i il·luminar el camí: per marcar-nos què fer i cap on anar. Sant Ignasi tenia molt clar aquests temes existencials".
Adolfo Pérez Esquivel conclou que "Manresa té un tresor a les mans, l'estada de Sant Ignasi a la ciutat".
Activista en favor de la pau i els drets humans
Nascut a Buenos Aires el 1931, Adolfo Pérez Esquivel és llicenciat en Belles Arts i doctor en Arquitectura i Urbanisme. Professor de la Universitat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Nacional de la Plata i professor titular d'escultura a l'Escola Nacional de Belles Arts de Buenos Aires. El 1976 el va cessar de l'activitat la dictadura militar de Jorge Videla.
Des del 1971 ha estat un seguidor de Ghandi i de la no violència. Ha estat i és un referent en la defensa dels drets humans a l'Amèrica llatina i al món. El 1980 va rebre el premi Nobel de la Pau. Prèviament havia estat perseguit i empresonat per la seva defensa dels drets humans. Amb motiu dels 40 anys del Nobel aquest octubre ha estat homenatjat govern argentí i ha rebut una carta de reconeixement del papa Francesc.
L'octubre del 2004 va visitar Manresa en el marc del Fòrum de la Solidaritat i Ecoviure, i poc després hi va tornar a pronunciar una conferència, juntament amb l'activista català Arcadi Oliveres. L'any 2005, Pérez Esquivel va donar suport a la denúncia que havia presentat la família i l'Ajuntament de Manresa contra els autors de l'assassinat de la infermera manresana Flors Sirera i vuit cooperants més a Ruanda. Va ser a Madrid a l'acte de suport que es va fer davant l'Audiència Nacional.
Esquivel no és el primer activista de renom internacional que dona suport a Manresa 2022. Recentment, els responsables del projecte van entrevistar-se amb Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco, que també va mostrar-se identificat amb la iniciativa i està disposat a col·laborar-hi. Tot plegat després que, el juny passat, el projecte fos també exposat al papa Francesc, en una visita al Vaticà, i que aquest mostrés la seva predisposició a visitar Manresa amb motiu del 500 aniversari de l'estada a la ciutat d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, a la qual pertany el pontífex.